Cerdanya. Per Llívia, Bajande i Estevar

Llívia

Llívia (1.224m), a pocs minuts de Puigcerdà, té la particularitat de ser un enclavament en territori francès. Antiga capital de la Cerdanya, té un ric patrimoni amb una de les farmàcies més antigues d'Europa, un nucli vell ben conservat, l'església parroquial de Nostra Senyora dels Àngels, d'estil gòtic tardà, i les restes de l'antic castell, el més antic de la comarca, a les afores del poble i que va ser enderrocat per les tropes franceses del rei Lluís XI a la fi del segle XV.


Llívia

El rei Carles I, l'any 1528, va concedir a Llívia la condició de vila, fet que va resultar cabdal pel que passà posteriorment a gran part de la comarca. Després de la Guerra dels 30 anys, el 1659 es signà el tractat dels Pirineus que portarà la pau entre les monarquies espanyola i francesa. La corona hispànica perd el Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i 33 pobles de la Cerdanya. Les negociacions s'eternitzen i l'any següent, es signa el tractat de Llívia en el que es decidiren quins havien de ser aquests 33 pobles. Llívia, al tenir condició de vila, va passar a ser un enclavament dins de França. Malgrat això, no va ser fins el 1866, amb el tractat de Baiona, quan es va determinar definitivament la frontera entre Espanya i França. El municipi comprèn la vila de Llívia, el poblet de Gorguja i el llogaret de Cereja.


El barri vell, declarat d'interès cultural, està format per cases típiques cerdanes, moltes d'elles restaurades. Algunes d’elles són de la típica arquitectura cerdana, amb teulada de pissarra, portals amb clau granítica, façana de pedra picada i balconades i porticons de fusta. Trobem també edificis interessants.

Llívia

Al capdamunt del nucli antic es troben l'església parroquial i la Torre Bernat de So (1584-1585). Després de la destrucció del castell, es va construir aquesta torre de planta circular que, juntament amb l'església, es convertiren en la nova fortificació de Llívia, amb la intenció de fer prevaldre drets antics i privilegis, motius sempre de disputa amb Puigcerdà, que li arravatà la capitalitat de la Cerdanya.

Creu de Toret de Llívia
La Torre Bernat de So i la Creu de Toret

Al llarg de la seva existència, la torre ha tingut vàries funcions: la de presó real, a partir del 1834. El 1835 s'hi trasllada la Casa Consistorial que hi perdurarà fins la dècada del 1950; la de museu, després de la compra, el 1965, de tot el utillatge de l'antiga farmàcia Esteva; o la de seu del Patronat del Museu Municipal.

L'església de Nostra Senyora dels Àngels inicià la seva construcció a finals del segle XVI, a partir de les pedres d'una primera església que hi havia en el mateix lloc i les de l'enderrocat castell. Externament, podem veure tres torres amb els trets típics d'una fortalesa, fet no massa habitual en aquesta mena d'edificis. Amb dues entrades, una d'orientada a migdia i més petita, i la principal, d'estil renaixentista amb una portalada decorada amb ferro forjat.

Església de Nostra Senyora dels Àngels de Llívia

Està formada per una sola nau central amb cinc capelles a cada lateral, i es recolza sobre una nervadura gòtica i a les seves claus hi figuren la Mare de Déu dels Àngels, l'escut dels Descatllar, el de Catalunya i una referència al Castell.

Entre l'església i la torre Bernat de Só hi ha la Creu de Toret, una creu de terme que pertanyia als Toret, grans terratinents de Llívia i Estevar. Originalment es trobava al peu del Camí de Toret i s'utilitzava com a referència en aquella època per als rituals religiosos des d’on s’hi feia la benedicció del terme i les seves terres de cultiu.

Davant mateix de l'antiga fortificació, en el mateix edifici de l'actual ajuntament, el 1981 s'obre al públic el Museu Municipal de Llívia, l'origen del qual l'hem d'anar a buscar en el mobiliari i instrumental procedent de l'antiga Farmàcia Esteva. La Farmàcia de Llívia existia ja el 1415. El 1439 era dirigida per l’apotecari Jaume Esteva, el llinatge del qual, d’apotecaris, mantingué la farmàcia al llarg de vint-i-tres generacions, fins que el 1942 Lleó Antoni Esteve tancà la botiga i es traslladà a Puigcerdà. El 1958 el seu propietari confià la custòdia de l’antiga farmàcia a l’ajuntament, i el 1965 la Diputació de Girona l'adquireix per 300.000 pessetes. Els hereus Esteva van estipular per a la seva venda que el material de la farmàcia no sortís mai de Llívia.

Casa de la Vila de Llívia

Abans d'entrar a l'espai de la farmàcia, peça clau del Museu, es fa un passeig per la història sense interrupció des del neolític fins als nostres dies de la Vila de Llívia a través de les peces arqueològiques i documentals que s'han conservat. Aquí podem trobar una col·lecció arqueològica amb destrals del Neolític, monedes i ceràmiques romanes, i altres objectes històrics com capitells de l'antiga església, terrissa medieval...

A l'espai dedicat a la Farmàcia Esteva, una de les més antigues i de més renom internacional d'Europa, els seus materials ens transporten a les apotecaries dels segles XVII, XVIII, XIX i principis del XX i ens permeten conèixer, de la seva mà, l'evolució d'aquestes oficines de farmàcia.

Museu Municipal de Llívia
Al mig, un cordialer, un moble policromat del segle XVIII on es guardava els productes més preuats o perillosos. El moble està coronat amb una imatge de la Verge del Rosari.

Però abans de veure el que es conserva hi ha un documental on es parla de les plantes medicinals de la zona i la història de la farmàcia. Acabat el documental, darrere d'unes cortines s'il·lumina dues vitrines que allotja la col·lecció.

Museu Municipal de Llívia

Entre el conjunt d'estris, pots, llibres i altres objectes de la farmàcia es destaquen unes caixes de fusta amb els retrats, pintats, de savis apotecaris i doctors, obra potser del segle XVII; també són notables, i han tingut una major difusió, els pots de farmàcia de ceràmica decorada amb blau de cobalt, vidrada, etc.

Museu Municipal de Llívia
Acabada la visita, un dels millors llocs per menjar a Llívia i de la comarca és sens dubte 'La formatgeria de Llívia', un restaurant ubicat en una antiga fàbrica de formatges, camí de Gorguja, on es pot gaudir d'excel·lents fondues i raclettes i carns cuinades a la pedra, entre moltes altres coses.

La Formatgeria de Llívia

I després de menjar, es pot tornar a Llívia veient algun dels petits pobles francesos que l'envolta...

Des de La Formatgeria de Llívia

com  el proper Bajande (1.325m) amb l'església de Sant Bartomeu, romànica del segle XI o...

Bajande

... Estavar (1.218m) amb diverses cases cerdanes i l'església de Sant Julià, romànica del segle XII. En el seu interior es troben unes pintures murals que daten del segle XII.

Estavar

Més informació i bibliografia en: Ajuntament de Llívia | Enciclopèdia catalana | Bibliografia i més informació en: Els 40 millors llocs de la Cerdanya amb automòbil (Edicions RACC - 62, S.L.)

Anar a: Uns dies per la Cerdanya

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari