A mig camí entre Eyzies i Montignac-Lascaux, i a menys de 2 minuts de la Maison Forte de Reignac, es troba la Roque Saint-Christophe, un penya-segat que s'estèn sobre un passeig d'un quilòmetre i que domina des d'uns cent metres la carretera i el riu Vézère. Es tracta d'una antiga fortalesa i ciutat troglodita inatacable i enganxada a la paret, formada per cinc terrasses excavades des del seu origen per l'erosió de les aigües del riu des de fa milions d'anys i sobretot per l'acció del gel sobre la cal durant els períodes glacials de la era quaternària.
 |
| Foto extreta de la web oficial: http://www.roque-st-christophe.com/ |
El període àlgid d'ocupació va ser durant l'Edat Mitjana, a partir del segle X, quan el bisbe Frotaire de Périgueux decideix construir una xarxa de cinc fortaleses per protegir a la població de les invasions víkings i controlar així l'accés a les valls principals del Périgord i tallar les vies d'accés: Bassillac, Agonac, Corgnac, Auberoche i la Roque Saint-Christophe.
La fortalesa troglodita, d'un quilòmetre de longitud i a 80 metres d'altura és l'emplaçament troglodita més gran d'Europa. La seva entrada única era objecte d'un sistema defensiu múltiple: era un pas estret, amb una passarel·la mòbil i un lloc de sentinella des d'on es podien tirar pedres i projectils sobre els assaltants. Una porta fortificada i després un fossar, cobert per un pont llevadís, constituïen la última trampa.
La paret constitueix el mur del fons i la teulada de les cases. Durant l'Edat Mitjana, les parets eren de tova i fusta i més tard, es van construir de pedra.
El lloc que ocupava l'estable va estar ocupat des de la Prehistòria, trobant-se restes de sílex tallats d'aquella època. Posteriorment, es va excavar de nou aquest lloc per convertir-lo en estable. Una sèrie de cèrcols s'utilitzava per lligar el bestiar. Quan hi havia conflicte es pujaven els animals més importants com les vaques i els cavalls, el que permetia protegir-los i tenir menjar fresc a la seva disposició.
Més endavant en una paret trobem una caixa forta del segle XII, que destaca els seus reforços laterals i les restes de prestatgeries i el sistema de tancament. Quedava tancada per una porta grossa de fusta, subjectada per frontisses i que disposava d'un sistema de cadenat.
Després de passar un túnel que es va obrir durant els anys 70 del segle XX amb l'objectiu de facilitar la vista, arribem al poblat/ciutat troglodita, amb una àrea de més de 300 metres. En l'Edat Mitjana, l'home va modificar aquesta gran terrassa per engrandir-la, aprofundir-la i disposar d'habitatges, una església, estables, canteres de pedres... A partir de l'Edat Mitjana, el poblat, protegit pel fort, podia donar cabuda aproximadament a unes mil persones.
En l'església destaquen les creus gravades, les piles baptismals, les tombes (un total de sis). Cap a l'exterior, en una mitja volta, es va tallar un campanar en la roca.
Seguidament trobem tota una sèrie de màquines medievals com diversos tipus de grues que s'utilitzaven per a aixecar i baixar càrregues pesades, aigua, minerals.
El lloc també disposava d'una cantera que permetia als seus habitants trobar fàcilment la matèria prima per als seus habitatges.
Tornant sobre els nostres passos arribem a una gran escalinata. Es tracta de la major escala monolítica d'Europa amb 32 escales que permeten accedir a la cinquena terrassa, on s'han descobert petits llocs d'armes de tir.
| 24620 Peyzac-le-Moustier, França | Preu entrada 2015: 8,50€ | http://www.roque-st-christophe.com/ |
Anar a: El Perigord
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.