Manresa: ciutat mil·lenària

Des de Sant Fruitós, arribem a la capital del Bages, Manresa, una ciutat mil·lenària que ha conservat, en els seus carrers i monuments, l'empremta i esplendor d'èpoques pasades.

Només entrar, es poden veure els seus tres monuments més representatius: el Pont Vell, la Cova i la Seu, al capdamunt d'un turonet, que és per on començarem a fer la nostra ruta. La Seu rep el nom de la Col·legiata Basílica de Santa Maria. L'església gòtica que es pot veure a dia d'avui va ser dissenyada per Berenguer de Montagut, que projectà entre altres obres com l'església de Santa Maria del Mar de Barcelona, i construïda en el mateix indret que l'antiga església romànica de Santa Maria que s'havia fet petita per a la ciutat.

Les obres van iniciar-se el 1325, però no va ser fins al final del segle XV quan s'acabà el temple. La façana, d'estil neogòtic, va ser dissenyat per Alexandre Soler i March, assessorat per Antoni Gaudí, aconseguint donar un aire de monumentalitat a la portalada.



Dins del recinte, una sola nau, d'una gran amplada, vorejada per capelles laterals més baixes, i que allotja grans retaules gòtics.

Abaix, la cripta barroca, construïda al segle XVI.

Accedint per un antic portal romànic, afora de la seu, hi ha la capella de la Puríssima (o dels Favets), d'estil neoclàssic, del 1803, que pertanyia a la popular confraria de la Puríssima Concepció coneguts popularment com els Favets. I a un costat, el primitiu claustre romànic del segle XI, on es conserva una columnata romànica i les tombes d'una necròpolis, al subsòl.

Passejant al voltant de la Catedral, podrem observar una vista del pont vell i de la Cova, últims punts del trajecte que fèrem aquell dia...



Anem cap al centre, i en la Plaça Major hi ha l'Ajuntament (1739-1777), projectat per Joan Garrido. Amb un pati interior que disposa d'una escultura del rei Pere III, a la façana, composta per dos pisos sobreposats damunt d'un pòrtic d'arcs, hi ha l'escut de la ciutat escolpit en alabastre, còpia de l'original de Jacint Miquel i Sorts.




Com qualsevol ciutat medieval important, Manresa estava totalment enmurallada. Un dels seus vestigis és la Torre del Portal de Sobrerroca. Amb un altre torre, formava el portal que protegia l'entrada a la ciutatpel camí que venia de Vic fins a la plaça del Mercat de la ciutat. Com indica el seu nom, el portal va ser construït sobre una roca.

Anem cap a la Cova, i passem primer per davant de la Capella del Rapte, d'estil neogòtic, reconstruïda l'any 1952, que conmmemora un episodide l'estada de Sant Ignasi a Manresa. En aquest indret, llavors era l'hospital de Santa Llúcia, el sant va tenir un defalliment i va romandre vuit diesi vuit nits inmòbil.

Ignasi de Loiola, fundador de la Companyia de Xesus, va estar a Manresa, durant un any (1522), i aqui va descobrir la seva vocació religiosa, on vivia en una cova on meditava i feia dejú, i va escriure els seus Exercicis Espirituals. Així, apropant-nos al monumental edifici, conegut com la Cova, podem veure que dins hi ha la cova on va estar Sant Ignasi.

El colosal edifici neoclàssic i d'estil barroc, és la Casa d'Exercicis (1894-96), que acull als peregrins de tot el món que venen aqui a practicar els Exercicis Espirituals. També és la residència d'una comunitat de jesuites. Entrem per l'església (1750-63), un dels exemples més notables d'arquitectura jesuística. La decoració interior, d'estil rococó, és del segle XIX.

Passem a l'avantcova, un passadís dissenyat, a principis del segle XX, pel jesuïta Martí Coronas. Quatre vitralls de colors mostren pergamins amb pensaments del sants. El sostre recorda l'estil e la Renaixença catalana, i com a guardians de la cova, dos àngels de bronze, símbols de l'oracio i penitència de Sant Ginasi, obra de Josep Llimona.

Entrem en la coveta, presidit per un retaule del segle XVII d'en Joan Grau. Conté també una sèrie de medallons, obra de Josep Sunyer.





I per últim, anem cap al Pont Vell, que travessa el riu Cardener. D'origen romà i que ha sofert diverses destruccions, l'actual es una reconstrucció fidel del pont medieval del segle XII, del qual només es conserven les bases de l'arc central. L'alçada màxima és de 25m sobre el riu.


Si voleu coneixer més de la ciutat i la seva història, podeu visitar el següent bloc: http://historiesmanresanes.blogspot.com/

Llegir més

El Monestir de Sant Benet de Bages

(06/11/2010) El Monestir de Sant Benet de Bages es troba dins dels límits del municipi de Sant Fruitós de Bages, aprop de la capital de la comarca, Manresa. Aquesta abadia benedictina va ser fundada cap a l'any 960, a iniciativa del noble Sal·la i la seva muller Ricarda. El mateix fondador va obtindre en un viatge a Roma la tutela papal, portant a la vegada les relíquies de Sant Valentí, ja venerat en la zona. A inicis del segle XII una incursió musulmana arrasà el monestir, obligant a construir-se de nou l'església que l'acabaren al voltant del 1212, i el claustre, que l'iniciaren a continuació.

La Pesta Negra del segle XIV portà la gairebé desaparició del monestir, i a finals del segle XVI, segons una bula papal de Climent VIII, Sant Benet perdé la seva independència i passà a mans del monestir de Montserrat que el transformà en escola d’arts i més endavant en residència de monjos ancians. D’aquesta època es conserven part de la decoració barroca de l’església i l’edifici de cel·les de l’ala de migdia, construït damunt d’un impressionant celler gòtic.

L’any 1835, amb la Llei de Desamortització, es produí l’exclaustració definitiva dels monjos i s’encetà un període d’abandó i deteriorament del monestir. Finalment, el 1907 el cenobi fou adquirit per la família del pintor Ramon Casas, que el restaurà sota l’assessorament de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch i el transformà en residència d’estiueig familiar. Aquesta restauració va fer desapareixer edificis i estances de la part est del claustre, degut al seu estat de total ruina, entre les quals hi havia l'antiga sala capitular.

Actualment el monestir forma part de l’obra social de Caixa Manresa, que l’adquirí l’any 2000, en portà a terme una restauració exhaustiva i l’integrà en l’actual conjunt de Món St Benet; un projecte cultural, turístic i de lleure d’una gran singularitat inaugurat el novembre de 2007. El complexe està format per diferents edificis i es poden fer 3 visites diferents:

- Mil anys d'història d'un monestir: una visita a l'espai monumental del monestir, que dura al voltant d'uns 75m.
- Un dia en la vida de Ramon Casas: visita a les estances del sobreclaustre del monestir (45m), on la família del pintor català va viure, convertint-la en una residència d'estiu modernista, i on es poden veure una col·lecció d'arts decoratives, i reviure aquella època.
- El sentit dels sentits: una visita a la Fundació Alícia (60m), un espai de recerca i experiment de les percepcions i com funcionen els sentits en el moment de menjar...




Agafem la primera visita (9,60€), que combinarà les explicacions d'un/a guia amb l'ús de la tecnologia amb projeccions, música i llum, per a submegir-se dins del món espiritual del monestir. La visita es comença davant de la porta de l'església,




L'església és de planta de creu llatina , amb una nau de 25 metres de llarg per 7,5 d'ample, coberta per una volta lleugerament apuntada i dividida per tres arcs torals.




Sota l'altar major hi ha una cripta, molt transformada en època barroca, que guardava les relíquies de Sant Valentí. Després de veure-la, ens seiem per a veure la primera projecció, en la qual Bernat Garrich, l'últim abat del monestir, ens explica una mica més sobre Sant Benet. La projecció està enriquida amb efectes de llum i so distribuides per diverses zones de l'església, multiprojeccions i l'imatge tridimensional d'un bisbe sobre un altar, també virtual, exercint la consagració...


Passem al claustre que constitueix l'element central del conjunt. Es format per quatre galeries de sis arcs cada una, amb 64 capitells amb decoració vegetal, geomèrica i també de figuratius amb motius d'inspiració mitològica, d'inspiració cristiana o amb escenes humanes i d'animals.




En una de les cantonades de les parets, una finestra molt gran, fet inhabitual en un claustre. Donava a la sala capitular, que no veiem. Tot va ser fruit de la restauració que va fer la família Cases, quedant d'aquesta manera.










Seguidament, passem al celler, on ens tornem a seure, i veiem un altre explicació de fets històrics que varen pasar... Després anem cap a les antigues cel·les dels monjos, en la primera planta de l'edifici, on podem veure diverses obres d'art, així com una última projecció...




Sortim cap a una impressionant galeria/terrassa modernista, on podem disfrutar de la vista i dels jardins...











Ens dirigim cap a la sortida, i des d'un pati, podem veure el Palauet, un edifici del segle XIV, de dues plantes, que es construí per substituir l'antiga sala capitular romànica, i que presenten uns arcs apuntats que sustenten l'estructura.




Hora de dinar, i un bon lloc per anar, és en el mateix municipi, a la masia de Les Brucardes, un lloc especialitzat en carns a la brasa.






Davant mateix, es troba l'ermita de Sant Sebastià, una capella de nau única i àbsis semicircular. El portal, localitzat a la façana principal, és un simple arc adovellat semicircular. A mitjan segle XVIII es féu una reforma total. Fa uns anys es va restaurar de nou, i fou novament consagrada al culte l'any 1982.


Després de dinar, Manresa ens espera...

Llegir més

Sant Cugat de Vallès

Al vessant nord-occidental de la serra de Collserola, en la comarca del Vallès Occidental, trobem el municipi de Sant Cugat, que està format apart del propi nucli, per Valldoreix i els districtes de Mira-sol, la Floresta i les Planes. Amb més de 80.000 habitants, podem trobar centres innovadors i empresarials, entre molts altres, com el Centre d'Alt Rendiment, ESADE i el Catalonia Innovation Triangle (CIT), un consorci creat amb els ajuntaments de Cerdanyola i Rubí, per promoure el desenvolupament i la promoció econòmica del territori, de les empreses i dels professionals.

El Reial Monestir de Sant Cugat de Vallès

El monument més important i conegut és el seu monestir benedictí, que està format per l’església, que té adossat el campanar, el claustre i les seves construccions annexes. Davant de l’església es troba el Palau Abacial. Altres elements del conjunt són el Portal Major i la Creu de Terme. Rodeja el recinte, cap al sud i a l’est, el mur de l’antiga muralla exterior.

Història

Els seus orígens documentats es remunten fins el 878, en el qual es nombra l’abat Ostofred, un precepte del rei franc Lluís el Tartamud. Antigament, hi havia un assentament romà, i la tradició diu que aquí va morir Sant Cugat, víctima de les persecucions de Dioclecià, i al voltant del seu enterrament, s’hi van anar succeint diverses construccions.

El 985, les tropes sarraïnes d’Almansor van destrossar gran part del monestir, morint l’abat i part dels monjos. L’abat Odó, un home guerrer, va refer el monestir i va ser un dels artífex del creixement material i espiritual de l’abadia. La seva tomba, es troba en la part esquerra de l’església. La seva posició estratègica, amb les terres fèrtils del Vallès i la seva proximitat a Barcelona, la van situar en una posició immillorable per participar en l’expansió territorial del comtat de Barcelona, durant els segles X-XIII.

A mitjan del segle XII, es van iniciar les obres de construcció del nou monestir, sent d’aquesta època les galeries baixes del claustre i la part romànica de l’església. Fins el 1337, no s’acabà l’església, el que va comportar conviure amb l’estil gòtic de l’època. L’any 1350, s’iniciaren les obres de fortificació, i el rei Pere III la va ampliar afegint-ne torres de guàrdia.

Durant la nit de Nadal de 1350, l’abat Arnau Ramon de Biure fou assassinat al peu de l’altar per raó d’un testament a favor de l’abadia. L’assassí va ser Berenguer de Saltells, un lladre fill d’un ric propietari de Cerdanyola. La tradició diu, que en aquell moment un gall es va posar a cantar. Així, podem veure la representació d’aquest gall en la part dreta de l’església.

Després vingué un període de decadència , on els abats eren elegits per Roma o el rei de torn, enlloc dels propis monjos, i amb la unió de les corones catalanoaragonesa i castellana provocà la pèrdua de poder i influència que havia sostingut fins en aquell moment.

Finalment el 1835, els monjos abandonaren el monestir, amb la desamortització de Mendizabal que obligava als ordes religiosos a abandonar les seves pertinències.

Evolució gràfica del monestir

El monestir tal com avui es coneix és el resultat d'un llarg procés constructiu, havent sofert succesives transformacions arquitectòniques per tal adaptar-lo a les necessitats canviants de la comunitat monàstica i als llenguatges artístics de les diferents èpoques.



El claustre



L’element més destacat del monestir és el seu claustre romànic del segle XII, construït sobre un d’anterior. En el segle XVI se li va afegir el segon pis i es construí l’atri d’entrada.




Cada galeria del claustre consta de quinze arcs de mig punt sustentats en dotze parelles de columnes i pilars als extrems i cada cinc arcs. Cadascuna d’aquestes columnes està decorada amb uns capitells finament elaborats, amb motius variats, podent-los diferenciar-ne dos tipus; els decoratius, amb temàtica vegetal i animal, i els narratius, amb escenes figurades, la majoria vinculats al cristianisme o a la vida monacal.

Arnau Cadell, escultor, que treballava en el claustre de la catedral de Girona, va ser cridat per a aquesta obra de Sant Cugat, i se n'ocupà tant de l'obra escultòrica com de la constructiva de la primera fase del claustre.









Dins del jardí del claustre, es poden observar les restes de la basílica paleocristiana del segle V.






El claustre superior, està integrat també per arcs de mig punt que descanses sobre capitells d’ordre toscà. Les galeries estan cobertes amb un entramat de bigues de fusta. Des d’aquí, podem observar el cimbori octogonal, del segle XIII, amb un gran finestral en cadascuna de les seves cares, coronat per un petit campanar de dos pisos.

L’església


La façana principal, del segle XIV, destaca per la seva rosassa, de 8,2m de diàmetre, que il·lumina la nau central de l’església. Dues roses laterals, molt més petites, indiquen la nau lateral, i la portalada està formada per arcs ogivals en degradació.

L’església, de tres naus, combina l’estil romànic, de quan es va iniciar, i el gòtic, quan va ser acabada. La decoració és mínima, amb una il·luminació discreta.



El Palau Abacial



Aquest edifici va ser edificat durant el segle XIV, aprofitant les restes de les torres i muralles que envoltaven l’abadia, i durant el segle XVIII es va refer considerablement. Era la casa de l’abat, i malgrat que sembla una casa forta, el seu caràcter és auster sense cap detall que demostri luxe.



La creu de terme





Del segle XV-XVI, assenyalava l'entrada al terme municipal. Va ser enderrocada durant la dècada dels 60, quan es va demolir la tanca que envoltava al monestir i fins el 2003, va ser custodiada pel Club Muntanyent, quan es va reposar.







El Portal Major


Del segle XIV, l'entrada al monestir s'efectuava per aquesta torre, fruit de les reformesde les muralles al segle XIV. El portal era precedit d'un pont sobre un fossar i un segon portal exterior amb dues torretes. Aquestes defenses van ser enderrocades per ordre de Felip V, com a penalització per l'oposició del monestir a la seva elecció com a monarca, que provocà la Guerra de Successió.


L'oferta cultural

Apart del monestir, Sant Cugat també destaca per la Torre Negra, una casa fortificada dels segle XIII-XIV, el seu celler cooperatiu i diverses cases modernistes.


En l'entrada del claustre del monestir, es poden veure els gegants del municipi, en Joan i la Marieta, amb una alçada superior als 4 metres. Remarcar que la mà esquerra d'en Joan reposa a les seves esquenes, un fet inèdit en el món geganter, on la majoria de gegants porten les mans al davant. Al costat, en Valentí, un gegantó que es pot trobar dins de les Llegendes de Sant Cugat del Vallès, escrit per en Rogeli Pedró.




En el centre de la ciutat, trobem un gran espai cultural amb diverses ofertes, una al costat de l'altre. A la part esquerra, es troben els Cinemes Sant Cugat, una sala multicines, formada per quatre sales. Al costat el Teatre-Auditori Sant Cugat (1993), obra dels arquitectes Ramon Artigues i Ramon Sanabria. Amb una sala polivalet equipada amb alta tecnologia, té capacitat per a gairebé 800 espectadors, amb un escenari d'uns 400m2 en format teatre o de 250m2 en format d'auditori.

A continuació, podem veure l'Escola Municipal de Música Victòria dels Angels (1992), que porta el nom de la cèlebre soprano. Amb una superfície construïda de més de 2000m2, l'Escola disposa d'aules per al traball individual, així com una sala polivalent per poder treballar en grup.




I l'últim edifici, és la Biblioteca del Mil·lenari (1993), dissenyada per Antoni de Moragues i Irene Sánchez, adscrita a la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona.




Centres Innovadors

Com a centres innovadors que s'han instal·lat en el terme municipal, tenim l'Esadecreapolis, un campus d'ESADE convertit en un centre internacional d'innovació per a practicar l'Open&Cross Innovation, en un entorn òptim per a dinamitzar la innovació i el rendiment empresarial.




Divida en dos zones, la empresarial es composa de l'edifici Creapolis i una Residència-Club, on participants de la formació educativa poden allotjar-se i participar de les activitats del centre. L'altra zona, l'acadèmica, ESADE, fica a la disposició el seu professorat i centres d'investigació.

Llegir més