Dublin (IV): voltants del riu Liffey i Kilmainham Gaol

Cap a Kilmainham Gaol

(05/03/2011) Ens dirigim cap a l'antiga presó de Kilmainham. Es troba bastant lluny de l'hotel per anar caminant... algo més d'una hora, però finalment ho fem, i així anirem veient coses pel mig. Caminem per la vora del riu Liffey, on podem anar veient els diferents ponts que creuen el riu.

A mig camí, tenim el Four Courts (1786-96), un inmens edifici judicial que allotja els principals tribunals de la República d'Irlanda, d'estil georgià i dissenyat per James Gandon. El nom ve donat per què originalment era seu de quatre tribunals de la Cancelleria, del Banc Reial, d'Hisenda i de Pleits Comuns. El pòrtic està sostingut per sis columnes corínties i adalt hi ha les estàtues de la Pietat, la Justícia, l'Autoritat, la Sabiduria i Moises, i darrera de totes elles, s'alça un duomo amb cúpula de coure.


Els Four Courts van ser ocupats en 1916 pels republicans irlandesos durant l'Alçament de Pàsqua, sent totalment destruïts durant la guerra civil irlandesa de 1922. Posteriorment, l'exterior va ser completament reconstruït respectant el disseny original.




Gairebé davant, a l'altre costat del riu, podem veure un gran edifici de vidre. Es tracta de les oficines de l'ajuntament de la ciutat, el Dublin City Council.




Els ponts de Dublin

I ja que estem als voltants del riu, cal parlar dels diferents ponts que creua el Liffey, d'èpoques i segles diferents. D'oest (des del delta del riu) a est, tenim els següents ponts, entre altres:

Samuel Beckett Bridge (2009). Des de lluny es pot veure, davant de la façana inclinada de vidre que és el Convention Centre , el pont més nou de la ciutat, i que s'anomena així en homenatge a l'escriptor dublinés. Dissenyat per l'espanyol Santiago Calatrava, té 124 metres d'alçada, té forma d'un arpa, símbol d'Irlanda, amb 31 cables d'acer.




O'Connell Bridge (1880). Es el pont central de Dublin, i més transitat. Es tant ample com llarg. Va ser dissenyat per James Gandon.






Liffey Bridge (1816). Se'l coneix com el Ha'penny Bridge (pont del mig penic), quantitat que s'havia de pagar per creuar-lo en forma de peatge, i durant més d'un segle va durar aquest sistema.





The Millenium Bridge (1999). Pont molt senzill i d'ús funcional, va ser construït per celebrar el nou mil·leni.






Grattan Bridge (1875). Fins a la construcció de l'O'Connell Bridge, va ser el pont principal i més important de la ciutat.





O'Donovan Rossa Bridge (1816). En honor al republicà nacionalista Jeremiah O'Donovan Rossa. En la part nord, durant la seva construcció, es varen descobrir dos grans vaixells vikings.





Father Matthew Bridge (1818). Aqui els normands construiren en el segle XIII l'original.






Liam Mellowes Bridge (1768). Es tracta del pont més antic de Dublin.






James Joyce Bridge (2003). Aqui tenim el segon pont dissenyat per Santiago Calatrava format per un gran arc d'açer de 40 metres de longitut, amb un nivell recolçat en dos angles arquejats cap a fora.






Rory O'More Bridge (1863)








Frank Sherwin Bridge (1982)







Voltants de l'antic Hospital de Kilmainham

Al costat d'aquest pont, hi ha la Heuston Station, dissenyat per Sancton Wood i oberta el 1846 com la terminal i seu de la Great Southern and Western Railway. Originalment es coneixia com Kingsbridge Station, ja que estava a prop del pont del mateix nom, però va ser rebatejat el 1966 en honor a Sean Heuston, lider de l'alçament de Pasqua que havia treballat a les oficines de l'estació.




Donant a l'estació, hi ha el Dr Steeven's Hospital, dissenyat per Thomas Burgh, sota la voluntat del doctor Richard Steevens (1653-1710), un eminent metge de Dublin.





Podem envoltar o passar pel pati central de l'Irish Museum of Modern Art (IMMA). Es tracta d'un museu on es pot veure una àmplia col·lecció d'art modern i contemporani nacional com internacional, des del 1940 fins a dia d'avui. L'edifici on està l'IMMA era l'antic Royal Hospital Kilmainham, construït entre durant els anys 1680-84, per allotjar els militars retirats del servei.


Els edificis estan construïts al voltant d'un gran pati central, on estaven les habitacions dels soldats retirats. La institució va acollir militars fins el 1928, i l'any 1991 les antigues sales residencials es convertiren en l'actual museu. Des de la seva web corporativa, podem fer una visita virtual per l'edifici i exposicions.


Passat el pati central, un recte camí condueix a la Richmond Tower, que a la vegada dóna a la pressó de Kilmainham. Durant aquest camí, es pot veure als dos costats, murs darrera dels quals hi ha un cementiri amb els militars que estaven en l'antic hospital.


A mà dreta, al fons, ben lluny, podem veure el Wellington Testimonial. Es tracta d'un inmens obelisc de 62m d'alçada que es troba en el Phoenix Park, construït per a conmemorar les victòries d'Arthur Wellesley, primer duc de Wellington. Com a curiositat, dir que es tracta de l'obelisc més gran d'Europa i segon del món, després del que es pot trobar a Washinhton.

La Túr Richmond va ser dissenyada per Francis Johnson i està construïda en pedra de granit. Porta el nom del duc de Richmond, qui el va inaugurar el 1812. En aquella època es trobava en la cruïlla de Watling Street i Victoria Quay. Quan la Heuston Station va obrir en 1846, es va incrementar el tràfic diari en aquella cruïlla, i es va decidir trasl·ladar-la a la ubicació actual.


Kilmainham Gaol

Finalment arribem a la Kilmainham Gaol (DP), la presó més antiga de Dublin i actualment desocupada, i on s'originà part de la història de l'Irlanda moderna, entre 1780 i 1920. Per aqui passaren molts dels caps de les revoltes d'independència del pais com Charles Stewart Parnell, Patrick Pearse, James Connolly o Edmund de Valera, l'últim reu de la pressó que va sortir el 16 de juliol de 1924.

També es van portar a terme execucions i altres atrocitats durant els seus més de cent anys de funcionament. Construïda el 1796, aqui van ser confinats tot tipus de presoners, inclossos dones i nens, sense cap mena de separació. Les condicions d'amuntegament van incrementar-se amb la fam de 1848, que van conduir a milers de persones a la misèria i a robar per poder sobreviure.

S'ha de tenir en compte que la visita es guiada, totalment en anglés i dura més d'una hora. Iniciem el recorregut per la capella de la pressó on el guia començarà a explicar la història de la pressó, acompanyat per una sèrie d'imatges projectades. Aqui es va casar Joseph Plunkett (un dels liders de l'alçament de la Pasqua del 1916) amb Grace Gifford (representant activa del moviment republicà) en les hores prèvies al seu afussellament. Després passarem per diversos vestíbuls i cel·les...


El punt culminant de la visita és l'ala central de la pressó, construïda el segle XIX, amb un enginy arquitectònic que va servir de referència per altres pressons, que permetia als guàrdies veure totes les cel·les des del centre, amb una gran cúpula de llum.





Al ser una presó desocupada, ha permès rodar escenes de pel·lícules com Michael Collins i En el nom del pare, entre altres.








Acabem la visita en el pati on van ser ajusticiats, entre el 3 i 12 de maig, els membres de la revolta de 1916, i entre ells a James Connolly, segut en una cadira, degut a les ferides que va rebre durant la revolta i que no el permetien estar dempeus.




(DP) Entrada gratuita amb la Dublin Pass



**Més entrades de Dublin en:
Dublin (I): cap a la capital d'Irlanda
Dublin (II): primeres hores per la ciutat
Dublin (III): la ciutat medieval
Dublin (V): la Guinness Storehouse
Dublin (VI): L'Old Jameson Distillery
Dublin (VII): El castell de Dublin
Dublin (VIII): Trinity College