La ciutat de Pedra: el Deir (Jordània)

Petra ens ofereix les restes de l'imperi nabateu amb façanes de temples i tombes, tallades a plom de pedra arenisca, fonent-se arquitectura i paisatge, envoltada i amagada entre muntanyes...

El volcà Arenal (Costa Rica)

L’Arenal, de 1633 metres, és un dels volcans més actius del món, i des de fa més de 40 anys, va sortint rierols de magma, amb les seves pedres incandescents i explosions que aixequen pedres i sendra i sorolls produïts per la desgasificació del volcà...

Ayasofya (Estambul)

Santa Sofia, la gran església cristiana de l'antiga Constantinopla, convertida avui en dia en museu, és una de les moltes meravelles que ens ofereix Estambul.

La ciutat maia de Tulum

Al costat del mar Carib sobre un penya-segat d'uns quinze metres que dóna a unes aigues turqueses i cristal·lines, es troba les restes de la ciutat de Tulum, una de les joies de la Riviera Maya...

El rellotge astronòmic de la Ciutat Vella de Praga

En l'Ajuntament de la plaça de la Ciutat Vella de Praga es troba un dels seus símbols: el rellotge astronòmic format per un calendari, el quadrant astronòmic i les figures animades...

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sitges. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sitges. Mostrar tots els missatges

La Casa Bacardí (Sitges)

(13/04/2013) L'any 2010 s'inaugurà la Casa Bacardí a Sitges, ciutat que va veure néixer Facundo Bacardí Massó, fundador d'un dels roms més populars del món, amb l'objectiu de convertir-se en un centre de visites internacional, equivalent europeu del museu Bacardi situat a Puerto Rico. Aprofitant un dia gairebé d'estiu, hi anem...

El centre de visites es troba en l'històric Mercat Vell, un edifici modernista del 1890 construït per l'arquitecte Gaietà Buigas, situat en el casc antic de Sitges, al costat de l'Ajuntament. Es tracta d'una construcció d'una sola nau amb una coberta a dues vessants, amb una façana de maó vist i simètrica. La projecció de l'edifici va coincidir amb un viatge de l'arquitecte per França, Bèlgica i Itàlia, on va estudiar les tècniques arquitectòniques més avançades de l'època, que després aplicaria als seus propis projectes. Gaietà Buigas i Monravà, es també autor, entre altres, del monument a Cristòfor Colom de Les Rambles de Barcelona.

La visita ofereix als assistents conéixer una mica la història i evolució de la companyia Bacardí, fundada a Cuba l'any 1962 per Facundo Bacardí, així com l'elaboració del Rom Bacardí Superior i finalment aprendre a fer algun dels còctels originals com el cubalibre o el mojito. Les visites són guiades, i en funció de l'hora es realitza en català, castellà o anglès i duren al voltant de 45 minuts, i s'han de concertar prèviament, mitjançant la pròpia web www.casabacardi.es, en Turisme de Sitges on en l'entrada del mateix edifici.

El centre està dividit en diversos espais, començant per la Sala Heritage...


La Sala Heritage

Espai on se'ns dóna la benvinguda als visitants i s'explica la relació entre Sitges i Facundo Bacardí. Des de finals del segle XVIII i fins el primer terç del segle XIX, milers de joves del Garraf van marxar cap a les Amèriques amb el somni de fer fortuna. I abans de fer-me a la mar, ofereixo dues misses a la Verge del Vinyet, dues més a Santa Tecla, Sant Sebastià, Sant Elm i Sant Bartolomeu i quatre rosaris a la Verge del Carme, perquè porti a bona fi el meu viatge. Així començava l'aventura de molts joves sitgetans abans d'emprendre el viatge al Nou Món.

Facundo Bacardí va néixer a Sitges, l'any 1815. Amb només 15 anys, va abandonar la seva casa del carrer Sant Pere, família i vida per emigrar a Cuba. Fill d'un comerciant de vins, aviat fundà una botiga on venia licors europeus, però el seu somni era fer un licor diferent i esquisit. Després de dues fallides de les seves empreses, va descobrir en una destil·leria de Santiago de Cuba un alambí de coure i ferro fos, que donà origen a la creació el 4 de febrer de 1862, de la companyia Bacardí i revolucionant el món de les begudes espirituals amb la creació del Rom Bacardí Superior, el primer rom envellit blanc, pur i equilibrat, perfecte per a mesclar.

(la pàgina web no usa l'accent sobre l'i final, i per tant moltes persones diuen Bacardi, mentre que d'altres continuen pronunciant-lo Bacardí amb l'accent)

El fill menor de don Facundo, José Bacardí, va prendre la decisió, l'any 1880, d'expandir el negoci familiar fora de Santiago de Cuba, a La Habana. Nombrossos galardons, premis i medalles vingueren a continuació, en les diverses exposicions comercials i fires de tot el món, sent el rom més galardonat del món. Vuit medalles d'or apareixen en la botella del rom Bacardí, quatre a cada costat de l'escut d'armes espanyol, distintiu va aconseguir l'any 1888 durant l'Exposició Universal de Barcelona, quan la reina regent Maria Cristina otorgà a la companyia l'honor de ser "Proveïdor de la Casa Reial".

Les vendes de Bacardí s'incrementaren i a inicis del segle XX, es van extendre fora de Cuba. L'any 1910, a Barcelona, es construí una planta embotelladora, convertint-se així en la primera empresa multinacional de Cuba. Després de la Revolució Cubana, la companyia va haver de trasl·ladar les seves operacions a Puerto Rico, on actualment hi ha la destil·leria de rom més gran del món.



En la sala, amb un mapa de la vila, també podem veure la influència sobre Sitges amb la tornada dels americans acompanyats de les seves fortunes i la construcció de les seves cases.

Sobre uns plafons, es pot veure l'evolució del símbol de la companyia: el ratpenat. L'origen del mateix es déu a donya Amàlia, esposa de don Facundo, que va descobrir entre les vigues de la destil·leria una colònia de ratpenats. Símbol de l'optimisme i sabidura, en la sabiduria cubana, i de bona salut, fortuna i unitat familiar, en l'espanyola, Amàlia va suggeir al seu marit que l'utilitzés com a símbol per al nou Rom Bacardí Superior, i així va ser des de llavors.

Un altre símbol de la companyia, i que es pot veure en cadascuna de les fàbriques de la companyia en tot el món, és el cocoter. Un dels fills, anomenat també Facundo Bacardí, va plantar un cocoter en la destil·leria original. Es va dir llavors que la companyia aguantaria mentre que el cocoter ho fes també. Així va ser fins el 1959, quan el cocoter es va assecar i poc després les propietats familiars de la illa van ser expropiades sense compensació, a arrel de la revolució cubana de Fidel Castro.

Al mig de la sala, una rèplica en petit de l'obra Mirant al futur, que es troba en el passeig marítim de Sitges. L'escultura, data de l'any 2009, i va ser realitzada per Lorenzo Quinn, i és un homenatge al fundador de Bacardí. La peça està composada per una base de pedra de Sitges, material que representa els valors del fundador. Damunt, s'alça un gran cercle d'acer que representa les dimensions globals de la marca, del que sorgeixen dues mans obertes de bronze, que pretén aconseguir el cel deixant volar els somnis. El cercle es tanca amb el ratpenat, icona de la companyia Bacardí. La base compta amb una placa amb un retrat de Facundo Bacardí i una explicació sobre la seva vida i visió.

Abans de passar a la segona sala, se'ns fa una foto per grups, davant d'un mural on es pot veure una de les fàbriques Bacardí, que et donen abans de sortir, en color sèpia.


La sala del procés d'elaboració


En aquesta sala s'ensenya les diferents fases del procés d'elaboració del Rom Bacardí Superior i els processos pioners que don Facundo va aplicar per aconseguir un rom suau i equilibrat, endinsant-nos en l'univers de les melasses, alambins, barrils i processos de filtrats.

De forma experimental, un dels visitants mola canya de sucre a una antiga premsa, i descobrir què es la melassa, amb un sabor a regalèssia molt forta. Don Facundo va ser el primer en redestil·lar aiguardent i creà així el redestil·lat, que permetia mesclar els productes resultants i crear un rom més suau i equilibrat. S'explica també que el rom envelleix amb barriques de roure americà i posteriorment es filtra per carbó vegetal, per eliminar impureses. També es fa una cata dels aiguardents que s'utilitzen per a la mescla final del Rom Bacardí Superior.


El Bacardi Lounge Bar


El tercer espai és un impressionant lounge bar amb una estètica avantguardista on coctelers profesionals realitzen una clase magistral de dos còctels com són el mojito i el cubalibre, que juntament amb el daiquiri i la pinya colada formen els quatre còctels originals Bacardí.


1862. Una nit càlida. Sona la música i... tot es va combinant: la menta, la llima, el gel picat, el rom Bacardí. De sobte... màgia! mojo! MOJITO! S'acabava de crear el primer MOJITO ORIGINAL. Un petit conjur que ja fa prop de 150 anys que encisa tothom amb la seva frescor i el seu equilibri.


1898. Al bar Venus de Santiago de Cuba, era a punt de revelar-se un secret. Agita una mica de llima, sucre, gel picat i rom Bacardí, va mussitar J.S. Cox, enginyer de les mines Daiquirí, al barman. I aquell DAIQUIRI ORIGINAL va embruixar tothom: qui el va tastar es va enamorar del seu gust sofisticat. Des d'aleshoes, ha continuat seduïnt arreu del món.


1900. Aquella tarda, a l'American Bar de La Habana, es respirava la llibertat. S'havia acabat la guerra i uns soldats cridaven, en castellà: "VIVA CUBA LIBRE!". Brindaven amb Coca-Cola combinada amb rom Bacardí, gel i llima espremuda. Era el CUBA LIBRE ORIGINAL. Des d'aquell moment es diu així i es prepara així.


1922. Els vespres al Carib tenen gust de calor i de palmeres. Tradicionalment, les dones criolles preparaven una beguda amb pinya madura, gel, sucre i llima, tot ben agitat, fins que un bon dia, algú va afegir rom Bacardí a la mescla. Acabava de néixer la PINYA COLADA ORIGINAL. L'any 1937, algú va incorporar crema de coco a un còctel que, des de Puerto Rico, ha arribat fins avui.





Després de la demostració, els visitants tenim l'oportunitat de fer nosaltres mateixos i beure un dels dos còctels que ens han ensenyat prèviament, en el Lounge Bar o en la terrassa.

La companyia que va crear don Facundo s'ha convertit en Bacardi Limited, la companyia privada de begudes espirituals més gran del món, que produeix i comercialitza una àmplia varietat de begudes alcohòliques reconegudes globalment, amb un portfoli de més de 200 marques i amb presència en més de 100 païssos. En una de les vitrines es pot veure alguna de les marques que actualment Bacardí distribueix, com els productes de la companyia Martini & Rossi que va adquirir el 1992, o la ginebra Bombay Sapphire, entre d'altres.


La terrassa Bacardí

En l'últim espai es pot beure tranquilament el còctel que t'has preparat prèviament, en la terrassa exterior del complex, en un ambient tipus chillout, que funciona de manera exclusiva pels visitants del centre.


Preu visita: 7€ (inclou degustació, còctel original Bacardí i fotografia)

Sitges (II): La Vila Vella


Arribem a la Plaça de l'Ajuntament, en el promontori de la Punta i centre històric de la vila, on hi ha l'Ajuntament (1889), que es va construí sobre els fonaments i les parets mestres del castell medieval. D'estil gòtic civil català, el cos central, més elevat, s'obre amb un pòrtic de tres arcades que recorda les llotges medievals.


Al costat, es troba l'antic Mercat Municipal (1890) de l'arquitecte Gaietà Buigues i Monravà. Es un edifici d'una sola nau, constuit en ferro i de maons vistos. En la façana principal, sobre la porta d'entrada, onze finestrals simètrics segueixen el perfil de la coberta. S'utilitza avui com a espai cultural.


Darrera del consistori, es troba la la Casa Miquel Utrillo (1911-29), residència i feta pel mateix Utrillo. Inspirada en l'arquitectura tradicional catalana, es caracteritza pels esgrafiats renaixentistes que decoren les diverses finestres. Acull actualment la Biblioteca Santiago Rusiñol.


Tirant pel Carrer de la Devallada, ens trobem amb les antigues muralles. Per una part, hi ha el Carrer del Bosc, el més antic de Sitges. Constitueix l'antic camí de ronda que seguia el perímetre de la muralla. Durant el segle XIV, s'adossaren una sèrie de cases de pedra que encara es conserven, després de la seva restauració.



De les antigues muralles medievals que envoltaven la vila vella en resten només alguns murs de la banda de llevant. Les antigues cases de pedra construïdes sobre la muralla han estat restaurades i reformades al llarg del segle XX.



Passem per l'edifici Miramar (1855-56), d'estil neoclàssic i un altre exemple dels emigrants que feren fortuna a Amèrica i que van poder construïr-se una gran casa al retornar. Durant els anys 1941-76, va funcionar com a hotel de luxe.

Al costat, el monument a Santiago Rusiñol, darrera del qual hi ha la Casa Manuel Vidal i Quadres. El 1852, Manuel Vidal reformà la seva residència, adaptant-la a l'estil neoclàssic-romàntic que estava de moda en aquesta època. Havia tornat a Sitges, l'any 1833, després d'haver-se enriquit a Maracaibo i a Cuba.

I des d'aqui podem veure la petita Platja de Sant Sebastià, amb l'ermita al fons i més enllà el cementiri, on hi ha un conjunt d’escultures modernistes de Reynés i de Josep Llimona, i el Port d'Aiguadolç. Entrant pel carrer Fonollar s'arriba al Racó de la Calma amb el Cau Ferrat i el conjunt de Maricel, amb el pont que uneix els dos edificis: el Maricel de mar i el Maricel de terra.

Durant l'any 1892, el pintor i escriptor Santiago Rusiñol decidí establir-se a Sitges, i comprà dues cases de pescadors -can Sense i can Falua- del segle XIV construïdes arran de mar i encarregà a l'arquitecte Francesc Rogent i Pedrosa aixecar el Cau Ferrat, la seva casa-taller, unint les dues cases i unificant l'estil de la façana en un estil neogòtic. Amb un portal adovellat, les finestres són de l'antic castell de Sitges, que recuperà quan es construí l'Ajuntament sobre les restes del castell. La planta baixa era on vivia, mentre que la planta de dalt és un magnífic saló gòtic, que ocupa tota la superfície amb un sostre alt artesonat i suportals de fusta tallada.

El Cau Ferrat va ser seu de festes modernistes on es reuniren els artistes més importants de l'època, on representaven obres de teatre, es feien concerts, lectures de poesia i exposició de quadres i dibuixos. Dos anys després de la mort de Rusiñol, el 1933, es va convertir en el Museu Cau Ferrat. En en seu interior s'exposen nombroses peces de ceràmica, ferro forjat, quadres del mateix Rusiñol, de Zuloaga, Casas, Utrillo, Picasso i del Greco, i altres obres artístiques.

Al costat, es troba un complexe conjunt d'edificis conegut com Maricel. El millonari nordamericà Charles Deering, amic del pintor Ramon Casas, volent emular el Cau Ferrat i davant la impossibilitat de poder-lo adquirir, comprà les cases dels dos costats dels carrer per a ficar la seva col·lecció particular i la seva residència, encarregant les obres a Miquel Utrillo i Morlius. El 1921, Deering tornà al seu pais emportar-se'n gran part de les peces. El 1969, es va recuperar l'espai museogràfic, amb una donació del doctor Pérez Rosales de la seva col·lecció particular i d'adquisicions que aconseguí del mateix Deering.


Arran de mar, construït sobre l'antic hospital medieval de Sant Joan, hi ha el Museu Maricel, o Maricel de Mar. Coserva els arcs gòtics de l'antiga capella de l'hospital. Destaca una torre emmerletada amb la imatge de Sant Miquel, i el pont que l'uneix amb el Palau Maricel. Les seves façanes incorporen portals i finestres de diverses èpoques procedents de llocs com Salamanca, Jaca o Santa Coloma de Queralt. En el seu interior es mostren diverses col·leccions d'art modern, de la pesca, art medieval i escultures romàniques i gòtiques. Algunes de les seves sales disposen de grans finestrals amb vistes al mar i als penyassegats.

El Palau Maricel (1910), o Maricel de terra, constituia la residència de Deering, amb un gran escalinata que condueix al Saló d'Or i d'aquest al Saló Blau, i diverses sales destinades a contenir col·leccions artístiques. Des del seu claustre i les terrasses es tenen unes magnífiques vistes del Mediterrani.
















La façana principal, de parament blanc, conté elements decoratius procedents d'edificis històrics d'arreu d'Espanya. Destaquen els capitells de les finestres, dissenyats per l'escultor Pere Jou, amb escenes i motius populars. N'escolpí una cinquantena, per a portes i finestres, amb imatges tretes de faules famoses, com de La Fontaine, o personatges i esdeveniments contemporanis, o caràcter al·legòric; molts dels rostres d'aquestes figures són de companys de treball en la construcció del Maricel o de ciutadans de la vila.






En la plaça del Baulard, un canó recorda la bateria de sis que hi havia i que el 27 d'abril de 1797 la vila de Sitges sostingué un llarg combat amb dues fragates angleses que volien apresar diverses embarcacions ancorades a la platja.


Coronant la plaça, hi ha l'església de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Beneïda l'any 1672, és un edifici de tres naus amb volta de punt rodó reforçada amb nervadures. Té dos campanars, un de més petit, del 1674, que té les campanes i el rellotge de la vila (1868), i la torre octogonal, reformada el 1868.

Baixant per les escales, ens trobem en el Passeig de la Ribera, urbanitzat l'any 1840. Passejant, es van veient les diferentes platjes i més cases dels americans, com la Casa Simó Llauradó (1908), un edifici de planta i dos pisos, construïda per Gaietà Miret i Raventós, al qual se li va afegir un tercer pis amb posterioritat segons projecte de Josep M. Martino. Té una façana amb el parament imitant carreus i obertures molt ornamentades d'acord amb el gust modernista d'inspiració medieval.


Davant un monument al pintor El Greco, fet per l'escultor Josep Reynés, l'any 1897. El pintor era desconegut, i Santiago Rusiñol va proposar fer-li un reconeixement, atret per l'art del pintor grec. El passeig, té més de 3km, sent el segon tram el Passeig Marítim.


Trencant a l'alçada del carrer de Bonaire, s'arriba al Museu Romàntic Can Llopis (1793). D'estil neoclàssic, l'any 1949 inaugurà el museu que allotja la forma de viure en els segles XVIII i XIX. Destaca la col·lecció de nines antigues de Lola Anglada, escriptora i il·lustradora catalana de contes infantils.

Sitges (I): Les cases dels "americans"

(07/09/2008) Arran de mar, i a uns 30m de Barcelona si arribem en un tren de rodalies, trobem Sitges, en el Garraf, una comarca definida per la serralada del mateix nom i el seu litoral. El municipi es conegut sobretot per les seves platges i el Festival de Cine Fantàstic, però apart d'això ofereix i mostra història, com la del moviment del Modernisme en Catalunya.

Des de l'època romana, ja era un port on es comerciava amb la resta del Mediterrani. Durant els segles següents, gran part de la seva activitat econòmica era l'agricultura i la pesca, així com el comerç. El topònim de la vila ve de les sitges (cavitats excavades al sòl per a consevar-hi productes agrícoles) que hi havien en aquesta zona entre les runes de l'antic poblat ibèric i romà.

Al segle XVIII Catalunya obté el permís per poder comerciar directament amb Amèrica, iniciant-se un corrent intens d’emigració. El Decret reial va fer que l'activitat marítima es consolidés i s'incrementés notablement i des de finals del XVIII fins a principis del XIX s'establí un constant comerç amb les colònies americanes. En el segle XIX, retornaren molts dels emigrants, que havien marxat temps enrera a fer les Amèriques, aixecant fàbriques tèxtils i de calçat i contribuint al desenvolupament urbanístic de la vila; promovent l'enderrocament de les antigues muralles, l'arribada del ferrocaril i la construcció de grans cases d'acord amb els estils arquitectònics de l'època (el modernisme, el neoclàssic, l'eclèctic i el noucentista).

En la darrera dècada del s. XIX, s'instal·la en el poble el pintor i escriptor Santiago Rusiñol, un dels grans dinamitzadors del Modernisme (*), convertint Sitges en un dels seus centres i punt de trobada amb altres artistes.

(*) El Modernisme va ser un moviment cultural que es va produir entre finals del segle XIX i inicis del segle XX, a tota Europa, que va influir en arts diverses com l'arquitectura, l'escultura, la pintura, les arts gràfiques... amb nous temes i representacions diverses. A Catalunya, va tindre unes dimensions i una personalitat especial en aquests camps, en un moment històric ideal de creixement econòmic i reafirmació nacional. Personatges importants van ser els arquitectes Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch, Lluis Domènech i Montaner, els pintors Santiago Rusiñol i Ramon Casas, escriptors com Joan Maragall, Victor Català, els músics Isaac Albéniz i Enric Granados, entre molts altres.


Sortint de l'estació de tren, a mà dreta, per l'Avinguda Artur Carbonell, trobem una sèrie de cases modernistes. La Villa Remei (1911), amb el seu balcó amb una barana de ferro forjat, i la façana lateral donant a un petit jardí.


Al costat mateix, la Villa Subur (1908), una petita casa amb només planta baixa, dissenyada per Juli Batllevell, amb una façana decorada amb esgrafiats de formes vegetals i coronat per una petita barana amb un capcer central redondejat que porta el nom de la casa.



I també ben aprop, la Villa Havenmann (1906-07), començada per J.L. Calvó i posteriorment reformada per Josep Domènech i Estapà. Es una vivenda unifamiliar amb una capella adossada que trenca la uniformitat de la façana. Les finestres de les dues plantes són estretes i diferentes.





Baixant pel carrer Illa de Cuba hi ha la Casa Bonaventura Blau (Villa Avelina) (1900), avui en dia un hotel. Projectada per Gaietà Buigues i Monravà -el mateix arquitecte que va dissenyar el Monument de Colom en Barcelona- en un estil gòtic francès, es diferencia de les altres cases per la seva torre-mirador. Cada façana de la casa té una forma diferent.




Una mica més avall, hi ha la Casa Manuel Planas Carbonell, un edifici que data del 1991 però que va ser totalment reformat el 1908. Amb tres façanes que donen a dos carrers, destaca el seus finestrals, un de triforat i l'altra oval. Els vitralls policromats van ser venuts durant els setanta.


A l'altre costat del carrer, fent cantonada, hi ha la Casa Sebastià Sans Bori (1883). Amb un petit pati tancat, s'arriba al pòrtic, flanquejat per dues columnes de capitell jònic que sostenen un balcó amb barana de pedra coronada amb dues gerres. Sobre la finestra hi ha unes peanyes amb mènsula que sostenen uns medallons amb les inicials del propietari (SS).



Arribem a la Plaça del Cap de la Vila, on es troba la Casa Bartomeu Carbonell i Mussons (1913-15), obra d'Ignasi Mas i Morell. En forma de proa, és una típica casa amb planta baixa, tres pisos i terrat, però que incorpora originals estructures modernistes com es pot veure en les portes i finestres, els treballs en ferro forjat dels balcons... Destaca la torre cantonera adornada amb un rellotge.




Agafem el Carrer Major, amb una sèrie de carrers perpendiculars agradables fins arribar a l'Ajuntament...