Jordània (III): Madaba, el Mont Nebo i Karak

(16/06/2009) El programa del dia consisteix en visitar el mapa-mosaic en Madaba, el Monte Nebo, el castell de Kerak i arribar a mitja tarda a Petra, on farem nit. Sortim de l'hotel a les 8:30h amb les maletes, cap al sud, cap a la ciutat de Madaba.

Madaba (la ciutat dels mosaics)

En una hora hi arribem. Citada vàries vegades en la Biblia (com la ciutat moabita de Médeba), va ser un gran centre del cristianisme, primer amb les persecucions dels cristians per part dels romans, fins que l'any 316, amb Constantí el Gran, es convertí en la religió oficial de l'imperi. Es varen construir moltes esglésies i monestirs, adornats amb espectaculars mosaics bizantins. Amb l'arribada dels perses i omeies, no suposà la destrucció dels mateixos, sino que hi va haver una gran convivència religiosa, fins que un terratremol destrossà Madaba, l'any 749. Durant el segle XIX nombroses famílies àrabs cristianes arribaren a la ciutat, rescatant de l'oblit les esglésies i temples bizantins.

Fem parada al Centre de Visitants, ubicat en una casa construïda al voltant del 1907, per Suleiman Ibrahim Bajjaly per la seva nombrosa família. Es una típica casa tradicional jordana de l'època. Com moltes famílies de Madaba, els propietaris vivien aqui i arranjaven granjes fèrtils a les afores de la ciutat. D'aqui caminem, cap al centre de la ciutat...

... fins a l'Església ortodoxa grega de Sant Jordi construïda l'any 1884 sobre una altra de bizantina, i on es va descobrir un impressionant mosaic, en el sòl de l'església. Data del segle VI, i és un mapa de Terra Santa, que detalla els llocs bíblics més importants del Líban a Egipte, mostrant amb minuciossitat el riu Nil, el Mar Mort i Jerusalem, incloent l'església del Sant Sepulcre.

Destaca també el riu Jordà, amb els peixos que giren a l'arribar a la desembocadura del salat Mar Mort. Format per dos millions de peces, va arribar a medir 15x6 metres, quedant només avui en dia una tercera part. Apareixen escrits en grec, més de 150 noms, usant-se lletres de diferentes mesures en vermell, blanc i negre per a indicar els territoris bíblics o la importància relativa de les ciutats. També s'usen símbols com dues torres amb una porta que indiquen una ciutat, o una església identifica un lloc sant. Altres símbols són barques en els rius, palmeres en Jericó...

El Mont Nebo

Tornem cap a l'autobus, per anar al Mont Nebo, a 9km, lligat a la religió cristiana, ja que aqui, segons la Biblia, Moises va pujar a aquesta muntanya, per ordre de Yahvé, per a divisar la Terra Promessa a la qual no va poder arribar, poc abans de morir, als 120 anys.

Entrem per un camí que fa una mica de pendent, anomenat el camí de la pau, i on trobem un monument, en forma de fulles d'un llibre, que va ser inaugurat a arrel de la visita del Sant Pare Joan Pau II, l'any 2000. Al costat, el memorial de Moises.



Una tenda beduina, feta amb llana de cabra i pels de camells, allotja una sèrie de mosaics.

Darrera es veu l'església conmemorativa de Moises, erigida en el segle IV, i on destaquen els seus mosaics. Al trobar-se en plena rehabilitació, no hi vam poder entrar.

Seguim caminant, al voltant de l'església on hi ha la panoràmica de la Terra Promesa, amb la vall del Jordà i del Mar Mort. En el mirador, hi ha un gran monument modern en bronze que representa el sofriment i mort de Xesus en la creu i la serp que Moises aixecà en el desert.

De baixada de Nebo, ens aturem en el Centre artesanal Arts-River, on ens expliquen l'art de fer mosaics i es pot comprar a bons preus. Aquest centre realitza una tasca social, donant feina a nois/es discapacitats, i que ajuden a les seves famílies amb un sou. Inclús podem veure en una foto de la reina Raina amb l'empresari del centre.

Al-Karak

Seguim pel camí reial per anar a Al-Karak. Es una ruta més llarga i amb molts tombs, que anar per la carretera principal, l'autopista del desert, però queda degudament recompensat amb els seus paratges naturals (Wadi Mujib, Wadi Wala, Wadi Dana). Ja donava pas des dels temps dels amonites, moabites i edomites, que vivien a l'est del riu Jordà, fa 30 segles. Israelites, nabateus i romans la usaren en el seu camí a Petra; els cristians feien peregrinatge cap al Mont Nebo i els musulmans, cap al sud, a La Meca.

Dinem en un restaurant tipus bufet, aprop de la ciutat, i després ens adreçem cap a la fortalesa croada de Karak. No destaca per la seva estètica, sino per la seva robustesa i arquitectura militar. Construït durant la primera creuada, i acabat l'any 1161, s'erigí en la seu administrativa de la zona. Mideix 220m de longitut i 125m d'ample en l'extrem nord, i 40m en l'extrem sud. Es un laberint de corredors de pedra i passadissos foscos, per on perdre's...

En la película "El regne dels cels" de Ridley Scott, es poden veure fets que va passar en aquest castell. Reinaldo de Chatillon, un dels seus governants creuats, se'l coneixia per la seva reputació de brutalitat, cruel i traidor, i no dubtà en trencar la pau que hi havia en aquests moments amb els àrabs. Saladino va atacar el reine creuat i el guanyà en la batalla de Hattin. Després de perdonar a la majoria de presoners, ell mateix va decapitar a Reinaldo. Vuit mesos després, el castell va caure, després de l'assetjament, i passà a mans dels àrabs. Temps després, els ayubis i mamelucs ampliaren el castell amb noves reformes.

Cap a Petra

Aqui agafem l'autopista del desert, i després d'unes hores arribem a les afores de la Petita Petra i del poblat de B'Doul Umm Sahoum, on viuen els beduins que vivien antigament a Petra. El nostre hotel és el Petra Panorama, un hotel una mica vell, assentat sobre un turó, amb pisos esgraonats, i unes vistes magnífiques des de l'habitació.