Tortosa, capital de la comarca del Baix Ebre, celebra de del 1996 la Festa del Renaixement, on es rememora, en el seu centre històric, la vida en segle XVI, un dels moments més àlgids de la ciutat, amb una àmplia varietat d'actes i activitats.
Breu història de Tortosa
Assentada al costat del riu Ebre, prop de la desembocadura del mateix, i al començament del Delta i de les muntanyes dels Ports de Tortosa-Beseit, els seus origens es remunta als ibers. Després vingueren els romans, que batejaren l'assentament com a Dertosa.
Conquerida pels musulmans, durant el segle VIII, la llarga dominació dels quals exercí en la ciutat una forta i profunda influència. El segle XI esdevingué regne de taifa de gran importància, fins que el 1148, la ciutat va ser conquerida pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. Va esdevenir en el futur, com a cruïlla dels territoris que integraven la Corona Catalano-Aragonesa.
Durant el segle XIV, va arribar a una gran prosperitat comencial, fins al seu decliu a finals del segle XV, afectant successivament els diferents conflictes bèl·lics que hi varen haver per la zona: la Guerra dels segadors i les de Successió, Independència i la Guerra Civil del segle XX.
Els seus monuments més representatius
Destaca, al capdamunt d'un turó, el Castell de la Suda, o de Sant Joan, construït al segle X, en temps d'Abderraman III, sobre l'antigua acròpolis romana. El nom de suda ve del pou sarraí que baixa a més de 45 metres de profunditat a buscar el nivell de l'Ebre. Avui en dia, és un Parador de Turisme, i a l'entrada, a mà esquerra, es pot veure les restes de l'únic cementiri àrab al descobert de tot Catalunya.
Des del castell, amb vistes de tot el poble i dels seus voltants, i amb el riu Ebre, podem veure l'altre gran monument de la ciutat, la Catedral. D'estil gòtica, va ser erigida en 1347, sobre l'antiga mesquita musulmana i després església romànica que es va construir quan Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, conquerí Tortosa i va fer entrega al arquebisbe de Tarragona de la propietat i l'administració dels bens religiosos.
L'edifici és de planta basilical de tres naus i diverses capelles entre els contraforts, seguint l'estil constructiu de la França meridional. El seu claustre és de planta quadrada irregular, i va ser realitzat en els segles XIII i XIV pels canònics de Sant Agustí.
Ben aprop, també podem trobar els Reials Col·legis, fundats per Carles V per a l'educació dels moriscs. Estan formats per tres edificis: el Col·legi de Sant Jaume i de Sant Maties, amb un pati renaixentista que es considerat el millor exemple del Renaixement a Catalunya, el Col·legi de Sant Jordi i Sant Domenec i l'església de Sant Domenec, d'una sola nau, amb capelles laterals.
La Festa del Renaixement
Del 22 al 25 de juliol del 2010 s'ha celebrat la XV edició d'aquestes festes on tota la ciutat participa, engalanant i guarnint els carrers i les facanes de les cases amb tot tipus d'adornaments. Diferents actes i cerimònies acompanyen en aquesta recreació de la vida medieval del segle XVI, que es mesclen amb els jocs, diversió, grastronomia, comerç, indumentària, religiositat, tradició, teatre i d'altres.
Les claus del seu èxit són diferents; un és l'entorn en el qual es celebra les festes, amb el seu nucli antic, que disposa d'un ric i extens patrimoni arquitectònic medieval i renaixentista, del qual hem fet un breu repàs. També hi ha una gran quantitat i qualitat dels espectacles, i la participació activa i compromesa dels seus ciutadans, que donen vida a aquesta ciutat milenària.
Breu història de Tortosa
Assentada al costat del riu Ebre, prop de la desembocadura del mateix, i al començament del Delta i de les muntanyes dels Ports de Tortosa-Beseit, els seus origens es remunta als ibers. Després vingueren els romans, que batejaren l'assentament com a Dertosa.
Conquerida pels musulmans, durant el segle VIII, la llarga dominació dels quals exercí en la ciutat una forta i profunda influència. El segle XI esdevingué regne de taifa de gran importància, fins que el 1148, la ciutat va ser conquerida pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. Va esdevenir en el futur, com a cruïlla dels territoris que integraven la Corona Catalano-Aragonesa.
Durant el segle XIV, va arribar a una gran prosperitat comencial, fins al seu decliu a finals del segle XV, afectant successivament els diferents conflictes bèl·lics que hi varen haver per la zona: la Guerra dels segadors i les de Successió, Independència i la Guerra Civil del segle XX.
Els seus monuments més representatius
Destaca, al capdamunt d'un turó, el Castell de la Suda, o de Sant Joan, construït al segle X, en temps d'Abderraman III, sobre l'antigua acròpolis romana. El nom de suda ve del pou sarraí que baixa a més de 45 metres de profunditat a buscar el nivell de l'Ebre. Avui en dia, és un Parador de Turisme, i a l'entrada, a mà esquerra, es pot veure les restes de l'únic cementiri àrab al descobert de tot Catalunya.
Des del castell, amb vistes de tot el poble i dels seus voltants, i amb el riu Ebre, podem veure l'altre gran monument de la ciutat, la Catedral. D'estil gòtica, va ser erigida en 1347, sobre l'antiga mesquita musulmana i després església romànica que es va construir quan Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, conquerí Tortosa i va fer entrega al arquebisbe de Tarragona de la propietat i l'administració dels bens religiosos.
L'edifici és de planta basilical de tres naus i diverses capelles entre els contraforts, seguint l'estil constructiu de la França meridional. El seu claustre és de planta quadrada irregular, i va ser realitzat en els segles XIII i XIV pels canònics de Sant Agustí.
Ben aprop, també podem trobar els Reials Col·legis, fundats per Carles V per a l'educació dels moriscs. Estan formats per tres edificis: el Col·legi de Sant Jaume i de Sant Maties, amb un pati renaixentista que es considerat el millor exemple del Renaixement a Catalunya, el Col·legi de Sant Jordi i Sant Domenec i l'església de Sant Domenec, d'una sola nau, amb capelles laterals.
La Festa del Renaixement
Del 22 al 25 de juliol del 2010 s'ha celebrat la XV edició d'aquestes festes on tota la ciutat participa, engalanant i guarnint els carrers i les facanes de les cases amb tot tipus d'adornaments. Diferents actes i cerimònies acompanyen en aquesta recreació de la vida medieval del segle XVI, que es mesclen amb els jocs, diversió, grastronomia, comerç, indumentària, religiositat, tradició, teatre i d'altres.
Les claus del seu èxit són diferents; un és l'entorn en el qual es celebra les festes, amb el seu nucli antic, que disposa d'un ric i extens patrimoni arquitectònic medieval i renaixentista, del qual hem fet un breu repàs. També hi ha una gran quantitat i qualitat dels espectacles, i la participació activa i compromesa dels seus ciutadans, que donen vida a aquesta ciutat milenària.
