Al cor dels Pirineus i del Canigó, es troba la petita ciutat medieval de Vilafranca de Conflent (
Villefranche-de-Conflent), fundada en el segle XI, i fortificada per Vauban en el segle XVII. Formada bàsicament per dos carrers planers i paral·lels, domina la vila el Fort Libèria, que comunica amb la ciutat mitjançant el seu passadís subterrani de 734 esglaons.
Tant el recinte com el fort i la Cova Bastera són una de les dotze obres militars realitzades per Sébastien Le Prestre, marquès de Vauban, reconegudes com a Patrimoni Mundial de la Humanitat, juntament amb les d'Arràs (ciutadella), Besançon (ciutadella, recinte urbà i el fort Griffon), Blaia-Cussac-Fort-Médoc (ciutadella i els forts Paté i Médoc), Briançon (el seu recinte urbà i fortaleses, el pont d'Asfeld i la Comunicació Y), Camaret-sur-Mer (la torre Dorée), la plaça forta de Longwy, la plaça forta de Mont-Dauphin, Montlluís (recinte i ciutadella), la plaça forta de Neuf-Brisach, Saint-Martin-de-Ré (ciutadella i recinte) i les torres observatoris de Saint-Vaast-la-Hougue.
La vila fortificada
A finals del segle XI, el comte de Cerdanya Guillem Ramon I va decidir construir una vila on conflueixen els rius Tet (
Têt), Cady i Rotja per protegir-se de les invasions i desplaçar el centre del Conflent que estava llavors a Cornellà de Conflent. A la nova vila se li concedeix el títol de
vila franca, els previlegis de la qual incitaren a diferents oficis com els teixidors, drapaires, adobers, picapedrers, negociants... Posteriorment també se li autoritzà a fer un mercat setmanal, l'únic de tot el Conflent. La seva ubicació ja era important en aquella època per a la defensa del nord de Catalunya.
Durant la Guerra dels Segadors, el 1654, l'exèrcit francès va assetjar i prendre la vila, i ja no l'abandonaren més, en virtut del Tractat dels Pirineus. Vauban va modernitzar l'antic sistema defensiu, força malmès per la guerra, fent de la vila una gran fortalesa de planta pentagonal, amb un gran baluard a cada angle. També va fer bastir altres fortificacions externes complementàries, entre les quals la de la Cova Bastera, una gran caverna natural d'uns 200m d'extensió, convertint-la en casamata, i sobretot, el fort Libèria, bastint a mig vessant de la muntanya de Bell-lloc. Al segle XIX, Napoeló III uní Vilafranca amb la fortalesa, des del nivell del pont de Sant Pere, per un soterrani conegut com el dels 1000 esglaons, encara que en té uns quants menys.
Després de l'annexió a França, la tradicional indústria tèxtil va desaparèixer i la capitalitat del Conflent passà poc a poc a Prada, ja que el terme municipal estava limitat al clos fortificat i tota l'economia depenia de la guarnició que hostatjava. Al començament de la Revolució Francesa el municipi prengué el nom de
Commune-Franche, i durant la Guerra Gran (el 1793), les tropes espanyoles aconseguiren mantenir-se a la vila durant unes setmanes. L'exèrcit francès va abandonar la fortalesa el 1919.
A la vegada que fou fundada la vila, Artau II, bisbe d'Elna, inicia la construcció de l'
església parroquial de Sant Jaume, sota la dependència del priorat de Cornellà de Conflent. Originalment estava format per una única nau amb un claustre arran de la muralla. Durant el segle XIII, el claustre desapareix donant pas a una segona nau i prolongant-se totes dues. A finals del segle XIV s'afegí un campanari de planta quadrada de tres plantes, amb merlets acabats en forma piramidal i finestres amb arcs apuntats.
La porta principal està formada per una doble arquivolta decorada i quatre columnes amb els seus respectius capitells llaurats, amb llinda i timpà llis. L'arquivolta exterior apareix decorada amb caps d'humans i d'animals. Els quatre capitells són idèntics en dimensions i en iconografia a quatre capitells existents en el proper
monestir de Sant Miquel de Cuixà, fet que fa pensar que el mateix taller que va esculpir el claustre de`l monestir també ho va fer per a Vilafranca.
Dos llargs carrers formen el traçat urbà de la vila: el de Sant Joan, que dóna a la porta d'Espanya, i el de Sant Jaume, a la porta de França. Passant pel costat del baluard de la Carnisseria i del
pont de Sant Pere (del segle XII), i traspassant les vies del
Tren Groc, un camí s'enfila cap al Fort Libèria. Entre el camí i el soterrani hi ha una persona a la qual comprar les entrades per visitar la fortalesa.
Es recomanable, encara que faci sol, pujar pel camí i després baixar per les escales del subterrani.
Pujant pel camí, es pot veure l'estació del
Tren Groc, d'on surt i que té com a destinació final Latour-de-Carol, a 10 minuts de la frontera espanyola. També es pot observar al lluny el poble elevat d'Eus.
El Fort Libèria
El nom actual de la fortalesa recorda a la denominació fundacional de Vilafranca com a
Vila Libera (ciutat lliure, ciutat o vila franca), encara que inicialment Vauban li va ficar el nom de Castell de Vilafranca. El 1669 Vauban va veure la necessitat d'un fort per protegir la ciutat que era massa vulnerable. El seu projecte que pujava a 66.000 lliures va ser refusat, però deu anys després, quan Vauban va esdevenir Comissari de les fortificacions, va dibuixar els plans del fort i va fer acceptar el seu projecte. El 1681, la fortalesa ja albergava dues companyies de soldats, un centenar d'homes. Vauban la va considerar com una de les seues millors realitzacions. Adaptada a la manca de terreny, la construcció s'estén sobre tres nivells compartimentats amb una caserna independent cada un.
En el
primer nivell, es pot veure com el camí de ronda és vorejat de baranes de ferro forjat català. El mineral que era extret del Canigó i treballat a les fargues catalanes, era fàcil d'afaiçonar i es rovellava poc.
La construcció de la muralla va ser feta amb pedra que conté molt marbre rosa, abundant en el massís calcari de Bell-lloc on està assentat el fort. La part alta de la muralla és de maons, material més tendre per a què les bales enemigues s'aixefessin i no poguessin rebotar sobre els defensors darrera les espitlleres. Les garites (les postes de guaita sortint de la fortalesa) foren plaçades a cada punta de la construcció limitant així els angles morts. Amb un cop d'ull es vigilaven les valls de Prada, de Vernet, Cerdanya i la ciutat a baix de tot.
Per accedir al
segon nivell es fa únicament per dues portes que travessen una muralla interior amb boques de canó i espitlleres que donen sobre el primer nivell. Així en cas d'invasió del primer, els soldats podien contraatacar. De cada banda de la caserna foren afegits refugis suplementaris quan aparegueren les bales de canó explosives. Aquestes cambres al recer de les bombes tenien parets fetes d'una forta espessor de terra continguda dins de dues parets de maons que protegien eficaçment els soldats dels bombardeigs de la muntanya. Dins d'aquest nivell, es trobava la caserna dels soldats.
L'itinerari de la visita ens porta en el
tercer nivell, pel camí de ronda, on es troba la caserna dels suboficials, en el primer pis, i en la planta baixa hi havia el forn de pà, i un magatzem que va ser transformat en posta de policia. En el soterrani hi ha la pressó. Aquestes dependències són visitades posteriorment.
El sistema de defensa del tercer nivell era el més vulnerable. Per protegir-se de les peces d'artilleria que l'enemic hagués pogut ficar a la muntanya darrera del fort, Vauban va imaginar un doble sistema de defensa. D'antuvi donà a la part superior del fort una forma panxaguda, com una proa d'un vaixell, per mor de fer rebotar les bales de canó.
El dispositiu defensiu s'ha reforçat mitjançant una galeria cavada en la contraescarpa, la cara o pla que es troba més pròxim a la cara exterior del fossat. Pels seus tunels es podia arribar a diferents punts de la fortalesa i era on hi havia els polvorins.
Arran del nivell tres, a la caserna dels suboficials, hi ha el
forn de pa on es podia cuinar 1800 racions de pa en 24 hores. Per emmagatzemar la farina, hi havia un soterrani sota la capella que podia contenir 300 sacs, ficades en barrils.
Sota la caserna hi ha la
presó de les dames on van estar entre altres la Marquesa de Brinvilliers i La Voisin, la primera per haver enverinat la seva família i la segona per proveir verí, filtres d'amor i practicar màgia negra. Es va obrir un tribunal d'excepció per descobrir qui eren les clientes de La Voisin. Les persones arrestades i interrogades van implicar a dames de la Cort i quan van mencionar el nom de Madame de Montespan, favorita del Rei, aquest va témer l'escàndol i va fer tancar el tribunal. Va enviar tothom sense judici el més lluny posible de la Cort, primer a la fortalesa de Salses. Sis de les detingudes, i després dues més, van arribar més tard a Vilafranca de Conflent. El governador va ser avisat que les presoneres havien calumniat les dames de la Cort i que si gosaven parlar-ne havien de ser apallissades. Louvois, Ministre de la Guerra, va donar ordres severes: havien de ser cuidades per algú de confiança i encadenades a la paret. Per evitar tot contacte amb l'exterior, es va edificar davant la finestra una paret que només deixava l'espai suficient per donar claror i ventilació a la presó. Dues de les preses varen sobreviure durant molt de temps: La Guedon, 33 anys, i La Chapelain, 44 anys.
A partir del segle XVII es van incloure les capelles dins les fortaleses medievals i va ser Vauban qui va otorgar el descans dominical als soldats. La
capella del fort està dedicada a Sant Pere de la Roca. Quan l'exèrcit es va retirar, la capella va tornar al culte el 1957. Les vidrieres i l'altar són d'aquella època. La cripta servia de presó per als soldats. El campanar, d'estil romànic, va ser edificar el 1930 i és la part més recent de la fortalesa.
Al segle XIX, sota Napoleó III, es pensà modernitzar la fortalesa, afegint-se tres bastions amb casamates, amb un canó en cada un d'ells dirigit cap a cada vall. A la mateixa època, entre la vila i el fort es va instal·lar una bateria i van connectar tots aquests dispositius per una escala subterrània. Aquest passadís amb els seus graons de marbre rosa i la seva volta de pedres tallades baixa fins al a ciutat amb un desnivell de 180 metres. Es tracta del
passadís subterrani més llarg d'Europa, amb 734 esgraons.
Tornar a:
Tres dies pel Vallespir i pel Conflent
