Pel nucli antic de Cerdanyola del Vallès

El nom de Cerdanyola apareix per primer cop en un document de l'any 956, per definir el terme que, al llarg de la història, també s'ha anomenat Sant Martí de Cerdanyola. Cerdanyola significa 'Cerdanya petita', però no s'ha trobat cap mena de prova documental o arqueològica que relacioni el terme amb aquesta comarca del Pirineu. El nom de la ciutat s'ha escrit de diverses maneres, fins que l'any 1978 es va adoptar oficialment el nom de Cerdanyola del Vallès, recuperant-se així l'ortografia que s'havia acceptat durant la Segona República.

Moltes ciutats i pobles del Vallès van ser llocs d'estiueig de la burgesia i intel·lectuals de Barcelona per la bellesa del paisatge, l'abundància d'aigua i les bones comunicacions. Una d'elles va ser Cerdanyola del Vallès, generant-se una nova arquitectura, de caire modernista, amb cases de lloguer, casinos, una nova església i luxoses torres que van modificar el paisatge urbà. Una part important del patrimoni arquitectònic va desaparèixer a partir de la dècada de 1960 arran de l'especulació urbanística i la transformació de Cerdanyola en ciutat dormitori. Entre el que s'ha conservat destaquen la Rectoria, la Casa Mongay, la Casa López, la Casa Dolors Balcells i les Escoles, totes obra d'Eduard Maria Balcells; la Torre Vermella, Can Llopis i el Castell de Sant Marçal, de Gaietà Buïgas; la Casa Vinyals (actual Escola de Música), de Ramon Puig Gairalt, o el Panteó Fatjó, entre d'altres.

En el centre històric, entre els dos nuclis desenvolupat a Cerdanyola al llarg del segle XIX, el barri de Dalt i el barri de Baix, al voltant de la plaça Francesc Layret, podem trobar diversos d'aquests edificis històrics de gran interès cultural.


Començem per l'Ajuntament, projectat l'any 1920 per Eduard Balcells. Es tracta d'un edifici noucentista construït en un solar situat entre el barri de Dalt i el barri de Baix, davant de la nova església parroquial edificada uns anys abans, configurant-se així el centre polític i religiós de Cerdanyola. L'aspecte actual de l'edifici és fruit de successives reformes i ampliacions que van desvirtuar el projecte inicial de Balcells. De l'estructura original, de planta rectangular amb planta baixa i pis, només en queda la façana nord i la primera crugia. En la façana destaca el frontó curvilini, d'inspiració barroca, que oculta la coberta de doble vessant, coronat amb remats esfèrics.

En la planta baixa disposa d'un porxo adossat, amb cinc arcs frontals de mig punt i un lateral a banda i banda, a l'interior del qual es troben les tres portes d'accés allindades i diversos elements de ferro forjat (els llums i la porta central amb un medalló de l'escena de Sant Martí a cavall tallant la capa). Al pis superior, la porxada esdevé terrassa. El parament, estucat en blanc, és decorat amb motius esgrafiats de temàtica vegetal, fets cap al 1947, que emmarquen les obertures del pis superior, i, al centre de la testera, hi ha l'escut de la població amb el lema Facta non verba (fets, no paraules), fet amb rajoles. A l'interior es conserva una part de la decoració de la Sala de Plens realitzada per Balcells el 1931, i l'enteixinat del sostre format per tres trams de casetons clàssics, separats per bigues penjades.


Al costat de la Casa de la Vila, a l'inici del carrer de Lluís Companys hi ha la Torre Fatjó, o Villa Maria, una gran torre d'estiueig construïda cap cap al 1900 per encàrrec de Maria Roca, de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de quatre vents, a la qual s'adossa un cos de planta baixa, amb una gran terrassa a l'alçada del primer pis. L'edifici actual manté bona part dels trets característics de la primera construcció tot i que, en una reforma de 1944, es va modificar l'organització interior canviant l'accés de la façana oest a la nord.

En la teulada s'utilitzen peces de ceràmica vidriada de color verd, en el carener i com a pinacles que rematen el crestall, que contrasten amb el color marró de les teules. Es conserva bona part dels elements decoratius, d'estètica modernista, del primer projecte, com el fris corregut amb un relleu de fulles recargolades que separa la planta baixa del pis, la barana de les terrasses i de les balconeres del primer pis o els guardapols d'algunes obertures, també d'inspiració gòtica.

Cap al 1940, compra la finca Domingo de Gomar, casat amb Engràcia Fatjó Vallés, passant l'edifici a anomenar-se Torre Fatjó, i uns 30 anys després, la família Gomar-Fatjó va cedir la propietat a l'Ajuntament per a ser destinada a ús educacional, formant-se un patronat que decideix utilitzar-la com a guarderia.


A l'inici del passeig Cordelles, tocant també a l'Ajuntament, es conserva una residència unifamiliar -la Casa Dolors Balcells- que, probablement, constitueix una de les obres primerenques d'Eduard M. Balcells. L'any 1905, la germana de l'arquitecte, Dolors Balcells, va adquirir la propietat de la finca i l'hi encarregà la reforma de l'edifici existent construït a finals del segle XIX, de volum cúbic i planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes, amb coberta a dues aigües.

El resultat de la reforma exemplifica les característiques més personals del primer període modernista de Balcells com el gust per l'arquitectura gòtica (remat de la façana principal al carrer, amb un frontó esglaonat i elements decoratius de les finestres), els elements simbòlics i fantàstics (com el mural romboidal amb la Mare de Déu dels Dolors que al·ludeix a la seva germana i el relleu amb dos lleons alats enfrontats en l'aresta oest), la ceràmica vidriada (de color blau en el mural i els remats de la teulada) i el ferro forjat (llum en forma de drac al costat de l'entrada).


Dominant els dos edificis anteriors, tenim davant per davant l'església nova de Sant Martí. Es tracta de la tercera església dedicada a Sant Martí de Tours que ha tingut Cerdanyola. La primera església estava situada a Collserola, i es va abandonar per una de nova construïda a la plana, entre les masies disperses que constituien el poblament del terme en l'època. El moviment de la població va motivar la construcció de l'actual església, a mig camí entre els dos nuclis urbans que es van desenvolupar a Cerdanyola al llarg del segle XIX, i que hem comentat abans. El 1902, Claudi Duran i Ventosa realitzà el projecte d'una basílica de creu llatina, amb absis quadrangular i amb una nau central franquejada per tres capelles per banda, entre els contraforts, intercomunicades. D'estil historicista, les dificultats financeres van allargar les obres fins el 1909.

Adossat al mur de llevant es troba el campanar de planta quadrada i coberta a quatre aigües, recobert de ceràmica vidrada. Després dels desperfectes ocasionats durant la Guerra Civil, Eduard M. Balcells es va fer càrrec de les obres de restauració i de la successiva reconstrucció del desaparegut mobiliari litúrgic i dels vitralls.


Al costat de l'església, i connectat per una galeria en planta baixa, es troba la rectoria de la parròquia de Sant Martí, projectada també per Eduard M. Balcells, l'any 1908. Tot i tractar-se d'una obra inacabada, es tracta d'una singular obra modernista de planta rectangular, que presenta una complexa volumetria integrada per diferents cossos juxtaposats combinats amb gran originalitat que recuperen, de manera molt eclèctica, el llenguatge gòtic.

En la façana principal al carrer de Sant Ramon, es diferencien tres cossos: 1) en el cos oest amb la galeria de fusta de la segona planta amb el ràfec recolzat per mènsules i puntals i les finestres decorades amb vidres de colors, 2) el cos central, a la planta baixa, amb tres finestres cobertes amb un arc esglaonat i protegides per un guardapols esglaonat amb la mènsula central que en el projecte original era la base d'una figura de l'arcàngel Sant Gabriel, i 3) el cos est, una mena de torre acabada amb merlets.


En el projecte, la decoració de la façana contemplava diversos elements, apart de l'escultura de Sant Gabriel, que probablement no es fèren per motius econòmics com un rellotge de sol, impostes ceràmiques amb creus i la inscripció Ave Maria Purísima, esgrafiat amb fals carreuat, vitralls...




 A un costat de la plaça, en el carrer Sant Martí, es troba una de les tres cases de lloguer que va fer construir Evarist López, l'any 1905, amb un projecte signat per J. Plantada i Artiga. Eren tres edificacions senzilles de planta rectangular i un sol pis, amb façana al carrer Sant Martí, amb mitgera en un costat i envoltades de jardí pels altres dos. La casa número 77, l'única que es conserva del conjunt i coneguda com a Casa Mongay, fou reformada, es creu que per Eduard M. Balcells, incorporant una singular decoració en la façana, guarnida amb esgrafiats geomètrics, rajoles de temàtica vegetal i elements de ferro forjat.

El músic Enric Granados va ser un dels estiuejants més habituals i va atraure al seu entorn col·legues com Eduard Toldrà o Pau Casals. Entre el nucli de pintors destaquen Josep de Togores, que va néixer a Cerdanyola, Alexandre de Riquer, Manuel Cano, Manuel Humbert i Marià Espinal; i entre els escultors, Rafael Atché, Ismael Smith, Alberto Lena, que va fundar un taller de motlles, Josep Viladomat i Francesc Juventeny. Aquest nucli cultural és el fil conductor de l'actual Museu d'Art de Cerdanyola, situat a l'antic Casino, situat al carrer Sant Martí número 88, on sobresurt el conjunt de vitralls anomenat Les Dames de Cerdanyola, punt culminant del vitrall modernista català. El museu té un important fons modernista de pintura, escultura, arquitectura, fotografia i arts industrials, amb obres de Casas, Llimona, Balcells, Brú, Escaler, Burguès, Smith, Vilatobà i Togores.


Gaietà Buïgas edificà el Teatre Casino, a finals del segle XIX, per a la colònia d'estiuejants, i sent el primer equipament cultural de la població. Posteriorment, la propietat passà a mans del joier Evaristo López el 1905, després d'adquirir-la en una subhasta provocada per problemes relacionats amb les hipoteques que gravaven la finca. El nou propietari va encarregar a Eduard M. Balcells, nebot de Buïgas, la construcció de la seva casa d'estiueig sobre la finca preexistent, anomenant-se llavors Villa López. Malgrat que s'havia suposat que la construcció de Balcells podia haver comportat l'enderrocament de l'antic Casino, els estudis fan pensar que es va mantenir, amb les mínimes reformes necessàries, l'edifici construït per Buïgas, i que la seva actuació va consistir en la transformació, adequació i embelliment de la construcció anterior.

Balcells respectà l'estructura de fàbrica d'obra vista simètrica, amb un cos central de planta baixa i un pis i, a cada banda, un cos lateral de planta baixa. Les cobertes dels tres volums són teulats a dues vessants amb una barbacana accentuada amb una solució decorativa de fusta. La seva intervenció es va concentrar en la decoració interior, de la qual en resta algun arrambador ceràmic i els paviments de mosaic hidràulic, i en la tanca del jardí del carrer Sant Martí, realitzada cap al 1912. En l'antic saló de la casa d'estiueig, hi ha el tríptic de vitralls de les Dames de Cerdanyola, considerada una de les obres culminants del vitrall modernista català (Foto: arrimador de la galeria de la Torre López. 1906 | Ceràmica esmaltada, fabricant no identificat).

El 1961, els propietaris dels Laboratoris Domènech van adquirir la finca als hereus del joier López, i es va ampliar i reformar la vil·la per a convertir-la en laboratori farmacèutic i oficines, segons un projecte de l'arquitecte Fernández Marquès, i on fabricaven entre altres el Lápiz Termosan, un medicament contra els dolors reumàtics. A la dècada dels 1990 la finca es va vendre l'ajuntament i el 1999 se'n va plantejar l'enderroc. Després d'una campanya popular, Can Domènech es va incloure al Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Cerdanyola. El maig del 2006, es van iniciar les obres de restauració, finalitzant-se el 2009, any en què es va obrir el Museu d'Art de Cerdanyola.

Bibliografia i més informació en: Ruta Europea del Modernisme. Cerdanyola del Vallès | Recursos web d'urbanisme de la web oficial de Cerdanyola

Anar a: El Museu d'Art de Cerdanyola "Can Domènech" | Els vitralls de les dames de Cerdanyola

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada