Viena. Més de Stephansdom i el Barri Jueu

(08/01/2012) Després d'esmorzar, començem l'itinerari pels carrers més propers a l'hotel. On estem ubicats, en el carrer Fleischmarkt, hi havia el mercat de la carn que data del 1220. Unes escales cap amunt ens condueix a l'església més antiga de Viena; es tracta de la Ruprechtskirche, del segle XI, dedicada a Sant Rupert, patró dels mercaders de sal vienesos, i que donava accés al moll que utilitzaven en el canal del Danubi.



En els carrers adjacents tenim el Barri Jueu, ple de bars i pubs on surt la joventut de Viena, que xoca amb la Stadttempel (1825-26), en el carrer Seitenstettengasse, la principal Sinagoga de la ciutat, construïda en l'estil Biedermeier per l'arquitecte Josef Kornhausel.




Tirem direcció cap a la Hoher Markt, la plaça més antiga de Viena, on hi havia els mercats de peix i teixits, i on tenien lloc les execucions. En un pont que uneix dos blocs d'edificis hi ha el rellotge Anker (1914), dissenyat en bronze i coure per Franz Matsch i que va ser encarregat per l'Anker Insurance Company. Cada hora surt un personatge històric diferent, com els emperadors Marc Aureli i Carlemagne, Eugeni de Saboia... entre altres, que van avançant cada cinc minuts. A les 12, surten tots.




Al mig de la plaça, la Vermählungsbrunen (1729-32), la Font Nupcial, o Josefsbrunnen, construïda per Joseph Emanuel von Erlach. La versió actual en pedra i bronze s'aixeca en el lloc d'un monument de fusta que l'emperador Leopold I va manar construir quan el seu fill Josep va tornar il·lès del setge de Landau. La font, de pedra i bronze, rememora el casament de Josep amb Maria, i està format per les figures de la parella i dels sacerdots, així com urnes daurades, angels i columnes que sustenten el complex baldaquí.



Anant per la Wipplingerstrasse, trobem el Vell Ajuntament, l'Altes Rathaus. L'edifici era dels germans alemanys de Neuburg que van conspirar contra els Habsburgs en 1309. Les seves propietats van ser confiscades, i amb el pas del temps i després de diverses ampliacions, va tenir la funció d'ajuntament fins el 1883. Avui en dia, en el primer pis, es troba l'Arxiu de la Resistència Austriaca amb documents de la lluita contra el nazisme i que rendeix tribut a la minoria que es va oposar a l'annexió d'Aústria a l'Alemanya de Hitler.




En el mateix carrer, hi ha la Cancilleria de la Cort de Bohèmia (1709-1714), territori que van governar els Habsburg, que també van ser reis de Bohèmia. Construït per Fischer von Erlach, les dues figures de la porta representen a virtuts com la moderació, sabiduria, la justícia i el valor.



Arribem a la Judenplatz, lloc on hi havia el guetto jueu en la època medieval. Un gran cub de formigó armat destaca a la plaça; es tracta d'un monument conmemoratiu de l'holocaust, on van morir més de 65.0000 jueus austriacs. L'obra, de la britànica Rachel Whiteread, es presenta com a prestatges d'una biblioteca. Quaranta-un llocs on jueus austríacs van ser exterminats estan gravats al voltant de la part inferior del monument. L'objecte és un símbol de la cultura jueva dels llibres, que no només ofereix un àmbit de refugi, sino que també s'erigeix com un signe de vida per la supervivència de la ment jueva. Sota el monument es troben les restes de l'antiga sinagoga medieval, que es pot accedir des del contigu museu jueu.



A l'altre costat de la plaça, l'estàtua del dramaturg i crític literari alemany Ephraim Lessing, feta per Siegfried Charoux. L'original la van destruir els nazis el 1939, per la seva ideologia i defensa dels jueus. Anys més tard, el mateix autor en va fer una nova còpia.






Seguidament, ens dirigim cap a l'Am Hof, la plaça interior més gran de Viena, i on hi ha la Kirche Am Hof, dedicada als Nou Cors d'Angels. La seva façana, d'estil barroc italià, va ser restaurada durant el segle XVII, per l'italià Carlo Carlone.






En el centre està la Mariensäule (1667), la columna de la Nostra Senyora, que conmemora el final de l'amenaça d'invasió sueca durant la Guerra dels 30 Anys. Al voltant de la plaça, hi ha diferents edificis, alguns d'ells en plena restauració.



Anem cap al Hofburg, el Palau Imperial que va ser el centre de l'imperi dels Habsburg fins 1918, on visitarem els Apartaments Imperials, amb el Museu Sisí, i la Col·lecció de Plata Imperial. Comprem el Sisi Ticket que val 21,50€ (amb 2€ de descompte sobre el preu original amb la Vienna Card), que també ens serveix per a l'endemà poder veure el Palau de Schönbrunn.




Acabada aquesta visita, passem per altres edificis del Palau, en direcció cap al Teatre de l'Opera, on a la una hi ha visita guiada en espanyol. L'entrada, que costa 6,50€, serveix per a visitar el museu de l'Opera que es troba ben aprop, i que visitarem per la tarda. La visita val la pena, i apart del magnífic escenari que podem veure des dels seients com des de darrera, on es prepara l'escenografia, podem veure magnífiques sales d'aquest edifici històric.




Quan sortim, anem a dinar, al davant mateix, a un Subway, on fem un entrepà al nostre gust. Després, anem cap al Hundertwasser Haus, un bloc municipal de pisos dissenyat per l'austríac Friedensreich Hundertwasser, molt original i colorista. Per arribar, baixarem en la parada del metro Rochusgasse, i a partir d'aquí es seguir les indicacions. Ben aprop, i també assenyalat, hi ha el museu Kunst Haus Wien, un altre singular edifici, que allotja peces de l'arista Hundertwasser, així com altres exposicions temporals.






Tornem cap al centre, i ens baixem a Stephanplatz, per anar-nos a la Peterskirche (1703-1715), construïda per Lukas von Hildebrandt en estil barroc, inspirant-se en Sant Pere de Roma. En un espai comparativament estret va fer-se un edifici monumental, on destaca en el seu exterior la seva cúpula i les dues torres inclinades cap a la mateixa. El seu interior és molt luxós.







En la plaça que dóna lloc a l'església, hi ha la Pestsäule, la Columna de la Pesta. L'origen de la mateixa data del 1679 quan Viena va ser assolada per la pesta, i l'emperador Leopold I va fer vot a erigir una columna si la epidèmia acabava. L'actual columna va ser inaugurada finalment en 1693.





Seguidament anem al Museu de l'Opera, molt petit i que es pot visitar en pocs minuts, i que es pot deixar de veure'l perfectament si no es té temps. Després tornem cap al Hofburg, on visitarem el Prunksaal, per 6,30€ (amb la Vienna Card), la sala principal de la Biblioteca Nacional. Abans de tornar a l'hotel, ens prenem un cappuccino típic de la ciutat, i per sopar trobem lloc en un dels dos locals del Figlmüller on finalment podem provar el Wienerschnitzel, un gran plat de porc empanat, acompanyat d'alguna ensalada variada de patata.




Per fer baixar el sopar, donem un tomb pels voltants de l'hotel, i creuem el Donaukanal, el Canal del Danubi, una de les artèries en la qual queda dividit el riu Danubi al seu pas per Viena, i la més propera al centre de la ciutat.







De tornada a l'hotel, en el mateix carrer, passem per una Església Ortodoxa Grega de la Santissima Trinitat (1856-58).








Entrades ampliades de:
El complex del Hofburg
Explorant el Hofburg
El Teatre de l'Opera

Tornar a Viena

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada