La ciutat de Pedra: el Deir (Jordània)

Petra ens ofereix les restes de l'imperi nabateu amb façanes de temples i tombes, tallades a plom de pedra arenisca, fonent-se arquitectura i paisatge, envoltada i amagada entre muntanyes...

El volcà Arenal (Costa Rica)

L’Arenal, de 1633 metres, és un dels volcans més actius del món, i des de fa més de 40 anys, va sortint rierols de magma, amb les seves pedres incandescents i explosions que aixequen pedres i sendra i sorolls produïts per la desgasificació del volcà...

Ayasofya (Estambul)

Santa Sofia, la gran església cristiana de l'antiga Constantinopla, convertida avui en dia en museu, és una de les moltes meravelles que ens ofereix Estambul.

La ciutat maia de Tulum

Al costat del mar Carib sobre un penya-segat d'uns quinze metres que dóna a unes aigues turqueses i cristal·lines, es troba les restes de la ciutat de Tulum, una de les joies de la Riviera Maya...

El rellotge astronòmic de la Ciutat Vella de Praga

En l'Ajuntament de la plaça de la Ciutat Vella de Praga es troba un dels seus símbols: el rellotge astronòmic format per un calendari, el quadrant astronòmic i les figures animades...

Manresa: ciutat mil·lenària

Des de Sant Fruitós, arribem a la capital del Bages, Manresa, una ciutat mil·lenària que ha conservat, en els seus carrers i monuments, l'empremta i esplendor d'èpoques pasades.

Només entrar, es poden veure els seus tres monuments més representatius: el Pont Vell, la Cova i la Seu, al capdamunt d'un turonet, que és per on començarem a fer la nostra ruta. La Seu rep el nom de la Col·legiata Basílica de Santa Maria. L'església gòtica que es pot veure a dia d'avui va ser dissenyada per Berenguer de Montagut, que projectà entre altres obres com l'església de Santa Maria del Mar de Barcelona, i construïda en el mateix indret que l'antiga església romànica de Santa Maria que s'havia fet petita per a la ciutat.

Les obres van iniciar-se el 1325, però no va ser fins al final del segle XV quan s'acabà el temple. La façana, d'estil neogòtic, va ser dissenyat per Alexandre Soler i March, assessorat per Antoni Gaudí, aconseguint donar un aire de monumentalitat a la portalada.



Dins del recinte, una sola nau, d'una gran amplada, vorejada per capelles laterals més baixes, i que allotja grans retaules gòtics.

Abaix, la cripta barroca, construïda al segle XVI.

Accedint per un antic portal romànic, afora de la seu, hi ha la capella de la Puríssima (o dels Favets), d'estil neoclàssic, del 1803, que pertanyia a la popular confraria de la Puríssima Concepció coneguts popularment com els Favets. I a un costat, el primitiu claustre romànic del segle XI, on es conserva una columnata romànica i les tombes d'una necròpolis, al subsòl.

Passejant al voltant de la Catedral, podrem observar una vista del pont vell i de la Cova, últims punts del trajecte que fèrem aquell dia...



Anem cap al centre, i en la Plaça Major hi ha l'Ajuntament (1739-1777), projectat per Joan Garrido. Amb un pati interior que disposa d'una escultura del rei Pere III, a la façana, composta per dos pisos sobreposats damunt d'un pòrtic d'arcs, hi ha l'escut de la ciutat escolpit en alabastre, còpia de l'original de Jacint Miquel i Sorts.




Com qualsevol ciutat medieval important, Manresa estava totalment enmurallada. Un dels seus vestigis és la Torre del Portal de Sobrerroca. Amb un altre torre, formava el portal que protegia l'entrada a la ciutatpel camí que venia de Vic fins a la plaça del Mercat de la ciutat. Com indica el seu nom, el portal va ser construït sobre una roca.

Anem cap a la Cova, i passem primer per davant de la Capella del Rapte, d'estil neogòtic, reconstruïda l'any 1952, que conmmemora un episodide l'estada de Sant Ignasi a Manresa. En aquest indret, llavors era l'hospital de Santa Llúcia, el sant va tenir un defalliment i va romandre vuit diesi vuit nits inmòbil.

Ignasi de Loiola, fundador de la Companyia de Xesus, va estar a Manresa, durant un any (1522), i aqui va descobrir la seva vocació religiosa, on vivia en una cova on meditava i feia dejú, i va escriure els seus Exercicis Espirituals. Així, apropant-nos al monumental edifici, conegut com la Cova, podem veure que dins hi ha la cova on va estar Sant Ignasi.

El colosal edifici neoclàssic i d'estil barroc, és la Casa d'Exercicis (1894-96), que acull als peregrins de tot el món que venen aqui a practicar els Exercicis Espirituals. També és la residència d'una comunitat de jesuites. Entrem per l'església (1750-63), un dels exemples més notables d'arquitectura jesuística. La decoració interior, d'estil rococó, és del segle XIX.

Passem a l'avantcova, un passadís dissenyat, a principis del segle XX, pel jesuïta Martí Coronas. Quatre vitralls de colors mostren pergamins amb pensaments del sants. El sostre recorda l'estil e la Renaixença catalana, i com a guardians de la cova, dos àngels de bronze, símbols de l'oracio i penitència de Sant Ginasi, obra de Josep Llimona.

Entrem en la coveta, presidit per un retaule del segle XVII d'en Joan Grau. Conté també una sèrie de medallons, obra de Josep Sunyer.





I per últim, anem cap al Pont Vell, que travessa el riu Cardener. D'origen romà i que ha sofert diverses destruccions, l'actual es una reconstrucció fidel del pont medieval del segle XII, del qual només es conserven les bases de l'arc central. L'alçada màxima és de 25m sobre el riu.


Si voleu coneixer més de la ciutat i la seva història, podeu visitar el següent bloc: http://historiesmanresanes.blogspot.com/