Périgueux. La ciutat medieval

Périgueux. L'Isle
El Périgueux medieval té el seu punt més important en la Catedral de Saint Front, inclosa per la UNESCO en el Patrimoni de la Humanitat dins de les diverses rutes del Camí de Sant Jaume. Centre medieval d'importància encara conserva part d'una muralla medieval on destaca la Torre Mataguerre. La ciutat va tenir fins a vint-i-vuit torres i dotze portes. El que és imprescindible de Périgueux es passejar i deixar-se portar pels seus carrers i es seves places com la Plaça de Navarra en memòria del pas per la zona d'Enric IV; o la Plaça de Saint Louis on s'ubica el mercat de foie-gras i de productes derivats; la Plaça de la Clautre, antic recinte que va acollir les execucions públiques i el nom del qual evoca al claustre de la catedral, meitat romànic meitat gòtic, també acull un mercat els dimecres i dissabte.

El Périgueux renaixentista

Després de conèixer el passat gal·loromà de la ciutat, i passada l'Església de Saint-Etienne de la Cité, fent de frontera entre les dues ciutats, tenim la plaça de Francheville, una explanada contemporània amb jardins i un complex de cines. En un dels edificis que envolta la plaça es troba l'oficina de turisme i al costat mateix es troba la torre Mataguerre, punt inicial de la nostra ruta. Es tracta de l'últim bastió de la muralla medieval i on encara es poden veure en la seva arquitectura defensiva matacans, espitlleres i troneres, testimonis d'èpoques de guerra.

Périgueux. La Torre Mataguerre

Els carrers de la Bride i Séguier ens condueixen a la Plaça de Navarra, anomenada així en memòria del pas per la zona d'Enric de Navarra, el futur rei Enric IV, que va quedar profundament impressionat per la bellesa de l'arquitectura de la ciutat.

Périgueux. Plaça de Navarra

En el número 16 del carrer Aubergerie, es troba un palau fortificat del segle XV, que a l'igual que l'Hotel de Sallegourde, en els números 4 i 8 del mateix carrer, mostren la riquesa dels mercaders locals durant el regnat de Lluís XI.

Périgueux

Seguint pel mateix carrer s'arriba a la plaça de l'Ajuntament on es troba un habitatge fortificat dels segles XV-XVII, típic del que es van construir en la ciutat durant la Fronde, una època d'inestabilitat política durant la minoria d'edat del rei Lluís XIV.

Périgueux. Plaça de l'Ajuntament

I en la mateixa plaça es troba la casa del dramaturg Lagrange Cancel que avui acull l'Ajuntament de la ciutat.

Périgueux. L'Ajuntament

Un altra plaça important és la de Saint Louis, on es troba la coneguda Casa del Pastisser, del segle XVI, amb una magnífica porta renaixentista, sota una supèrbia conxa de Sant Jaume que mostra la importància de les peregrinacions. Durant el segle XIX, la casa va ser residència d'un famós pastisser, fabricant el Pâté de Périgueux.

Périgueux. La Casa del Pastisser




D'aquí anant cap a la catedral, es pot accedir a la Galeria Daumesni, una sèrie de petits patis interconnectats per un laberint de carrerons pintorescos amb façanes bellament restaurades dels segles XVI i XVII.





Périgueux. La Catedral de Saint Front
Finalment arribem a la Catedral de Saint Front. Erigida sobre un plànol en forma de creu grega, el centre del qual i cadascú dels seus quatre braços estan coronades per sendes cúpules de l'estil de la catedral de Sant Marc en Venècia. Va ser restaurada per Paul Abadie en el segle XIX, constituint un magnífic exemple de l'art romànic-bizantí i que va servir, anys després, com a model en la construcció de la Basílica del Sagrat Cor que podem trobar en el barrí de Montmartre, a la ciutat de París.

Périgueux. La Catedral de Saint Front


Périgueux. La Catedral de Saint Front



El campanar del segle XII separa l'antiga església llatina de la basílica d'inspiració bizantina i en el seu interior destaquen un magnífic retaule barroc i la llum d'aranya que va tenir l'honor d'il·luminar la boda de Napoleó III amb Eugenia de Montijo en la Catedral de Notre-Dame de París.

Périgueux. La Catedral de Saint Front

Deixem la catedral i anant cap al riu trobem una casa ben peculiar. Es tracta del'Eschif de Creyssac, conegut també com el Molí Vell, el Molí de Saint Front o el Molí del Capítol. Durant l'Edat Mitjana va ser utilitzat com a lloc d'observatori pel vell pont de Tourneniche. Més tard va servir com a graner per al Capítol de la Catedral. Construït en 1347 on hi havia la Casa Creyschat (d'aquí el seu nom oficial), que va ser destruïda per unes inundacions de l'any anterior. L'original edifici amb dues façanes reforçades per una estructura de fusta i que semblen estar flotant en l'aire, estava erigida en la part superior d'una secció de la muralla que protegia la ciutat.

Périgueux. L'Eschif de Creyssac

Ben aprop, es troba la Casa dels Consols, un conjunt de tres cases. D'esquerra a dreta tenim l'Hotel de Lur, del segle XVII, la Casa Brogliodie, una antiga família consolar, del segle XV, i la Casa Lambert, del segle XVI.

Périgueux. La Casa dels Consols

Anar a: El Perigord | Périgueux. La ciutat gal·loromana

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada