Porto (III): la llibreria Lello i el Palau de la Borsa

La Livraria Lello e Irmão


Tornem de Braga, i a l'arribar a Oporto, encara tenim temps per a fer la última visita del dia. Ens dirigim cap a l'Igreja dos Clérigos. Ben aprop es troba la Livraria Lello e Irmão, una de les llibraries més maques que et pots trobar en tot el món. El negoci es remunta al 1869, encara que l'edifici actual va ser inaugurat el 13 de gener del 1906. Obra de l'enginyer Xavier Esteves, va ser construït especificament per allotjar la llibreria.


Per fora, podem veure la façana d'estil neogòtic i certs tints modernistes que presideix l'edifici. Sobre un gran arc abatut es poden contemplar, a banda i banda d'un triple finestral, dues figures pintades sobre la paret de l'edifici, obra de l'autor José Bielman; una representa l'Art, l'altra la Ciència.


Traspassem el llindar de la porta i ens endinsem en un ambient acollidor, ple de llibres i una decoració imitació de fusta amb formigó de guix. El primer que crida més l'atenció és la gran escala central ornamental de fusta, de color vermell, amb una original forma de cargol, que et porta al pis superior.



En el sostre, una gran vidrieda d'exquisit disseny i gran riquesa cromàtica, que porta el monograma i el lema de la llibreria: Decus in Labore. No puc evitar caure en la temptació de comprar un llibre, encara que sigui una guia de la ciutat, una mica més cara que en altres llocs, però que recompensa per haver passat per aqui.


El Palacio da Bolsa

(04/01) Ultim dia del viatge. Tenim previst visitar el Palacio da Bolsa, recomanat en gairebé totes les guies i altres escrits, i veure alguna bodega a Vilanova de Gaia. Així, després d'esmorçar i fer el corresponent check-out, ens dirigim cap al centre...

El Palacio da Bolsa és la seu de l'Associació Comercial de Porto. Es va construir sobre les restes d'un convent franciscà. La seva façana, d'estil neoclàssic, amaga un conjunt de sales magnífiques i recomanables de visitar. Va començar a construïr-se en 1842, sota la direcció de l'arquitecte Joaquim da Costa Lima, i s'inaugurà gairebé 50 anys després, conretament el 21 de novembre del 1891, amb la presència dels reis de Portugal. L'entrada val 7€ i es realitza mitjançant un guia.


A l'entrada, a mà esquerra, es pot veure la Biblioteca, formada per més de 10.000 volums, on es poden trobar manuscrits i exemplars rars de caràcter econòmic i mercantil.






Entrem i al voltant del gran pati central, hi ha uns claustres amb decoració d'estuc, realçats per la galeria oest profusament decorada amb medallons.






L'estructura de l'edifici gira al voltant del pati central, el Pati de les Nacions, cobert amb una estructura de ferro i vidre que deixa entrar una gran quantitat de llum en el palau. Es un gran espai de 506 m2, decorat en la seva part alta amb l'escut nacional i més de 20 païssos amb els quals Portugal mantenia estretes relacions d'amistat i comercials.



El sòl està cobert per rajoles de ceràmica, dissenyat per Tomás Soller, amb decoració predominant de motius geomètrics, inspirats en els models grecs-romans que es van descobrir a Pompeia.



En l'ala oest, pugem per una escala de granit i marbre, que a mig camí gira, per accedir a la segona planta, on ens espera al voltant del pati, una sèrie d'habitacions i sales. Va ser dissenyada per Gustavo Adolfo Gonçalves e Sousa.



En el segon pis, començem a veure les diferentes sales per la Sala do Tribunal, decorada amb l'estil del Renaixement Francès, que mostra en les seves parets i en el sostre quadres i pintures, de Veloso Salgado. En un d'ells es pot veure un judici mercantil, en un altre, un judici públic; n'hi ha també en honor al vi de Porto, amb imatges de la vendímia. També podem llegir les inscripcions Llei, Justícia i Comerç, ja que la llei i la justícia han d'estar presents en el comerç.


La Sala do Presidente està decorada en un fastuós estil imperi. En el sostre i parets hi ha pintures al·legòriques del Marques de Oliveira. També destaca el seu sòl tallat en fustes precioses.






La següent sala és la Sala Dourada, que es diu així perquè el sostre està treballat en guix i pa d'or. El sòl és de marqueteria en fustes nobles. A les parets de la sala daurada dos quadres amb els noms de tots els presidents de l'Associació comercial de Porto i retrat d'algun d'ells. També destaca per les seves tres llums d'or.


A continuació, la Sala das Assembleias Gerais, que encara que ho sembli no és de fusta. Es tracta de guix pintat a imitació de fusta. Destaca, al mig, l'escut de l'Associació Comercial que és de guix pintat, encara que sembli de bronze, obra de Mestre Teixeira Lopes. En el sostre, una gran llum de bronze que pesa una tonelada. Tota la sala està plena de taules i cadires de fusta de roble.

La última sala que veiem i la més important és el Saló Arab (1862-80), amb més de 300 m2. D'estil morisc i inspirat en l'Alhambra de Granada, és una sala espectacular on es realitzen recepcions oficials i que es va fer amb l'objectiu d'impressionar al visitant i presentar Portugal com a terra d'oportunitats de negoci i mostrar el poder econòmic del pais. Aqui va tenir lloc, la firma d'adhesió de Portugal a la Unió Europea.

En el sostre, es poden veure inscripcions en arab que signifiquen Gloria per Alà i Alà tot el protegeix. Els materials utilitzats són el guix, el pà d'or, fustes nobles i vidre.

La Casa do Infante

Deixem el Palacio i ens dirigim cap al pont de D. Luis, i passem per davant de la Casa do Infante o l'Alfândega Velha (Vella Duana). Els seus origens daten del segle XIV, i va ser l'antiga casa de moneda i duana. Aqui va neixer, en 1394, l'infant Dom Henrique. En el seu interior es troba l'Arxiu Històric Municipal i un museu d'arqueologia, ja que aqui s'han trobat les més importants restes romanes de la ciutat.

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada