La ciutat de Pedra: el Deir (Jordània)

Petra ens ofereix les restes de l'imperi nabateu amb façanes de temples i tombes, tallades a plom de pedra arenisca, fonent-se arquitectura i paisatge, envoltada i amagada entre muntanyes...

El volcà Arenal (Costa Rica)

L’Arenal, de 1633 metres, és un dels volcans més actius del món, i des de fa més de 40 anys, va sortint rierols de magma, amb les seves pedres incandescents i explosions que aixequen pedres i sendra i sorolls produïts per la desgasificació del volcà...

Ayasofya (Estambul)

Santa Sofia, la gran església cristiana de l'antiga Constantinopla, convertida avui en dia en museu, és una de les moltes meravelles que ens ofereix Estambul.

La ciutat maia de Tulum

Al costat del mar Carib sobre un penya-segat d'uns quinze metres que dóna a unes aigues turqueses i cristal·lines, es troba les restes de la ciutat de Tulum, una de les joies de la Riviera Maya...

El rellotge astronòmic de la Ciutat Vella de Praga

En l'Ajuntament de la plaça de la Ciutat Vella de Praga es troba un dels seus símbols: el rellotge astronòmic format per un calendari, el quadrant astronòmic i les figures animades...

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Terres de l'Ebre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Terres de l'Ebre. Mostrar tots els missatges

Tortosa: la Festa del Renaixement (2010)

Tortosa, capital de la comarca del Baix Ebre, celebra de del 1996 la Festa del Renaixement, on es rememora, en el seu centre històric, la vida en segle XVI, un dels moments més àlgids de la ciutat, amb una àmplia varietat d'actes i activitats.



Breu història de Tortosa


Assentada al costat del riu Ebre, prop de la desembocadura del mateix, i al començament del Delta i de les muntanyes dels Ports de Tortosa-Beseit, els seus origens es remunta als ibers. Després vingueren els romans, que batejaren l'assentament com a Dertosa.


Conquerida pels musulmans, durant el segle VIII, la llarga dominació dels quals exercí en la ciutat una forta i profunda influència. El segle XI esdevingué regne de taifa de gran importància, fins que el 1148, la ciutat va ser conquerida pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. Va esdevenir en el futur, com a cruïlla dels territoris que integraven la Corona Catalano-Aragonesa.

Durant el segle XIV, va arribar a una gran prosperitat comencial, fins al seu decliu a finals del segle XV, afectant successivament els diferents conflictes bèl·lics que hi varen haver per la zona: la Guerra dels segadors i les de Successió, Independència i la Guerra Civil del segle XX.

Els seus monuments més representatius

Destaca, al capdamunt d'un turó, el Castell de la Suda, o de Sant Joan, construït al segle X, en temps d'Abderraman III, sobre l'antigua acròpolis romana. El nom de suda ve del pou sarraí que baixa a més de 45 metres de profunditat a buscar el nivell de l'Ebre. Avui en dia, és un Parador de Turisme, i a l'entrada, a mà esquerra, es pot veure les restes de l'únic cementiri àrab al descobert de tot Catalunya.



Des del castell, amb vistes de tot el poble i dels seus voltants, i amb el riu Ebre, podem veure l'altre gran monument de la ciutat, la Catedral. D'estil gòtica, va ser erigida en 1347, sobre l'antiga mesquita musulmana i després església romànica que es va construir quan Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, conquerí Tortosa i va fer entrega al arquebisbe de Tarragona de la propietat i l'administració dels bens religiosos.


L'edifici és de planta basilical de tres naus i diverses capelles entre els contraforts, seguint l'estil constructiu de la França meridional. El seu claustre és de planta quadrada irregular, i va ser realitzat en els segles XIII i XIV pels canònics de Sant Agustí.



Ben aprop, també podem trobar els Reials Col·legis, fundats per Carles V per a l'educació dels moriscs. Estan formats per tres edificis: el Col·legi de Sant Jaume i de Sant Maties, amb un pati renaixentista que es considerat el millor exemple del Renaixement a Catalunya, el Col·legi de Sant Jordi i Sant Domenec i l'església de Sant Domenec, d'una sola nau, amb capelles laterals.



La Festa del Renaixement

Del 22 al 25 de juliol del 2010 s'ha celebrat la XV edició d'aquestes festes on tota la ciutat participa, engalanant i guarnint els carrers i les facanes de les cases amb tot tipus d'adornaments. Diferents actes i cerimònies acompanyen en aquesta recreació de la vida medieval del segle XVI, que es mesclen amb els jocs, diversió, grastronomia, comerç, indumentària, religiositat, tradició, teatre i d'altres.

Les claus del seu èxit són diferents; un és l'entorn en el qual es celebra les festes, amb el seu nucli antic, que disposa d'un ric i extens patrimoni arquitectònic medieval i renaixentista, del qual hem fet un breu repàs. També hi ha una gran quantitat i qualitat dels espectacles, i la participació activa i compromesa dels seus ciutadans, que donen vida a aquesta ciutat milenària.



Miravet

En el petit poble de Miravet, en el qual viuen uns 800 habitants, i ubicat en la comarca de la Ribera d'Ebre, trobem a la dreta del riu Ebre, un dels castells templers i romànics més ben conservats de l'antigua Corona Catalo-aragonesa.


(20/01/2006) Aquest antic castell va ser construït durant la època califal, quan Abd-al-Rahman III manà fortificar la frontera de l'Ebre entre Tortosa i Zaragoza, a principis del segle X. L'any 1153 passà a mans dels templers, després de la conquesta del mateix pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV.

El màxim esplendor del castell va ser durant els anys que el van ocupar els templers. Aquests, el reformaren creant un castell convent, amb una mescla d'estils islàmics, bizanti i cistercenc. L'any 1308, quan l'ordre vingué a menys, patiren un fort setge, pasant a mans de les tropes reials de Jaume II. Anys després, el donà a l'Ordre de l'Hospital, començant el seu lent decliu.


La seva estratègica situació va fer que fos protagonisme en diferentes conflices bèl·lics: des de la Guerra dels Segadors (1649), la de Successió (1701-15), les guerres carlines del segle XIX i també en la Guerra Civil espanyols (1936-39).



El recinte principal està format al voltant d'un pati central, disposat en tres nivells. L'inferior destinat al món materia es troben els magatzems, la bodega, el forn, les cuines, el refectori... mentre que en els nivells superiors als oficis del món espiritual com els dormitoris, el claustre i el temple en honor a Santa Maria de Gràcia.





L'altre recinte, l'inferior, està destinat a la intendència militar i de cavallera, i es troben els estables, la presó i el cementiri.



Tornant a baixar al poble, es pot veure unes vistes magnífiques del castell, al costat mateix de l'Ebre. Nosaltres vam tindre mala sort al triar aquell dia. Hi havia força boira, el que no permetia admirar totalment tota la panoràmica que ens ofereix.


Apart del castell, una visita pel casc antic és obligatori. Destaca la Seu de l'Aljama morisca i l'Església Vella. Tots dos formen part del mateix conjunt arquitectònic.

La Seu de l'Aljama era el consell i tribunal del poble que estava format per l'al-Qaid (alcalde) i el governador militar del castell entre altres, que s'encarregaven de les competències administratives i judicials. També servia com a escola pels joves que aprenien l'Alcora.



L’Església Vella va ser construïda per l'Orde dels Hospitalers, entre els anys 1565-85, en substitució de l'antiga mesquita i en ple procés de conversió dels moriscos al cristianisme.










Per a més informació, podeu consultar-la en: http://www.ebreguia.com/