Costa Rica (IV): Arenal

(22/06) Gran part del dia el dediquem al trasl•lat cap a la zona del volcà Arenal. Fem una aturada per dinar a mig camí, i canviem de vehicle, arribant a mitja tarda al nostre hotel: l'Arenal Manoa. Tota la zona està plena d’hotels i spas que et permeten relaxar-te i disfrutar de les seves aigües termals. L’hotel que ens ha tocat és immillorable amb habitacions àmplies, una terrasseta amb vistes al volcà... Només arribar a l’habitació, ja sentim un soroll corresponent a una de les erupcions regulars del volcà.

De Pan de Azúcar a poderoso volcán: una catástrofe natural que llevó a La Fortuna a convertirse en lo que es hoy, un destino turístico obligatorio

L’Arenal, de 1633 metres, és un dels volcans més actius del món, i des de fa més de 40 anys, va sortint rierols de magma, amb les seves pedres incandescents i explosions que aixequen pedres i sendra i sorolls produïts per la desgasificació del volcà.

Des de l’arribada dels espanyols, l’erupció més gran va ser el 29 de juliol de 1968. Fins llavors, es va considerar que el volcà no estava actiu, i que es trobava adormit ja feia un munt d’anys. Inclús es va dir que no era pas un volcà, sino una simple montanya, conegut com a Cerro Arenal o Pan de Azucar.

Durant aquest període, es van obrir tres cràters cap al flanc oest. El cràter A, als 1000m, va provocar l’explosió que va tindre com a resultat la mort de diversa gent, així com la desaparició dels poblats de Pueblo Nuevo i Tabacón. Des del setembre del mateix any, es va començar a emetre colades de lava des d’aquest cràter fins el 1973, quan migra l’activitat cap al cràter C, a uns 1450m, que es manté actiu fins a dia d’avui. Degut a la gran acumulació de materials, la seva alçada s'ha incrementat i actualment dos cons, comparteixen el mateix cràter.

Donem una volta pel restaurant, on un còctel de benvinguda ens espera, i podem seguir gaudint de les vistes del volcà. Tornem cap a recepció, per a veure que podem fer durant l’endemà, on tenim tot el dia lliure. Allà, ens trobem amb un parell de matrimonis, que havíem coincidit a Tortuguero, i ens animen per acompanyar-los a fer la visita nocturna als voltants del volcà, per a veure com la lava vermella rellisca sobre un dels costats del volcà.

Per 10$, ens venen a buscar, ens porten dins dels límits del parc, on des d’una mena d’observatori sobre un pont, podem veure l’espectacle, durant una hora, i després et tornen a l’hotel. La nit es adient per a l’observació, ja que no hi ha núvols sobre la cima, però falta que acompanyi les erupcions, i encara que aconseguim veure algo, no ha sigut la millor nit per a veure-ho.

Com el conductor, és el mateix que havien tingut el grup amb el qual anem durant aquell dia durant el seu passeig d’aquell dia, després de l’observació, ens baixa al poble de La Fortuna de San Carlos, on fem una cervesa, abans de retornar-nos a l’hotel. Sopem en el mateix hotel, i encara tenim una estona per a gaudir de la piscina d’aigua calenta que hi ha en l’hotel, en plena nit.



(23/06) A l’endemà, després d’esmorzar, i seguint les recomanacions del que havien fet el dia anterior, els dos matrimonis, lloguem un conductor, des del mateix hotel per tal que ens porti a alguns llocs del voltant (110$, tres persones).

El primer lloc on anirem és el Parc Nacional Volcán Arenal, creat el 1991. Té una extensió d’unes 5200ha, i prèvia entrada de 10$, pots endinsar-te per un dels seus camins.




Agafem la sendera Coladas, de 2km, un camí senzill de fer, plà i amb material arenís, producte de les erupcions del volcà des de 1968, i amb una vegetació molt variada. Arribem al final del camí, on podem veure les restes de magma del volcà, emessa en 1992, i on veiem el Llac Arenal i el Cerro Chato.








Després, enlloc de retornar pel mateix camí, agafem la sendera El Ceibo, d'uns 1,8km, que ens endinsa en un bosc secundari, i poder gaudir una mica de la seva flora i fauna. Dins d'aquest bosc tropical, es troba el Ceiba pentandra, un arbre centenari de 50m d'alçada.



Retornem al lloc, on ens espera el vehicle, i ens arribem al llac Arenal, on els companys fan kayak pel llac (25$). Aquest embassament va ser format després de la construcció d'una represa, en 1979, aprofitant l'existència d'un petit llac del mateix nom. Es el llac artificial més gran de Centreamèrica, amb una extensió de 85,5km2. Està considerat entre els cinc millors llocs del món per a la pràctica del windsurf, encara que nosaltres no vam veure a ningú fent-ho. El llac també es un punt clau del projecte de generació d'energia elèctrica en Costa Rica (un 40% del que es consumeix en tot el pais), i abasteix d'aigua potable a comunitats del voltant.


Després, anem cap a la Catarata de la Fortuna, una caiguda d’aigua d'una alçada de 70 metres que es troba després d'una caminata enmig d'un bosc plujós. Aquest salt es produït per les aigues del riu Fortuna i afluents ubicats en les montanyes de la zona. El recorregut, ens fa baixar, per un camí ple d’escales fins al fons d'un canó, en el qual podem veure grans arbres enmig d'una exhuberant vegetació que rodeja a la catarata. Finalment arribem, on podem gaudir de les seves aigües fresques i donar-nos un bany.





Aprop de la catarata, es troba un jaciment de grans pedres volcàniques on poder seure, relaxar-se i disfrutar de l'entorn. Aquestes pedres van sorgir d'antics volcans, on per l'erossió de milers d'anys va provocar canvis de relleu tant abruptes, que va donar lloc a la formació d'aquest lloc.











Per últim, fem una aturada en La Fortuna de San Carlos, on ens acomiadem del conductor, i dinem en un dels llocs recomanats, i ens atipem amb un bon tiberi, en La Choza del laurel, per seguidament donar un tomb per aquest petit poble.

L'origen del poble es remunta al 1930, quan arribà per aquestes terres el nicarauenc Marcial Jarquín. Després varen arribar més gent aqui, per la qualitat de la terra. L'erupció del 1968 del volcà, fa que les terres perdin valor i la gent se'n vol anar del lloc, però la espectacularitat de les erupcions contínies començen a atreure turistes, i amb l'asfaltat de la carretera, per allà el 1982, fa que aquesta comunitat començi a experimentat una transformació passant de l'activitat agrícola al turisme.

Després, agafem un taxi (8$) que ens porta a l'hotel, on passem la resta de la tarda a la piscina, i gaudir de les últimes hores per aquesta zona...

Llegir més

Costa Rica (III): Puerto Viejo i Cahuita

Cap a Puerto Viejo

(20/06) Després d'esmorçar i fer el check-out, esperem tranquilament el marxar cap a Puerto Viejo. Una llanxa de l'hotel ens porta cap al moll, on ens espera una furgoneta que ens ha de dur al proper destí, però arribar a lloc no serà tant ràpid i senzill. Primer parem a dinar, aprop de Siquirres, en un restaurant tradicional d'ells, on dinem un dels casados que ens ofereixen. Canviem de furgoneta, i unes hores més de carretera ens espera.

Passem per la ciutat de Limón, a 160km de San José, una important zona portuària del país. Fundat en 1870 com um port exportador de bananos i grans des de Costa Rica cap a la resta del món. Es una de les ciutats més antigues del continent ja que es va establir quan Cristòfor Colom arribà durant la seva exploració del Nou Món.



Finalment arribem al destí, a la petita població costera de Puerto Viejo de Talamanca. Conegut simplement com a Puerto Viejo, pels locals, no s’ha de confondre amb Puerto Viejo de Sarapiqui, en Heredia. Situat al costat de les platges del Carib Sud, és un poble molt hippy, amb grans oportunitats per a fer surf, i que respira una combinació d’aires llatins, afro-caribeny i indígena. A prop, hi ha diverses comunitats indígenes, com la reserva índia Talamaca.

Les carreteres són dolentes al voltant d’aquesta zona, i el nostre hotel es troba entre Puerto Viejo i Manzanillo. L’hotel que ens ha tocat és el Suerre Caribbean, al costat mateix de la platja, i disposa d’habitacions amples. Per tot l’hotel, podem trobar forats, on hi ha crancs i altres espècies. Pel voltant, en una zona més boscosa, al costat d’un rierol, podem trobar rèptils i alguna que altra tortuga.



Després d’un bany en la platja, en ple Carib, i una mica de piscina, sopem en el mateix hotel, i després d’una copa, a dormir.

El Parc Nacional de Cahuita

(21/06) Dia per a fer l'excursió programada al Parc Nacional de Cahuita, a unes 13 milles al nord de Puerto Viejo. Sortim en banyador, ja que farem primer snorkel. Una barca ens espera allà, i acompanyat de tres natius, ens apropen a la zona de corall, en Punta Cahuita. Dos d’ells ens acompanyen en la capbussada, durant algo més d’una hora, i ens van indicant els diversos coralls i peixos de la zona que anem veient. Comparant-ho amb la vegada que ho vam fer al Mar Roig, el corall que veiem aquí no es tant espectacular i colorit, però igualment val la pena fer-ho...

Ens apropen a la platja de Punta Cahuita, on fem un petit refrigeri (un Sandwich i una mica de fruita) per recuperar forces, i comencem la segona part de l’excursió, i que és donar una volta per un dels senders que forma part d’aquest parc, creat el 1970, per a protegir l’escull de corall més gran de Costa Rica, encara que un terratrèmol de 1991, aquest va quedar molt afectat. Com a zona plujosa que és, el Parc Nacional és una zona forestal tropical humida. Abarca una àrea de terra de només 1600ha, i de 2400ha d’oceà i vida marina.

El nom ve de kawe que significa caoba i ta que vol dir punt. Cahuita es habitat de vàries zones ecològiques que inclou pantans forestals, boscos plujosos, de litoral i flora de la costa. El camí que farem, d'uns 3,5km, bordeja la costa, i es pot accedir des de diferents punts, a la platja.





Hem de traspassar dos rius, però com aquell dia, el guia ens diu que no baixa molta aigua aquell dia, ens fiquem les bambes de caminar, per anar més còmodes, enlloc d’anar amb les havaianes.





Acompanyat per un dels guies que havíem fet snorkel, iniciem camí, on podrem veure i fotografiar diferents animals, com crancs, basiliscs, monos i un tucà que es va ficar gairebé perfecte, per a fer-li la corresponent fotografia.




La ruta, molt fàcil de fer, ens fa creuar dos rius, com havíem comentat anteriorment: el Perezoso i el Suárez; veure un antic “pou de petroli”, i passar per ponts, que no són de fusta per a evitar que les termites el deteriorin, per a evitar les zones de fang.






Sortim per la zona de Kelly Creek, al costat del poble de Cahuita. El parc té una entrada gratuïta, i s’accepten donatius per a la seva conservació. Ens despedim del guia, després de donar-li una merescuda propina, i decidim quedar-nos al poble, per a dinar i fer una visita, i així li diem al conductor que ens havia de tornar a l’hotel, com a fi de l’excursió.

Cahuita

Dinem al costat mateix de la sortida del parc, en un bar-restaurant, regentat per una família xinesa. Si, aquí també hi ha xinesos, com a tot arreu, però el menjar que ofereixen i els cambres són del país.

Després de l’apat, visitem aquest petit poble, ple de bars i restaurants, i llocs on poder-se allotjar. Cahuita va ser fondada en el segle XIX, per pescadors de tortuga, de parla anglesa que arribaren a aquestes costes navegant des de Bocas del Toro (Panamà) i Nicaragua, i alçaren campaments provisionals. Apart de la caça de tortugues, també es varen dedicar a l'agricultura de subsistència. Entre els primers, hi havia la família de Don William Smith, qui va establir el seu campament de pesca en 1828 en el que avui es coneix com a Punta Cahuita. Així va ser com es va fondar el primer poblat.

Quan el president Alfredo González Flores (1914-17), en un viatge a Sixaola, va naufragar per aquests voltants, va rebre tal ajuda de la seva gent que va voler agrair-los el seu gest comprant-lis un terreny per a què poguessin construir un nou poblat, que és on hi ha l'actual.

No veiem res d’interessant, i anem cap a l’estació d’autobusos, per tal de tornar a l’hotel. Com tenim temps, fem un cafè pels voltants, i a l’hora indicada (no hi ha retard), pugem a l’autobus, indicant al xofer que s’aturi davant de l’hotel. Ens trobem la carretera tallada, ja que l’estan asfaltant, però per sort, estem a 500m de l’hotel. Dediquem la resta de la tarda a fer més platja i piscina, i fer hora per sopar, un altre cop a l’hotel, i preparar la sortida cap al següent lloc de visita: Arenal.

Llegir més

Costa Rica (II): Tortuguero

Camí a Tortuguero

(19/06) A l’endemà, a primera hora ens toca anar al Parc Nacional de Tortuguero, en la província de Limón. Hem de passar per una ruta més llarga, doncs el camí més curt està tallat durant unes hores aquest dia. Hi arribem després de més de 6 hores de camí, i passar per l’antiga capital del país, Cartago, fundada l’any 1563 pels espanyols, i on es troba la basílica més important del país: la Basílica de la Virgen de los Angeles. Durant el camí, podem veure diferents cultius, que el conductor coneix i ens explica cada una d’elles: flors ornamentals (tapades per plàstics per tal d’evitar les contínues pluges que cau sobre el país), bananers (amb la fruita coberta per unes bosses blaves), cafetals...

Entrarem a Tortuguero per la zona de Siquirres, i al cap d'una bona estona més, i passar per uns camins de grava, arribem al moll (si es pot dir així), on ens espera una llanxa que ens portarà pels seus rius i canals a endinsar-nos dins del parc i a l'hotel. Aquest primer trajecte ja es indicatiu del que ens trobarem durant tot el viatge: carreteres en mal estat, molts vehicles, i hores de paciència a l'arribar a llocs, que semblen que estiguin aprop.




El Parc Nacional Tortuguero

El Parc va ser va ser establert l’any 1970, amb el propòsit principal de protegir una extensió de platja de 24km, que és la zona més important per al fresament de la tortuga verda en el Carib occidental. També inclou 19000Ha de boscos tropicals humits que allotja l’habitat per a una gran varietat d’animals i plantes, i també una important extensió d’àrea marítima.


Envoltat per diferents canals i llacunes navegables, ens endinsem per les seves aigües per arribar al nostre hotel, al qual s’arriba en uns 45-60m, en el canal principal, en la Laguna Tortuguero, i gairebé davant del poble de Tortuguero. A mig camí, comença a ploure. Tortuguero té una de les més altes quantitats de pluja en el món anualment amb una mitja de 5.080mm. L’interior humit i pantanós, fa que encara es manté verge gran part de la selva de la zona.



Arribem a l’hotel La Baula Lodge, on ens reben amb un coctel de benvinguda. Com la resta d’establiments de la zona, l’hotel és d’estil caribeny, i no disposa de TV en les habitacions, per tal de poder gaudir més de la tranquil•litat i meravellós paisatge que ens envolta.




Amb un altre grupet petit, som els únics hostes de l’hotel. Per a ells, és temporada baixa, a l’espera de la primera setmana de juliol, on el tema s’anima més, amb la vinguda dels espanyols que comencen les seves vacances estivals. Dinem, per anar posteriorment al CCC i al poble, que es troba gairebé endavant de l’hotel, a l’altra riba del canal, entre el canal principal i el mar Carib.




Una mica d’història





Arribem al centre de visitants de la Corporación Caribeña de Conservación, establerta el 1959, on per 2$, mitjançant els seus plafons i un video d’uns 15m, t’introdueixes en el món de les tortugues i la seva relació amb aquest lloc. També et donen opció a poder apadrinar una tortuga.


Els primers pobladors de Tortuguero s’assemblaven molt als maies de Mèxic. La part nord de Costa Rica, era part de la ruta maia que s’extenia des de Mèxic fins tota l’Amèrica Central. La primera població espanyola en la regió va ser en San Juán de la Cruz, en 1541, a la boca del riu San Juán a uns 40km al nord de Tortuguero, per a facilitar el comerç entre Panamà i Nicaragua. Va haver una sèrie de poblacions espanyoles més, fins al segle XVIII, on també es varen establir plantacions de cacau.

Pel segle XVIII, tot mariner i comerciant coneixia de Tortuguero pels milers de tortugues que fresaven. L’europeu comerciava per a obtindré la carn de tortuga, l’oli i la closca, dels indis Zambo-Miskitos (una poderosa i armada tribu formada per indis miskitos i esclaus negres, que controlava gairebé tota la costa caribenya), i hàbils pescadors de tortugues.


A finals del segle XVIII i inicis del XIX, s’inicia l’exportació a gran escala de la tortuga verda, amb destí als Estats Units i a Europa. A mitjans del segle XX, la zona es va convertir en un assortidor de fusta, establint-se els primers molins de serrar, provocant una transformació important del poble de Tortuguero (increment de la població, millora de les infraestructures, establiment d’una escola...). Els serradors estaven en ubicats on hi ha l’actual moll.



Amb la fi d’aquesta indústria, en l’època que es va crear el Parc Nacional, la població va quedar considerablement reduïda, que va tornar al seu antic mode de vida: cultivant, caçant i pescant... Amb la creació del Parc, la indústria principal va passar a ser la del turisme.




Les platges



Des de l’edifici del CCC, arribem a les platges, d'arena negra, un dels seus grans atractius, ja que aquí, fresa la tortuga verda, però també altres tres espècies de tortugues; la gegantina baula, la cahuama i la carey, que es donen amb major activitat durant els mesos de juliol i octubre.


La posta d’ous es realitza per les nits quan les tortugues surten, i deixen centenars d’ous. Es pot contractar una excursió nocturna, d’un parell d’hores, on poder veure aquest fet. La manera d’organitzar-se es formant grupets de gent, al llarg de la platja. Vigilants, també estan disposats per tota ella, a l’espera que la tortuga surti de l’aigua. Comunicats entre ells, quan veuen algun fet, s’avisen, i els turistes corren a la zona indicada, per a disfrutar de l’espectacle.

Depèn de l’època de l’any, que hi ha més possibilitat de veure’n, pel que val la pena preguntar a veure com està el tema i arriscar-te. Mitjans de juny, no era una d’aquestes bones èpoques, i no ens arriscarem a fer aquesta excursió.

El poble







Seguidament, arribem al poble, format per un carrer principal, tot ple de botigues d’artesania i souvenirs, així com diferents llocs petits on poder beure i menjar algo. També es poden trobar llocs on dormir (cabinas), per si no es vol allotjar en algun dels lodges que envolta els canals.




D’esglésies, n’hi ha dues, la protestant i una de catòlica, la qual es troba en aquest carrer principal.




Després de donar un tomb pel poble, tornem a l’hotel, on descansarem una mica i soparem a l’hora indicada. A l’endemà ens espera un passeig pels canals, amb llanxa, i per la tarda, una mica d’aventura amb el canopy (tirolina).



Pels canals

Després d'esmorçar, sortim en llanxa, per a fer una excursió pels canals, inclosa en el paquet del viatge, però que has de pagar 10$ en concepte d'entrada al Parc. La excursió la fa un guia del mateix hotel on estem, i durant un parell d'hores naveguem per algun dels canals secundaris, on ens van explicant la diferent flora i fauna exòtica que conforma el parc. No aconseguim veure caimans, però podem veure monos, moltes clases d'aus, basiliscs, i altres animals...



Durant el trajecte veiem el cerro Tortuguero, el punt més alt de la zona, on des de dalt de tot, es pot veure una meravellosa vista del parc i canals. Però no s'hi pot accedir, ja que està prohibit des de fa temps, per algun incident/negligència d'alguna persona.





Tornem a l'hotel, on gairebé a continuació arriben els hostes que entren en aquell dia, i amb ells la maleta que s'havien deixat a Espanya, dos dies abans. Gaudim una mica de la piscina, abans d'anar a dinar.














Fent canopy




Tornem a agafar la llanxa, per anar a la zona del tirolina (canopy), que es troba ben aprop. Els guies també són els del mateix hotel, i el nostre grup és l'únic que farà aquesta activitat per la tarda.




Durant una hora i mitja, fem un tour pels arbres, per les diferents plataformes, ponts i cables que ens permet d'anar d'un lloc a altre. Els guies són molt professionals amb experiència i coneixement del que fan, el que et fa estar segur, i en el cas que no ho tinguis clar, pots ver les baixades conjuntament amb un d'ells. El preu costa 35$ si es paga en efectiu, o 40$ si ho abones amb tarjeta de crèdit.


La humitat es nota, i entre la parafernalia que has de dur, acabes ben xop, que s'arregla a l'arribar a l'hotel i visitar un altre cop la piscina. Després, sopar i preparar la maleta per a l'endemà, cap a Puerto Viejo...

Llegir més