Braga (I): la Roma portuguesa

(03/01) Un altre cop agafem un tren en l'estació de Sao Bento, després d'esmorçar, per a dirigir-nos a una de les ciutats més antigues de Portugal, Braga. L'anomenen la Roma portuguesa, per les seves nombroses esglésies i el seu poder eclesiàstic que va tenir al llarg dels segles.

La ciutat va ser fondada pels romans, amb el nom de Bracara Augusta, i es va convertir en la capital de la província romana de Gallecia en el segle III, una de les tres capitals de l'antiga Lusitània. Sueus, visigots i arabs pasaren per aqui. En el segle XI, a l'ombra de la catedral i del poder arquebisbal, Braga va resorgir, i és durant el segle XVI, amb les iniciatives de l'arquebisbe Diego de Sousa, quan es produeix una profunda transformació de la vella ciutat medieval i l'accentuament de la reliogisitat de Braga, fondant-se nombrossos monestirs, convents, seminaris, cofradies... que porta a la ciutat, a ser la més religiosa de Portugal. Durant el segle XIX, s'inicia un procés de destrucció del seu centre històric, contribuit per les invasions franceses i les lluites lliberals de la època.


L'estació de tren es troba a uns quinze minuts a peu del centre històric. Abans d'entrar en el centre, hi ha el Campo das Hortas, una plaça de planta triangular, amb una font al mig, d'estil maneirista.




Entrem per una de les portes d'entrada de l'antiga ciutat medieval, l'Arco da Porta Nova, que va ser construïda durant el segle XVI. Una reforma posterior, del segle XVIII li donà el seu aspecte actual. Des de la seva cara externa, es pot veure els escuts de Gaspar de Bragança, arquebisbe de la ciutat i impulsor de la nova porta, i el d'armes de Portugal.

La Rúa do Souto és un dels principals carrers comercials de la ciutat. Amplia i peatonal, podem anar caminant pels seus carrers, i trobar-nos amb botigues diverses, esglésies, plaçes...

En una de les cantonades de la Praça Conde de Agrolongo, hi ha l'igreja do Pópulo. Els seus origens es remunten al 1596 quan l'arquebisbe Frei Agostinho de Jesus va manar construir-la, sobre una església anterior. La seva façana és neoclàssica, atribuida a Carlos Amarante, amb una portada franquejada per dues torres. L'església forma part del Convento do Pópulo, adossat a la mateixa església. Amb l'extinció de les ordres religioses, el 1834, va passar a mans de la Cambra Municipal.



Tocant a l'antic Palau Episcopal, un jardí amb flors diverses i de gran colorit. Es tracta del Jardim de Santa Bárbara. La façana que dóna al jardí té aspecte de fortalesa medieval. També hi ha restes d'una arcada formada per quatre arcs apuntats.




Aprop, la Sé de Braga (catedral), que va ser erigida sobre una mesquita arab, el 1070 després de la conquesta del territori pels cristians. D'estils diversos, aqui estan enterrats els pares d'Alfons I, primer rei de Portugal, els comtes Enric de Borgonya i Teresa de León.


Apart de l'entrada principal, accedint directament a l'església, es pot entrar per un carrer posterior, passant per les restes de la Capella de San Geraldo, accedint al Claustre i d'aqui a l'església. Al voltant del clasutre, hi ha diverses capelles, entre elles la dels Reis, on hi ha enterrat els comtes que hem esmentat abans.




L'església té tres naus separades entre si per columnes. En les dues naus laterals hi ha una successió d'escultures que representen els arquebisbes de Braga.





La entrada principal està precedida por un pòrtic, franquejada per dos torres campanari d'estil barroc.




En la plaça que es troba en la façana lateral de la Sé, el Monumento aos Arcebispos (2002), de l'escutor António Pacheco. Es una estructura de bronze, on es pot veure en la part inferior les imatges dels arquebisbes de Braga. En l'altre lateral, els escuts dels mateixos.




Seguim voltant, i veiem un dels creuers de pedra, que hi ha per Braga: el de Carvalheiras. S'atribueixen a l'arquebisbe Diogo de Sousa, que va voler enriquir la ciutat amb unes obres mil·lenàries provinents de les antigues vies romanes.



Seguim donant una volta pels voltants, i tornem al Campo das Hortas, on comprovem que passa una línia d'autobus, i els seus horaris, que ens pot fer arribar al Santuari del Bom Jesus Do Monte, que apart de ser un centre de peregrinatge pels catòlics, val la pena arribar-se i apreciar la seva arquitectura i entorn natural. Després de dinar al voltant de la plaça, esperem l'autobus que ens haurà de dur...

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada