Dublin (IV): voltants del riu Liffey i Kilmainham Gaol

Cap a Kilmainham Gaol

(05/03/2011) Ens dirigim cap a l'antiga presó de Kilmainham. Es troba bastant lluny de l'hotel per anar caminant... algo més d'una hora, però finalment ho fem, i així anirem veient coses pel mig. Caminem per la vora del riu Liffey, on podem anar veient els diferents ponts que creuen el riu.

A mig camí, tenim el Four Courts (1786-96), un inmens edifici judicial que allotja els principals tribunals de la República d'Irlanda, d'estil georgià i dissenyat per James Gandon. El nom ve donat per què originalment era seu de quatre tribunals de la Cancelleria, del Banc Reial, d'Hisenda i de Pleits Comuns. El pòrtic està sostingut per sis columnes corínties i adalt hi ha les estàtues de la Pietat, la Justícia, l'Autoritat, la Sabiduria i Moises, i darrera de totes elles, s'alça un duomo amb cúpula de coure.


Els Four Courts van ser ocupats en 1916 pels republicans irlandesos durant l'Alçament de Pàsqua, sent totalment destruïts durant la guerra civil irlandesa de 1922. Posteriorment, l'exterior va ser completament reconstruït respectant el disseny original.




Gairebé davant, a l'altre costat del riu, podem veure un gran edifici de vidre. Es tracta de les oficines de l'ajuntament de la ciutat, el Dublin City Council.




Els ponts de Dublin

I ja que estem als voltants del riu, cal parlar dels diferents ponts que creua el Liffey, d'èpoques i segles diferents. D'oest (des del delta del riu) a est, tenim els següents ponts, entre altres:

Samuel Beckett Bridge (2009). Des de lluny es pot veure, davant de la façana inclinada de vidre que és el Convention Centre , el pont més nou de la ciutat, i que s'anomena així en homenatge a l'escriptor dublinés. Dissenyat per l'espanyol Santiago Calatrava, té 124 metres d'alçada, té forma d'un arpa, símbol d'Irlanda, amb 31 cables d'acer.




O'Connell Bridge (1880). Es el pont central de Dublin, i més transitat. Es tant ample com llarg. Va ser dissenyat per James Gandon.






Liffey Bridge (1816). Se'l coneix com el Ha'penny Bridge (pont del mig penic), quantitat que s'havia de pagar per creuar-lo en forma de peatge, i durant més d'un segle va durar aquest sistema.





The Millenium Bridge (1999). Pont molt senzill i d'ús funcional, va ser construït per celebrar el nou mil·leni.






Grattan Bridge (1875). Fins a la construcció de l'O'Connell Bridge, va ser el pont principal i més important de la ciutat.





O'Donovan Rossa Bridge (1816). En honor al republicà nacionalista Jeremiah O'Donovan Rossa. En la part nord, durant la seva construcció, es varen descobrir dos grans vaixells vikings.





Father Matthew Bridge (1818). Aqui els normands construiren en el segle XIII l'original.






Liam Mellowes Bridge (1768). Es tracta del pont més antic de Dublin.






James Joyce Bridge (2003). Aqui tenim el segon pont dissenyat per Santiago Calatrava format per un gran arc d'açer de 40 metres de longitut, amb un nivell recolçat en dos angles arquejats cap a fora.






Rory O'More Bridge (1863)








Frank Sherwin Bridge (1982)







Voltants de l'antic Hospital de Kilmainham

Al costat d'aquest pont, hi ha la Heuston Station, dissenyat per Sancton Wood i oberta el 1846 com la terminal i seu de la Great Southern and Western Railway. Originalment es coneixia com Kingsbridge Station, ja que estava a prop del pont del mateix nom, però va ser rebatejat el 1966 en honor a Sean Heuston, lider de l'alçament de Pasqua que havia treballat a les oficines de l'estació.




Donant a l'estació, hi ha el Dr Steeven's Hospital, dissenyat per Thomas Burgh, sota la voluntat del doctor Richard Steevens (1653-1710), un eminent metge de Dublin.





Podem envoltar o passar pel pati central de l'Irish Museum of Modern Art (IMMA). Es tracta d'un museu on es pot veure una àmplia col·lecció d'art modern i contemporani nacional com internacional, des del 1940 fins a dia d'avui. L'edifici on està l'IMMA era l'antic Royal Hospital Kilmainham, construït entre durant els anys 1680-84, per allotjar els militars retirats del servei.


Els edificis estan construïts al voltant d'un gran pati central, on estaven les habitacions dels soldats retirats. La institució va acollir militars fins el 1928, i l'any 1991 les antigues sales residencials es convertiren en l'actual museu. Des de la seva web corporativa, podem fer una visita virtual per l'edifici i exposicions.


Passat el pati central, un recte camí condueix a la Richmond Tower, que a la vegada dóna a la pressó de Kilmainham. Durant aquest camí, es pot veure als dos costats, murs darrera dels quals hi ha un cementiri amb els militars que estaven en l'antic hospital.


A mà dreta, al fons, ben lluny, podem veure el Wellington Testimonial. Es tracta d'un inmens obelisc de 62m d'alçada que es troba en el Phoenix Park, construït per a conmemorar les victòries d'Arthur Wellesley, primer duc de Wellington. Com a curiositat, dir que es tracta de l'obelisc més gran d'Europa i segon del món, després del que es pot trobar a Washinhton.

La Túr Richmond va ser dissenyada per Francis Johnson i està construïda en pedra de granit. Porta el nom del duc de Richmond, qui el va inaugurar el 1812. En aquella època es trobava en la cruïlla de Watling Street i Victoria Quay. Quan la Heuston Station va obrir en 1846, es va incrementar el tràfic diari en aquella cruïlla, i es va decidir trasl·ladar-la a la ubicació actual.


Kilmainham Gaol

Finalment arribem a la Kilmainham Gaol (DP), la presó més antiga de Dublin i actualment desocupada, i on s'originà part de la història de l'Irlanda moderna, entre 1780 i 1920. Per aqui passaren molts dels caps de les revoltes d'independència del pais com Charles Stewart Parnell, Patrick Pearse, James Connolly o Edmund de Valera, l'últim reu de la pressó que va sortir el 16 de juliol de 1924.

També es van portar a terme execucions i altres atrocitats durant els seus més de cent anys de funcionament. Construïda el 1796, aqui van ser confinats tot tipus de presoners, inclossos dones i nens, sense cap mena de separació. Les condicions d'amuntegament van incrementar-se amb la fam de 1848, que van conduir a milers de persones a la misèria i a robar per poder sobreviure.

S'ha de tenir en compte que la visita es guiada, totalment en anglés i dura més d'una hora. Iniciem el recorregut per la capella de la pressó on el guia començarà a explicar la història de la pressó, acompanyat per una sèrie d'imatges projectades. Aqui es va casar Joseph Plunkett (un dels liders de l'alçament de la Pasqua del 1916) amb Grace Gifford (representant activa del moviment republicà) en les hores prèvies al seu afussellament. Després passarem per diversos vestíbuls i cel·les...


El punt culminant de la visita és l'ala central de la pressó, construïda el segle XIX, amb un enginy arquitectònic que va servir de referència per altres pressons, que permetia als guàrdies veure totes les cel·les des del centre, amb una gran cúpula de llum.





Al ser una presó desocupada, ha permès rodar escenes de pel·lícules com Michael Collins i En el nom del pare, entre altres.








Acabem la visita en el pati on van ser ajusticiats, entre el 3 i 12 de maig, els membres de la revolta de 1916, i entre ells a James Connolly, segut en una cadira, degut a les ferides que va rebre durant la revolta i que no el permetien estar dempeus.




(DP) Entrada gratuita amb la Dublin Pass



**Més entrades de Dublin en:
Dublin (I): cap a la capital d'Irlanda
Dublin (II): primeres hores per la ciutat
Dublin (III): la ciutat medieval
Dublin (V): la Guinness Storehouse
Dublin (VI): L'Old Jameson Distillery
Dublin (VII): El castell de Dublin
Dublin (VIII): Trinity College

Llegir més

Dublin (III): la ciutat medieval

Després de dinar, visitem algun dels monuments més antics de la ciutat, i començem per la St. Patrick's Cathedral (DP), la catedral de Sant Patrici, patró d'Irlanda, i que va ser erigida al costat d'un pou on, segons diuen, Sant Patrici va batejar als conversos, a mitjans del segle V. A finals del segle XII, els normans construiren una església de pedra i a principis del segle XIII va ser reconstruïda donant lloc a l'edifici actual. En 1370, la catedral va patir un incendi i la torre occidental va haver de ser reconstruïda. En 1749, s'afegí l'agulla a la torre.



En el parc que l'envolta trobem un homenatge literari a escriptors irlandesos, amb les seves obres més destacades com Swift, Mangan, Wilde, Shaw, Yeats, Synge, O'Casey, Joyce, Behan, Beckett, Clarke i Dillon.




Entrem al temple protestant, i gairebé el primer que veiem a mà esquerra és una botiga de records i souvenirs, el que fa plantejar si realment estem en una església o no. Deixant això, podem veure la seva majestuositat, amb un gran número de rostres, monuments sepulcrals i plaques mortuories que conmemoren a ciutadans cèlebres diversos.


Entre ells, en l'extrem sudoest, hi ha la tomba de Jonathan Swift, autor de la famosa novel·la Els viatges de Gulliver, que va ser dean de la catedral entre 1713 o 1745. Al costat, Esther Johnson, o Stella com l'anomenava; no se sap si eren més que amics, amants, o si estaven casats o no.






Damunt del cor, podem veure els estendards i escuts d'armes dels Cavallers de Sant Patrici, ordre que va ser fondada pel rei Jordi III en 1783.





Cap al nord, i a pocs metres, l'altra catedral protestant de Dublin, la Christ Church Cathedral (DP). Va començar-se a construir el 1172, procés que es va allargar fins el segle XIII. Originalment, era un petit temple de fusta creat pel rei viking Sitric, en l'any 1038. Durant els anys 1871-78 va ser restaurada totalment, intentant conservar al màxim el seu aspecte medieval, finalitzant amb un estil neogòtic.





Amb l'entrada, ens donen un pamflet en espanyol, a l'igual que en St. Patrick's, per tenir una mica d'idea del que veurem. El baptisteri va ser un regal de l'arquitecte George Edmund Street, que portà a terme la reconstrucció de la catedral, en la dècada dels 1870.










Sota l'església hi la una gran cripta, de finals del segle XII. Es una de les criptes medievals més grans de Gran Bretanya i Irlanda, i constitueix l'estructura més antiga de Dublin que encara està en peu, i conté diferents objectes, així com el tresor. També hi ha una cafeteria i poder seure una estona.




Ens sorpren les restes d'un gat i una rata momificats. Es creu que un perseguia a l'altra i van quedar atrapats en un dels tubs de l'orgue en la dècada de 1860. I van decidir momificar-les...




Abans de sortir passem pel nou sepulcre, del segle XIV, de Strongbow, un cavaller normand que va conquerir Irlanda en temps del rei Enric II i va ser un dels constructors de l'actual catedral.





Des de la part exterior, es troba un pont, construït en 1870, que comunica la catedral amb Synod Hall, lloc que allotja Dublinia (DP). Es tracta d'un museu que ens convida a realitzar un viatge al passat per a coneixer la història de Dublin durant la època vikinga i la Edat Mitja.



Trobarem recreacions d'escenes quotidianes a tamany natural, estant la visita divida en tres parts ben diferenciades:



El Dublin viking: retrocedim al segle IX i coneixem la manera de viure dels vikings, endinsant-nos en les seves cases i vaixells... Els vikings varen ser un dels primers pobles que s'establiren aqui, i molts van ser reis.





El Dublin medieval: passegem per l'època medieval, pel mercat... La peça més important és la maqueta de Dublin, un model d'escala a 1:300 de la ciutat de com era per voltants de l'any 1500.



La última planta ens condueix a la zona de Caçadors d'històries on mitjançant arxius històrics es pot coneixer el passat.

La propera visita és l'Ajuntament; prèviament haviem intentat accedir al Castell (DP), però com era gairebé a última hora, no acceptaven més visitants (hi ha un cupo de gent cada temps determinat, doncs és visita guiada), i ho hem de deixar per un altre dia.

El City Hall (Ajuntament), que es troba en Dame Street, és un magnífic exemple de l'arquitectura georgiana, dissenyat per Thomas Cooley. Construït el segle XVII pel Gremi de Mercaders per a desenvolupar la funció de Càmara de Comerç. Espectacular és l'entrada circular, o rotonda, que té una àmplia cúpula sostinguda per dotze columnes, rodejada per un deambulatori, on els mercaders es pasejaven i discutien els seus negocis.


L'any 1851, l'Ajuntament comprà l'edifici, i el va transformar en oficines destinades a l'administració municipal. També va desenvolupar un paper important pel nacionalisme irlandés. Aqui es celebrà el funeral de Charles Stewart Parnell, entre altres, i durant l'alçament de la Pàsqua, els insurgents s'aquarteraren aqui. També va ser les oficines temporals del govern provisionar irlandés, sota la presidència d'en Michael Collins.

El gran rellotge de números romans (1871) és una rèplica de l'original de la Càmara de Comerç. El sòl de marbre, sota la cúpula, va ser instal·lat en 1898 segons el disseny de l'arquitecte Charles J. McCarthy i té un mosaic circular que representa l'escut de Dublin.

En els soterranis, hi ha una exposició on s'explica la història de Dublin (DP), on s'explica l'evolució de la capital d'Irlanda, des d'abans de la invasió anglonormanda de 1170 fins avui, mitjançant diferents artefactes i manuscrits medievals. Nosaltres vam fer una visita ràpida. Si no es té temps, no val la pena visitar l'exposició.


Acabem el dia en el barri del Temple Bar, on pels seus estrets i empedrats carrers constitueixen un dels centres culturals i d'oci de Dublin, amb un munt de galeries d'arts, botigues de moda, restaurants, bars i típics pubs irlandesos. Prendre una pinta de guinness i escoltar música en viu, és algo imprescindible a fer estant a Dublin.


Situat entre Dame Street i el riu Liffey, el nom prové de Sir William Temple, qui va adquirir els terrenys l'any 1600.



I després de la pinta, a sopar...


(DP) Entrada gratuita amb la Dublin Pass


** Més entrades de Dublin en:
Dublin (I): cap a la capital d'Irlanda
Dublin (II): primeres hores per la ciutat
Dublin (IV): voltants del riu Liffey i Kilmainham Gaol
Dublin (V): la Guinness Storehouse
Dublin (VI): L'Old Jameson Distillery
Dublin (VII): El castell de Dublin
Dublin (VIII): Trinity College

Llegir més

Dublin (II): primeres hores per la ciutat

Aprop de l'hotel tenim el Garden of Remembrance (El Jardí del Record), inaugurat pel president irlandès Eamon de Valera en 1966 per celebrar el 50è aniversari de l'Alçament de Pàsqua. Es un petit parc dedicat a la memòria dels que van morir en l'intent d'aconseguir la independència d'Irlanda.



Al fons del parc, es troba una gran escultura de bronze que s'afegí el 1971, coneguda com Children of Lir (els nens de Lir), basat en un conte tradicional celta, on uns nens es convertiren en cignes, i que simbolitzen el renaixement i la resurrecció. L'obra és de l'escultor Oisín Kelly.



Carrer avall, arribem O'Connell Street, la principal avinguda de Dublin, que arriba fins al riu Liffey, i que permet accedir a altres importants carrers comercials. Diferentes estàtues recorren l'avinguda.


Destacant, al mig, tenim The Spire (2003), una gran agulla d'açer que s'alça 120 metres cap al cel. Oficialment se'l coneix com a Monument de la Llum. La seva base té tres metres de diàmetres i es va fent més petit fins els 15cm del seu extrem superior. Ocupa el lloc on anteriorment es trobava la Columna de Nelson, que va ser destruïda per l'IRA en 1966. Durant la nit, una llum intermitent adalt de tot, et dóna una referència d'on està l'agulla.


A un costat, el General Post Office (1818), l'Oficina Central de Correus, un edifici amb una gran càrrega històrica ja que aqui estava el quarter general dels irlandesos durant la revolta de Pàsqua de 1916 que va ser sagnantment aplatastada i l'edifici parcialment destruït després de ser bombardejat. Encara avui es pot veure en les seves columnes de la façana les marques de destrucció i forats de bala, conseqüència d'aquests fets. En l'inici de la pel·licula Michael Collins, es recrea aquest fet.

Quan a la vessant arquitectònica, l'edifici consta d'un pòrtic d'estil grec amb sis columnes jòniques, que portava al damunt les armes reals dels anglessos, que a dia d'avui no estan, per raons òbvies. Fet de granit de Wiicklow i de pedra Portland, dins de l'oficina es guarda una còpia de la declaració d'independència. En el frontó, tres estàtues de John Smtyh: Mercuri a la dreta, amb el seu caduceu i borsa, la Fidelitat a l'esquerra, amb el dit al llavi i una clau a la mà, i Hibèrnia al centre, recolzada en la seva llança i amb un arpa.



Per tot el carrer, ens trobarem estàtues; al capdamunt, el Parnell Monument, en honor a Charles Stewart Parnell, lider nacionalista irlandès de finals del segle XIX. Està format per una estàtua de Parnell i un obelisc de granit d'una mica més de 17 metres.





Davant de l'edificis de correus, la de James Larkin, de l'escultor Oisín Kelly, fondador del moviment sindical irlandès. La seva postura, dirigint-se a la multitut amb els braços estesos i els palmels cap apunt es troba immortalitzada pels fotògrafs de l'època.





Tocant a O'Connell Street, la de James Joyce, feta per Marjorie Fitzgibbon, i dedicada a un dels novel·listes del pais més coneguts mundialment.





I abans de passar per un dels ponts nombrossos que creua el riu, l'estàtua dedicada a Daniel O'Connell, obra de John Foley, la figura política més important de la primera meitat del segle XIX, que va defensar les seves idees sempre des de la pau. Les quatre figures alades que apareixen als seus peus representen les suposades virtuts de O'Connell, patriotisme, valor, fidelitat i eloqüència.


Passem pel pont i baixem pel carrer Westmoreland Street, i tenim a mà esquerra el Trinity College, que deixem per l'últim dia per visitar-lo. Davant, una de les sucursals del Bank of Ireland, que es troba en l'antic edifici del parlament irlandès (Irish Houses of Parliament). Les finestretes del banc estan en l'antiga càmara dels comuns, el sostre del qual està decorat amb caps de lleons.




Al costat mateix, el Museu de Cera (DP), al qual fem una visita ràpida. Està ordenat de forma temàtica en diverses sales i plantes, destacant la cambra dels horrors amb personatges com Dràcula, Frankestein, Hannibal Lecter, i la gran sala amb llegendes irlandeses com U2. A no ser que tinguis la Dublin Pass i tinguis temps, no ho recomanaria.




Sortint del museu, a pocs minuts veiem l'església parroquial de St Andrew, però ens trobem amb la sorpresa que és una oficina de turisme. L'antiga església es va cremar el 1665, i posteriorment va ser restaurada i convertida en l'actual oficina des d'on podem contractar excursions, tours, recollir informació...



Ens dirigim cap a Merrion Square, una plaça d'arquitectura georgiana, on tenim aprop el Museu d'Història Natural i el National Gallery. En les cases del voltant hi vare viure personatges tant famosos com l'escriptor Oscar Wilde o el polític Daniel O'Connell. En 1930, l'església comprà el terreny del parc per a la construcció d'una catedral, però mai es portà a cap. En 1974, l'arquebisbe Dermot Ryan cedí el terreny a la ciutat per usar-lo com a parc públic. També hi ha escultures, com la del mateix Oscar Wilde, que no la vam veure, i de Michael Collins.

Traspassem el parc en diagonal, i realitzem la següent visita del dia; es tracta de la Number Twenty Nine (DP), un edifici georgià construit en 1794, on es pot veure el tipus de vida de la burgesia dublinenca entre 1790 i 1820. La visita comença amb un video introductori que ens porta a com era l'època, el barri i com es vivia a la casa. Després, deixem les coses a un armari (no es poden fer fotos), i començem a recorrer per una guia que ens va explicant les diferentes sales i plantes que conformen el casalot. La visita és en anglès, però a l'entrada se'ns dóna una fulla on s'explica el recorregut i no se'ns fa tant pesat.

Una vegada sortim de la casa, ens tornem cap al centre, i passem per davant dels Government Buildings, en Upper Merrion. Es tracta d'un impoment complex d'edificis del govern d'Irlanda. Construït per l'administració britànica que dominava la illa, casualment va ser acabat el 1922, estant disponible per ser ocupat pel nou govern de l'Estat Lliure Irlandès. Posteriorment ha estat convertit i totalment reformat per a una sèrie de departaments nous com el Departament del Taoiseach (el primer ministre irlandès).

Ben aprop, un Huguenot Cemetery (cementiri hugonot), on hi ha enterrats descendents dels hugonots, membres protestants de França, que van fugir del pais francès després de la revocació del decret de Nantes que garantitzava la llibertat religiosa. Alguns d'ells, s'establiren a Dublin. El cementiri no està obert al public i es visible des de la seva porta.



I ens anem a cap a dinar...



(DP) Entrada gratuita amb la Dublin Pass


** Més entrades de Dublin en:
Dublin (I): cap a la capital d'Irlanda
Dublin (III): la ciutat medieval
Dublin (IV): voltants del riu Liffey i Kilmainham Gaol
Dublin (V): la Guinness Storehouse
Dublin (VI): L'Old Jameson Distillery
Dublin (VII): El castell de Dublin
Dublin (VIII): Trinity College

Llegir més