Castells de Marca al Penedès

Estem en plena època medieval quan els comtats catalans iniciaren la seva independència dels francs. El comtat de Barcelona, el més important d'ells, lluita per la seva supremacia, sobretot en els dominis del sud. La proximitat dels regnes andalusins, defensat per alcassabes que pressionaven la frontera, feia perillar l'estabilitat comtal enllà del Llobregat. Això va obligar a la construcció de fortaleses ben comunicades, amb funcions de control i defensa del territori, a resguard de les quals es van desenvolupar poblacions i viles que avui constitueixen el territori del Penedès i que conformaven la marca fronterera de comtat de Barcelona.

Tres d'aquestes fortaleses formen part d'una ruta circular que recentment van presentar els ajuntaments de Santa Margarida i els Monjos, Olèrdola i Castellet i la Gornal: la ruta dels Castells de Marca al Penedès. Aquests castells, envoltats d'una gran riquesa natural i paisatgística, es troben situats en emplaçaments espectaculars, i la ruta transcorre pel Parc d'Olèrdola i del Foix.

A Castellet, un dels nuclis que formen part del terme municipal de Castellet i la Gornal, i al costat del pantà de Foix, al capdamunt d'un petit promontori, trobem el primer dels castells. D'ell ja vam parlar en una entrada publicada molt temps enrere i que podeu recuperar-la en el següent enllaç: http://km369.blogspot.com.es/2008/02/castellet-i-la-gornal.html.

A l'entrada del poble, trobem l'únic restaurant del nucli: El Barretet, amb una terrassa exterior amb vistes magnífiques del pantà i un menjador a la planta de dalt per a grups. Nosaltres vam estar pel dijous sant i per un menú bastant econòmic vam menjar de fabula (també tenen menú infantil per als més petits de la casa).

A les afores de Santa Margarida dels Monjos, es troba el castell de Penyafort, els orígens del qual es remunten al segle XI, format per una torre de defensa amb algunes dependències annexes. Propietat dels senyors de Penyafort des del segle XII, aquí va néixer Raimon de Penyafort, que va arribar a ser confessor del papa Gregori IX i del rei Jaume I el Conqueridor

El segle XII amb motiu de la canonització de Raimon de Penyafort -passant a ser el patró dels juristes-, es va convertir en convent de l'ordre dels dominics (1603-1835). Amb la desamortització de Mendizabal, el recinte va passar a la família Puig i Llagostera que li donà la forma actual, i durant la Guerra Civil, l'església i el claustre funcionaren com a presó republicana d'aviadors feixistes. Des de l'any 2002, la propietat passà a mans de l'Ajuntament.

Els elements més remarcables del complex són les dimensions excepcionals del conjunt arquitectònic: el pati d´accés davant la façana principal, l´església d´una sola nau i les sis capelles laterals amb el seu portal de frontó trencat amb fornícula, la torre de planta circular, amb les parets de més d´un metre i mig de gruix i les dependències conventuals.

L'últim recinte de la ruta és el conjunt monumental d'Olèrdola, del qual ja vam parlar també en el següent enllaç: http://km369.blogspot.com.es/2011/05/olerdola.html, en el qual podem trobar un dels jaciments ibèrics més importants de la Península.