Cadouin

Vinculat tradicionalment al Périgord púrpura, el país de les bastides, situat entre els rius Dordogne i Dropt, té com a unitat geogràfica l'ampli bosc de La Bessède, les terres del qual van ser colonitzades en els segles XIII i XIV amb la implantació de noves ciutats anomenades bastides. Creades pels monarques amb el pretext de lluitar contra el poder feudal i per l'església amb la finalitat d'expulsar l'heretgia càtara, les bastides donen testimoni de la rivalitat entre els reis de França i Anglaterra, durant l'època dels cent anys. Així, per la zona trobem Beaumont du Périgord o Monpazier, dues de les més importants de la regió, i poblets petits que valen la pena visitar. Un d'ells és el de Cadouin, amb les seves velles cases i el seu mercat, que es va desenvolupar a l'ombra de la seva abadia, que va fundar Robert d'Arbrissel, un religiós, bretó, predicador i anacoreta, en 1115, en el cor del profund bosc de La Bessède.

Mercat de Cadouin

L'abadia va prosperar gràcies a una famosa relíquia portada d'Antioquia i documentada en Cadouin des de 1117: el sant sudari que va embolicar part del cos de Crist. Penjat d'un reliquiari de plata en la volta de l'església, es va convertir en objecte d'una important peregrinació a la qual venien tant els més humils com els més poderosos com Eleonor d'Aquitània, Ricard Cor de Lleó, Blanca de Castella o Carles V. L'abadia també es va convertir en part de la ruta de peregrinació a Santiago de Compostel·la. En 1925, el reverend pare Francez va expressar els seus dubtes sobre l'autenticitat del sudari. Una investigació encarregada en 1932 per les autoritats religioses va revelar que el teixit, d'origen oriental, portava una inscripció àrab del segle XI que invocava el nom d'Alà. El sant sudari de Cadouin era una falsificació.

Durant el regnat de Lluís XI l'abadia va ser restaurada i es va iniciar la construcció de l'esplèndid claustre gòtic que es pot veure avui en dia, i que constitueix l'atractiu principal del recinte.

A pesar dels estralls de les guerres de Religió i de la Revolució Francesa, el claustre, amb les seves voltes i pilars ricament decorats, és una obra mestra de l'art religiós. Les obres començaren en el segle XV i acabaren en el segle XVI.

La galeria oest està decorada amb notables escultures renaixentistes, en les que els temes bíblics (la història de Job, de Llàtzer, de Samsó i Dalila) es mesclen amb temes profans (escenes satíriques i populars que recorden a les pintures flamenques, il·lustracions de faules). En les voltes podem veure el Judici Final, el sacrifici d'Abraham i la fugida d'Egipte.

També podem veure restes de frescs del segle XI. En la galeria nord es troben, encastats en la pedra, els bancs dels monjos, la cadira del lector i el de l'abat. Aquest últim està coronat pels dos costats per dues columnes esculpides, que representen la pujada al Calvari i una processó.

En la sala capitular es troba el museu del sudari, on s'explica la història d'aquesta mortalla que va arribar a Cadouin i els segles de peregrinatge i entusiasme religiós que va suposar tenir aquest objecte.

L'església romànica va ser consagrada en 1154. La seva àmplia façana, dividida en tres parts per contraforts, s'alleugera gràcies a un portal de triple dovellatge coronat per una filera d'arcs cecs. La seva austeritat, característica de les esglésies cistercenques, es veu temperada per la bella pedra daurada del Périgord i per les escultures que adornen les columnes exteriors i els modillons de les cornises.

En l'interior, hi ha tres naus amb volta de mig punt, una cúpula sobre petxines en el creuer i absidioles de volta de closca.

L'abadia estava separada del món exterior per una muralla. De les tres portes que es podia accedir al recinte només s'ha conservat la Porta de Sant Lluís.

| Place de l'Abbaye, 24480, France | Preu entrada claustre i museu del sudari 2015: 6,50€ | Entrada a l'església gratuïta | http://http://www.semitour.com/site-touristique/cloître-de-cadouin |

Anar a: El Perigord