La Vall de Núria

(16/04/2011) La Vall de Núria, situada al terme municipal de Queralbs a la comarca del Ripollès, és un dels llocs més populars de Catalunya, i després de Montserrat, el segon lloc de peregrinatge del pais. A la vall hi ha un llac artificial amb el Santuari de la Mare de Déu de Núria. També acull una estació de muntanya i d'esqui, amb una gran riquesa natural i paisatgística única.

Situada a una altitud de 1964 metres, i envoltada per cims de gairebé 3000 metres, d'in neixen multitud de fonts i torrents, amb una flora i fauna característic de l'alta muntanya alpina. La vall es accesible mitjançant a peu, seguint algun dels camins de muntanya, o pel tren cremallera, mitjà de transport que agafarem.




El cremallera de Núria

El cremallera el pots agafar en el seu punt inicial, a Ribes-enllaç, al costat de l'estació de tren de Ribes de Fresser, o en el mateix poble, Ribes-vila, o més endavant a Queralbs. Nosaltres deixem el cotxe a Ribes-enllaç, i comprem el bitllet d'anada i tornada (no gaire barat per cert: 21,25€ per persona). L'objectiu d'aquesta situació era i continua sent que els passatges i les mercaderies procedents de la línia Barcelona-Puigcerdà poguessin accedir sense cap esforç al cremallera.



El trem cremallera, gestionat per Ferrocarils de la Generalitat de Catalunya, a l'igual que a Montserrat, recorre 12,5km, superant un desnivell de més de 1000 metres amb pendents màximes del 15%, dels quals gairebé 7km és pel sistema de cremallera, que comença una mica abans d'arribar a Queralbs, fins adalt de tot.



Per l'origen del projecte cal remuntar-se al primer terç del segle XX. Per arribar al santuari, s'havia d'anar pel vell camí de Queralbs, havent de caminar 3 o quatre hores, salvar el mal temps i l'estat precari de la via. Així, el 1926 l'estat espanyol va donar llum verda al projecte que arrivés un tren. Les obres s'iniciaren el 1928, i el 22 de març del 1931, s'inaugurà oficialment el cremallera de Núria.

Passem per l'estació de Ribes-Vila, l'estació principal de la línia situada dins del nucli urbà de Ribes de Freser, i on es troba el centre operatiu del cremallera, les cotxeres i els tallers. Després ve l'estació de Queralbs, sent el darrer punt al qual es pot arribar en vehicle per carretera.


El paissatge que envolta el recorregut és espectacular, des de la exhuberant vegetació de la vall de Ribes, passant per abruptes roques de més de 700 metres, resseguint la sinuositat del riu Núria, amb diferents salts d'aigua. Després d'un trajecte ben agradable arribem adalt de tot, als peus del Santuari.



El Santuari de la Mare de Déu de Núria

D'ençà el seu origen, Núria i els edificis que van sorgir al voltant del santuari han canviat notablement variant molt la seva fesomia. La façana de l'església és neorromànica amb un campanar adossat a la façana; originalment estava pensat en fer-la d'estil neogòtic amb dos campanars acabats en punxa. Posteriorment s'afegí l'espadanya metàl·lica i les campanes s'incorporaren definitivament l'any 1999.

L'església nova es va construir com a necessitat de l'increment continu de visitants. Les obres s'iniciaren el 1833 i el 1911, encara que anys després es va anar completant, va tenir lloc la inauguració. Formada per una àmplia nau central, amb cabuda per a més de 1000 persones, disposa d'un espaiós presbiteri, tres capelles a cada costat de la nau i el cor.

El cambril de la Mare de Déu va ser acabat el 1922, amb la col·locació del tron i dels vitralls. La Mare de Déu té la seva nativitat cada 8 de septembre. Per a l'origen de la talla, cal remuntar-se a l'any 700 quan Sant Gil va arribar a Núria, amb l'objectiu d'assolir la pau i la tranquil·litat de la vida d'ermità. Gil passava els dies lliurat a l'oració i a la fabricació d'icones, com la imatge de la Mare de Déu de Núria. Quatre anys hi va estar, però va haver de fugir, deixant amagat la imatge, acompanyada de tres objectes que han esdevingut símbos de Núria: la creu, la campana i l'olla.

Tres segles després, un àngel aparegué a un tal Amadeu per tal que edifiqués una capella en honor a la Mare de Déu. Li va indicar també on trobar els objectes que amagà Gil, però no els va trobar. Anys després, uns pastors els varen trobar i edificaren en el mateix lloc l'ermita de Sant Gil que fins a dia d'avui s'ha conservat.


L'actual talla, que data dels segles XII-XIII, és de fusta de noguera, mideix 56cm d'alçada i és una representació de Maria com a Verge Majestat i com a tron de saviesa, i presenta algunes singularitats que són poc freqüents en les imatges romàniques: els cabells i les orelles estan al descobert, allunyant-lo de l'hieratisme; la mà esquerra a l'espatlla de l'infant expressa humanització de les figures, i la mà dreta, sostenint-lo i el braç dret de l'infant en actitut de beneir, com a senyor de l'Univers.

Abans de sortir de l'església passem per una sala on tenim els tres símbols de Núria: la creu, la campana i l'olla, exposats per a la veneració dels fidels des del segle XV. Pregant adequadament, en tocar la campana i posar el cap a l'olla, s'obtenen les gràcies demanades, especialment ser fèrtil, aturar tempestes i calmar les migranyes.


Al voltant de l'església, hi ha diferents edificis com un hotel, la botiga de queviures... que porten noms de sants (Sant Justí, Sant Antoni, Sant Josep) i que estaven destinats a dependències del santuari, cel·les...



Després de veure un petit audiovisual, en una sala específica, ens dirigim cap a la Font del Dr. Tarrès, al costat de l'ermita de Sant Gil. El doctor Pere Tarrès i Claret va ser un metge i sacerdot que va morir prematurament als 45 anys i que va exercir una profunda infliència en la joventut barcelonina. La font s'inaugurà un any després de la seva mort, el 1951, obra de l'artista Pere Queraltó.


L'Ermita de Sant Gil, patró dels pastors, es va aixecar l'any 1615, a l'indret, on hem comentat abans, els pastors van trobar els objectes amagats pel sant. Es la construcció més antiga del conjunt.



Amb la construcció d'una presa, entre l'any 1955 i 1956, situada a l'inici de la gorja de Núria, va permetre la formació del llac artificial que podem veure, i que dóna una estampa típica del lloc.



Després de dinar a l'aire lliure i prendre un cafè a la cafeteria del recinte, pugem pel telecabina de la Coma del Clot que ens durà al Pic de l'Àliga, a 2.120m d'alçada que conté un alberg, i d'on podem gaudir de vistes del vall de Núria i dels cims que l'envolten.





Tornem a baixar pel telecabina, i agafem el següent cremallera que ens durà camí avall. En aquesta ocasió, ens aturarem a Queralbs, per fer una passejada pel poble. El bitllet serveix el mateix, i no cal comprar-ne un de nou; només cal informar al revisor. Després de Queralbs, ens baixem a Ribes-Enllaç, i així finalitzem la visita a Núria.

Reaccions:

1 comentari :

  1. Aquest diumenge vaig pujar al cim del Puigmal 2.910m., tot i que sóc una enamorada de Núria mai l'havia fet. Ho recomano.
    Felicitats pel bloc, me'l guardo.

    ResponElimina