El cementiri de Cardedeu

El cementiri municipal de Cardedeu és una petita joia poc coneguda, obra de l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall. Considerat d'estil noucentista amb alguns elements modernistes, conforma un dels conjunts d'arquitectura funerària més interessants i singulars del país. Construït entre els anys 1918 i 1921, encara avui conserva tota l'essència i estructura original. Situat a la vessant d'un turó a ponent de la població, per a garantir la ventilació i la higiene, es troba encerclat per una tanca perimetral de pedra, i construït amb pedra granítica.

"El cementiri ha de ser sentimentalment artístic, artísticament trist, constructivament seriós, sòbriament monumental, pictòricament romàntic, decorativament místic, simbòlicament religiós." Manuel Joaquim Raspall a la publicació 'La comarca', novembre de 1917

L'accés es fa a través d'una gran portalada de carreus de pedra granítica limitada per dues pilastres amb un medalló circular de mosaic ceràmic, un amb el dibuix de la senyera i l'altre amb l'escut de Cardedeu, obra del ceramista Lluís Bru. Les dues pilastres coronades estan unides amb un arc escarser amb una creu en baix relleu a la clau. L'accés està tancat amb una porta de planxa i ferro forjat amb la inscripció Cementiri municipal, adaptada a la forma corba, i dos tiradors de planxa en forma d'ala.


Cardedeu. Panteó de la família Viader
Un cop traspassada l'artística porta de ferro, ho té la impressió d'entrar a la plaça d'un poble, amb les cases nínxol de pedra, algunes de porticades, ordenades simètricament a banda i banda d'una via principal estructurada en terrasses i escalinates, i amb una jerarquització dels volums. El panteó de la família Viader, obra de l'escultor Enric Clarassó, presideix l'entrada, just a l'inici de l'eix principal. Situat en un espai rectangular amb un sòcol de pedra i una llosa amb la inscripció Marc Viader. Està format per un conjunt escultòric format per l'evangelista Sant Marc i el lleó, obra de l'escultor Enric Clarasó i Dandi. Sant Marc està representat com un home d’edat avançada, amb barba, assegut i lleugerament inclinat, vestit amb túnica llarga de plecs suaus i amb els atributs evangèlics a les mans: un llibre obert a l’esquerra i una ploma a la dreta. Esta flanquejat a la dreta per la figura del lleó alat -símbol de l’evangelista-, lleugerament enretirat. Darrera el sant s’aixeca una creu de pedra recolzada en una columna hexagonal, i un mur baix de perfil sinuós tanca el grup escultòric, vorejat per un petit jardí.

A continuació col·locats simètricament hi ha dues agrupacions de nínxols -coneguts amb els noms de Sant Francesc i Sant Ramon- situats simètricament, de planta rectangular, coberta a doble vessant i un porxo delimitat amb columnes de capitell dòric que aixopluguen un banc de pedra.


A ambdós costats de l'eix principal, hi ha diferents panteons col·locats simètricament. Entre ells, trobem el de la família Arquer-Morató, format per dos cossos a diferent nivell, de planta rectangular i envoltada d'un parterre enjardinat limitat per carreus de pedra granítica. Tot el panteó està revestit amb carreus de pedra i voltat per un frís també de pedra amb motius vegetals i medallons, amb el símbol del Crismó, les sigles RIP i els monogrames Alfa i Omega. Al timpà del segon cos s'hi troba una placa amb un baix relleu de motius florals i una cinta amb el nom dels membres de la família.

Cardedeu. Panteó de la família Arquer-Morató

A la tanca perimetral del recinte hi ha recolzades les agrupacions de nínxols i diversos elements com una pèrgola de planta circular, orientada al massís del Montseny, el pou circular, una capella o un cotxe fúnebre.



Més informació i bibliografia en: Cementiri Municipal de la Garriga (Lauro: revista del Museu de Granollers 1996: Núm.: 12 | Lluís Cuspinera i Font i Carme Clusellas i Pagès) | Tríptic cementiri municipal

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada