Camprodon: el Passeig Maristany

A finals del segle XIX i a començaments del XX moltes famílies benestants de Barcelona van escollir com a zona d'estiueig Camprodon i la seva vall. Després d'urbanitzar el Passeig de la Font Nova i el carrer Freixenet, el següent lloc que va tocar va ser el Passeig Maristany, un dels llocs més impressionants de Camprodon, pels seus grandiosos arbres així com per les mansions que es troben a les dues bandes del passeig.

El passeig Maristany fou concebut per Francesc Carles Maristany i Garriga l'any 1923, juntament amb l'arquitecte Bernardí Martorell i el contractista Francesc Suriñach, als terrenys de can Aulí, una masia situada a on ara hi ha el passeig i que Maristany comprà, per construir una residència per a la seva família. El passeig va anar agafant forma i es van emplenar la resta del lloc amb noves edificacions. Inclús, Llorenç Birba va adquirir els terrenys necessaris per a una nova fàbrica de galetes (les conegudes galetes Birba), més gran i espaiosa al nou eixample Maristany, inaugurant-se el 1927 (Foto: Xalet Maristany, construït amb pedra de riu escairada, el seu estil té un cert aire victorià anglès. A la part posterior del mateix es troba una galeria coberta d'amples mides que es torna accessible per les habitacions del pis superior).

El resultat va ser una ample vorera central, que actua de passeig, on es van disposar faigs alternant-se amb castanyers d'índies i de plàtans falsos. A cada banda de la part central, herbosa i vorejat d'arbres, es troba una calçada, actualment pavimentada amb llambordins. A l'entorn del passeig, parcel·les de grans dimensions amb cases senyorials, tanques de base de pedra i reixes metàl·liques.

La composició general del passeig podria tenir influències del paisatgisme d’Anglaterra, ja que Alejandro, el fill de Francesc Maristany, hi visqué durant 4 anys i es té constància que envià una postal de Balmoral Castle a l’arquitecte Bernardí Martorell l’any 1901, expressant-li com li havia agradat aquell paisatge.

L’estiueig de les famílies barcelonines es va trencar el 18 de juliol de 1936 però, ben acabada la guerra, es va tornar a reprendre i continua actualment. Va ser durant la guerra civil, que s’aprofitaren totes les cases senyorials del passeig per reclutar i instruir milicians republicans i refugiats. En una d'elles - a la casa del banquer Garcia Nieto - va ser, durant un breu temps, punt de trobada del Govern de la República, ja que Juan Negrín, president del govern espanyol de la Segona República Espanyola, i la seva família s'estaven. Aquí es trobaven més segurs que no pas a Barcelona, quan la seu del govern va ser traslladada a la ciutat comtal, i també estaven més a prop de la frontera francesa (Foto: Xalet el Casalet. Situat dins un extens jardí i construït amb pedra de riu respon a una adaptació d'algunes tipologies de cases de pagès de la comarca).

Entre els arquitectes que van participar en la construcció de les diverses cases hi trobem a Raimon Durán y Reynals, fundador del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània), Josep Antoni Coderch, Enric Sagnier o Francesc Mitjans, arquitecte del Camp Nou (Foto: Xalet Costa Font. Inclou elements neogòtics i una gran porta adovellada a manera d'una masia pairal, i amb les parets fetes amb materials del país).

Una de les finques més destacades i curioses és l'anomenada Vora el Ter, que disposa d'una petita església i un claustre traslladats des de San Esteban de Gormaz, en la província de Sòria. En el següent article del bloc Picota y cepo, s'explica la història peculiar d'aquesta curiositat (Foto: Vora el Ter).

Bibliografia i més informació en: QRCamprodon

Anar a: La vila de Camprodon | El Passeig de la Font Nova | Rocabruna i Beget