La ciutat de Pedra: el Deir (Jordània)

Petra ens ofereix les restes de l'imperi nabateu amb façanes de temples i tombes, tallades a plom de pedra arenisca, fonent-se arquitectura i paisatge, envoltada i amagada entre muntanyes...

El volcà Arenal (Costa Rica)

L’Arenal, de 1633 metres, és un dels volcans més actius del món, i des de fa més de 40 anys, va sortint rierols de magma, amb les seves pedres incandescents i explosions que aixequen pedres i sendra i sorolls produïts per la desgasificació del volcà...

Ayasofya (Estambul)

Santa Sofia, la gran església cristiana de l'antiga Constantinopla, convertida avui en dia en museu, és una de les moltes meravelles que ens ofereix Estambul.

La ciutat maia de Tulum

Al costat del mar Carib sobre un penya-segat d'uns quinze metres que dóna a unes aigues turqueses i cristal·lines, es troba les restes de la ciutat de Tulum, una de les joies de la Riviera Maya...

El rellotge astronòmic de la Ciutat Vella de Praga

En l'Ajuntament de la plaça de la Ciutat Vella de Praga es troba un dels seus símbols: el rellotge astronòmic format per un calendari, el quadrant astronòmic i les figures animades...

Londres (V): La Torre de Londres

La London Tower és una enorme fortalesa que va ser residència real i presó estatal. Guillem el Conqueridor ordenà la construcció, l'any 1066, de la White Tower, dins de les antiges muralles romanes. Eduard I (1272-1307) completà la muralla interior, va alçar l'exterior, i portà des de Westminster la casa de la moneda i les joies de la Corona, que avui en dia encara hi romanen i poden veure's.

Durant més de 500 anys, la Torre, va ser residència de reis i reines, sent el primer Stephen (1135-54) i l'últim en Jacob I (1603-25). Com a presó, va allotjar a personatges com Anna Bolena, Thomas More... sent l'últim presoner, en Rudolf Hess.







Ha sigut escenari de molts fets sanguinaris en la història anglesa. Reis, reines, prínceps, princeses i altres personalitats van compartir el mateix destí que espies, criminals i traidors.

Al costat mateix, sobre el Tàmesi, es troba la Tower Bridge (Pont de la Torre), un pont llevadís de 805m d'alçada, amb dos torres de 65m d'alçada, d'estil neogòtic, que armonitzen amb la Torre de Londres. En la torre nord hi ha un museu amb la història de la construcció del pont i de la seva maquinària. Construït l'any 1894, és disseny de Horace Jones i Juan Wolfe Barry.

L'últim dia, aprofitant un matí, ens varem apropar al Millenium Dome, un edifici grandiós que es construï pel canvi de mileni, obrint-se el dia 1 de gener del 2000, on s'allotja diferentes exposicions. En forma de gran carpa, la veritat es que ens decepcionà bastant entrar-hi, per les exposicions que vam trobar en el seu moment.

Londres (IV): el Museu Britànic

El British Museum (Museu Britànic) és un dels museus més importants del món. L'entrada es gratuita, i val la pena visitar-lo. Obrí les portes l'any 1759, 6 anys després que el metge i naturalista Sir Hans Sloane va donar, a la seva mort, la seva col·lecció personal, de més de 80.000 objectes, al pais, amb la condició que tingués un lloc d'exposició permanent. A la col·lecció inicial s'afegiren altres donacions, entre elles de diferents monarques.

Degut a l'increment d'obres i a la falta d'espai, l'any 1887 es trasl·ladà la col·lecció de peces naturals al Museu d'Història Natural, formant un museu propi l'any 1963. Entre els anys 1970-98, la col·lecció etnogràfica s'ubicà en el Museu de la Humanitat, i l'any 1973 es separà del museu la Biblioteca Britànica.

El museu obrí en la casa Montagu, però aquesta va quedar petita, iniciant-se l'any 1852, i en el mateix lloc, la construcció de l'edifici actual d'estil neoclàssic, dissenyar per Robert Smirke. En la seva façana principal, s'instal·là un conjunt escultòric, obra de Richard Westmacott.




Que podem veure en el Museu? Doncs sobretot antigüetats i obres etnològiques. A diferència d'altres museus, la col·lecció pictòrica és minsa. La secció de l'Egipte Antic, és després de la del Museu Egipci d'El Caire, la més important del món. Allotja tot tipus d'escultures, sarcòfags, mòmies (tant humanes com d'animals), instruments musicals...

Però per sobre de tot, destaca la pedra de Rosetta: gràcies a ella, Jean-François Champollion aconseguí desxifrar els jeroglífics egipcis. Es una pedra de granit negra, amb una inscripció en grec i egipci d'un decret de Ptolomeu V, en tres tipus d'escriptura: jeroglífica, demòtica i grec uncial. Les seves dimensions són d'un metre de llarg, 72cm d'amplada i 27cm de gruix.

Descoberta pel capità francès Bouchard l'any 1799 en el poble egipci de Rashid (o Rosetta, com l'anomenaven els francesos). Dos anys després, els anglesos la confiscaren quan l'anaven a portar a França, i des del 1802, s'exhibeix en el museu.

També es disposa de col·leccions d'antigüetats romanes i gregues, a més de medalles, gravats i dibuixos. L'altra gran col·lecció destacada són els Elgin Marbles de l'Acròpolis d'Atenes, que portà Thomas Bruce. Són una sèrie de marbres que formaven part de la decoració de l'Acròpolis, i que Grècia reclama des de fa una sèrie d'anys, per a què tornin al seu lloc original.





Després de visitar, es pot apropar-se a Harrods, el centre comercial més famós de Londres, situat al barri de Knightsbridge. Té una superfície de més de 20.000 metres quadrats, repartits en cinc plantes.

Londres (III): Buckingham Palace

Seguim camí i arribem a Buckingham Palace, la residència oficial de la monarquia britànica en Londres. Abans, havien viscut en altres llocs, des del mateix Westminster fins a St. James's passant per Whitehall o Kessington.

El rei Jordi III comprà Buckingham House l'any 1762 com a regal a la reina Carlota. Durant els propers anys, els arquitectes John Nash i Edward Blore, ampliaren el palau, i amb l'arribada al tron de la reina Victoria, passà a ser la residència oficial de la monarquia. Més reformes en els segles XIX i XX donaren la seva forma actual.

Un dels espectacles que concentren més gent és el canvi de guàrdia, que té lloc davant mateix del Palau, i que es realitza des de l'any 1660. Dura al voltant de 45m i s'ha de mirar quins dies ho fan, ja que no es realitza cada dia.











Davant del Palau, hi ha el Queen Victoria Memorial, una escultura de marbre blanc construïda per Sir Thomas Brock, l'any 1911. En ella, hi ha la reina Victoria, envoltada d'àngels que simbolitzen la caritat, la veritat, la justícia...



També, hi ha la una altra cerimònia, aquesta amb cavalls, que es realitza diàriament en el Horse Guards Parade.







Aprop del Palau, i al voltant del Mall, hi ha St. James Park, amb vistes magnífiques de Buckingham i Whitehall. En ell també trobem un petit llac.

Pels voltants, també hi ha un altre parc real, el Hyde Park, més gran que l'anterior i un lloc ideal per a caminar, fer footing...

Londres (II): Westminster

Finalment, arribem al conjunt monumental de Westminster, format pel Parlament, l'Abadia i Catedral, entre altres.

Les Houses of Parliament allotja el Parlament actual que sorgí arrel de l'incendi que s'ocasionà l'any 1834, sobre l'edifici precedent. Dissenyat per Charles Barry i A.W. Pugin, és una obra mestra d'estil gòtic victorià. Allotja la cambra dels Comuns (membres electors del Parlament) i dels Lords (membres no electors eligits per l'Estat i l'Església). Cada 5 de novembre es celebra l'intent, sense èxit, de volar el Parlament, per part de Guy Fawkes, l'any 1605.

Un dels elements més coneguts és el Big Ben, la torre del rellotge. Amb 96m d'alçada, els quatre costats i les seves esferes foren dissenyades per Augustus Pugin, i entrà en funcionament l'any 1859. A l'altra costat, al sudoest, hi ha la Victoria Tower, de 98,5m. L'edifici, de quatre plantes, té més de 1000 habitacions, 100 escales i 5km de passadissos.


Davant del Parlament, hi ha Westminster Abbey, l'església on es celebra les coronacions i funerals dels diferents reis del pais. Eduard el Confesor ordenà la construcció, sobre un antic monestir del segle X. El primer rei coronat va ser Guillem el Conqueridor, el dia de Nadal de l'any 1066. Enric III contractà a Henry de Reyns (segle XIII), per tal de reformar-la donant-li l'actual visió gòtica que es veure avui en dia.

L'arquebisbe de Canterbury és l'encarregat d'oficiar la cerimònia de coroniació. El St. Edward's Chair, que es conserva a l'interior, és el tron en els quals els soberans es seuen durant la cerimònia. Apart de monarques, també estan enterrades personalitats com Darwin, Newton, Livingstone, Dickens...


Ben aprop, també hi ha la Westminster Cathedral, seu de l'església catòlica (recordem que en el pais, la religió oficial és la protestant). Iniciada l'any 1894, és d'estil bizantí, i va ser inaugurada l'any 1910. Es l'església catòlica més gran d'Anglaterra i Gales. Destaca externament, apart de la seva decoració, pel campanari de Sant Eduard, d'uns 83m d'alçada.

També, en la zona, podem veure la Tate Gallery, un altra de les pinacoteques importants de Londres. Henry Tate, magnat del sucre, comprà l'edifici i donà els seus quadres victorians per tal que poguesin ser ensenyats, a finals del segle XIX.


Per últim, davant del Parlament, a l'altre costat del riu es pot veure el London Eye, una nòria amb 32 cistelles de vidre, que ofereix unes vistes espectaculars de la ciutat.

Londres (I): Whitehall

Aprofitant una de les primeres ofertes que va sortir per internet, amb vols barats, viatgem cinc dies a Londres, entre els dies 18 i 22 de març, en l'any 2000.

Londres (en anglès, London) és la capital d'Anglaterra i del Regne Unit (estat format pels païssos d'Escòcia, Anglaterra, Irlanda del Nord i Gales). Fondada pels romans, al voltant de l'any 43 a.D., amb el nom de Londinium. El riu Tàmesi (en anglès, Thames) travessa la ciutat d'oest a est i la divideix en dues. Amb una població de més de 7,5 milions d'habitants, és també una de les capitals europees més cares, amb la fortalesa de la lliura esterlina (encara que està a la Unió Europea, no està integrat dins del sistema monetari de l'euro).

Londres t'ofereix moltes coses a veure: barris com Piccadilly, el Convent Garden, el Barri xinés així com infenitat de museus. Per tant, en pocs dies, deixaràs de veure'n també llocs que segur que també valia la pena.

Temps actual en Londres:
El Tiempo Londres / Heathrow Airport




Començem la visita per Trafalgar Square, una de les places més populars i cèntriques, que va ser construïda per a conmemorar la Batalla de Trafalgar, el dia 21 d'octubre de l'any 1805, on l'armada britànica guantà a les armades francesa i espanyola, davant de les costes espanyoles. Al mig, la columna de Nelson, de 55m d'alçada, l'almirall de la flota britànica.

Al voltant de la plaça trobem la National Gallery, que allotja una gran col·lecció pictòrica i la qual és gratuita, i en una cantonada l'església de St. Martin-in-the-Fields, d'estil neoclàssic obra de James Gibss. Un dels carrers que surt de la plaça es Charing Cross, d'on es calcula totes les distàncies d'Anglaterra.

Al fons, pel carrer The Mall, es pot veure Buckingham Palace, però tirem primer pel carrer Whitehall. Passem pel costat del Horse Guards Parade, que és on es troba la caballeria de la guàrdia Granadera. Passant per l'arc, es pot accedir a St. James Park.

Una mica més abaix, hi ha el carrer més conegut de la ciutat, Downing Street, on viu el Primer Ministre, en el número 10, i el Ministre d'Hisenda (Exchequer), en l'onze. El nom del carrer ve donat per Sir George Downing, soldat i diplomàtic durant el mandat d'Oliver Cromwell i Carles II. Unes portes negres impedeixen accedir-hi, com a mesura anti-terrorista.

Budapest (III): Szentendre

El penúltim dia del viatge, fem una excursió a Szentendre (Sant Andreu), una ciutat on viuen uns 23.000 habitants. A 18km de Budapest, l'anada la fem en autocar, i tornarem a la ciutat mitjançant el riu.

Aquesta petita ciutat és un lloc preferent dels artites, amb varietat de museus (més d'una quinzena), i esglésies de diferents tipus i estils (tant catòliques com ortodoxes), que guarden gran varietat d'icones.

Després de dinar, visitem el Szabadtéri Néprajzi Múzeum (el Museu del Poble), que presenta l'arquitectura típica de totes les regions hongares, les cases dels camperols, temples i molins. Van ser trasl·ladats, un a un, dels seus llocs originals. Guies evoquen la vida i profesions dels habitants d'aquestes regions.




Com hem dit, de tornada a Budapest, ho fem pel Danubi, on podem apreciar la ciutat d'un altra manera.


Budapest (II): Buda

Buda està assentada al voltant del Várhegy (Turó del Castell), un turó de 60 metres amb una panoràmica inmillorable del Danubi. Buda sofrí molt la invasió turca. Gràcies a això, es poden veure les fortificacions i cases de banys que provocà aquest fet. Tota la ciutat es va reconstruir després de la total destrucció que va patí durant la Segona Guerra Mundial.

Creuant sobre el Danubi, i per anar de Buda a Pest o al reves, hi ha diferents ponts, sent el més important el Széchenyi Lánchíd (El Pont de les Cadenes). Dissenyat per l'enginyer anglès William Tierney Clark, va ser el primer pont permanent que va unir l'any 1849, ambdós costats del riu. El nom ve donat a què son cadenes i no pas cables el que aguanta part del pont. Les entrades estan guardades per dos lleons. També val la pena veure'l per la nit, quan està il·luminat.

Passat el pont, es pot veure el centenari funicular Budavári Sikló, que permet pujar fins el Palau Reial, que allotja el Museu d'Història de Budapest i la Galeria Nacional Hongara.

Sobre el Várhegy, hi ha el Halászbástya (Bastió dels Pescadors), fortalesa de l'any 1905 que dóna el seu nom a la llonja medieval sobre la qual es va construïr. Formada per set torres, com homenatge a les set tribus magiars que fondaren la ciutat. Caminant pel seu recinte, es tenen una vista del Danubi, de la part de Pest, on destaca el Parlament i la cúpula de l'església de Sant Esteve. Al mig, hi ha la estàtua eqüestre d'Esteve I.



Al costat mateix, es troba la Máthyás Templom (Església de Maties), fondada l'any 1250 pel rei Béla IV. L'església dedicada a Santa Maria pren el nom de Máthyás Corvinus, el qual afegí els seus tocs finals a finals del segle XV. Transformada en mesquita durant l'ocupació turca, recuperà la seva brillantor al oficiar-se la coronació de l'emperador Francesc Josep de Habsburg, com a rei d'Hongria l'any 1867.

Als peus del turó de Gellert, hi ha l'hotel d'estil art nouveau, del mateix nom, on es famós pels seus banys termals, i escenari de diferents anuncis publicitaris. Adalt del turó, es troba una fortificació del segle XIX, i el monument a l'alliberament, amb una vista de la ciutat i dels diferents ponts, entre ells el de l'emperadriu Isabel (Sissi) i el de la Llibertat.

El nom del turó ve del bisbe Gellert que vingué d'Itàlia cridat pel rei István per ajudar a la conversió al cristianisme del poble magiar. Una estàtua del sant, mira directament al pont Isabel, en el punt on es diu que els pagans tiraren al bisbe en un barril, durant una rebelió posterior a la mort del rei.

La Ciutadella és una fortalesa de pedra blanca construïda pels austríacs per a recloure la població després de la Guerra d'Independència de 1848-49. El Monument a la Llibertat va ser erigit per a conmemorar l'alliberament de Budapest dels nazis per part dels rusos.

Budapest (I): Pest

El dia 9, un autocar ens trasl·lada des de Praga cap a Budapest, arribant a mitja tarda, després d'una aturada prèvia per dinar en la ciutat de Bratislava, capital de la República Eslovaca, i que formava part de Txecoslovàquia.

Budapest és resultat de la reunificació, l'any 1873, de les ciutats de Buda i Obuda, en el costat esquerre o oest del Danubi, i Pest, al costat dret. La població abarca a una cinquena part de tot el pais.

Els seus origens es remonta a la època romana, quan la ciutat romana d'Aquincum es va fondar sobre un antic campament celta, proper a Obuda. Durant tots aquests anys, la zona ha sigut dominada pels barbars, els magiars (durant aquesta època es va fondar Hongria, al voltant de l'any 1000 amb el coronament del primer rei: Esteve I), la invasió mongola, la ocupació turca, el període de els Guerres Mundials del segle XX i la posterior influència comunista rusa.

Començem la visita per Pest, dominada per amplis bulevards, sobre un terreny pla. L'aparença actual es deu als canvis ocasionats des del 1840, quan la ciutat es convertí en focus cultural inspirat en la resistència contra els austríacs, construïnt-se edificis nous, el Parlament, nous ponts sobre el Danubi... La vida política i mercantil de la capital la trobem sobre aquest lloc.

Estem en la Hosök Tere (Plaça dels Herois) on al mig hi ha la milenària columna de 36m d'alçada amb l'arcàngel Sant Gabriel. Al voltant, set figures eqüestres representen als caps de les set tribus magiars que varen invadre el pais l'any 896. En les columnes, personatges importants de la història hongara (entre ells, el del rei Esteve I) i a sota un relleu amb alguna de les escenes que el varen caracteritzar.


Després anem cap a la Szent István Bazilika (Església de Sant Esteve), un edifici neorenaixentista (1851-1905). Pot allotjar un gran nombre de fidels, més de 8000, el que dóna idea del seu gran tamany (l'església més gran de la ciutat). Destaca per la seva decoració, utilitzant-se més de 55 diferents tipus de marbre i el seu Tresor. Conserva la relíquia més important dels hongars: un braç momificat del primer rei hongar i que dóna nom a la basílica: Esteve I.


Un dels edificis més coneguts i importants és el Orsághaz (El Parlament), al costat mateix del Danubi, i construït durant els anys 1885-1904, segons els dissenys de Imre Steindl.

L'alçada de la cúpula és de 96 metres, en record de la fundació del reine Magiar l'any 896. Té 265m de llargària i 123m d'amplada. Als dos costats de la escala exterior hi ha dues estàtues de lleons. Les columnes estan fetes de granit de 6 metres d'alçada, pesant cada una d'elles 4 tones. Es molt semblant en l'aparença al parlament de Westminter de Londres, i en el moment d'acabar-se, va ser el més gran i impresionant de tots els parlaments del món.

L'interior està decorat amb marbre i or. Amb la seva estructura simètrica, serveix per allotjar un parlament bicameral. L'ala nord està presidida per les oficines del Primer Ministre, mentre que l'ala sud està les del President de la República.

Les 88 estàtues que dominen la façana que dóna al Danubi, representen als governants hongars des dels set conqueridors magiars fins a Ferran V, que morí l'any 1848. Del costat de la plaça Kossuth, i accés principal al Parlament, hi ha els prínceps transilvans i diferents caps més.