Costa Rica (III): Puerto Viejo i Cahuita

Cap a Puerto Viejo

(20/06) Després d'esmorçar i fer el check-out, esperem tranquilament el marxar cap a Puerto Viejo. Una llanxa de l'hotel ens porta cap al moll, on ens espera una furgoneta que ens ha de dur al proper destí, però arribar a lloc no serà tant ràpid i senzill. Primer parem a dinar, aprop de Siquirres, en un restaurant tradicional d'ells, on dinem un dels casados que ens ofereixen. Canviem de furgoneta, i unes hores més de carretera ens espera.

Passem per la ciutat de Limón, a 160km de San José, una important zona portuària del país. Fundat en 1870 com um port exportador de bananos i grans des de Costa Rica cap a la resta del món. Es una de les ciutats més antigues del continent ja que es va establir quan Cristòfor Colom arribà durant la seva exploració del Nou Món.



Finalment arribem al destí, a la petita població costera de Puerto Viejo de Talamanca. Conegut simplement com a Puerto Viejo, pels locals, no s’ha de confondre amb Puerto Viejo de Sarapiqui, en Heredia. Situat al costat de les platges del Carib Sud, és un poble molt hippy, amb grans oportunitats per a fer surf, i que respira una combinació d’aires llatins, afro-caribeny i indígena. A prop, hi ha diverses comunitats indígenes, com la reserva índia Talamaca.

Les carreteres són dolentes al voltant d’aquesta zona, i el nostre hotel es troba entre Puerto Viejo i Manzanillo. L’hotel que ens ha tocat és el Suerre Caribbean, al costat mateix de la platja, i disposa d’habitacions amples. Per tot l’hotel, podem trobar forats, on hi ha crancs i altres espècies. Pel voltant, en una zona més boscosa, al costat d’un rierol, podem trobar rèptils i alguna que altra tortuga.



Després d’un bany en la platja, en ple Carib, i una mica de piscina, sopem en el mateix hotel, i després d’una copa, a dormir.

El Parc Nacional de Cahuita

(21/06) Dia per a fer l'excursió programada al Parc Nacional de Cahuita, a unes 13 milles al nord de Puerto Viejo. Sortim en banyador, ja que farem primer snorkel. Una barca ens espera allà, i acompanyat de tres natius, ens apropen a la zona de corall, en Punta Cahuita. Dos d’ells ens acompanyen en la capbussada, durant algo més d’una hora, i ens van indicant els diversos coralls i peixos de la zona que anem veient. Comparant-ho amb la vegada que ho vam fer al Mar Roig, el corall que veiem aquí no es tant espectacular i colorit, però igualment val la pena fer-ho...

Ens apropen a la platja de Punta Cahuita, on fem un petit refrigeri (un Sandwich i una mica de fruita) per recuperar forces, i comencem la segona part de l’excursió, i que és donar una volta per un dels senders que forma part d’aquest parc, creat el 1970, per a protegir l’escull de corall més gran de Costa Rica, encara que un terratrèmol de 1991, aquest va quedar molt afectat. Com a zona plujosa que és, el Parc Nacional és una zona forestal tropical humida. Abarca una àrea de terra de només 1600ha, i de 2400ha d’oceà i vida marina.

El nom ve de kawe que significa caoba i ta que vol dir punt. Cahuita es habitat de vàries zones ecològiques que inclou pantans forestals, boscos plujosos, de litoral i flora de la costa. El camí que farem, d'uns 3,5km, bordeja la costa, i es pot accedir des de diferents punts, a la platja.





Hem de traspassar dos rius, però com aquell dia, el guia ens diu que no baixa molta aigua aquell dia, ens fiquem les bambes de caminar, per anar més còmodes, enlloc d’anar amb les havaianes.





Acompanyat per un dels guies que havíem fet snorkel, iniciem camí, on podrem veure i fotografiar diferents animals, com crancs, basiliscs, monos i un tucà que es va ficar gairebé perfecte, per a fer-li la corresponent fotografia.




La ruta, molt fàcil de fer, ens fa creuar dos rius, com havíem comentat anteriorment: el Perezoso i el Suárez; veure un antic “pou de petroli”, i passar per ponts, que no són de fusta per a evitar que les termites el deteriorin, per a evitar les zones de fang.






Sortim per la zona de Kelly Creek, al costat del poble de Cahuita. El parc té una entrada gratuïta, i s’accepten donatius per a la seva conservació. Ens despedim del guia, després de donar-li una merescuda propina, i decidim quedar-nos al poble, per a dinar i fer una visita, i així li diem al conductor que ens havia de tornar a l’hotel, com a fi de l’excursió.

Cahuita

Dinem al costat mateix de la sortida del parc, en un bar-restaurant, regentat per una família xinesa. Si, aquí també hi ha xinesos, com a tot arreu, però el menjar que ofereixen i els cambres són del país.

Després de l’apat, visitem aquest petit poble, ple de bars i restaurants, i llocs on poder-se allotjar. Cahuita va ser fondada en el segle XIX, per pescadors de tortuga, de parla anglesa que arribaren a aquestes costes navegant des de Bocas del Toro (Panamà) i Nicaragua, i alçaren campaments provisionals. Apart de la caça de tortugues, també es varen dedicar a l'agricultura de subsistència. Entre els primers, hi havia la família de Don William Smith, qui va establir el seu campament de pesca en 1828 en el que avui es coneix com a Punta Cahuita. Així va ser com es va fondar el primer poblat.

Quan el president Alfredo González Flores (1914-17), en un viatge a Sixaola, va naufragar per aquests voltants, va rebre tal ajuda de la seva gent que va voler agrair-los el seu gest comprant-lis un terreny per a què poguessin construir un nou poblat, que és on hi ha l'actual.

No veiem res d’interessant, i anem cap a l’estació d’autobusos, per tal de tornar a l’hotel. Com tenim temps, fem un cafè pels voltants, i a l’hora indicada (no hi ha retard), pugem a l’autobus, indicant al xofer que s’aturi davant de l’hotel. Ens trobem la carretera tallada, ja que l’estan asfaltant, però per sort, estem a 500m de l’hotel. Dediquem la resta de la tarda a fer més platja i piscina, i fer hora per sopar, un altre cop a l’hotel, i preparar la sortida cap al següent lloc de visita: Arenal.

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada