El Museu-Reserva de Turaida

El Museu-Reserva de Turaida, és el museu més visitat de Letónia, on destaca el seu castell de maons vermells, que s'eleva per sobre del fullatge verd dels arbres, a la riba oposada del riu Gauja a Sigulda. Aquesta reserva-museu té l'objectiu principal de conservar el patrimoni cultural i natural del centre històric de la petita ciutat de Turaida. Aquest centre històric inclou una fortalesa amb les bases d'un castell de fusta, una església, un cementiri, els edificis d'una finca senyorial, un parc, un sistema de llacunes, àrees verdes, carrers, camins i rutes.

L'origen de les finques a Letònia es remunta a l'època en que els primers castells de pedra van ser construïts a Livònia i els primers monasteris s'establiren, i aquests necesitaven ingressos. Els anomenats districtes dels castells s'establiren al voltant del castell de l'arquebisbe en Turaida i al voltant de tots els castells importants de Livònia. L'objectiu comú era cobrar els impostos. El castell de Turaida era una fortalesa, però també un centre econòmic que recollia i emmagatzemava els impostos. La finca de Turaida es va anar desenvolupant gradualment amb les operacions del castell. Les primeres informacions escrites sobre la finca - amb els edificis auxiliars i la terra- és una auditoria duta a terme el 1582.

La zona del castell es va convertir posteriorment en propietat privada i passà per diverses famílies. La finca va tenir el seu auge a finals del segle XIX i principis del segle XX. En 1907, la finca passà a mans d'Alexander Stahl von Holstein, i entre 1910 i 1914 la va modernitzar, construïnt la serradora, un forn de calç i una sèrie d'estanys. Amb la reforma agràfia del 1920, von Holstein va conservar part de la propietat, 55Ha de terra i set edificis. La resta de la terra passà a mans de més d'un centenar d'agricultors. Després que la família von Holstein va partir cap a Alemanya en 1939, la finca va ser adquirida per l'Estat letó.



Per entrar al castell, s'ha d'adquirir l'entrada (3,5LT) en el centre de visitants situat en l'antic graner de la finca. Sota el graner hi ha un celler de pedra fet amb pedres del camp. El graner guardava cereals i altres productes alimentaris.


De camí al castell, hi ha diversos edificis de la finca com l'antiga casa de l'administrador, construïda al voltant de l'any 1810. Es una de les estructures més antigues de la finca i és un exemple de l'arquitectura típica de les mansions rurals de Vidzeme de la primera meitat del segle XIX. Quan l'administrador va tenir una nova casa, en 1901, aquesta casa va ser ocupada pel guardabosc de la finca...


... el forn d'assecat, d'estil clàssic, va ser construït en la segona meitat del segle XIX al peu d'un turó, perquè la rampa per al lliurament de cereals es troba sobre una elevació natural. Fins mitjan segle XX, va ser utilitzat per assecar el sègol, l'ordi, el blat i altres grans. Adins, hi ha una exposició sobre aquests forns en Turaida...

... l'església de fusta més antiga de Vidzeme, construïda en 1750. Excavacions van confirmar que almenys hi va haver dues esglésies més en l'actual lloc on hi ha aquesta. Envoltant l'església hi havia un cementiri des del segle XIII. Per ordre de l'emperadriu Catalina la Gran, en 1772, els enterraments a prop de les esglésies van ser prohibides. Les tombes d'aquest cementiri es van moure, excepte una que forma part del memorial dedicat a Maija, la Rosa de Turaida...


... la casa del jardiner, al costat mateix del castell, construïda a mitjan segle XIX, on vivia la família del jardiner amb altres treballadors de la finca. En el costat est, hi ha unes entrades amb balcó. Adins, hi ha l'exposició que parla sobre la cultura de la tribu dels livs que van poblar l'àrea al voltant del Gauja entre els segles XI i XII en Turaida.


Finalment, arribem al castell que s'inicià la seva construcció el 1214, seguint les instruccions donades per l'arquebisbe i fundador de la ciutat de Riga, Albert von Buxhövden, en el lloc on antigament s'ubicava el castell de fusta dels livs. Durant l'Edat Mitja, el castell de Turaida era un centre econòmic molt important per l'arquebisbat de Riga, centre judicial de la regió, la residència de l'administrador local i una fortalesa militar.

En el segle XVI, el castell va crèixer fins a la seva màxima extensió i fortificació. El pati interior es tancà dins d'un alt mur i els sistemes de defensa s'incrementaren amb quatre torres defensives i dues torres-portes. L'any 1776, un incendi va provocar que les parts de fusta de l'estructura cremessin. Els edificis destruïts mai van ser reconstruïts i els residents locals utilitzaren els edificis que van romandre per a fins econòmics i obtenir materials per als seus propis edificis. En 1786, el propietari de la finca de Turaida va construir-se una residència de fusta enmig de les ruïnes, i només va ser enderrocat en 1953.

Des de 1976, s'inicià el procés d'estudi i restauració del castell. Les descobertes de les excavacions que es van realitzar i les diverses exposicions que s'han creat en els edificis restaurats, presenten als visitants l'història del lloc en l'Edat Mitjana. Així, es pot visitar aquests edificis, els cellers medievals i les masmorres, la sala dels guàrdies... i des de la torre principal veure gran part de la vall del Gauja i del territori que forma la reserva-museu.



S'entra al castell per la seva part nord. La porta d'entrada estava entre dues torres, i juntament amb un fossat i un pont llevadís, componien el sistema defensiu de la part nord.



Durant el segle XVII, les torres van ser desmantellades, i després de treballs arqueològics, s'han conversat els fonaments de la torre més petita, i s'ha restaurat parcialment la torre més gran.


La torre principal, o bergfried, va ser una de les primeres estructures del castell i es va construir durant el segle XIII, i tenia cinc plantes, amb unes mesures de 38m d'altura i un diàmetre de més de 13m. Originalment, l'entrada estava situada al tercer pis i s'accedia per una escala de fusta que en cas d'atac, s'enderrocava. Una cúpula en forma de con coronava la torre i en les parets hi havia cornises i apertures per a les armes de foc.


Des de dalt, la torre ofereix una meravellosa panoràmica: la vall del riu Gauja està a la part est de la torre. El Gauja gira cap al nord en Turaida i després flueix a través d'una corba important que condueix al riu un altre cop més cap al sud.



També es pot veure perfectament el pati i les estructures orientals del castell. Durant les excavacions arqueològiques, s'han trobat edificis auxiliars, dels segles XIV al XVI, com una sauna, un celler, una cerveseria o un forn.

Les armes de foc van començar a tenir importància durant el segle XV, i els castells van reconstruir-se per fer front a aquesta situació. Així, la gran torre semi-circular (torre oest) va ser construïda al llarg de la muralla defensiva de l'oest. La seva part rodona està fora i la part rectangular està dins de la muralla. Així, per la part exterior, l'ús d'armes de foc era més efectiva i el rang d'objectiu més ampli. També feia que la torre aguantés més contra els ariets i les bales de canó.


En el mateix segle XV, un edifici residencial també es va construir en la part oest del castell que també formava part de la muralla defensiva. Per tots els edificis, hi ha diverses exposicions relacionades amb la construcció i vida en el castell, així com de la regió.


De retorn cap al punt inicial, passem pels voltants del camí principal on hi ha un parc a l'aire lliure, el Parc de la Cançó Popular, amb diverses escultures d'Indulis Ranka i dedicat al treball de Krišjānis Barons, qui en el segle XIX va recollir la tradició de contes i cançons tradicionals letones en un llibre, referent de la cultura tradicional de Letònia.

Una d'aquestes escultures és el Pare de la Cançó que simbolitza la memòria de la gent, la seva saviesa sobre la vida i la seva preservació i transferència de generació en generació de les cançons populars letones. En una cara de l'escultura, hi ha un respectat ancià que protegeix les cançons i en compon de noves, i en l'altra cara hi ha cantants de tres generacions que estan familiaritzats amb les cançons. Al costat d'ells, un defensor, un poderós jove.



Per aquests camins es pot veure la part de darrera de l'església i del nou edifici de l'administrador, un edifici de fusta aixecat el 1901 per a l'administrador de la finca i la seva família. Amb les reformes agràries del 1920, una escola es va establir aquí. Sota l'administració soviètica, havia l'oficina local del kolkhoz, que s'encarregaven de les granjes col·lectives comunistes...

Tornats al punt d'inici, en l'antic celler, a mà esquerra hi ha una sèrie d'edificis auxiliars que també formaven part de la finca, com els estables, que en mapes del segle XVIII ja hi figuraven. Durant el segle XIX, l'edifici va ser usat com a cobertís de bestiar (al voltant de 30-50 vaques lleteres i 10-12 cavalls), i el seu extrem sud tenia un paller. Durant les dècades del 1950 i 1960, el kolkhoz mantenia vaques en l'estable i una torre de sitja va ser construïda en l'extrem sud.


Al llarg del temps va haver diverses cases de carruatges per la finca. Els carruatges dels nobles es guardaven en el pati interior del castell fins a inicis del segle XX. L'actual edifici que es pot veure guardava carros de treball i equipament per muntar.


Dins de l'edifici es pot veure tota una sèrie de carruatges de finals del segle XIX i inicis del XX, fets per artesans locals. Els trineus i carros més antics no tenien habitualment elements de ferro, i s'usaven tant per a transportar gent com articles. En aquella època, Sigulda, Turaida i Krimulda eren destins de turistes i molts grangers guanyaven diners oferint tours dels voltants.


La ferreria ocupa un edifici del segle XVIII que s'usava per a produir vodka i brandi. Està al costat d'un estany que proporcionava l'aigua que es necessitava per refredar el vodka. La producció de begudes alcohòliques era una font d'ingressos per a la finca. L'edifici es tornà en ferreria en 1875, i un segon pis es va construir en 1912, per allotjar diversos apartaments.

Per últim, visitem la sauna. Aquest edifici de fusta va ser construït en 1828, inicialment com una vivenda, però després com una sauna per a la gent de la finca. Durant l'època soviètica, els residents locals deixaven el seu ramat aquí. En 1996, es va tornar a construir la sauna, i exposa les diverses infusions que eren usades en les saunes, així com el treball de les dones en i al voltant de la sauna com fer la bugada, tintar els fils...




Anar a Índex del viatge | Riga | Sigulda, Turaida i Krimulda

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada