Girona (II): monuments religiosos

Creuem de nou el riu Onyar, i veiem l'església de Sant Feliu que acull la capella dedicada al patró de Girona: Sant Narcís, conegut com el sant de les mosques per l'aparició miraculosa d'aquests insectes sorgits del seu sepulcre que, segons la llegenda, van foragitar les tropes franceses durant el setge de l'any 1285.

La col·legiata és originària dels primers temps del cristianisme, conservant bona part de l'edifici romànic, completat més tard amb les naus i cobertes gòtiques i la seva façana barroca dels segles XI-XVII. Destaquen els sepulcres romans i paleocristians.

Ben aprop, es troba la Catedral, resultat de diversos estils superposats (segles XI-XVIII). Consagrada a Santa Maria, i situada en el punt més alt de la ciutat, disposa de la nau gòtica més gran del món, de quasi 23 metres i la segona més àmplia, de qualsevol estil, després de la Basílica de Sant Pere. Disposa d'un museu amb importants obres com el Tapis de la Creació i un claustre romànic del segle XII. La escalinata va ser construïda durant el segle XVII, i disposa de 90 escales dividides en tres seccions de trenta.


En la mateixa plaça, també hi ha la Casa Pastors, un edifici renaixentista actual Palau de Justícia i la Pia Almoina. A més, també es troba, al costat, la Casa de l'Ardiaca i el Palau Episcopal.













Al barri de Sant Pere, tocant a la catedral, el monestir de Sant Pere de Calligants, seu del museu d'arqueologia, la capella de Sant Nicolau i els banys àrabs, són exemples de l'arquitectura romànica catalana.


El monestir de Sant Pere, de l'ordre benedictina, del segle XII, estava inicialment a extramurs de la ciutat, però amb la reconstrucció de les muralles per Pere IV, l'inclogué dins la ciutat. El seu claustre és un dels més reconeguts.



La capella de Sant Nicolau, situat enfront del monestir, és del segle XII, amb una única nau i un cimbori octogonal.

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada