La ciutat de Pedra: el Deir (Jordània)

Petra ens ofereix les restes de l'imperi nabateu amb façanes de temples i tombes, tallades a plom de pedra arenisca, fonent-se arquitectura i paisatge, envoltada i amagada entre muntanyes...

El volcà Arenal (Costa Rica)

L’Arenal, de 1633 metres, és un dels volcans més actius del món, i des de fa més de 40 anys, va sortint rierols de magma, amb les seves pedres incandescents i explosions que aixequen pedres i sendra i sorolls produïts per la desgasificació del volcà...

Ayasofya (Estambul)

Santa Sofia, la gran església cristiana de l'antiga Constantinopla, convertida avui en dia en museu, és una de les moltes meravelles que ens ofereix Estambul.

La ciutat maia de Tulum

Al costat del mar Carib sobre un penya-segat d'uns quinze metres que dóna a unes aigues turqueses i cristal·lines, es troba les restes de la ciutat de Tulum, una de les joies de la Riviera Maya...

El rellotge astronòmic de la Ciutat Vella de Praga

En l'Ajuntament de la plaça de la Ciutat Vella de Praga es troba un dels seus símbols: el rellotge astronòmic format per un calendari, el quadrant astronòmic i les figures animades...

Cahors. El Pont Valantré i la Catedral de Saint-Etienne

La ciutat de Cahors, capital del departament de Lot, està situada sobre una península, a les vores del riu Lot. Els dos monuments més importants estan inscrits per la UNESCO en la llista de Patrimoni Mundial de la Humanitat en el marc dels camins de Sant Jaume (Cahors és ciutat de pas de la Via Podiensis, la principal ruta jacobea de França): el pont Valentré i la Catedral de Saint-Etienne.

Cahors. El pont fortificat de Valentré
El Pont Valentré

A mesura que s'apropa a Cahors, el riu Lot discorre per amplis meandres molt ben perfilats, i en un de les seves corbes neix Cahors en la època romana. En la Edat Mitjana la ciutat es converteix en un nucli comercial i financer de dimensió europea, aconseguint una edat d'or que es pot reviure en el seu casc antic, intacte i intensament ple de vitalitat.

Cahors. El Boulevard Gambetta
Boulevard Gambetta. A la dreta, l'Oficina de Turisme

El recorregut per la ciutat es pot iniciar pel pont Valentré, que franqueja el Lot amb les seves tres torres fortificades. La visita pot continuar després cap al casc històric i recórrer els petits carrerons medievals, amb les seves placetes reformades. A l'ombra dels plataners, el boulevard Gambetta, herència del segle XIX, convida al passeig...

Els dies de mercat, al voltant de la catedral, és inevitable passar-s'hi on podrem comprar especialitats boníssimes com formatges de Rocamadour, nous del Périgord, foie gras i vins de la denominació d'origen de Cahors, entre altres productes. I és que Cahors està situada en el centre de la zona vinícola a la qual dóna nom. És terra de tradició vinícola, en la qual té el seu origen el Malbec, el cep principal de la denominació.

Cahors

El poc temps que vam destinar a Cahors els vam dedicar a visitar els seus dos monuments més emblemàtics:

El Pont Valentré
En 1306, els cònsols de la ciutat van decidir construir un pont en la part oest del meandre de Cahors. En aquella època ja existien dos ponts: el pont vell al sud i el pont nou a l'est. La seva construcció s'inicià en 1308 i va dur gairebé setanta anys. En 1345 ja es podia circular pel pis del pont, però hauria d'esperar-se als voltants de l'any 1380 per a què s'acabessin les seves tres torres.

Cahors. El Pont Valentré

Cahors. El Pont Valentré

El pont va ser restaurant a finals del segle XIX per l'arquitecte Paul Gout, qui encarregà a l'artista local Cyprien-Antoine Calmon que esculpís un petit diable en la torre central. I és que la llegenda explica que l'arquitecte original, no podent acabar la seva obra va fer un pacte amb el diable que es comprometia a ajudar-lo per tots els mitjans possibles. Acabat el treball, el preu acordat era l'ànima de l'arquitecte, i si el diable es negava a acabar l'obra, perdria tot dret sobre el preu pactat. De tal manera, les tasques de construcció van avançar ràpidament. Quan al pont estava gairebé acabat, l'arquitecte va canviar el pacte amb el diable donant-li una última tasca: "agafa aquest cub -que estava mig perforat-, deixa-la tal qual i utilitza-la per treure aigua que has de portar als albanyils per diluir la cal". Per molt que ho va intentar, el diable va fracasar en tots els seus intents. Avergonyit, va confessar la seva derrota, però va jurar venjar-se. I així va ser com temps després, un cop acabat de construir la torre central, van trobar l'angle superior nord-oest enderrocat i els li va ser impossible acabar-la.


Cahors. El Pont Valentré

D'una longitud de 172 metres, el pont té vuit arcs, i tres torres, de les quals les dos situades a les vores es trobaven fortificades amb matacans i sageteres. Cada extrem estava originalment protegit per un castellet, elements que pràcticament han desaparegut avui en dia.

Cahors. El Pont Valentré


La Catedral de Saint-Etienne.
La seva fundació s'atribueix tradicionalment a un bisbe del segle VII, Saint Didier. L'ampli edifici va ser reconstruït a inicis del segle XII: en 1119, el seu altar major va ser consagrat pel Papa, al costat d'un altar especial dedicat a la relíquia de la Santa Còfia que hauria utilitzat Jesucrist.

Cahors. La Catedral de Saint-Etienne

El seu pòrtic romànic, amb el seu notable timpà esculpit, es troba en la línia dels que es poden trobar en Saint-Cernin de Toulouse, Conques i Moissac.

Cahors. La Catedral de Saint-Etienne

La nau està recoberta per dues cúpules, les més grans del sudoest de França. Des de finals del segle XIII, l'absis i el massís occidental van completar aquesta nau en l'estil gòtic. L'arquitectura interior es completa amb una decoració pintada, els rics vestigis dels quals de finals del segle XIII subsisteixen sota la cúpula oest i el massís occidental.

Cahors. La Catedral de Saint-Etienne

Cahors. La Catedral de Saint-Etienne

Més informació i bibliografia en: Office de tourisme du Grand Cahors

Anar a: Deu dies pels Midi-Pyrénées

Rocamadour, un paratge vertiginós

Rocamadour, ciutat medieval excavada a l'escarpada paret d'una muntanya, a la vora del riu Alzou, és un dels indrets més espectaculars de la regió dels Midi-Pyrénées i per extensió de França, amb els seus tres nivells: el poble, des del qual s'accedeix al santuari de capdamunt amb les seves esglésies i a dalt de tot, el castell.

El poble, el santuari i el castell

La seva importància rau, apart de les relíquies de Sant Amador que és un dels possibles orígens del nom de la ciutat, en la veneració de la seva Verge Negra. Des de l'època medieval molts pelegrins venien al seu santuari, i molts d'ells de gran fama, com Sant Antoni de Pàdua, Ramon Llull, els reis Enric II d'Anglaterra i Lluís IX de França o Blanca de Castella. El santuari, format actualment per set esglésies -encara que va arribar a haver-hi una dotzena-, és el segon més visitat del país, després del Mont-Saint-Michel, i com a part del camí de Sant Jaume, tenim que l'Església de Saint-Sauveur i la Cripta de Sant Amador formen part de la llista de monuments declarats patrimoni mundial de la humanitat.


S'accedeix a la ciutat, ja sigui caminant o pel trenet turístic que s'agafa més avall, a prop dels parkings inferiors, per la Porte du Figuier que dóna al carrer principal, totalment per a vianants. Totalment orientat al turisme, trobem el poble tot ple de restaurants i botigues diverses (de souvenirs, geladeries, de formatges...). Una mica més endanvant es troba la següent porta, la Porte Salmon, gairebé al costat d'un dels dos ascensors que es pot utilitzar en Rocamadour i que permet accedir al nivell del santuari.

Ciutat de Rocamadour

Es passa per davant de l'Ajuntament i de l'Oficina de Turisme, i abans de creuar la Porte Hugon, a mà dreta es troben la gran escala dels pelegrins, amb 216 esglaons, pels quals pujaven els pelegrins de genolls fins arribar al santuari.

Santuari de Rocamadour

Santuari de Rocamadour

Santuari de Rocamadour

De les set esglésies actuals, la més important és l'església de Notre-Dame on es troba la Verge Negra, venerada durant més d'un mil·lenni i que les llegendes atribueixen que va ser el mateix Sant Amador qui la va fer. A l'exterior, es pot veure una espasa clavada en la pedra, de la qual es diu que és Durandal, l'espasa de Roland, un dels herois medievals francesos de l'època de Carlemany.

Església de Notre-Dame de Rocamadour

Al costat, l'església de Saint-Sauveur és el recinte més gran del santuari, que conté la cripta de Sant Amador i pintures de l'Anunciació i la Visitació del segle XII. Porta el nom de Sant Salvador, que és la traducció del nom de Jesús, "que significa el Senyor salva per què ell salvarà al seu poble dels seus pecats".

Església de Sant Salvador de Rocamadour

Passat el santuari, es pot accedir al castell, per l'ascensor o pel camí del Via Crucis, decorat amb escenes del mateix i amb una capella dins d'una cova adornada amb columnes.

Rocamadour. Camí del Via Crucis

Rocamadour. Camí del Via Crucis

Un cop dalt, podem entrar en el castell, que no és d'època medieval, al qual només es pot accedir a les seves muralles, i gaudir d'una vertiginosa vista de la ciutat i el santuari, així com la vall del voltant.

Castell de Rocamadour

Entre les botigues que trobem per la ciutat, un dels productes estrella és el formatge de cabra. De fet, Rocamadour té la seva pròpia denominació d'origen.

Un cop visitada la ciutat, val la pena apropar-se a Hospitalet, un petit llogaret, que s'arriba per la mateixa carretera i des d'on tenim una visió magnífica dels tres nivells arquitectònics que conformen Rocamadour.

Rocamadour i l'Hospitalet
Des del castell: Rocamadour i al fons l'Hospitalet

No et perdis: tot el poble
Aparcament: es pot aparcar de forma gratuïta tant a l'entrada de Rocamadour, com accedint a la part superior, al costat del castell (nosaltres vam deixar el cotxe a l'entrada i vam agafar el trenet que ens va portar fins al poble, vam pujar al santuari per les escales i vam arribar al castell per l'ascensor, baixant al poble pel camí del Via Crucis i de nou per les escales un cop arribats al santuari. I cap a l'aparcament, un altre cop amb el trenet).
Durada de la visita: passant un matí o una tarda és suficient.
Al voltant: Sarlat-la-Caneda

Anar a: Deu dies pels Midi-Pyrénées