La ciutat de Pedra: el Deir (Jordània)

Petra ens ofereix les restes de l'imperi nabateu amb façanes de temples i tombes, tallades a plom de pedra arenisca, fonent-se arquitectura i paisatge, envoltada i amagada entre muntanyes...

El volcà Arenal (Costa Rica)

L’Arenal, de 1633 metres, és un dels volcans més actius del món, i des de fa més de 40 anys, va sortint rierols de magma, amb les seves pedres incandescents i explosions que aixequen pedres i sendra i sorolls produïts per la desgasificació del volcà...

Ayasofya (Estambul)

Santa Sofia, la gran església cristiana de l'antiga Constantinopla, convertida avui en dia en museu, és una de les moltes meravelles que ens ofereix Estambul.

La ciutat maia de Tulum

Al costat del mar Carib sobre un penya-segat d'uns quinze metres que dóna a unes aigues turqueses i cristal·lines, es troba les restes de la ciutat de Tulum, una de les joies de la Riviera Maya...

El rellotge astronòmic de la Ciutat Vella de Praga

En l'Ajuntament de la plaça de la Ciutat Vella de Praga es troba un dels seus símbols: el rellotge astronòmic format per un calendari, el quadrant astronòmic i les figures animades...

Hierapolis-Pamukkale (Turquia)

Hierapolis va ser fondada pel rei de Pèrgam Eumenes II en el segle II a.C., que va creixer al voltant de les seves aigues termals, podent-se considerar com una de les primeres ciutats balnearis de la història. Excepte la necròpolis, els seus vestigis més antics -romans- es remunten al segle I d.C., època en la qual es va reconstruïr la ciutat després d'un terratremol l'any 60. A pesar dels anys que han passat i els terratremols que ha sofert, les seves restes i l'entorn natural és un dels més visitats del pais. Estan declarades Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998.

La visita inclosa en el programa ens conduirà bàsicament per la seva necropolis, considerada com la més gran de l'Asia Menor, que es tracta d'un conjunt de tres cementiris situats al sudoest, nord i est de la ciutat. Durant la caminata podrem veure tombes de diferentes formes i tamanys, que depenien de la categoria del mort amb construccions pròpies que van des de l'època hel·lenística a la bizantina, sent els més característics:

Túmuls (època hel·lenística, del segle II a.C. a segle I d.C.): compost per una sala funerària subterrània amb una avantsala.



Bomos (des del segle II d.C.): un edifici amb una habitació quadrada o rectangular i una base amb esgraons. Adins, llits funerals es col·locaven al llarg de les parets. En el pis, generalment hi havia un sarcòfag.

Heroon (des del segle I a.C.): un edifici funerari molt monumental.

Sacellum: un edifici amb un sostre inclinat, una sala quadrada o rectangular i una base amb esgraons.

Sarcòfag: aillats o en grups, eren construïts en travertí o marbre. Varis d'ells portaven inscripcions gregues que indicaven al mort i les normes d'ús de la tomba.



La visita per la necropolis és molt ràpida; gairebé ni ens parem. Hi ha una sèrie de tombes representatives i identificades. Les més importants són:

Tomba 175 (200-300 d.C.): la tomba està orientada cap al camí i està construïda sobre una base amb esgraons; el sostre consisteix en lloses amb una fina motllura. Adins hi havia tres sepulcres en dos nivells. Al sostre, una plataforma de marbre aguantava un sarcòfag, ara perdut.




Tomba 166-Tomba dels Gladiadors (200-300 d.C.): Pren el nom per les imatges relacionades amb els combats de gladiadors que es poden veure en la llosa de travertí que hi ha sobre l'entrada. D'esquerra a dreta, una àmfora d'oli ofert com a premi al vençedor, un trident pel combat i un escut circular.



Tomba 162 (200-300 d.C.): la cara de la tomba que dóna al carrer és una façana de grans blocs que corresponen a dues càmeres funeràries. Dues portes grans donaven accés a les sales, on es troben sarcòfags instal·lats en diferents moments. En la sala nord un sarcòfag de marbre, parcialment tallat amb garlandes, de Marcus Aurelius Ammianus Menandrianus.




Tomba 81 (200-300 d.C.): construïda en una alta plataforma que compensa la diferència en el nivell de la terra darrera d'ell. Dins de la cambra hi ha tres ninxols organitzats al llarg dels murs, i un ossari molt profund. Dues inscripcions al costat de la porta i la inscripció sobre la llosa que la tanca es refereix als succesius ocupants, incloent Eutyches Pompeios, que deixà 100 dinars a l'associació de rentadors de llana per la decoració periòdica de la tomba.




Arribem a la part que ocupava la ciutat d'Hierapolis. De la ciutat gairebé no en veurem res, doncs passarem per les afores. Així, enfont de la porta nord de la ciutat, es va construïr a principis del segle III d.C. un conjunt de banys, que posteriorment en segles vinents va convertir-se en una església.




Seguim veient tombes, i una de les més representatives i més ben conservades de la necropolis nord és la tomba A18, del segle I d.C., que té la forma d'un petit temple de planta quadrada. Lloses resten en els dos frontons i en les cornises laterals. Sota la base, hi ha una càmera subterrània parcialment excavada a la roca.





Així, caminant per les afores de la ciutat romana, arribem a un promontori rocós de color blanc, que és conegut com el castell de cotó (Pamukkale en turc). Es una curiositat geològica, on les aigues de Pamukkale surten calentes i saturades de sals minerals. Sorgeix de la muntanya i emana en un altiplà formant fonts fumenjants que a l'evaporar-se, depositen les seves sals, que després es petrifiquen en el vessant de l'altiplà.



Dos segles de sobresaturació turística, en el segle XX, ha servit per a desfigurar l'entorn. Finalment les autoritats van acordar demolir tots els hotels i piscines que agafaven aquestes aigues que es van construir sobre aquest promontori. Així, la sortida de l'aigua està regulada, i està totalment prohibit entrar en les llacunes. Només es pot entrar en una zona autoritzada, totalment descalç, i poder-se mullar i passejar per les seves aigues calentes.



Tenim temps lliure per entrar en alguna d'aquestes piscines. La multitut de gent que hi ha, sobretot rusos, fa que sigui algo agobiant caminar-hi. Hi donem un tomb i entrem en un recinte totalment comercial, anomenades les Piscines de Cleopatra, on pots banyar-te, previ pagament, en piscines artificials d'aigua calenta, que va parar després cap a les piscines naturals.




Al fons, veiem el teatre. Es un dels més ben conservats de Turquia, però no es pot accedir al fer-se reformes. Va ser construït durant els segles I i II d.C. aprofitant la vessant d'una de les muntanyes que rodejaven la ciutat, i es calcula que tenia capacitat per a més de 15.000 persones.




A l'hora acordada anem cap a l'altra sortida del jaciment, i podem veure encara part
de la ciutat. Primer passem per les restes del gimnasi que es trobava en un pati envoltat d'una columnata dòrica. Era un dels edificis civils més importants de la ciutat, sent usat pels exercicis físics i l'educació dels ciutadans.




Passem pel costat de la porta sud, construïda amb blocs de travertí i materials reutilitzats, alguns de marbre, flanquetat per dues torres quadrades. I amb això donem per acabada la primera visita del dia...




Entrada: inclós en el paquet turístic


Tornar a Turquia
Tornar a Les regions de l'Egeu i del Mediterrani de Turquia

Afrodisias (Turquia)

Després de dinar i sota un sol que apreta visitem el jaciment d'Afrodisias. No té el nom de Pèrgam o d'Efes, però val la pena apropar-s'hi i visitar-les. Aquest fet fa que la visita la poguis fer tranquilament sense l'allau de turistes.

La ciutat començà a adquirir importància cap al segle VII a.C. coincidint amb el culte d'Afrodita, deesa de l'amor, de la qual va prendre el nom. El seu decliu, en el segle IV d.C., inicià el decliu amb el Cristianisme. El temple d'Afrodita, de la qual conserven 14 columnes, es convertí en església i molts dels seus edificis van ser tirats a terra amb el pretext d'aprofitar les seves pedres per reforçar les muralles. A mitjans del segle XX, un terratremol va destruir el poblet de Geyre, construït sobre les serves ruines. El poble va ser reconstruït més a l'oest, i es va poder iniciar excavacions. El turc Kenan Erim va ser l'impulsor d'elles, i més endavant es pot veure el seu sepulcre, dins del propi jaciment, gràcies a una llei especial que va emetre el govern turc.



L'entrada es realitza per un cami, tot rodejat de sarcòfags, en la qual es pot admirar el treball dels escultors d'Afrodisias que van adquirir una fama important com podrem veure més endavant en les escultures que es mostren en el museu. El museu es troba a la dreta, i després de la visita pel jaciment, el guia ens deixarà una estona per visitar-lo.


Iniciem el trajecte per l'esquerra passant al costat del Sebasteion, una avinguda construïda en el segle I d.C. en honor dels emperadors romans (en grec, sebastos vol dir augusts). Als dos costats de la via hi havia sengles pòrtics de dos pisos plens de bustos de marbre, que es troben en el museu, que formava una veritable galeria de retrats.







Més enllà hi ha el tetrastoon, la plaça del teatre, un gran quadrilàter amb el sol de marbre i una elegant columnata. Al centre, uns fonaments circulars que semblen ser que corresponien a una font o a un petit temple. Al seu voltant es trobava el teatre, les termes i una basílica.



Accedim al teatre (segle I a.C.) per la part de dalt, que s'utilitzava per a representacions dramàtiques i assemblees públiques, amb una cabuda per a 7.000 espectadors. Va ser construït per encàrrec de Gaius Iulius Zoilus, un esclau que va alliberar Octavi August, i que va arribar a ser magistrat de la ciutat. Moltes de les estàtues que decoraven el teatre es van recuperar en un excel·lent estat de preservació com una figura d'Apol·lo, dues Muses, diverses Victòries, totes elles es poden veure en el museu.






A la primera meitat del segle I d.C., el centre de la ciutat es va ampliar afegint-se una segona plaça, l'Àgora sud, entre l'àgora original i el teatre, i per la construcció del Sebasteion, construïnt-se nous edificis com els Banys d'Adrià, un nou Bouleuterió i una entrada monumental al santuari d'Afrodita.





Després de veure l'àgora sud des d'una elevació, baixem i passem pels Banys d'Adrià construïdes en temps de l'esmentat emperador (117-138 d.C.). L'edifici, de 85 per 65 metres, segueix el model romà, amb una sèrie de sales amb volta, cada una d'elles amb una funció diferent (la sala freda, la sala calenta, el vestuari...)







Rodejant l'Agora nord, entrem en el bouleuterió, o odeó, on es reunia el consell de la ciutat i on tenia lloc també diferents tipus d'espectacles. Construït a finals del segle II d.C., la seva dimensió era el doble més alt del que veiem, amb un segon tram de grades i cobert.





Darrera de l'odeó, hi havia el Temple d'Afrodita, construït en temps d'August, en el segle I a.C. i convertida en basílica cristiana pels bizantins en el segle V d.C., afegint-ne un atri, un nàrtex i un absis. De les quaranta columnes que l'envoltaven només quen en peu catorze.



Seguim pel jaciment, passant pel costat per edificis diversos com l'Escola de Filosofia, fins arribar a l'estadi, un dels més ben conservats de l'època romana i el més gran de Turquia, amb 262 metres de longitut per 60 metres d'amplada, amb una pista que mideix 250 per 34 metres. Les seves 20 fileres de grades dibuixen una lleugera el·lipse de tal manera que tots els seus espectadors, uns 30.000, tenien una visibilitat perfecta. Més tard, crearen un recinte circular en l'hemicicle oriental per a celebrar combats de gladiadors.





De l'estadi, anem cap al museu, passant abans pel tetrapylum, una porta monumental amb quatre pilars amb quatre columnes cadascuna d'elles, construïda durant el regnat d'Adrià i que tancava l'antic témenos (espai sagrat) del temple d'Afrodita.








En un racó d'aquesta part ajardinada, hi ha la tomba de Kenan T. Erim (1929-90), arqueoleg turc que va excavar des del 1961 fins a la seva mort el jaciment d'Afrodisias.






Finalment, tenim temps lliure per entrar al museu pel qual passarem de forma ràpida per les sales que el conformen. Per les sales i el voltant, trobarem moltes estàtues de l'àrea de l'àgora, sarcòfags amb dissenys diversos i moltes altres peces.








La tornada a l'autocar la fem amb una mena de trenet conduït per un petit tractor que ens deixa al costat de l'aparcament...


Entrada: inclós en el paquet turístic


Tornar a Turquia
Tornar a Les regions de l'Egeu i del Mediterrani de Turquia

Efes (Turquia)

Arribem al jaciment d'Efes, més conegut amb el nom grec d'Ephesos o el llatí d'Ephesus, a primera hora del matí, a les 8h, per a ser dels primers en entrar i gaudir més de la visita abans que entri més gent, doncs aquest jaciment és un dels més concurreguts de l'Anatòlia. L'esperança s'acaba aviat, doncs el guia ens té més de mitja hora explicant-nos la història de l'antiga ciutat grega-romana, i quan avançem, ja està bastant ple de gent. Hi ha dues entrades; nosaltres entrem per la part superior, per l'anomenada Porta de Magnesia.

L'origen de la ciutat es remunta al segle X-XI a.C. quan Androcle, fill de Codros, rei d'Atenes, buscava un lloc on assentar-se. Va consultar a l'oracle de Delfos i va respondre amb les paraules de "el peix i el porc senglar". Un dia arribaren a un lloc on estaven fregint peix quan un dels peixos va saltar de la paella, i les brases arribaren a uns matolls provocant un foc, i asustant a un porc senglar amagat darrera dels matolls. Androcle el va seguir i el va matar amb una fletxa. D'aquesta manera, es va fondar la ciutat en aquest lloc. També hi ha un altre origen que indica que Efes va ser fondada per les amazones; Apasa va ser una reina Amazona i el nom de la ciutat derivaria d'ella. En els relleus del Temple d'Adrià es pot veure els dos origens. Efes va ser un nucli comercial i finançer molt important de la regió, i molt desitjable pels seus veins. Cressos, rei de Lídia va conquerir la ciutat en el segle VI a.C. Després passà a mans dels perses fins que l'any 336 a.c. Alexandre Magne alliberà la ciutat. Finalment, després d'integrar-se en el regne de Pèrgam, en el segle II a.C. passà a mans de l'Imperi Romà, arribant a ser el major centre comercial de l'Asia Menor. Gairebé tot el que es pot veure actualment, pertany al període romà. L'any 53 d.C. va desembarcar l'apòstol Pau per a predicar la nova religió, i posteriorment van venir Joan l'evangelista i la Verge Maria.

Aqui estava una de les set meravelles del món de l'Antigüitat: el temple d'Artemisa. Construït en l'època de Cressos, gairebé no queda res. Va ser cremat l'any 356 a.C., la mateixa nit que va neixer Alexandre Magne, i es diu que la deesa no va poder estar els dos llocs alhora. Una vegada Alexandre Magne alliberà la ciutat, va proporcionar els materials necessaris per a la reconstrucció del temple i també va demanar que fiquessin el seu nom en ell. Els habitants de la ciutat no ho volien però tampoc volien donar-li una resposta negativa a Alexandre. Finalment trobaren la solució i van refusar la petició dient-li que "Un déu no pot construir un temple en nom d'un altre déu". Finalment, l'any 263 d.C., els godos destruiren definitivament el temple.





De lo primer que veurem són els Banys de l'Agora de l'Estat, Quatre sales de bany a la part nord van ser extretes en part de la roca mare. El caldarium (sala calenta) s'estén a l'oest i posseïa set nínxols equipades amb piscines de bany. A l'oest i al sud, columnes amb pisos de mosaic van ser adossades, les quals van servir com a sales d'esbarjo i sales de recepció. És de suposar que una palestra (superfície d'exercici), existeix en el terreny sense excavar al sud que hauria servit per a l'exercici físic, així com les activitats mentals.



L'Agora de l'Estat, entre dues de les montanyes de la ciutat, cobria una àrea de 160 per 58 metres. La zona estava envoltada de pòrtics en tres dels costats. Amb els edificis propers, constituia el centre polític de la ciutat.




El bouleuterió és el lloc on es reunia la boulé, el consell de la ciutat. Erigit al voltant de l'any 100 d.C., també tenia lloc representacions musicals i altres actes. L'original sostre semicircular de l'auditori s'adheria a la paret de l'escenari i tenia cabuda per 1400 persones.




Una antiga stoá, un espai arquitectònic cobert per un pòrtic i format per una successió de columnes, va ser transformada en una basílica administrativa, conservant-se només les seves columnes. Els capitells estaven decorats amb caps de braus.





Més enllà es poden veure dues columnes dòriques, restes del prytaneum (segle III a.C.), el lloc on guardaven el foc sagrat de la ciutat. Darrera hi havia una gran sala dedicada a Hestia, la deesa de la llar, representada amb la fisonomia d'Artemisa. En el centre hi habia un altar de pedra on hi havia la flama sagrada.



El camí que seguim es part de la Via Sacra. Festivals anuals anomenats Artemisia o Ephesia es duien a terme en honor d'Artemisa. En les festes, que duraven diversos dies, es celebraven competicions esportives i musicals, encara que l'acte principal era la processó acompanyada per sacrificis. La processo anava del temple d'Artemisa cap a la Porta de Magnesia, i passava per l'Agora de l'Estat, per la Via dels Curets cap al Gran Teatre. D'aquí seguia el carrer del Teatre, deixant la ciutat pel carrer de les Columnes entre l'Estadi i el Gimnàs de Vedius, abans de retornar al temple d'Artemisa.



Abans d'arribar a la Plaça de Domicià, un mil·liari (*) on es pot veure el déu Hermes amb un xai, fent cantonada amb el símbol d'Esculapi.
(*) Mil·liari: petita columna romans que estava en les vies de comunicació més importants per assenyalar la distància en milles existent entre el lloc concret i la ciutat de Roma (o qualsevol ciutat important de l'Imperi).






El Temple de Domicià estava dedicat al culte imperial de l'emperador Domicià (81-96 d.C.), de la dinastia Flàvia. Després de la seva mort i el mal record del seu regnat, van ser dedicats a la família Flàvia.







Del monument honorífic de Pollio (mitjans del segle I d.C.) queda poca cosa. Va ser construït per a conmemorar a l'arquitecte de l'aqüeducte que duia aigua a la ciutat i de la Basílica i l'Agora de l'Estat. Anys després es construí la font de Domicià.




El monument de Memmius no es pas una reconstrucció del que era, sino una mena de collage cúbic modern. Es va erigir pels ciutadans romans en honor a Gaius Memmius, net del dictador romà Sila. Aquest monument també servia per recordar als habitants de la ciutat, la reconquesta de la ciutat, efectuada per Sila, després que els seus habitants matessin a més de 80.000 romands, per alliberar-se del jou dels romans.





També podem veure una niké, una Victòria alada, en baix relleu procedent de la porta d'Hèrcules que veurem més endavant.




La Via dels Curets és un dels tres principals carrers d'Efes i va des de la Porta d'Hèrcules fins a la Biblioteca de Cels. Els curets eren els sacerdots que s'encarregaven del foc sagrat de la ciutat, i els seus noms estaven escrits en el prytaneum. Hi havia fonts, monuments, estàtues i botigues als costats del carrer.




De la porta d'Hèrcules només queda, apart de la niké que ja hem comentat, dues columnes. En elles, es pot veure Hèrcules amb les pells del lleó de Nemea, un dels dotze treballs mitològics que va realitzar.





La font de Trajà va ser construïda en honor de l'emperador Trajà. La seva estàtua estava en en nínxol central de al façana que dóna a una piscina de 20 per 10 metres, envoltat per columnes i estàtues de Dionisi, Satir, Afrodita i la família de l'emperador.





En la vessant esquerra, es poden veure un conjunt de cases, concretament és un grup de sis habitatges en tres terrasses. En aquest barri residencial vivien els ciutadans més rics d'Efes. Algunes de les villes encara conserven els terres de marbre i mosaic.



Al davant, es troben uns banys romans. Aprofito una estona per entrar-hi, mentre el guia segueix explicant coses al grup. Des d'una mena de balcó, podem tenir una magnífica vista de la Biblioteca de Cels. El guia es passa els banys i seguim tirant cap avall. Aquests banys van ser construïts en el segle I d.C. Eskolastika, una dama rica del segle IV, els va restaurar i una estàtua d'ella, sense cap, es pot trobar. Els banys tenien dues entrades, sent la principal la de la Via dels Curets. La primera sala era l'apodyterium (el vestuari); després hi ha el frigidarium (la càmara freda) amb la seva piscina, i després ve el tepidarium (la sala templada) per relaxar-se, i finalment el cadarium (la sala calenta) amb el seu sistema de calefacció desenvolupat.

Un dels edificis més ben conservats és el Temple d'Adrià (segle II d.C.). La seva façana té quatre columnes cortínties. Davant, uns pedestals on estaven les estàtues dels emperadors Dioclecià, Maximà, Constanci I i Galeri. A l'interior del temple, per sobre de la porta, es pot veure a Medusa al costat d'adorns de fulles d'acant. A banda i banda hi ha frisos que rememoren la història de la fondació d'Efes: Androcle disparant a un porc senglar, Dionisi en una processó cerimonial i les amazones (els originals es mostren en el museu d'Efes).







Al costat dels banys, es troben les latrines. Els seus seients es van organitzar al voltant dels tres costats del pati. L'aigua fresca fluïa en en canal enfron dels seients per a la neteja.





Entre l'encreuament de la Via dels Curets i la Via de Marbre, hi ha la Porta d'Adrià, que estava formada per tres pisos.





A la cantonada del carrer, i davant de la Biblioteca, hi ha un el que sembla ser que era un bordell. En les excavacions, es va trobar una estàtua de Príap, déu de la fertilitat, amb un fal·lus de grans dimensions (que es pot veure el museu d'Efes, com gairebé totes les peces de valor i estàtues).




I finalment, la Biblioteca de Cels (segle II d.C.), la més important de l'antigüitat després de la d'Alexandria i la de Pèrgam. El fill de Cels (el senador Iulius Celsus Polemaenus) la va construïr com a homenatge al seu pare, aixecant-la sobre la seva tomba. La façana de l'edifici compta amb dos pisos, amb columnes corínties a la planta baixa i tres entrades a l'edifici. Hi ha tres obertures per a finestrals al pis superior. Les columnes dels costats de la façana són més curts que els del centre, per tal de crear una il·lusió que la construcció és més gran del que realment és.



La biblioteca va ser restaurada amb l'ajuda de l'Institut Austríac d'Arqueologia. Les estàtues en els nínxols de les columnes són còpies (els originals estan a Viena) i simbolitzen a la saviesa (Sophia), al coneixement (Episteme), la intel·ligència (Ennoia) i al valor (Arete), virtuts de Cels.










Per entrar a l'Agora comercial, s'ha de passar per les Portes de Mazeus i Mithridates. Porten el nom de dos esclaus de l'emperador August als quals els li va donar la llibertat.




La Via de Marbre rep el nom al seu magnífic paviment de marbre, i arriba fins al teatre i a la Via Arcadiana, per on s'arribava al port. Als dos costats, hi havia pòrtics on els transeuents podien aixoplugar-se en cas de mal temps.




En l'Àgora inferior es trobava el mercat de la ciutat, aprop del port, i les ales sud i est són les més ben conservades, amb una planta superior a la qual s'accedia per la Via de Marbre.



Entrem en el Gran Teatre, construït durant l'època hel·lenística per Lisimac i ampliat posteriorment pels romans, fins a arribar a ser un dels més grans del món antic, amb cabuda per 24.000 espectadors, més del doble del que haviem vist el dia abans a Pèrgam. Es creu que el mur de l'escena tenia 18 metres, i la seva última grada, amb seixanta-sis files de seients, es troba a 38 metres.






Sortint del teatre, a mà dreta, hi ha part de la Via Sacra, de la qual ja hem parlat anteriorment. A l'igual que molts altres carrers de la ciutat, tenien soportals que allotjaven nombrosses comerços. Per aquí s'arribava al Temple d'Artemisa després de passar per l'estadi, del qual no en queda gairebé res.




El carrer de davant del teatre és la Via Arcadiana, de més de 500 metres de llargària i que connectava amb el port. L'emperador Arcadi (395-408) s'encarregà d'embellir el carrer i de dotar-la d'il·luminació. El port d'Efes va contribuir significativament a la prosperitat de la ciutat. Per les variacions del terreny, avui en dia el mar es troba a uns quilòmetres.




Al noroest del teatre, hi ha les restes del Gimnàs del Teatre, un complexe amb unes dimensions de més de 12.000 metres quadrats, i del qual només es pot veure la part inferior i les grades que donaven a la palestra. Finalment, per un camí de pins arribem a l'aparcament de l'entrada inferior, on ens espera l'autocar, per seguir ruta...




Entrada: inclós en el paquet turístic


Tornar a Turquia
Tornar a Les regions de l'Egeu i del Mediterrani de Turquia