Amsterdam (IV): els molins de Zaanse Schans

Dia 3 (30/11)

Arranquem el dia, esmorcant de camí cap a l'Estació Central. Passarem el matí a Zaanse Schans, una població a pocs quilòmetres d'Amsterdam, que té el seu atractiu pels diferents molins que hi ha i per ser una reproducció de la vida en la comarca del Zaan, durant els segles XVII i XVIII. Comprem el bitllet, anada i tornada per 5,10€, amb destinació Koog-Zaandijk, que és on hem de baixar. Es tracta de quatre aturades, i a només 20 minuts.


Només sortir de l'estació, ens trobem amb un dispensador gratuït de plànols, amb les atraccions del poble. Tota aquesta part és una zona bàsicament industrial, i seguim les indicacions de Zaanse Schans, on passem al costat d'un primer molí, fins arribar a un pont que ens portarà a la part turística...



Seguim caminant fins arribar a un pont, des d'on tenim una magnífica vista d'una sèrie de molins que es retallen contra el cel blau, al costat del riu Zaans, on en el passat, existiren centenars de molins al llarg del mateix, que executaven tot tipus de tasques industrials, i que convertiren aquest lloc en la primera zona industrial que va existir en el món. Avui en dia, s'han concentrat uns quants procedents de diferents llocs de la zona, amb la finalitat de no perdre la tradició que el lloc guarda històricament.

Creuem el pont i arribem al poble amb unes cases de fusta, amb façanes pintades de colors, majoritàriament verdes o negres, i finestres amb petites cortines d'encaix blanc. Entre elles, petits ponts individuals, coneguts com kippenbruggen i kwakels, que les connecten i que permeten salvar les lleres de les petites sèquies que les circumden. Al voltant de les cases, jardins dissenyats en l'estil francès, que pertanyien als comerciants rics que volien protegir la vista des de la seva casa. Aquest disseny dels carrers era típic de la planificació urbana de la regió fins a finals del segle XIX.



Una de les primeres cases és la botiga-museu Albert Heijn, una reconstrucció fidel de la primera botiga d'ultramarins d'Albert Heijn.
Aquí, Albert Heijn, el 1887, fent-se càrrec de la botiga dels seus pares, va començar a construir la seva cadena de supermercats Ahold, que avui en dia és tot un imperi en tots els Païssos Baixos. El seu interior és testimoni dels considerables canvis i aconteixements des d'aquella època fins avui.





El Noorderhuis es tracta d'un museu de vestits, inaugurat l'any 1972 per la reina Juliana. Construïda el 1670, està equipada amb sales d'època, vestits, pintures i objectes que ensenya la vida en el segle XIX d'un comerciant i de la seva família.










Després de passar pel carrer principal, veiem el primer molí d'aquesta part. Es el De Huisman, que s'encarrega de produir i vendre mostassa.



Seguim el camí, i girarem cap a les cases de la dreta on, en primer terme, hi ha la formatgeria De Catharina Hoeve, una rèplica d'una granja original de la zona, construït en 1988. Aquí podem degustar i comprar diferents tipus de formatge holandès que es fan diàriament.





Entre un petit canal i al costat d'un pont, De Hadel, un petit molí de prat, que amb les seves aspes de vuit metres fan girar una roda de paletes per a netejar l'aigua estancada.



Seguidament, venen dos edificis paral·lels: el Saense Lelie, una botiga de diamants i souvenirs, i el Zaanse Schans, una fàbrica d'esclops, on podem veure una col·lecció diversa d'aquestes sabates de fusta de totes les èpoques, a l'entrada. Abans de la botiga, amb centenars de parells d'esclops de totes les mides i colors, es pot veure les màquines i eines que permeten fer aquests esclops, i en funció del moment que vagis, poder veure una demostració i tot.






Tornem sobre els nostres passos a veure la resta de molins, deixant a la nostra esquena un parell de botigues més, de souvenirs, i al fons el Zaans Museum, amb la història de la regió, i el Verkade Paviljoen, amb la història de cent anys de pastissos i de la xocolata.

Gekroonde Poelenburg és gairebé l'últim dels 200 molins de serrar que es podien trobar en el Zaanstreek. Construït en 1869 en Koog aan de Zaan per a substituir a un molí semblant que va ser destruït per la construcció de la línia ferroviària Amsterdam-Alkmaar. En 1904, es va traslladar a Zaandam per a substituir un altre molí que es va cremar, i finalment l'any 1963 va ser traslladat fins a la seva ubicació actual.




De Kat és un molí de pintura, que transforma matèries primeres per a la fabricació de pigments, i està considerat com a únic. Es va traslladar aquí, el 1960, degut al desenvolupament urbà de Zaanse Schans.


El proper molí és el De Zoeker, un molí d'oli. Construït en 1672, i utilitzat per diverses funcions: d'oli, de serrar, de pintura... fins que es transformà de nou en un molí d'oli, a principis del segle XX, capaç de triturar i matxacar fruits secs i llavors per a produir oli. El 1968 va ser traslladat aquí, sobre una base prèviament preparat, en el lloc on hi havia un vell molí de vent que va ser destrossat pel foc. El moviment va ser espectacular, per les 18 tones de pes del cos octogonal, que s'aixecaren amb una grua mitjançant cables d'alimentació, i va ser necessari el ferrocarril i el transport fluvial per a moure'l a l'actual emplaçament.

Het Jonge Schaap és l'únic molí que podem visitar i construït fa pocs anys, concretament durant el 2006-07 per una Fundació, i que va costar gairebé 2.000.000,00€, segons uns plànols que es van fer l'any 1942, al desmuntar l'antic molí. Un vídeo introductori, explica com va ser la fabricació i muntatge del mateix, i després accedim a l'interior del molí... Es tracta d'un molí de serrar, del tipus bovenkruier, on només el cap del molí gira en la direcció del vent mitjançant una roda d'orientació situada sota la cua.

Si les circumstàncies eren favorables, es podien serrar una mitjana de vint trocs al dia, i el personal que treballaven en un molí d'aquest tipus estava format per cinc persones que treballaven des de primera hora del matí fins a la nit, intensivament: un capatàs, el seu adjunt, un ajudant, un primer noi i un segon noi. Els salaris eren magres: vuit o nou florins a la setmana. A més, podien rebre llenya, i en novembre, una mica de carn.

Al costat d'aquests molins solien haver un cobertís amb una cuina per a preparar cafè o te. El segon noi, anava a buscar el menjar dels treballadors de les seves cases, en paelles embolicades amb un drap de llana per a mantindre el menjar calent. En dies sense vent, havia altres tasques a realitzar, com netejar el cobertís, afilar les serres de roma...

Algun dels arbres mesuraven més de 100 metres d'alçada, i havia moltes varietats. Això dificultava el treball de transportar-los del bosc cap als molins. El medi més usual era els rais. Barcases portaven la fusta als molins. Els troncs eren tirats a l'aigua en el port del Zaanstreek i remolcats cap a al moll de fusta. Allí, els raiers ajuntaven els troncs d'igual mida, formant un rais. Degut a què la fusta era mullada i relliscava, els raiers portaven claus de ferro en les soles de les seves botes.

En la part inferior del molí una sèrie de plafons on explica la història dels molins en el Zaanstrek. Tot va començar en el poble d'Uitgeest, el 1593, quan Cornelis Cornerliszoon va construir un molí amb una biela que podia moure un conjunt de serres d'anada i tornada, utilitzant aquest serrer per a tallar troncs en taulons... i això va marcar l'inici de la zona industrial molinera del Zaanstrek amb tot tipus de molins: d'oli, de paper, de pintures, cacau, mostassa, de despelar l'arroç i ordi...

Després ve un molí de vent, sense veles, el De Os, del qual desconeixem el seu ús... I per últim, allunyat una mica més dels altres, el De Bonte Hen, un molí de vent octogonal construït originalment el 1693, que va sofrir diferents incendis al llarg del temps, i que durant els anys 1973-78, es va renovar i restaurar totalment, adaptant-lo a un molí d'oli.


Al costat, un petit molí anomenat Het Klaverblad, el trebol de les quatre fulles, que s'usa per a serrar fustes de petites dimensions. Va ser construït únicament per un sol home: en R.G.K. Pos. Arribat aquí, tornem cap a l'estació, per tornar a Amsterdam...

1 comentari :

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.