La ciutat de Pedra: el Deir (Jordània)

Petra ens ofereix les restes de l'imperi nabateu amb façanes de temples i tombes, tallades a plom de pedra arenisca, fonent-se arquitectura i paisatge, envoltada i amagada entre muntanyes...

El volcà Arenal (Costa Rica)

L’Arenal, de 1633 metres, és un dels volcans més actius del món, i des de fa més de 40 anys, va sortint rierols de magma, amb les seves pedres incandescents i explosions que aixequen pedres i sendra i sorolls produïts per la desgasificació del volcà...

Ayasofya (Estambul)

Santa Sofia, la gran església cristiana de l'antiga Constantinopla, convertida avui en dia en museu, és una de les moltes meravelles que ens ofereix Estambul.

La ciutat maia de Tulum

Al costat del mar Carib sobre un penya-segat d'uns quinze metres que dóna a unes aigues turqueses i cristal·lines, es troba les restes de la ciutat de Tulum, una de les joies de la Riviera Maya...

El rellotge astronòmic de la Ciutat Vella de Praga

En l'Ajuntament de la plaça de la Ciutat Vella de Praga es troba un dels seus símbols: el rellotge astronòmic format per un calendari, el quadrant astronòmic i les figures animades...

La Casa Garí d'Argentona

Si entre les obres de Josep Puig i Cadafalch a Mataró destaca la Casa Coll i Regàs, a Argentona, sobresurt la Casa Garí, construït per l'arquitecte mataroní els anys 1898-1899, en només nou mesos (d'acord amb la llegenda escrita a dos finestrals de la façana), on va convertir la residència d'estiueig de Josep Garí Cañas en un gran casal amb detalls arquitectònics modernistes amb tot ple de luxe i comoditats (teatre, jardins, llac...). Puig i Cadafalch i el banquer Garí i Cañas eren cosins, i l'encàrrec li va venir del mateix financer que va voler reformar la casa familiar, la masia de can Cirés que havia adquirit la seva família 50 anys abans, amb una clara intenció de lluïment.

Finca de Can Garí a inicis del s. XIX
Can Garí, que actualment està format per la casa principal i la masoveria, estava integrada antigament de moltes altres masies i cases de pagès petites, que es van enderrocar per construir la casa principal i els jardins. Concretament, hi havia els masos Antich, Ysart i Sirés, el molí d'en Gual, i quatre petites cases de pagès. La possessió de Can Garí començà a constuir-se inicialment el 1846 quan Maria Puig i Feliu, vídua de Ramon Garí, comprava tres finques. Els descendents i hereus seguiren comprant i permutant més terrenys, fins el 1903, completant-se el perímetre de la finca que avui coneixem, i la va poder tancar tota amb l'actual tanca i construir-hi els jardins.


Les estructures de la composició de la casa Garí deriven d’un tipus tradicional de façana catalana dels segles XV-XVI. L’estuc i l’esgrafiat cobreixen els murs blancs amb diferents tonalitats de pedra, i hi abunden els temes florals. La teulada de quatre vessants està coberta de teules de ceràmica vidriada amb un ràfec de gran voladís. Les xemeneies estan decorades amb trossejats de ceràmica vidriada de molts colors.





El casal té una torre quadrangular adossada, amb un rellotge de sol esgrafiat a la paret, i unes garites circulars als flancs que li donen un aire feudal. Una galeria superior recorre el llarg de les façanes amb una sèrie d’arcs.


Les finestres tenen acabaments de ferro forjat i també hi és present el treball escultòric de la pedra al marc de les obertures o als capitells. Algunes d’aquestes escultures, fetes per Eusebi Arnau, representen polítics del segle XIX (Cánovas de Castillo, Martínez Campos, etc.), animals (micos, granotes, àligues, etc.), figures humanes, músics, actors...



A la segona planta es va ubicar un teatre, que reafirma la magnificència d'aquesta casa. L'antiga construcció de tres cossos , Puig i Cadafalch l'amplià amb una cruixia perpendicular a les existents i allí a la segona planta aprofità la major alçada que li oferien les golfes per enquibir-hi el teatret.



A la façana principal, una enorme tribuna sostinguda sobre quatre columnes salomòniques s’avança sobre la porta principal i constitueix una mena d’entrada amb baldaquí...




... que dóna pas al vestíbul, on una majestuosa escala, típica dels palaus gòtics, permet l’accés al primer pis.



Sobre l'escala principal, una claraboia dóna llum al passadís perimetral que comunica amb els dormitoris. Puig i Cadafalch va dissenyar també algun dels elements ornamentals del mobiliari modernista de les diverses estances.



L’arquitecte Lluís Bonet i Garí continuà les reformes i ampliacions posteriors, així com l'enjardinament de tota la finca, alhora que va ser l’autor de la masoveria i de la nova Capella de Sant Miquel. Bonet i Garí, nebot de Josep Garí i Cañas, va ser deixeble del mateix Puig i Cadafalch, així com d'Antoni Gaudí, i va ser un dels continuadors de l'obra de la Sagrada Família, que havia restat aturada de 1935 a 1952.


El clos que volta la finca va ser construït simultàniament amb la reforma del casal dirigida per Puig i Cadafalch, a qui correspon també el disseny de la tanca, feta amb maó i elements decoratius de ceràmica. L'entrada principal al recinte es trobava situada molt a prop de la façana de ponent de la casa. Aquesta porta va ser desmuntada i reconstruïda uns metres més enllà arran del canvi d'ubicació de la capella i la reordenació general del sector.


L'edifici de la masoveria és igualment remarcable, encara que no admet comparació amb la casa principal. Les seves dimensions i el seu estil són més propis d'una residència senyorial que d'una casa de masovers. Pren com a referència l'arquitectura rural popular, amb teulada a dues aigües i una galeria de solana al nivell superior. L'ornamentació, plenament modernista, utilitza com a recurs expressiu el maó vist, tant al voltant de les obertures com a la xemeneia o la terrassa, on també hi trobem els típics elements de ceràmica. Entre la casa principal i la masoveria es troba una piscina.


Al centre d'un petit llac artificial s'instal·là un templet de vidre de Baccarat que Josep Garí va comprar el 1890 procedent de l'Altamira de Sant Gervasi de Cassoles (Barcelona). També procedeixen d'aquesta finca alguns dels grups escultòrics que ornamenten el jardí.


Els jardins ocupen una gran extensió de terreny, al voltant de la casa i la masoveria, i combina sectors d’estil mediterrani, versallesc i oriental té notables escultures de marbre d’artistes consagrats com, per exemple, Llimona (El desconsol), Vallmitjana (La bellesa domina la força), Reynés (La lectura), etc.




En el seu disseny hi va intervenir Nicolau Rubió i Tudurí, i hi ha diversos àmbits caracteritzats per un tipus concret de vegetació, com l'espai dels cítrics o el dels cactus.


Separada actualment de la finca de Can Garí, hi ha la capella de Sant Miquel del Cros, una antiga capella romànica que a finals del segle XIX es trobava en estat ruïnós. El 1929 va ser substituïda per una nova església, obra de Lluís Bonet Garí, lleugerament més retirada del casal i de la seva ubicació original. Va ser cedida al bisbat de Barcelona per la família Garí. De la primera capella, es té coneixements per primer cop en documentació del 1014, en una donació de terres, en el terme de la vila d'Agell. L'any 1963, l'arquitecte mataroní Marià Ribas va fer una excavació en la zona on es situava la capella, on van aparèixer restes bàsicament romanes, tant de murs com sobretot d'enterraments. De la primitiva capella, Bonet i Garí va recollir una creu de pedra en relleu de 22x22cm, i actualment es troba situada en la part superior d'un dels murs laterals.



Anar a La ruta Puig i Cadafalch (I): Mataró | La ruta Puig i Cadafalch (II): Argentona | La Casa Coll i Regàs

La Casa Coll i Regàs de Mataró

La joia modernista de Mataró és la Casa Coll i Regàs, projectada per Josep Puig i Cadafalch, per un encàrrec fet en 1896 per l'empresari tèxtil Joaquim Coll i Regàs. És una de les primeres grans obres de l'arquitecte mataroní, on combina magistralment formes arquitectòniques medievals i barroques amb influències nord-europees i mossàrabs. Les reixes de ferro forjat, les escultures d'Eusebi Arnau, els esgrafiats, les rajoles i les vidrieres són exemple de l'eclecticisme arquitectònic de l'època que potencia els treballs de les arts i els antics oficis.



La casa té un soterrani per al servei, una planta baixa senyorial, un primer pis per a habitacions, unes golfes i una torratxa que no es veu des de la part davantera. La façana, rica i fastuosa, té un gran balcó central amb columnes salomòniques i una cornisa escalonada; la porta d'entrada en el lateral esquerre i un finestral en el centre de la primera planta.



La decoració, marcada pels relleus escultòrics dels capitells i el coronament de les obertures, evoca, simbòlicament, al món tèxtil en honor a l'amo de la casa. Presidint l'entrada, trobem la filadora del timpà, coneguda com la Filosa, una noia que entre el fus i les balances està filant la llana.



Les mènsules de la planta baixa presenten diversos insectes i animals que ens recorden al món tèxtil: aranyes teixint la teranyina, un gat jugant amb un cabdell de llana, papallones sortint del capoll de seda, una llebre amb un drap.




Fins i tot un mico amb vestit de frac i barret de copa conjuga la referència a la indústria tèxtil amb el fenomen d'estupor popular que al segle XIX va generar la teoria de l'evolució de Darwin.



El treball de forja és present en les dues grans reixes de la façana principal i en la barana de l'escala, i on apareix un altre cop, fent referència al món tèxtil, ornaments de la flor del cotó.


Els esgrafiats que omplen la façana reprodueixen els dibuixos que els telers de l'època realitzaven pel sistema de “buit i ple” i una frase escrita en lletres gòtiques, en uns taulells, recorden la importància de la llar per a la burgesia de l'època: molt bo és viatjar / però millor a casa estar.

L'entrada a la planta baixa, lleugerament elevada sobre el nivell del carrer per facilitar la ventilació el soterrani, està flanquejada per un conjunt de rajoles dissenyades exclusivament per a aquesta casa. Representa una planta en flor amb cotó i lli, arrels entortolligades que insinuen les inicials del propietari (JCR) i un tronc amb una roda dentada al mig. Aquests motius s'aniran repetint per tota la planta baixa de la casa.




La planta baixa, amb grans espais comunicats per les característiques arcades escalonades de Puig i Cadafalch i portes de vidre, presenta una decoració completament diferent per a cada habitació, donant una magnífica varietat cromàtica. La decoració de cada habitació (parets, enteixinats del sostre i paviments) són completament diferents.




Il·luminada zenitalment per una claraboia, en el centre de l'habitatge trobem una sala de distribució que recorda els atris romans o els patis medievals. Damunt d'un sòcol de taulells d'inspiració mossàrab, les parets estan esgrafiades amb motius marítims i florals.




Un conjunt de rajoles a banda i banda de la sala recorda, de nou, un dels valors de la burgesia de l'època, en aquest cas dedicat al treball: a la casa en què és treballa / no hi falta mai el gra i la palla. De la decoració d'aquesta sala destaquen també els capitells d'inspiració medieval i la barana de ferro forjat decorada amb motius vegetals.



El menjador està precedit per una habitació amb un rentamans en forma de petxina. L'aixeta, igual que un suport de llum d'oli de ferro forjat, representa un drac alat.



Abans de sortir a la galeria passem pel menjador on les parets estan esgrafiades amb paisatges bucòlics amb ànecs i cigonyes pescant. En l'enteixinat del sostre observem flors de cotó, libèl·lules, nusos i rosasses amb les inicials JC. A través de la finestreta lateral el servei domèstic atenia la taula.





La Galeria, tancada posteriorment amb una vidriera de colors, està decorada amb algunes rajoles blaves d'inspiració medieval que representen l'escut de Catalunya i les inicials de Joaquim Coll.


Tornem a la part que dóna al carrer, on trobem el despatx. En ell destaca la xemeneia sobre la qual observem l'arbre genealògic del cotó i les inicials del propietari destacant la R de Regàs (nom que porta la fàbrica). Sota la finestra hi ha dos bancs de pedra encarats, lloc conegut popularment com "el festejador".


L'edifici pertanyia a Caixa Laietana, però amb tot l'enrenou de les caixes, crisi bancària i fusions diverses, tot el patrimoni de l'obra social de la desapareguda caixa d'estalvis l'ha passat a gestionar la nova Fundació Iluro. Per trencar amb la imatge de l'antiga caixa, una de les primeres accions que va fer la fundació, va ser presentar una nova imatge corporativa, i el nou logotip, realitzat per la dissenyadora mataronina Regina Puig, es basa en una de les rajoles hidràuliques del terra de la casa Coll i Regàs. Regina Puig es va fixar concretament en una de les rajoles del hall, i va depurar i sintetitzar les formes originals per adaptar-les al logotip, que s'acompanya d'una tipografia de pal sec per donar-li un aire més contemporani.



Anar a: La ruta Puig i Cadafalch (I): Mataró | La ruta Puig i Cadafalch (II): Argentona | La Casa Garí