Ezcaray

Després de Santo Domingo de la Calzada, arribem a Ezcaray, dins de la vall d'Oja i envoltada de les altes montanyes del massís de la Sierra de la Demanda, que té com a principal factor d'atracció de turisme la proximitat a l'estació d'esquí de Valdezcaray. Per setmana santa, i acabada la temporada d'esquí, el poble es veu bastant buit de gent, però val la pena passejar pel seu casc antic i el seu entremat de carrers antics, amb palaus i cases blasonades.

Quan a origens i història d'Ezcaray, indicar que el seu topònim basc i d'altres llocs propers ve donat pels repobladors bascos que arribaren a aquestes terres en els segles IX i X. Durant el 1312, el rei Ferran IV de Castellia, va otorgar un fur a aquesta zona on un dels previlegis era el poder refugiar i defensar als malfactors que arribessin a aquesta vall, amb la finalitat d'afavorir la repoblació del mateix. Aquesta prerrogativa va ser anul·lada més endavant.

El riu Oja, artèria principal de la vall, al voltant del qual han anat creant-se boscos i poblacions. Seguint la seva llera es pot arribar a llogarets que formaven el municipi d'Ezcaray, algunes ja deshabilitades, en les que es poden contemplar l'estil de vida d'aquestes muntanyes. Ezcaray estava formada per un concejo amb tretze llogarets: Altuzarra, Ayabarrena, Azarrulla, Bonicaparra, Espurgaña, Lozalaya, Fosadas, San Antón, San Juan, Turza, Urdanza, Zabarrena y Zaldierna, quedant el seu llegat artístic depositat en l'església de Santa Maria.

Una de les primeres coses que veus a l'entrar a Ezcaray és un gran edifici blanc de tres plantes, amb una gran esplanada. Es tracta d'una antiga fàbrica tèxtil. Ezcaray va contar, des del segle XVI, amb una important indústria tèxtil, degut a la tradició ramadera de la Vall que donà lloc a una producció de llana. Així, l'any 1752 es va crear la Real Fábrica de Santa Bárbara, en honor a l'esposa de Ferran VI. Van ser construïts dos edificis amplis, en els quals s'ubicaren les màquines que feien els draps i les teles. De l'antiga fàbrica només queda l'estructura de l'edifici, de tres plantes i la portada que conté l'escut d'Espanya.

L'any 1773, sota el regnat de Carles III se li va concedir el previlegi de Companyia Real, passant a denominar-se Compañia Real de San Carlos y Santa Bárbara de la Villa de Ezcaray. Posteriorment, es construeix la casa de tints, també coneguda com El fuerte, amb materials incombustibles, després de l'incendi que va patir la fàbrica l'any 1785. Aquí es portava a terme l'acoloriment de la llana. A dia d'avui, allotja un hotel anomenat Albergue de la Real Fábrica.

A inicis del segle XIX, va iniciar-se el declivi d'aquesta indústria, pel l'endarreriment tecnològic de les instal·lacions, quedant Ezcaray al marge dels canvis tecnològics de l'indústris tèxtil impulsats per la màquina de vapor des d'Anglaterra i França.

El centre neuràlgic d'Ezcaray el trobem en la Plaça del Conde de Torremúzquiz, més coneguda com la "del Quiosq", pel motiu evident del quiosq de música amb una base de pedra que hi ha al mig de la plaça. Al voltant d'aquesta plaça, de planta irregular, es reuneix gran part de la gent que inunda els dies festius, ajudat pel fet dels bars i cafeterias que hi ha.

Un altre fet característic de la plaça són les cases i façanes blasonades. Són cases típiques de muntanya, de colors clars en la seva majoria i amb fusta fosca present en les seves finestres i façanes. Algunes façanes, a més, exhibeixen esmerats escuts de molts anys d'antiguitat.

L'altra gran plaça del poble, és la Plaça de la Verdura, on es conserva l'Argolla del Fur, com a símbol del pasat d'Ezcaray: d'acord amb la llegenda, els malfactors que arribaven a la vall, i relacionat amb el que hem explicat anteriorment amb els furs, si aconseguien agafar-se de l'argolla, la justícia no els podia perseguir ni detenir i quedaven lliures.

Com a monument més important, podem considerar l'Església de Santa Maria La Major, que té els seus origens en el segle XII, encara que va patir reformes importants els segles posteriors. Es un edifici de cadirat vermellós, típica de la zona, i la seva portada es troba en el mur meridional, amb arquivoltes apuntades, que allotja un timpà que mostra una Anunciació.

En aquesta mateixa façana sud, destaca una balconada del segle XVI, amb una barana formada per escuts, creus i gelosies, recolçada sobre matacans decoratius que, amb les torrasses de reforç que hi ha en els costats, donen a l'església un aire de fortalesa, que mai va ser.



Tornar a: Uns dies per La Rioja