Xalets d'estiueig a Salou

Salou, municipi del Tarragonès, és una vila d’antigues arrels marineres. Les seves platges van ser, des de mitjan segle XIX, un dels llocs d'estiueig preferits pels reusencs. Cada estiu eren envaïdes per una multitud. Els matins dels dies festius, una professó de carros i tartanes enfilava la carretera de Salou i retornava al vespre. La construcció del Carrilet, inaugurat el 1887, va facilitar l'accés a la platja. Aviat, tenir una caseta de bany a la platja significà assolir un bon estatus social. A la dècada de 1920 es van construir els primers xalets de Salou, assenyalant l'inici del desenvolupament turístic de la vila, que s'obrí a turistes procedents d'altres indrets de l'estat i de l'estranger.

El gran impulsor va ser l'empresari Ciríac Bonet (1871-1934), originari de Picamoixons que va fer fortuna en el tèxtil barcelonès i que va decidir convertir el petit nucli de pescadors que era Salou en un centre d'estiueig a l'estil del Biarritz o del Sitges de la època. Va escollir al seu amic Domènec Sugrañes i Gras per a què erigís el seu xalet: la Casa Bonet o Voramar. Sugrañes va ser deixeble i col·laborador d'Antoni Gaudí i, en 1926, seria el seu successor en les obres de la Sagrada Família de Barcelona. A la família Bonet se li deuen les iniciatives de l'arribada de la línia elèctrica a Salou, de la fundació del Club Nàutic i de la construcció del passeig marítim, entre altres.

El xalet, que va precedir els seus veïns, ja noucentistes, es va establir a l'antic passeig Miramar, actualment anomenat com a Passeig Jaume I. El passeig es troba paral·lel a la platja de Llevant, la platja més extensa de Salou. És el passeig marítim per excel·lència i que ha estat un model adaptat per moltes altres poblacions de la costa mediterrània. El protagonista és l’amplada que disposa i la gran varietat de jardins amb les palmeres com a punt de referència. Al mosaic que decora el terra del passeig hi trobem tot un seguit d'escuts heràldics d'alguns dels nobles que van acompanyar el rei Jaume I en l'expedició de Mallorca, que van salpar des de Salou.


Així, un al costat de l'altre, ens trobem amb:

Casa Bonet o Voramar (Passeig Jaume I, 1-2 - Plaça Bonet, 8)
Un dels primers xalets construïts davant de la platja en uns terrenys on només hi havia alguns horts. Construït per Domènec Sugrañes, es tracta d'un edifici d'estil modernista tardà  que presenta planta quadrada, amb planta baixa, pis noble i a sobre un altre, i un lloc destinat a les cotxeres. L'arquitecte va dissenyar un palau arabitzant que orienta la seva façana sud-est cap la la platja, la sud-oest cap a la plaça, i va deixar que la nord-est mirés als jardins anglesos que gairebé donen la volta a la illa,

Les façanes principals que donen a la plaça i al passeig estan tractades amb xamfrans a les cantonades o cossos sortints a manera de torres. Des de la plaça s'obre l'accés a l'edifici mitjançant una gran escalinata que duu a la porta d'accés principal. A sobre la porta de la terrassa s'observa un rellotge de sol realitzat amb ceràmica blava i verda. Es llegeix "aprofita el temps que passa i no torna" en lletres neogòtiques. La utilització de tons ocres a les rajoles marrons que emmarquen les obertures es ressalten amb els contorns blaus i verds i amb les baranes. La construcció està coronada per una cornisa graonada que combina les peces de terra cuita i la rajola blava, de la que arrenca una coberta inclinada amb acabat de teula vidriada verda i vermella.

Salou. Xalet Voramar

Existeix un element de la construcció de Voramar que ens remet de manera constant a Gaudí. Es tracte dels sostres: d'estructura radial concèntrica, en zig-zag, en paral·leles. Les petites voltes que integren cadascú dels sostres de Voramar, com la teranyina d'arcs parabòlics en les golfes, que fa recordar indefectiblement als sostres de la capella de la Colònia Güell. Un altre gest de complicitat de Sugrañes al seu mestre és la xemeneia de mosaic blau i blanc, a l'estil de la Pedrera i la casa Batlló.

Un altra característica del modernisme, l'ús del ornament com a símbol, es utilitzat per Sugrañes en els seus plafons ceràmics, ferros forjats i mosaics d'iconografia religiosa i catalanista: els deu manaments, Sant Jordi i el drac... Sugrañes treballava com un artista total, i dissenyava personalment tots els ornaments. En Voramar va usar el maó per a construir la seva retòrica ornamental, va alicatar amb rajoles elements de la façana i dels interiors i en teulat va col·locar tres divertits gerros esmaltats en verd, sobre els quals es sustenten tres parallamps.

Al jardí, trobem una mena de glorieta que sembla ser la coberta del pou de la finca, que portava un recobriment de trossos de manises blaves i blanques, i que ha desaparegut.

A l'interior de l'habitatge, remarcar, les pintures murals que decoren la planta noble, obra d'Agustí Ferrer i Pino, representant diferents temes, sent el motiu principal la partida del rei Jaume I des de les platges de Salou cap a la conquesta de Mallorca, en 1228

Conegut com Xalet Voramar, tal i com ho indica una cartel·la localitzada a la façana posterior de l'edifici. Tot i que la tradició popular i molta de la bibliografia afirmen que és del 1918, l'expedient constructiu conservat a l'Arxiu del COAC, és del 1921.

Villa Enriqueta o Xalet Pellicer (Passeig Jaume I, 3)
Va ser bastida per Pau Bartolí el 1923 i és un xalet d'estil noucentista estructurat en planta baixa, pis noble i torratxa. La planta baixa té un porxo realitzat amb arcs rebaixats sobre el que s'observa la terrassa del primer pis. La família Pellicer-Querol va estrenar el xalet -avui conegut com a Villa Enriqueta el 1923 amb motiu del casament de la seva filla. El 1929 s'hi va afegir la torre-mirador, que recorda un campanar. Estructurada a la manera de planta de creu llatina, al braç del creuer, que dóna al mar, es pot veure el nom de la casa.

Salou. Xalet Pellicer

Durant la Guerra Civil espanyola va ser seu de la comandància republicana, i actualment és un restaurant:Villa Alexander.

Casa Torremar o Xalet Recasens (Passeig Jaume I, 4
Aquest xalet elegant i auster de línies és obra de l'arquitecte Josep Simó Bofarull, d'estil noucentista, construït entre els anys 1928-1929. Presenta planta baixa, pis i torre. Destaca a la planta baixa hi ha un porxo emmarcat per dues columnes dòriques, sobre el qual, i a nivell de la planta noble, s'hi col·loca una terrassa. Dalt l'edifici hi ha una torratxa quadrada, als costats de la qual estan guarnits amb finestres tripartides amb arc de mig punt peraltat.

Era propietat del financer i polític catalanista, Eduard Recasens Mercadé, un dels impulsors del Banc de Catalunya i del Banc de Reus. Aquest finançava les primeres actuacions urbanístiques a Salou, endegades per promotors reusencs, entre ells l'arquitecte Josep Simó Bofarull.

Salou. Xalet Recasens

Recorda vagament alguns xalets de la urbanització Terramar de Sitges, un dels projectes de ciutat-jardí més emblemàtics. L'edifici va ser restaurat el 1994 i ara és la seu del Patronat de Turisme de Salou.

Casa Verge de la Pineda o Xalet Miarnau Navàs (Passeig Jaume I, 5)
Amb tres edificis singulars a cada banda, aquest xalet d'estil eclèctic ocupa el centre del tram monumental del passeig de Jaume I. El propietari va ser l'empresari Josep Miarnau Navàs, fundador l'any 1891 de Construccions Miarnau, SA. Era oriünd de Vila-seca, i per aquest fet la façana és presidida per un mosaic amb una imatge de la Mare de Déu de la Pineda. El projecte es deu a Josep Miarnau Ciurana, fill del propietari. A Reus podem trobar la seva casa familiar, el Mas Miarnau.

Al xalet, de planta quadrada i tres pisos, hi destaquen les tres torres quadrades decorades amb una franja d'esgrafiats geomètrics -que emmarquen la façana principal i la del carrer Illes Balears-, la galeria del tercer pis, i l'entrada porxada amb cinc arcs rebaixats de mig punt, sobre columnes toscanes. A la planta baixa trobem un porxo decorat amb motius geomètrics pintats sobre la paret. Aquest porxo està delimitat per unes arcades suportades per columnes dòriques, sobre les quals s'hi col·loca una terrassa orientada cap el mar.

Salou. Xalet Miarnau Navàs
L'edifici, obra de Josep Miarnau Ciurana, construït el 1928, es caracteritza per les tres torres de planta quadrada que emmarquen la façana principal, i la que dóna al carrer Illes Balears, decorades amb esgrafiats.

Les façanes principals que dóna al carrer Illes Balears, estan emmarcades per dues torres situades als extrems de la construcció. El conjunt es completa amb una sanefa de motius geomètrics de color marró contrastant amb el blanc que domina en la resta del parament. Sobre les finestres de la planta noble es realitzen unes decoracions que combinen els motius clàssics i les rajoles. A la façana principal, i concretament al pis noble, s'observa una imatge de la Verge de la Pineda realitzada en rajola, i rematada per un ràfec. La teulada és de teula àrab i a quatre aigües sobre les torres i d'un sol vessant en la resta del perímetre. La cornisa està suportada per uns tornapuntes de fusta i conté un entramat de fusta decorat amb rajoles.

Vil·la Rosa o Xalet Mallorquí (Passeig Jaume I, 7)
Va ser construït amb una intenció més modesta que la que té avui dia, sense les torres dels seus veïns, amb només dues plantes i sense la tribuna amb escalinates laterals del pis principal. La família Mallorquí, exportadora de fruita seca establerta a Reus, el va vendre a una família alemanya que anys després el va vendre a la família salouenca propietària actual. Una reforma posterior va afegir a l'edifici de planta quadrada i façana simètrica el tercer pis, amb teulada, amb quatre aiguavessos, i el mirador del principal amb tres finestres d'arc rodó, que emulen les finestres coronelles del gòtic català. Les escales d'accés al primer pis li atorguen al conjunt un cert aire colonial accentuat pels diferents tipus de palmeres del jardí. Destaca també el treball artesanal dels dos fanals de ferro dels replans de l'escalinata i el modern disseny de la reixa d'entrada, mostra de l'estilització del Noucentisme del final dels anys 20.

Salou. Xalet Mallorquí

Torre Loperena (Passeig Jaume I, 8)
Xalet noucentista projectat per l'arquitecte Domènec Sugrañes el 1925, per a Josep Loperena Romà. Aquest, va ser un notari gironí que s'establí a la Selva del Camp, Reus i Tarragona, i va ser un personatge catalanista socialment destacat.

És un edifici que intenta transportar els trets característics d’un mas propi de terres de l’interior prop de la costa. Aquest fet es constata amb la galeria sota teulada, el portal d’accés principal amb un regust historicista i decoració amb puntes de diamant, els guardapols de les obertures, la ceràmica vidriada amb els escuts de Catalunya i de Sant Pere, el ràfec sota teulada amb rajoles amb decoració popular.

La iconografia de la façana reprodueix icones de l'ofici de notari i patriòtiques catalanes

De l'interior destaquen els sostres, pintures i esgrafiats, i les xemeneies de trencadís, de caire modernista, com a gest de complicitat de Sugrañes cap a Gaudí.

Torre del Passeig Jaume I, 9 (Passeig Jaume I,9)
Torre noucentista de planta rectangular, amb teulada a quatre vessants, inspirada en les cases rurals dels segles XVI-XVII. L'emmarcament de les obertures i les cantoneres imiten els carreus de pedra característics d'aquella època. A la façana principal cal destacar dos mosaics ceràmics, l'un amb una imatge de la Verge i l'altre és un rellotge de sol que duu la llegenda Que sigui llum i llum fou.



Més informació i bibliografia en: De ruta pels xalets modernistes de Salou, origen del turisme a la vila | FestaCatalunya: Salou | Mapa de recursos de la Diputació de Tarragona

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada