La ciutat de Pedra: el Deir (Jordània)

Petra ens ofereix les restes de l'imperi nabateu amb façanes de temples i tombes, tallades a plom de pedra arenisca, fonent-se arquitectura i paisatge, envoltada i amagada entre muntanyes...

El volcà Arenal (Costa Rica)

L’Arenal, de 1633 metres, és un dels volcans més actius del món, i des de fa més de 40 anys, va sortint rierols de magma, amb les seves pedres incandescents i explosions que aixequen pedres i sendra i sorolls produïts per la desgasificació del volcà...

Ayasofya (Estambul)

Santa Sofia, la gran església cristiana de l'antiga Constantinopla, convertida avui en dia en museu, és una de les moltes meravelles que ens ofereix Estambul.

La ciutat maia de Tulum

Al costat del mar Carib sobre un penya-segat d'uns quinze metres que dóna a unes aigues turqueses i cristal·lines, es troba les restes de la ciutat de Tulum, una de les joies de la Riviera Maya...

El rellotge astronòmic de la Ciutat Vella de Praga

En l'Ajuntament de la plaça de la Ciutat Vella de Praga es troba un dels seus símbols: el rellotge astronòmic format per un calendari, el quadrant astronòmic i les figures animades...

La Festa Major de Gràcia (2010)

Del 15 al 21 d'agost, es celebren un any més la Festa Major en el barri de Gràcia, en Barcelona, en una edició on s'ha volgut potenciar més la festa diurna, incrementant-se el número d'activitats dirigides a un públic familiar.



En la seu del districte s'ha montat una exposició sobre els 200 anys de les festes de Gràcia. Es desconeix exactament la data inicial de celebració d'aquestes festes, tenint-se només documentació des del 1817.



Comencem el peregrinatge anual pels carrers guarnits pels Jardinets de Gràcia, i el primer carrer que ens trobem és el del carrer Mozart, on hi ha una Invasió alienígena amistosa, ambientada amb planetes, OVNIs i extraterrestres (onzè premi).





Seguim cap a la Plaça de la Vila, on s'està celebrant una batucada. Darrera de la torre campanar, trobem els guarniments dedicat al terror, amb un casalot encantat envoltat d'un feréstec jardí, amb plantes amb tenebroses i abruptes formes. També tenim bruixes, làpides, vampirs, un robot-home i altres detalls per anar descobrint (terçer premi d'honor).






Les bruixes fent les seves pòssimes va tindre el premi del millor detall artístic d'aquesta edició.






Seguim pujant Gràcia amunt, i es pot veure el carrer La Perla, engalanat de cabaret, que evoca al Paral·lel del segle XIX i a l'ambient dels seus històrics cabarets (desè premi).

















Arribem al carrer guanyador del primer premi d'honor i màxim favorit de cada any a emportar-se'l, el carrer Verdi, ambientat en un bosc surrealista, amb grans arbres i centenars d'insectes de plàstic.



Apart del premi major, també va aconseguir fer-se amb els premis a la millor reutilització, innovació i millor entrada o sortida.








Passem pel plàstic i la llum en el carrer Providència, on es combina la llum amb peces de plàstic de diferents colors, per aconseguir una suggestiva combinació (dotzè premi).





En la Plaça Rovira i Trias, podem veure el guarniment que ha guanyat el segon premi d'honor, la seva posició més alta; el Jardí Somni Rovira, on flors i plantes, i una original il·luminació, ambienten un viatge oníric per aquesta plaça gracienca. Aquestes sensacions visuals han estat creades per Jordi Andreu Fresquet, que es poden emportar-se'n a casa, ja que l'últim dia es realitza una subhasta, per donar-li's una segona oportunitat a aquests elements efímers...













Com és tradició, el carrer Joan Blanques de Dalt, dedica el seu guarniment a una cançó, triant El meu carrer, de Joan Manel Serrat, que la va composar pensant en el Poble Sec, però fàcilment transportable a Gràcia (vuitè premi).















El següent tram, el carrer Joan Blanques de Baix, dedicat a la Prehistòria, on els seus veins s'han agafat la llicència d'imaginar com era aquest barri fa una pila de mil·lions d'anys, amb dinosauris i personatges que tenen cares conegudes de l'actualitat (novè premi).










Dins de Comix, en el carrer Bruniquer, ens trobem amb personatges com Mortadelo i Filemon, el gat Fèlix, Mafalda, Superman, Bob Esponja... que fa crear fantasia i il·lusió als més petits de les cases (cinquè premi).









En l'hivern del carrer Puigmartí, ens endisem en un ambient hivernal, encara que s'estigui a mitjans d'agost, amb abets, neu i altres ornaments (dissetè premi).





El primer tram del carrer Fraternitat, entre Tordera i Siracusa, està dedicat a les quatre estacions, que es succeeixen entre aquest tram de carrer, amb un gran castell d'arena en el seu portal (quinzè premi).



En aquesta paleta de colors i sensacions s'ha volgut representar les estacions de l'any que s'associen a estats d'ànim, colors i elements naturals, en una representació de la continuïtat, del cercle vital que no té fi, i que es retroalimenta periòricament.

El següent tram de Fraternitat, entre Tordera i Joan Torres, ens trobem amb el Modernisme, amb un decorat que vol homanetjar a la Casa Batlló i altres mostres de l'arquitectura modernista (quart premi i guanyador del millor sostre).















En el carrer Tordera, passegem i entrem en un típic mercat municipal, com els graciencs de l'Abacería o Llibertat (sisè premi).















En el carrer Llibertat, entrem en Territori Robot, on androides, robots d'alcades diverses, són el centre d'un paisatge amb naus espacials i altres màquines (tretzè premi).







I l'últim carrer que visitem enguany és el Manga en el carrer Progrès, en un escenari amb personatges del manga japonés de l'exitosa sèrie Bola de Drac (setè premi).



Apart d'aquests carrers, destacar també altres carrers que guarneixen com els de Berga, Sant Pere Martir o la Plaçeta de Sant Miquel.


** Les fotos van estar preses el dia 18/08/2010 i les corresponents als programes dels carrers, de la web oficial de la festa http://www.festamajordegracia.cat/.

Tortosa: la Festa del Renaixement (2010)

Tortosa, capital de la comarca del Baix Ebre, celebra de del 1996 la Festa del Renaixement, on es rememora, en el seu centre històric, la vida en segle XVI, un dels moments més àlgids de la ciutat, amb una àmplia varietat d'actes i activitats.



Breu història de Tortosa


Assentada al costat del riu Ebre, prop de la desembocadura del mateix, i al començament del Delta i de les muntanyes dels Ports de Tortosa-Beseit, els seus origens es remunta als ibers. Després vingueren els romans, que batejaren l'assentament com a Dertosa.


Conquerida pels musulmans, durant el segle VIII, la llarga dominació dels quals exercí en la ciutat una forta i profunda influència. El segle XI esdevingué regne de taifa de gran importància, fins que el 1148, la ciutat va ser conquerida pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. Va esdevenir en el futur, com a cruïlla dels territoris que integraven la Corona Catalano-Aragonesa.

Durant el segle XIV, va arribar a una gran prosperitat comencial, fins al seu decliu a finals del segle XV, afectant successivament els diferents conflictes bèl·lics que hi varen haver per la zona: la Guerra dels segadors i les de Successió, Independència i la Guerra Civil del segle XX.

Els seus monuments més representatius

Destaca, al capdamunt d'un turó, el Castell de la Suda, o de Sant Joan, construït al segle X, en temps d'Abderraman III, sobre l'antigua acròpolis romana. El nom de suda ve del pou sarraí que baixa a més de 45 metres de profunditat a buscar el nivell de l'Ebre. Avui en dia, és un Parador de Turisme, i a l'entrada, a mà esquerra, es pot veure les restes de l'únic cementiri àrab al descobert de tot Catalunya.



Des del castell, amb vistes de tot el poble i dels seus voltants, i amb el riu Ebre, podem veure l'altre gran monument de la ciutat, la Catedral. D'estil gòtica, va ser erigida en 1347, sobre l'antiga mesquita musulmana i després església romànica que es va construir quan Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, conquerí Tortosa i va fer entrega al arquebisbe de Tarragona de la propietat i l'administració dels bens religiosos.


L'edifici és de planta basilical de tres naus i diverses capelles entre els contraforts, seguint l'estil constructiu de la França meridional. El seu claustre és de planta quadrada irregular, i va ser realitzat en els segles XIII i XIV pels canònics de Sant Agustí.



Ben aprop, també podem trobar els Reials Col·legis, fundats per Carles V per a l'educació dels moriscs. Estan formats per tres edificis: el Col·legi de Sant Jaume i de Sant Maties, amb un pati renaixentista que es considerat el millor exemple del Renaixement a Catalunya, el Col·legi de Sant Jordi i Sant Domenec i l'església de Sant Domenec, d'una sola nau, amb capelles laterals.



La Festa del Renaixement

Del 22 al 25 de juliol del 2010 s'ha celebrat la XV edició d'aquestes festes on tota la ciutat participa, engalanant i guarnint els carrers i les facanes de les cases amb tot tipus d'adornaments. Diferents actes i cerimònies acompanyen en aquesta recreació de la vida medieval del segle XVI, que es mesclen amb els jocs, diversió, grastronomia, comerç, indumentària, religiositat, tradició, teatre i d'altres.

Les claus del seu èxit són diferents; un és l'entorn en el qual es celebra les festes, amb el seu nucli antic, que disposa d'un ric i extens patrimoni arquitectònic medieval i renaixentista, del qual hem fet un breu repàs. També hi ha una gran quantitat i qualitat dels espectacles, i la participació activa i compromesa dels seus ciutadans, que donen vida a aquesta ciutat milenària.