La ciutat de Pedra: el Deir (Jordània)

Petra ens ofereix les restes de l'imperi nabateu amb façanes de temples i tombes, tallades a plom de pedra arenisca, fonent-se arquitectura i paisatge, envoltada i amagada entre muntanyes...

El volcà Arenal (Costa Rica)

L’Arenal, de 1633 metres, és un dels volcans més actius del món, i des de fa més de 40 anys, va sortint rierols de magma, amb les seves pedres incandescents i explosions que aixequen pedres i sendra i sorolls produïts per la desgasificació del volcà...

Ayasofya (Estambul)

Santa Sofia, la gran església cristiana de l'antiga Constantinopla, convertida avui en dia en museu, és una de les moltes meravelles que ens ofereix Estambul.

La ciutat maia de Tulum

Al costat del mar Carib sobre un penya-segat d'uns quinze metres que dóna a unes aigues turqueses i cristal·lines, es troba les restes de la ciutat de Tulum, una de les joies de la Riviera Maya...

El rellotge astronòmic de la Ciutat Vella de Praga

En l'Ajuntament de la plaça de la Ciutat Vella de Praga es troba un dels seus símbols: el rellotge astronòmic format per un calendari, el quadrant astronòmic i les figures animades...

La Festa Major de Gràcia (2012)


Un cop més, i després de l'absència l'any anterior, ens movem pels diferents espais i carrers engalanats (18 aquest any), un dels signes identitaris de la Festa Major de Gràcia, que aquest any es realitzà entre els dies 15 i 21 d'agost. L'autor del cartell d'enguany és obra de Marc Sala Castillo. Com a novetat, s'han eliminat les barreres arquitectòniques dels carrers adornats, per tal de facilitar la movilitat a tota la gent que es passeja per aquests carrers. També s'han facilitat la comunicació dels esdeveniments més importants per a discapacitats sensorials.



Sota una onada de calor que ha durat tots aquests dies, anem passejant pels diferents carrers i espais guarnits que han sigut:



Començem per la Placeta Sant Miquel i el carrer de Luís Antúnez, amb un tema que recrea un Paisatge d'una illa del Pacífic, amb palmeres, flors i ombrel·les (que ha aconseguit el 9è. premi).




En el carrer Berga, abelles gegants, fetes amb botelles de plàstic, i flors donen nom al tema de l'Eixam (8è. premi).





El primer premi, com ha sigut habitual en la majoria dels darrers anys, va ser pel carrer Verdi del mig, que ens porta al llunyà oest, el Verdi-West, amb les entrades franquejades per un fort i un poblat indi, amb la part central decorada com un saloon, amb unes cames mecàniques que ballen el can can. Els cactus estan fets amb llaunes...






La plaça Rovira i Trias s'ha convertit en un gran saló recreatiu, els Recreatius Rovira que homenatja als videojocs dels anys 80, com el Tetris, el Pac-man o Mario Bros (17è. premi).



Al costat de la plaça, el carrer de Joan Blanques, trobem tres escenaris diferents. En Joan Blanques de Dalt (Encarnació-Congost), com sempre fan el tema està dedicat a una cançó. Núvol de contes és una interpretació lliure de la cançó homònima de Santi Vendrell i que va aconseguir el 6è. premi i el premi especial a la il·luminació. Caminant pel carrer i mirant cap al cel, podrem veure núvols blancs difuminats amb colors que ús trasl·laden al vostre conte de fades.








En el tram Joan Blanques de Baix (Sant Lluis-Encarnació), amb el tema Aigua és vida, es pot trobar núvols, gotes de pluja, pous, fonts i flors, moltes flors que representen la vida que neix a partir de l'aigua (10è. premi).







En l'últim tram, Joan Blanques de baix de tot, el tema Bipolar recrea els dos pols terrestres, separats per una gruta d'estalactites. Va aconseguir el 7è. premi i el premi especial al millor detall artístic pels flocs de neu.





Sol i lluna és el tema del carrer Ciudad Real, un decorat format per fenòmens meteorològics com l'arc de Sant Martí, núvols, pluja, estrelles... (16è. premi)





Discs de vinil, cintes de K7, fotos polaroid... podem trobar en el carrer Perla, amb el tema TAPE-A TAPE-B. Tots ells, formats audiovisuals que han quedat obsolet en la societat d'avui, però no en el nostre record.





El carrer Puigmartí aconseguí el 13è. premi, amb Capsulines Ball, un complet envelat amb cortines, llums i complements fets amb milers de càpsules de cafè.





El carrer Fraternitat de Dalt (ETIS), amb el tema Dia i nit, és un decorat 2 en 1, en funció del costat del carrer des del qual es mirés. Amb 7.500 ampolles de plàstic tallades, aplanades, pintades i enganxades, la lluna dóna l'entrada a la mit, mentre que el sol, custodiat per colors taronges, vermells i grocs, deixa pas al dia (12è. premi).





En Ballem?, en el carrer Fraternitat de Baix (EFIT), ens evoca a un espai en el nostre imaginari, on la música n'és la protagonista. El camí musical s'inicia en una gramola gegant, endinsant-nos en un món de ball, on les notes i el pentagrama són el fil conductor que ens porta a conèixer les intimitats de tres ballarines (3er. premi d'aquest any, l'any anterior va aconseguir el primer premi).






El muntatge pas a pas del Cub de Rubik envolta tot el carrer Tordera, el famós joc inventat pel magiar Enro Rubik el 1974. Completament desmuntat en una de les entrades, mentre es va caminant pel carrer es va muntant fins trobar-lo perfectament resolt en l'altre costat (14è. premi).


El carrer Progrés ens trasl·lada al món imaginari de Star Wars, amb els seus personatges icònics com Luke Skywalker, la princesa Leia, Darth Vader, l'emperador, els ewoks i com no, els robots C3PO i R2D2, i diverses naus. Per situar-nos a la primera trilogia de La Guerra de les Galàxies, els veins del carrer han reutilitzat armaris abandonats al barri, diaris, fustes i filats de galliner (5è. premi).





Un dels guarniments més originals ha sigut el del carrer Llibertat, amb el tema Pasarel·la per Gaudir, on una llarga passarel·la donà la benvinguda a veïns i visitants, amb vestits fets de paper, càpsules de cafè i altres materials, complements i molts altres objectes relacionats amb el món de la moda (11è. premi).






La Plaça Vila de Gràcia ens convida al Circ, amb el seu ambient clàssic, amb la seva carpa, el domador de lleons, un gegantí elefant, pallassos i altres personatges (4rt. premi).





El segon premi va ser pel carrer Mozart amb la seva Fira de Freaks, inspirada en la película Freaks del director nordamericà Tod Browning de 1932, amb una desfilada d'extranys personatges de circ. També ha aconseguit els premis especials al millor sostre, innovació, reutilització de materials i cartells i el de millor entrada o sortida.



L'últim carrer és el de Camprodon, amb un tema ben apropiat per la calor que ha fet: la Gelateria Camprodon recrea una geladeria amb gelats, pols i cucurutxos.

Andorra. La parròquia de Les Escaldes-Engordany

Web: http://www.e-e.ad
Habitants: 16.900
Alçada: 1.050m
Poblacions: Escaldes-Engordany, Engolasters i Els Vilars


En l'època medieval es sap que hi havia petits nuclis d'habitat: Engordany, els Vilars d'Engordany, el Fener i Engolasters. Eren comunitats recol·lectores, ramaderes i pageses. Entre els segles XIV i XV, van començar a apareixer grups artesanals, desvinculats de l'economia tradicional, sobresortint el teixit de draps de llana. L'existència d'aigues termals per rentar i tenyir la llana, va fer que es concentrés aquesta indústria al nucli d'Escaldes. Durant els segles posteriors, aquest llogater experimentà un fort creixement econòmic.


El gran canvi es va produïr en la dècada del 1930, amb la construcció de la xarxa viària i la concessió de les Forces Hidroelèctriques d'Andorra SA (FHASA), quan Engordany va mantenir el seu caràcter agrícola i ramader tradicional (actualment bàsicament residencial) i Escaldes, orientada al turisme, amb l'explotació de l'aigua termal i al comerç, naixent els primers hotels balnearis.



El fort creixement demogràfic d'escaldes-Engordany i la voluntat de la seva gent d'esdevenir parròquia, va portar al plantejament davant dels Copríncepts de les seves demandes, ja als anys 30. Finalment, el 1978, es va acceptar la divisió de la Parròquia d'Andorra i es creà la Parròquia de Les Escaldes-Engordany, amb totes les atribucions que té aquesta institució en el Principat.

El desenvolupament econòmic dedicat en exclussiva al turisme comercial va portar a plantejar al llarg de la dècada dels 80, a plantejar alternatives, i l'any 1984 es presentà el projecte de crear un centre termal i lúdic que aprofités l'aigua calenta, el principal recurs natural, materialitzant-se en la inauguració del Centre Termolúdic Caldea, l'any 1994, que es pot identificar pel seu característic edifici de vidre, dissenyat per l'arquitecte francès Jean-Michel Ruols.



Avui en dia, Escaldes-Engordany forma un continu urbà amb la població d'Andorra la Vella. L'avinguda Carlemany és la continuació, a l'altra banda del Valira, de l'avinguda Meritxell d'Andorra la Vella, formant una llarga avinguda dedicada al comerç i als negocis bancaris.




Pujant per l'avinguda principal, podrem trobar l'Església de Sant Pere Màrtir construïda entre el 1952 i 1956, per l'arquitecte Josep Danés, i reformada i ampliada entre el 1978 i 1981 per l'arquitecte Jordi Bonet. Atesa la importància del sector tèxtil a la parròquia, es va dedicar als paraires, els menestrals que tenien com a ofici comprar i preparar la llana, abans que fos convertida en draps.



D'estil neoromànic amb campanar de torre, està construida amb pedra de talla de granit. Es de planta basilical amb una nau central i dues de laterals, amb un absis semicircular i un porxo amb arcs de mig punt. Tant l'exterior com les pintures que decoren l'interior estan inspirats en models de l'estil romànic. Les serigrafies de les Benaventurances de la façana són de l'escultor Sergi Mas, a l'igual que les ceràmiques de sota el porxo.



A l'interior conserva dos retaules, un de barroc del segle XVI i dedicat a la Immaculada, procedent de l'església de Sant Romà dels Vilars, i un altre del segle XVII, dedicat a la Verge Maria.




Més amunt, hi ha la Façana de l'Art, en l'antic hotel La Terrassa. Cada desembre i cada estiu es modifica la façana. En el mes de desembre s'hi desenvolupa un calendari d'Advent gegant seguint les tradicions nòrdiques per comptar els dies des del primer dia d'advent fins arribar a Nadal. A l'estiu s'elegeix un tema cada any diferent. Quan hi passem, els primers dies de l'agost del 2012, encara no estava col·locat el tema.


Davant de la façana, una escultura de l'arquitecte Josep Maria Mangor per retre un homenatge a tots els qui van fer possible el pessebre vivent d'Engordany, escenificació popular que es va representar entre els anys 1955 i el 1962 a la solana d'Engordany. L'obra reprodueix una de les dotze escenes que formaven el pessebre vivent: l’arribada a Betlem de Josep i Maria per censar-se. Maria, a punt de donar a llum, va sobre d’un ase i darrere la segueix un àngel. El pessebre d’Engordany va ser pioner i va ser el referent per a tots els pessebres vivents que es van començar a representar a Catalunya, com a Castell d'Aro, Cabrera de Llobregat, l'Espluga de Francolí o Sant Pere de Rodes.



A mà esquerre, el Pont d'Engordany, construït l'any 1785, d'un sol ull, d'arc de mig punt amb les dovelles de pedra tosca, que inclina l'esquena cap a la riba esquerra del riu a causa del desnivell del terreny. A la riba dreta hi ha el naixement d'un arc amb dovelles de granit, restes de l'antic pont destruït per una riuada l'any 1772. Antigament era l'únic pont que unia Escaldes amb Engordany.


A pocs metres, elevant-se sobre la carretera i el riu es troba un espectacular edifici de vidre. Es tracte del Centre d'Interpretació de les Aigües del Madriu (CIAM), un espai de 446 metres quadrats, inaugurat el 2011, per donar a conèixer el que representa l'aigua i la Vall del Madriu, dos dels recursos naturals més importants de la parròquia i del Principat, a través de projeccions audiovisuals, pantalles tàctils, simulacions perceptives...


Seguint carrer amunt, a mà dreta, hi ha el Pont de la Tosca, un pont de pedra construït el 1820 i situat en el punt on es troben el riu Madriu i el Valira d'Orient. Té un arc de mig punt i una llum d'uns 7 metres. D'aquí surt el camí comunal de les Molleres, considerat una de les portes d'entrada de la Vall del Madriu, i el d'Engolasters, que en 1:45h, et porta a l'estany d'Engolasters. Antigament, formava part de l'antic camí ral que enllaçava la frontera hispano-andorrana passant per Encamp fins a la frontera amb França.



Altres coses a veure

El Centre d'Art d'Escaldes-Engordany (CAEE) que acull dues exposicions permanents: les escultures de Josep Viladomat i les maquetes d'art romànic.

El Museu del Perfum que convida als seus visitants a recórrer el món de les essències i les aromes.

L'Església de Sant Miquel d'Engolasters d'origen romànic. De planta rectangular, destaca la desproporció que hi ha entre la única nau i el campanar de torre de 17 metres d'alçada. A l'interior hi ha reproducció de pintures murals romàniques que avui en dia es conserven en el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). També destaca el seu indret estratègic, que permet gaudir d'una magnífica vista panoràmica de tota la capital.


Tornar a entrada principal d'Andorra

Andorra. La parròquia de Sant Julià de Lòria

Web: www.santjulia.ad
Habitants: 9.700
Alçada: 908m
Poblacions/Quarts: Sant Julià de Lòria, Aixovall, Bissisarri, Fontaneda, Aixirivall, Juberri, Auvinyà i Nagol, Certés, Llumeneres, Pui d'Olivesa, Aixàs, Mas d'Alins, Les Pardines


Sant Julià de Loira és el primer contacte que es té amb Andorra quan s'entra per la frontera espanyola de la Farga de Moles. La gent normalment es para quan se'n van d'Andorra per aturar-se en un dels seus grans centres comercials i fer les compres típiques, com el Punt de Trobada, integrat ara dins del grup francès E. Leclerc, el River, conegut anteriorment com a Jumbo...

Històricament ha sigut el centre de la indústria del tabac, una de les més importants del pais. Així, en l'antiga fàbrica de tabacs Reig de Sant Julià de Lòria, que va funcionar des del 1909 fins al 1957, es troba el Museu del Tabac, on es realitza un recorregut de la fàbrica en el qual s’expliquen els diferents processos de treball amb el tabac, la manufactura dels productes i la seva comercialització.

La Vall del Madriu-Perafita-Claror va ser declarat, el 2004, per la UNESCO, Patrimoni Mundial de la Humanitat, en l'apartat de paisatges culturals. Forma part d'un 10% de la superfície d'Andorra, i que es reparteix amb terrenys de les parròquies d'Encamp, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. Aquesta vall, d'origen glaciar, combina diversitat de paisatges, parets de pedra seca, ramats, bordes i cabanes.

Inaugurat el 2007, el comú de la parròquia va impulsar Naturlandia, un centre de lleure i multiactivitats situat en la Rabassa, on hi ha la única estació d'esquí de fons del Principat. La seva atracció estrella és el tobotronc, el tobogan alpí més llarg del món que uneix amb un recorregut de més de 5km el camp de tir amb el camp de neu.

Com en la resta de parròquies, Sant Julià de Lòria també disposa d'un important patrimoni romànic i un conjunt d'esglésies i petites capelles, com el Santuari de la Nostra Senyora de Canòlich, un dels principals santuaris de les Valls d'Andorra. El seu accés difícil va protegir Canòlich durant segles i servia perquè els pelegrins fessin prova de devocio en la dura ascensió des del poble. L'edifici actual és modern. També tenim la petita Església de Sant Serni de Nagol, formada per una nau rectangular amb coberta de fusta i absis semicircular, amb un campanar d'espadanya. En el seu interior hi ha els primers esbossos pictòrics que es conserven del romànic andorrà.


Tornar a entrada principal d'Andorra

Andorra. La parròquia d'Andorra la Vella


Web: http://turisme.andorralavella.ad
Habitants: 23.500
Alçada: 1.013m
Poblacions: Andorra la Vella, Santa Coloma i la Margineda





Andorra la Vella


Andorra la Vella és la capital i centre neuràlgic del pais. Ha estat la principal ciutat d'Andorra des del 1278, data de signatura dels Pariatges, l'acord que va donar origen al format de coprincipat, en el qual els bisbes d'Urgell i els comtes de Foix van decidir compartir-ne la sobirania d'Andorra. El sobrenom de 'la Vella', derivat de 'la Vila', es va afegir posteriorment per distinguir-la del Principat.



L'any 1978, se'n va escindir la parròquia d'Escaldes-Engordany, i els tres poders, l'executiu, el legislatiu i el judicial, es troben localitzats a Andorra la Vella. La ciutat ofereix també un important eix comercial que es reflecteix en una infraestructura hotelera important.

El centre històric està format pels barris del Pui, el Puial, Barri Antic i Cap del Carrer, amb carrerons estrets, places petites i cases baixes.


L'església parroquial de Sant Esteve és d'origen romànic, del segle XII, que va patir importants modificacions durant el segle XX, en una restauració dirigida per l'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch, que va remodelar el campanar i l'entrada lateral actual.




De l'època romànica encara es conserva l'absis semicircular, on es representaven les pintures murals romàniques que actualment es troben repartides al Museu Nacional d'Art de Catalunya i en dues col·leccions privades.




Seguint el carrer de la Vall, al costat de la Casa Bauró, que allotja la Biblioteca Nacional, hi ha un petit monument, obra de l'escultor Sergi Mas, que representa el Ball del Contrapàs d'Andorra la Vella. El Contrapàs és una dansa que es fa i es desfà seguint les instruccions del capdanser, començant sempre amb el peu esquerre.



La Casa de la Vall és la seu històrica del Consell General, el parlament d'Andorra. El 1419 es va constituir el Consell de la Terra, que posteriorment va esdevenir el Consell General de les Valls d'Andorra. La casa, construïda el 1580 com a casa pairal i torre de defensa de la família Busquets, va ser aquirida l'any 1702 pel Consell General. Des del 2011 només és realitzen les sessions tradicionals (la constitutiva i la sessió de Sant Tomàs, en la tercera planta). La resta de sessions es fa en el nou parlament.

L'edifici és de planta quadrangular i tres crugies, seguint la tipologia de les masies senyorials catalanes. A la façana principal s'exhibeixen l'actual escut d'Andorra
i l'antic (posterior al segle XIV) i es pot veure alguns elements de defensa com una tronera, una torre i matacans. L'any 1962 l'edifici es va restaurar. Als jardins es pot trobar el colomer de torre, una pica baptismal procedent e l'església de Sant Julià de Lòria, una creu de terme de La Massana i escultures commemoratives contemporànies.

En el seu interior destaquen els frescs gòtics que representen escenes de la Passió de Crist i l'Armari de les Set Claus que guardava documents històrics d'Andorra. Aquest moble s'obre amb set claus que tenen els cònsols de les set parròquies d'Andorra. En la planta baixa es troba la Sala de la Justícia.


En la cèntrica plaça de la Rotonda, en el pont que hi ha sobre el riu Valira, es va col·locar el 2010, l'escultura Noblesse du temps (Noblesa dels temps) de Salvador Dalí. Es tracta d'una escultura feta en bronze que pesa 1.400 quilograms i que s'enlaira pràcticament fins als cinc metres. Es tracta d'una sèrie de set peces germanes que es va fer a Suïssa el 1977. El col·leccionista Enric Sabater, establert al Principat, la va adquirir al llarg del temps, i el 1999 la va donar a l'estat andorrà, que la va cedir al comú d'Encamp. Finalment, una reorganització urbanística del lloc on estava es va decidir que el Govern andorrà la recuperés i que s'instal·lés en el lloc actual.

L'escultura simbolitza el pas del temps. El rellotge, que es fon al voltant d'un tronc d'arbre, llueix sobre d'ell una corona, que segons l'artista representa el domini del temps sobre la humanitat. Ni allò material ni, tampoc, allò espiritual. Tot, absolutament tot, és presoner del temps. I per ésser material Dalí va reflectir en la seva obra una dona, i un àngel és qui transmet l'espiritualitat.


Les avingudes principals d'Andorra la Vella, i els carrers al voltant d'aquests eixos, són una immensa galeria comercial a cel obert, sent l'eix vertebrador l'Avinguda Meritxell, amb un ampli ventall de botigues de tot tipus: joieries, perfumeries, grans superfícies comercials...




Però no sols hi ha comerç i oci aquí, sino també disposa d'un important patrimoni natural, amb diversos itineraris que permet descobrir aquest entorn, com els de l'anella Verda, el de la Vall d'Enclar... entre molts altres.






Santa Coloma


Dos km aigua avall d'Andorra la Vella, es troba el nucli de Santa Coloma. L'origen del nom té un origen llatí, i ve del nom de dona Columba. El poble es famós per la seva església amb la seva característica torre, esmentada ja el 839, i una de les més boniques del Principat.




L'esgésia de Santa Coloma és en part preromànica, Té una sola nau de planta rectangular, amb un absis quadrat amb volta de canó i arc de ferradura. El campanar romànic llombard té la particularitat de ser de planta circular, i conserva, sota el ràfec de la coberta, restes de policromia i una cara humana esculpida. Té quatre pisos i una alçada de 17,76m.



A l'interior, ultrapassant l'arc triomfal es troba l'absis, amb les parets de pedra vista, amb les restes del cicle pictòric mural romànic del Mestre de Santa Coloma. Les pintures murals que les decoraven van acabar a mans dels nazis, que les va requissar al baró Cassel Van Doorn, d'origen jueu, després de ser arrancades entre els anys 1937 i 1939 i venudes inicialment a uns antiquaris de Barcelona. Com a resultat del tractat signat pel govern alemany, després de la Segona Guerra Mundial, on es comprometia el retorn dels bens requisats durant el nazisme a la família dels seus propietaris, la família del baró les va poder recuperar l'any 1999, i el govern Andorrà les comprà posteriorment. El suport on van ser restaurades impideix que es poguin col·locar en l'abais original.



En l'arc triomfal es va instal·lar un retaule que convertia l'absis en sagristia. Quan es va retirar, es va descobrir un fragment de pintura mural sobre l'arc. Dins d'un medalló apareix un Agnus Dei (el xai de Déu, que fa referència a Jesucrist com a victima oferta en sacrifici pels pecats dels homes), flanquejats per dos àngels o arcàngels. També es conserven fragments de les sanefes de l'arc i de la part superior del mur, decorades amb motius geomètrics.





El retaule barroc es conserva als peus de la nau. Al seu costat hi ha una pica baptismal de granit, senzilla i sense cap tipus de decoració. També s'hi troba una talla policromada romànica que represent la Mare de Déu del Remei







Tornar a entrada principal d'Andorra