Palau Casades. La seu de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona

Accedir a un edifici que habitualment està fora de l'abast de les mirades del ciutadà, sempre és un reclam. I encara més si es tracta de la seu de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB) que ocupa un dels conjunts modernistes més desconeguts de la ciutat, el palauet Casades, situat en el xamfrà del carrer Mallorca i Roger de Llúria. El primer dimarts de mes, l'ICAB organitza visites, gratuïtes i obertes al públic d'una hora, a la seva Biblioteca, amb l'objectiu de donar a conèixer tot el seu llegat i les sales que l'alberguen. (Foto: l'edifici original del Palau Casades)


El Col·legi d'Advocats de Barcelona va constituir-se per cèdula reial el 17 de gener de 1833, i abans de l'actual ubicació, havia tingut com a seus com les de l'annex de l'església de Sant Felip Neri (1837), el pis principal del carrer Lleona, 14 (1865) i la Casa de l'Ardiaca (1895), espais que es van tornar angoixantment estrets a marxes forçades a causa del siginificatiu creixement de la seva biblioteca. (Foto: porta principal de l'ICAB)

L’edifici esta format per tres cossos: l’antic Palau Casades, la còpia d’aquest al carrer de Roger de Llúria i l’edifici del xamfrà, que funciona com a frontissa entre els altres dos, formant una estructura quasi simètrica. La Casa del Faune, com popularment era coneguda per l'escultura que adornava un dels sortidors, havia estat projectada en 1883 per l'arquitecte Antoni Serra i Pujals. Era una casa unifamiliar, propietat de Carles de Casades i Còdols -que s'havia enriquit de forma ràpida amb el tèxtil i que va perdre la seva fortuma amb la mateixa rapidesa solament una generació després-, amb un estil clàssic eclèctic que Alexandre Cirici, polític i crític d'art, va qualificar de pompeià. Durant el 1922 i els anys 1950-53, l'edifici va ser remodelat i ampliat. (Foto: façana del xamfrà)

Amadeu Hurtado, degà del Col·legi d'Advocats va haver de prendre la decissió de canviar de seu. Havien d'abandonar la Casa de l'Ardiaca, i no disposaven del capital suficient i les opcions (una cessió municipal interina del xalet de Provença, 279 o un nou edifici de "la Caixa", en Ortigosa) no eren satisfactòries. Finalment, se'ls va oferir el palau Casades, i encara que molts consideraven que la nova seu estava lluny, Hurtado va prendre en consideració que el 85% dels col·legitats vivien en l'Eixample. El total de l'operació va costar un milió de pesetes de 1924, data en la qual Hurtado va firmar davant el notari, i incloïa el mobiliari, l'escriptura, l'emprèstit i el trasllat.


L'arquitecte Juli Batllevell va ser qui es va responsabilitzar de l'adaptació de l'edifici al nou ús, mentre que la decoració va ser a càrrec de Jaume Llongueras; per recomanació del paisatgista Joan Mirambell, el sortidor que ornamentava el vestíbul va ser desplaçat al jardí. El Col·legi no va poder prendre possessió d'aquesta nova seu fins a 1925.

L'ampliació, del 1950, al carrer Roger de Llúria replica la façana original, repetint la modulació i bona part dels elements de l'edificació original, i uneix totes dues façanes en un frontis angular coronat per quatre escultures, lleugerament enretirat de la línia del carrer, que esdevé l'entrada principal, deixant espai per a unes parterres amb fonts i plantes en una solució atípica i única en l'entramat urbà de cantonades de l'Eixample barceloní. D'aquesta manera, l'antic palau mantenia la seva autonomia sense diferenciar-se del conjunt. El cos del xamfrà, al quedar reculat i tenir la mateixa alçada que els altres dos, semblaria més baix, pel que era necessari incloure algun element que allargués visualment la seva façana. Per això es va decidir instal·lar les quatre escultures, de cos sencer, l'únic element decoratiu nou respecte l'antic palau. (Foto: façana del carrer Roger de Llúria)

Les escultures van ser encarregades a l'escultor barceloní Jaume Duran i Castellanos, i representen personalitats vinculades al món del dret. Així, tenim d'esquerra a dreta a: Ramon Berenguer IV (va aconseguir, mijançant la diplomàcia més que les armes, ampliar i mantenir els territoris catalans), Sant Ramon de Penyafort (conseller de Jaume I, va ser autor de tractats jurídics i compilacions de dret canònic. És el patró dels col·legis d'advocats catalans), Sant Oleguer o Sant Iu (no es sap en seguretat quin sant és; inicialment havia de ser Sant Iu, patró d'advocats i procuradors, però en aquests messos, unes celebracions a l'entorn de Sant Oleguer van poder fer canviar de parer) i Alfons X el Savi (autor d’una important obra jurídica que va suposar la unificació de la legislació castellana medieval).




Les noves instal·lacions es van obrir el 14 d'abril de 1953, una data no escollida a l'atzar, ja que hi havia una gran càrrega política en la tria d'aquell dia: el dia de la proclamació de la II República 22 anys abans.


De l'edifici original es conserven els elements més interessants. És de planta rectangular amb un pati central al voltant del qual l'organitzen la planta baixa i els dos pisos de què consta l'edificació. El pati, cobert per una claraboia, està format per columnes de marbre de diferents colors, i es conegut com el Pati de les Columnes.



En l'actual Sala de Juntes, va estar la biblioteca del Col·legi entre els anys 1922 i 1953. Durant la Guerra Civil, voluntaris de la CNT van baixar al soterrani els 60.000 volums que tenia llavors la biblioteca per protegir-los d'assalts o de possibles atacs amb bombes.

La Biblioteca de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona està especialitzada en Dret i ciències socials i està considerada com la biblioteca jurídica privada més important d'Europa, amb més de 300.000 volums, prop de 1.300 títols de publicacions periòdiques i 50 bases de dades amb contingut legislatiu, jurisprudencial, doctrinal, de models i formularis. Des del seu origen, la seva missió és posar a l'abast dels col·legiats tots els recursos d'informació necessaris per recolzar i facilitar l'exercici professional de l'advocacia.



En els primers Estatuts del Col·legi (1836) diuen en l'article 14: "... a mesura que ho permetin els fons del Col·legi es vagi formant una Biblioteca formada principalment d'obres selectes de jurisprudència per a ús i instrucció dels col·legiats, dictant, per aquesta finalitat, el reglament i prenent les restants disposicions relatives



L'any 1989 es van iniciar les tasques d'informatització de la Biblioteca; així avui podeu consultar tot el fons posterior a 1978 des del Catàleg en línia: prop de 30.000 monografies, totes les publicacions periòdiques i quasi 30.000 articles buidats.


La seva col·lecció de fons antic la distingeix de les altres biblioteques jurídiques privades europees: pergamins (uns 800), al·legacions jurídiques (40.000), manuscrits (200) i llibres impresos (26 incunables i 2.000 del segle XVI), des del segle XII fins al 1900. En aquests moments hi ha més de 3.500 llibres antics catalogats i uns 800 de digitalitzats.


L'exemplar més antic del fons és un testament d'un pagès redactat a l'església de Sant Just i Pastor. Està escrit en llatí, la llengua en què s'escrivien el textos notarials fins ben entrada l'edat moderna i en ell el pagès deixa les seves terres a la dona i els fills per evitar que, en cas de mort, poguessin ser reclamades pel senyor feudal.

Però si un document dels que atresora el col·legi és rellevant per la història de Barcelona són tres edicions dels usatges de la ciutat. Aquí s'hi recullen les normes bàsiques per a una bona convivència a la ciutat, el que en podríem dir les primeres ordenances que va tenir Barcelona i que es van aplicar fins al Decret de Nova Planta. Aquestes normes inicialment barcelonines van servir de base per elaborar les posteriors constitucions. De fet algunes ordenances encara són vigents avui en dia, com la que regula les servituds de pas entre edificis. (Foto: la Sala dels usatges)


Apart de llibres, manuscrits i tot tipus de documents, emmagatzema també edicions de diaris com l'ara desaparegut Diari de Barcelona, amb més de dos-cents anys d'història. Fundat per Pablo Ussón i Lepazarán el 1792, durant una gran part del segle XIX es va convertir en el mitjà representat de la mentalitat liberal-conservadora de la burgesia catalana. Redactat inicialment en castellà, es va passar al català i al francès en el període d'ocupació napoleònica; posteriorment va tornar al castellà.


També es pot veure les edicions del diari La Vanguardia, de l'abans i després de què les tropes franquistes entressin a Barcelona, el 26 de gener de 1939. Els dies anteriors, la capçalera era La Vanguardia, diario al servicio de la democracia, i estava dominada pel govern republicà de Juan Negrín:


El dia 26 no va sortir, i a l'endemà, ja va sortir sota la capçalera La Vanguardia, diario al servicio de España y del Generalísimo Franco, després que s'apliqués la Llei de Premsa, passant el diari a domini de les autoritats i sent retornat als seus propietaris originals, els comtes de Godó:



Quan el Col·legi estava en la Casa de l'Ardiaca, l'escultor Eusebi Arnau els va fer un bust de sant Ramon de Penyafort que presidia la sala de juntes amb el complement de dos angelets que li mantenien sobre el cap una corona de lloger. En traslladar-se a la nova seu, els angelets, que eren fixats a la paret, es van suprimir i el bust de sant Ramon, sol, es conserva ara en la Sala de Lectures de la biblioteca.


Al primer pis de la Biblioteca de Col·legi d’Advocats de Barcelona s’ubica la Sala de Dret Marítim. Aquesta sala és fruit bàsicament de la donació de la col·lecció privada de l’Acadèmic i Doctor Santiago Hernández Izal. Consta de més de 3.500 volums amb material divers com llibres, publicacions periòdiques, anuaris, fullets...

Amb motiu de la commemoració del Tricentenari de 1714, l'ICAB celebra durant tot l'any tot un seguit d’actes, conferències i exposicions. Durant la visita del febrer, es pot veure en una de les sales de la biblioteca l'exposició ‘Els Juristes catalans a l’època moderna’, on l’efervescència de la ciència jurídica que es desenvolupava a Catalunya durant els segles XVI i XVII va tenir ressò a tot Europa, i les obres dels juristes catalans es van publicar a Ginebra, Lió, Perpinyà, Girona i Barcelona, tenint gran difusió i multitud d’edicions.


Bibliografia: Casades, un palacio para abogados (article de Lluis Permanyer publicat en el diari La Vanguardia del dia 31/12/2000) | Congrés Eucarístic. Alfons X el Savi, Ramon Berenguer IV, sant Ramon de Penyafort, sant Oleguer (crònica de Jaume Fabre i comentari de Llorenç Bonet) | La biblioteca de l'ICAB custodia les primeres ordenances de la ciutat del segle XII (Article de la web de l'ajuntament de Barcelona, publicat el 22/01/2014 per Cris Gibert) | Web de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona


| Biblioteca de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona | Palau Casades | C/ Mallorca, 283 | C/ Roger de Llúria 103-111 | Visites guiades i gratuïtes el primer dimarts de cada mes a les 12h i a les 18h | Duració: 1 hora | Inscripció obligatòria (biblioantic@icab.cat | Places límitades, a un màxim de 20 persones per visita |

(Data visita: 04/02/2014)

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada