De Pont d'Armentera a Santa Coloma de Queralt

(14/08) Als voltants del monestir de Santes Creus, en la comarca de l'Alt Camp, es troba Pont d'Armentera. Quasi a les afores, hi ha un desviament, la carretera TV-2141, que ens du a dos petits castells: el de Selmella i el de Saburella. Passat uns 6km, per una carretera asfaltada, una cruilla t'indica a quin dels castells hi vols anar, i a partir d'aqui, per una pista de muntanya, fent una llarga caminata o anant amb el cotxe amb precaució, s'arriba.

El castell de Saburella va ser construït a finals del segle XII principis del XIII per la família Cervelló, senyors de Selmella. No formava part del sistema defensiu de la Marca Hispànica ja que es posterior a la Reconquesta. Es conserven en un estat aceptable tres torres circulars i bona part del perímetre emmurallat, tot ell assentat dalt d'un turó cònic.

Respecte al castell de Selmella, d'accés difícil com s'ha esmentat abans, en queden les restes, on destaca una sala de planta quadrada. També hi ha restes de l'antic poble, així com l'església de Sant Llorenç.

Tornant cap a la carretera principal, anem en direcció a Querol, un petit poble d'uns 400 habitants, on dominant la part més alta del nucli, es torben les restes del castell, del qual ja es té coneixement des del segle X. Va pertànyer a la família dels Cervelló i des del s. XIV centrava la jurisdicció senyorial de la baronia de Querol. El 1835, durant la primera guerra carlina, fou enderrocat per una partida de liberals.

Al costat, hi ha l'església de Santa María. La parroquia és d'origen medieval i està formada per una nau coberta amb volta apuntada i que va ser ampliada i modificada al llarg del temps. Damunt de la taulada, es veu el campanari quadrat, acabat en una coberta piramidal.

Seguint per la mateixa carretera, per on s'arriba a la part alta del poble, es troba a pocs km al mig d'un prat, l'església de Sant Jaume de Montagut. D'estil gòtic, és una única nau d'uns 20m de profunditat per 7m d'amplada, amb dos trams i un absis poligonal amb set capelles i una sagristia. La façana està recoberta per contraforts i amb absències d'obertures que il·luminin l'església. Amb dos campanars d'espadanya, sense les campanes i una porta d'entrada amb una arcada triple ben conservada. L'església s'esmenta ja a mitjans del segle X, i durant el temps, va experimentar modificacions diverses. Al costat, hi ha restes de l'antic castell de Montagut.

Tornem a la carretera principal cap a Santa Coloma, i en una de les cruilles, es troba el nucli d'Esblada, on només roman l'església de Sant Jaume. De planta rectangular, amb una sola nau coberta amb volta de canó, absis semicircular i teulada a dues vessants. La porta d'entrada a la façana sud és adovellada i s'hi accedeix per una escala de vuit graons. Sobre la porta hi ha un rellotge de sol, que donava l'hora als seus parroquians. El conjunt es completa amb un campanar de planta quadrada coberta de pavelló.

Passat Pontils, ja en la comarca de la Conca de Barberà, es troba Santa Perpètua de Gaià, antiga capital del municipi de Pontils i que avui en dia forma part del mateix. Pràcticament deshabitat, destaca en el capdamunt de la vall del riu Gaià, el castell del segle X, del qual només roman una esvelta torre, i l'església de Santa Maria. Ben aprop, la petita església romànica del segle XI dedicada a Santa Perpètua.



El castell va ser originalment del comte de Barcelona que el va cedir en feu a la família dels Cervelló. Aquests, ja tenien gran part dels castells de la part alta del Gaià, el que facilitava que dominessin la zona. Degut a la situació del mateix, a primera línia de la frontera, i en una zona de pas obligat per tothom, permitia controlar el pas de gent, ramats i mercaderies amunt i avall del riu, i per tant, era un dels castells més valuosos de la contrada.

Finalment, arribem a Santa Coloma de Queralt, que disposa d'una població d'unes 3000 persones. Capital de la subcomarca de la Baixa Segarra, estava ubicada en la frontera que separava la Catalunya cristiana de la musulmana, durant quasi mil anys va ser la seu de la baronia dels Queralt, una de les famílies feudals més poderoses de l’Edat Mitjana, ferma aliada dels comtes de Barcelona. D'aquella època, són els principals monuments del poble.

El Castell dels Comtes era la residència dels barons de Queralt durant tota l'Edat Mitjana. Es tenen noticies del castell, des del 1018, Durant el segle XVI, al trasl·ladar-se a viure a la ciutat comtal el castell passà a ser residència temporal i experimentà grans transformacions que li donaren l'actual aspecte exterior. L'accés al recinte es fa per un portal del segle XVIII que dóna al pati d’armes. A l'entrar, una escalinata amb 34 graons d'una sola peça.

L’edificació més antiga es troba al darrera. Es una torre circular, bastida a finals del segle XI. Té una alçada de 23 m i un diàmetre de 12 m, amb un gruix de murs de 3,25 m a la base.


Els edificis de la plaça són també del segle XVIII i corresponen a dependències annexes al castell. També es pot veure una façana gòtica d'una capella que correspon a l'antic hospital de pobres Santa Magdalena del segle XIV. Va ser traslladada a aquest indret l'any 1922.


L'Església Parroquial de Santa Maria (XIII-XV) és d'estil gòtic i va ser construïda, sobre una primitiva església romànica, amb nombrosses interrupcions ja que els fons venien de donacions particulars. Destaca en l'exterior el seu campanar, amb una alçada de 40m i una base quadrada de 10m. L'interior és d'una sola nau, amb arcs creuats i claus de volta, vitralls, capelles laterals i contraforts.

Entre els segles XIII i 1492, Santa Coloma va tindre una important comunitat jueva, de la qual encara es conserven alguns carrers. Formada per diferentes famílies, disponien de sinagoga, hospital, banys i fossar propis, i la seva activitat era bàsicament mercantil.

Situada al cor del nucli antic, es troba la Plaça Major. Per previlegi del rei Jaume I, es celebra des del 1222 el mercat cada dilluns. Amb forma trapezoïdal, la plaça ja era porxada des de fa molts segles i hi trobem la Casa de la Vila (segle XVIII) amb una façana feta de grans carreus quadrejats amb dues arcades de mig punt i centrada per I’escut de la vila. També es poden veure balconades de ferro forjat, del segle XVIII, que decoren alguns edificis.

Reaccions:

2 comentaris :

  1. És impressionant la teva pàgina. Demà me'n vaig a Londres i després a Brusel·les i m'he llegit el que vas escriure de Brusel·les. M'agrada la manera que tens d'explicar els viatges i les escapades. Per això, ara que estava escrivint un post al meu blog amb recomenacions vàries he recomenat el teu blog...Salut i endavant!!

    ResponElimina
  2. Gràcies per la teva recomanació Gabriel. Espero que t'ho passis bé per Londres i Brusel·les i a la tornada poguis explicar com ha anat.

    ResponElimina