Domme

Domme es troba sobre un altiplà que domina la vall de la Dordogne. Construïda en temps de guerra, aquest lloc afegeix a un entorn excepcional la extraordinària unitat d'estil de les seves velles cases e pedra clara, cobertes per teulades morenes i amb balcons florits.

Porta des Tours (Domme)

A principis del segle XIII, la ciutat actual no existia, alçant-se en aquella època el castell de Domme-Vielle. Amb l'objectiu de frenar l'exèrcit anglès, Felip III l'Atrevit, reconeixent la importància estratègica del llocm va comprar en 1280 part de l'altiplà per a fundar en ella la bastida del Mont-de-Domme. La construcció de la ciutat va durar des de 1280 fins 1310 i es va topar amb nombrosos obstacles: un accés difícil, la població molt pobre... Poc a poc es va anar convertint en una de les bastides franceses més belles del Périgord. A diferència de ciutats emmurallades com Carcassonne, una bastida tenia una planta rectangular, però a Domme és de forma trapezoïdal per l'orografia del lloc.

En 1346, els anglesos es van apropiar d'ella a traïció, gràcies a què alguns habitants els li van obrir les portes. A l'any següent, el senescal del Périgord va alliberar la ciutat i va manar a la forca als traïdors. En 1348, Felip VI de Valois va acordar una Carta que atorgava l'autonomia de la ciutat. Durant la Guerra dels Cent Anys, Domme canviaria diversos cops de bàndol.

Després de més d'un segle de pau, les Guerres de Religió tornaren a ficar a Domme en la palestra. En 1572, el capità hugonot Geoffroy de Vivans, del castell de Castelnaud,  va fracassar dos cops davant Domme. Ni el setge de la ciutat ni la traïció van poder obrir-li les portes de la ciutat. El 25 d'octubre de 1588, una gesta d'una gran temeritat li va permetre per fi aconseguir el seu objectiu. Uns quants soldats seus van escalar de nit, els penya-segats de la cornisa de Domme (la Barre de Domme) que no estaven vigilats per ser considerats obstacles insalvables. Un cop dins de la bastida, van obrir les portes i Vivans es va apropiar de la ciutat. Quatre anys més tard, els catòlics van recuperar la ciutat.

La Barre de Domme

La visita de Domme es pot iniciar amb el recorregut per la muralla de principis del segle XIV, puntejada de ressalts, que té una longitud de varis centenars de metres. Té tres portes: la Porte des Bos, fortificada, i que en altres temps estava tancada amb una reixa llevadissa, la Porte de la Combe, que dóna accés a una font i la Porte des Tours, la porta fortificada considerada com una de les més boniques del Périgord, edificada a finals del segle XIII. Protegida en altres temps per un pont llevadís i una reixa, la fortalesa estava defensada per dues enormes mitges torres bombades, que servien de cos de guàrdia, i també de presó per a uns setanta templaris entre 1307 i 1318. Aquests van cobrir les parets d'inscripcions i de dibuixos per clamar la seva innocència i amenaçar als seus opressors, el rei Felip el Formós i el papa Climent V.

Traspassada la porta de Tours, s'arriba al cap d'uns metres a la Place de la Rode, on tenien lloc les execucions. Aquesta plaça presenta quatre belles cases, entre les quals es troba la de l'acunyador de monedes, amb finestres triples.

Place de la Rode (Domme)

Anant per la Grand-Rue (carrer Major) es passen per diverses cases amb façanes nobles, amb arcs ogivals i portes antigues, fins arribar a la Place de la Halle, en ple cor de la ciutat, on s'erigeix la Casa del Governador dels segles XV i XVI. El mercat del segle XVII amaga l'entrada a la Grotte du Jubilé, una cova de 450 metres de longitud, ple d'estalactites i estalagmites on es van trobar ossamentes de bisons i de mamuts.

Església parroquial (Domme)

Després de passar davant de l'església parroquial amb un campanar d'espadanya del segle XVII es troba la Barre de Domme, un dels miradors més magnífics del Périgord i de la vall de la Dordogne, que s'alça a 150 metres sobre els meandres del riu i la seva rica planura cultivada.

Anar a: El Périgord