Sant Joan de les Abadesses

(16/04/2011) De Sant Joan de les Abadesses ja n'havia parlat en una entrada temps enrera. Aprofitant que havíem passat el dia al Santuari de Núria, i que gairebé passem pel costat carretera avall, vam fer una aturada i visitar una mica més d'aquesta antiga vila medieval.



La història de la Vila està lligada al Monestir, fondat per Guifré el Pelós per reorganitzar la vall l'any 887, sent la primera abadessa la seva filla Emma. Les abadesses van ser expulsades a l'any 1017 per una butlla papal per raons poc clares, i van ser subsituïdes per una comunitat de monjos agustinians i benedictins. Destaca la seva decoració exterior amb arquacions llombardes, columnes i capitells.


Ponç de Monells, abat de Sant Joan i bisbe de Tortosa, va ser qui va consagrar l'actual església del monestir, l'any 1150. A un costat del porxo, podem veure una escultura de l'abat aguantant una reproducció de l'església.




Al costat, hi ha el Palau de l'Abadia (segle XV), i on hi ha l'oficina de turisme. Va ser la residència dels abats i destaca el petit claustre de dos pisos. En molt dels capitells, es pot veure l'escut de l'Abat de Vilalba, que va ser qui va ampliar el Palau.



I davant de l'església i del Palau, tenim la Plaça Abadessa Emma, amb una font monumental al mig dedicada pel poble mexicà a Jaume Nunó i Roca, fill del poble que va neixer el 1824 i que va ser autor de la música de l'himne nacional mexicà. La lletra és obra del poeta mexicà Francisco González Bocanegra, fill de San Luís Potosí. D'aqui, que les dues viles estiguin agermanades.


Seguim la ruta de descoberta, d'acord amb l'itinerari que ens han donat a l'oficina de turisme, i arribem a Sant Miquel de la Infermeria, del qual ni queda gairebé els fonaments de la capella, del segle XII, de la infermeria del monestir, que estava al servei dels religiosos que no podien assistir al culte de la comunitat per malaltia o vellesa.


La Plaça Major, com en moltes viles medievals, està voltada per cases porxades. Jaume I el Conqueridor va ser qui va donar permís de fer-hi el mercat setmanal. D'aqui parteixen els principals carrers de la Vila Vella, entre ells el Carrer Major, al capdamunt del qual es trobava el Portal Major.




La Muralla envoltava tota la Vila Vella i van ser construïdes al segle XII. Constava de 24 torres i 6 portals d'entrada, entre ells el Portal Major, l'entrada principal de la vila.




La Vila Vella es va crear a principis del segle XIII i va creixer sota un esquema propi de les ciutats romanes amb carrers paral·lels i perpendiculars amb una plaça principal. Els carrers tenien assignades de forma alterna dues funcions: pas de vianants, amb les façanes més boniques, i entrada d'animals i activitats insalubres. També hi ha carrers d'oficis, que es poden anar descobrint mentre es passeja pels seus carrers.


Sortim del nucli vell i arribem al Pont Vell (segle XII), que originalment era d'estil romànic i donava entrada a la vila. Malmès per un terratremol del 1428, va ser reedificat en estil gòtic, amb una arcada molt esvelta i un perfil característic d'esquena d'ase.




Al final de la Guerra Civil, les forces militars fidels a la República el van dinaminar, quan marxaven en retirada vers França. El 1976 es va reconstruir fidelment, amb la volta gòtica i les petites arcades del pont romànic original.



Després del pont continuava el camí que s’endinsava a la vall, i a la seva vora va aparèixer el primer nucli urbà i l'Església de Sant Pol, en aquell temps parròquia dels vilatans. Dedicada a Sant Joan i Sant Pau, els quals estan representats flanquejant el Crist en Majestat en el timpà esculpit de sobre la porta, data del segle XII.

Al costat, hi ha la Plaça Anselm Clavé, urbanitzada cap al 1920 per Jeroni Martorell, amb l’expansió de la vila. La font que ornamenta la plaça és obra de Josep Camps i està coronada per una estàtua que representa el Comte Arnau, un dels mites de la cultura catalana, al qual es presentat tant com un hero noble i just defensor dels seus vasalls com ens parlen d'una mena de monstre cruel i despietat.




El següent i últim punt de l'itinerari que fem ens durà a la Casa Maragall, on va estieujar el poeta Joan Maragall, i trobà a Sant Joan diferents motius d'inspiració d'on sorgirien poemes com La Vaca Cega, Els Goigs de la Mare de Déu de Núria o El comte Arnau.





I després d'aquesta visita ràpida, ens apropem a Ripoll a visitar el Monestir de Santa Maria.