Viena. Stephansdom, l'Ajuntament i el Freyung

(07/01/2012) Una vegada que hem deixat les maletes en l'hotel, i tenint en compte l'hora que hem arribat i que al voltant de les 16:30h ja és fosc, aprofitarem per coneixer el centre històric i els seus voltants.

El Districte de Stephansdom (I)


En pocs minuts estem al Stephanplatz on hi ha la Catedral de Sant Esteve, el Stephansdom, caracteritzada per només tenir una de les dues torres erigides totalment. Es va aixecar sobre les restes d'una antiga església romànica dedicada a Sant Esteve i construïda el 1147. D'aquesta època, només es conserva la seva façana principal, amb la Porta dels Gegants i les Torres dels Pagans, de 64m d'alçada.






Des de diferents llocs de Viena, podrem veure la seva gran torre gòtica en forma d'agulla (steffl), de 137 metres d'alçada, mentre que la torre septentrional no es va acabar.





El teulat està descorat amb més de 250.000 rajoles, restaurades després de la Segona Guerra Mundial, que formen l'escut d'Aústria.





En la part dreta de la catedral, hi ha la Porta dels Cantors, d'ús exclusiu pels homes. Ben aprop, una reproducció en ferro de la catedral. Ja fa anys que s'està fent una restauració i neteja de la façana, i per això veiem part de la catedral envoltada de bastides.




Al costat de la porta principal, en una pedra, sota unes làpides, es opt veure el número 05, una abreviatura de la resistència austriaca utilitzada durant la Segona Guerra Mundial: el 0 representa a la lletra O, i el 5, la cinquena lletra de l'alfafet, o sigui que O5 indica OE, abreviatura d'Aústria, nom prohibit durant el Terçer Reich.




Davant mateix de la catedral, hi ha el Haas Haus, la casa Haus, un edifici d'acer i vidre construït entre 1985 i 1990 per l'arquitecte Hans Hollein, que amb la seva modernitat contrasta al mig del centre històric. Destaca per la presència del seu volum cilíndric i per la seva façana diferenciada en dues parts: una de pedra, recordant el pasat, i l'altre de vidre, on es reflexa la pròpia catedral, fusionant així modernitat i història. En el seu interior, es pot trobar un cafè-restaruant, un hotel i el centre comercial Zara.




Donem un tomb pels carrers adjacents que configuren el casc antic de Viena, d'acord amb un itinerari que ens proposa la Guia Visual de Viena, editada per El Pais Aguilar. Entrem per un carrer estret, la Blutgasse, que pren el seu nom, Carreró de la sang, per la matança dels Cavallers Templaris en 1312.






Al final de la mateixa, en la Domgasse, tenim Figarohaus, una de les cases on va viure el compositor Mozart i la seva família, i que allotja el Museu Mozart.






Després de passar per diferents carrers, arribem a la Dominikaner-kirche, una església dels dominics erigida entre el 1631 i el 1634, amb una magnífica façana barroca.




Seguint, pel mateix carrer, que gira cap l'esquerra, la Schönlaterngasse (Carrer del bonic fanal), que rep el nom pel fanal de ferro forjat que es veu en el número 6. La que es pot veure és una còpia de l'original de 1610.




En el número 5, per un arc, s'entra al Heiligenkreuzerhof, amb un conjunt d'edificis dels segles XVII i XVIII que pertanyien a l'abadia de Heiligenkrez, i al costat podem veure la barroca Bernhardskapelle.







Seguint cap l'esquerra, un altra església; en aquest cas, la Jesuitenkirche, redissenyada per l'arquitecte italià Andrea Pozzo entre 1703 i 1704, amb una façana alta i espaiosa.






De camí cap a la Stephanplatz, dinem en un fish&chips, d'una cadena que té varis locals en la ciutat. Després agafem un dels carrers comercials, la Karntnerstrasse, en direcció a l'Opera, on la rodegem i ens fixem en l'horari de visites en espanyol per a l'endemà, una única a les 13h.




Al costat de l'Opera, hi ha l'Hotel Sacher, obert el 1876 per Edward Sacher, fill de Franz Sacher que va crear la Sachertorte, el pastís Sacher que és de xocolata i un dels més coneguts mundialment.






El Barri de l'Ajuntament

Caminant per l'Augustinerstrasse, passem per diferents edificis del Hofburg, on es troben els antic allotjaments imperials, els quals visitarem a l'endemà. Passant per les places de Josefsplatz, Michaelerplatz i Heldenplatz, arribem al Volksgarten, un jardí panoràmic que es va obrir al públic el 1820, ple de roserars, coberts a l'hivern pel fred. Dins d'aquest parc, hi ha el Theseustemple (1823), fet per Peter von Nobile que havia d'allotjar el grup escultòric de Teseu i Minotaure, que es troba actualment en el les escales del Kurshistoriches, el Museu d'Història d'Art.


Des del jardí es pot veure un gran edifici d'estil neoclàssic, el Parlament (1874-84), obra de Teophil Hansen. L'entrada s'aixeca sobre el nivell del carrer i s'arriba a ella per una rampa decorada amb figures de marbres d'historiadors grecs i romans. Davant del pòrtic, s'aixeca l'Athenebrunnen (1902), una font dominada per Atenea, deesa de la sabiduria, que va ser dissenyada per Karl Kundmann.





Per un dels costats, es pot veure la Porta de les Cariàtides, figures femenines esculpides construïdes amb la finalitat de columnes.





Tocant al Voksgarten i al Parlament, una gran plaça, la Rathausplatz, que es troba en obres, i que ens tapa parcialment el gran edifici neogòtic del Rathaus (1872-83), l'Ajuntament. Dissenyat per Friedrich von Schmidt, està inspirat en l'Ajuntament de Brusel·les que està en la Grand Place. La seva façana principal presenta cinc torres amb una enorme torre central de més de 300 metres d'alçada rematada per per una estàtua, de 3 metres, d'un cavaller amb armadura i llança, coneguda com en Rathausmann.



També destaca la seva lògia de gran alçada, i en tot el seu perímetre s'obren arqueries amb estàtues de les personalitats de la història d'Aústria.




Enfront mateix de l'Ajuntament, hi ha el Burgtheater (1874-88), el Teatre Imperial, construït per Gottfried Semper i Karl von Hasenauer i considerat com el teatre més gran de parla alemanya. Va ser restaurat completament després de la Segona Guerra Mundial, on una bomba va destruir gairebé tot l'edifici. La façana presenta una part central convexa, decorada amb rostres de dramaturgs, entre ells Molière, Shackespeare i Calderón de la Barca.

Tancant la Rathausplatz, es troba la Universitat, un edifici d'estil renaixentista italià que va ser construït per l'arquitecte Heinrich Ferstel.

Per la part de darrera, un petit parc, el Sigmund Freud Park, i la Voitivkirche (1856-79), també construïda per Ferstel, que es va inspirar en les catedrals medievals gòtiques del segle XIII. L'arxiduc Maximilià va manar construir-la com a vot (d'aquí el nom de l'església: Votiva) després de l'intent d'assassinat del seu germà, l'emperador Francesc Josep, en 1853. Així, Maximilià demanà donacions als vienesos, els quals hi vare correspondre en gran mesura. Exteriorment, l'església es caracteritza per les seves dues torres besones de 99 metres, en forma d'agulles. En el seu interior, al qual no podem accedir, hi ha la tomba de Niklas Salm, heroi del setge de Viena, del 1529, contra els turcs i l'altar de la Verge de Guadalupe en honor a Maximilià, emperador efímer de Mèxic, i la seva nova pàtria.

El Freyung

Tornem cap al centre, passant pels voltants de Freyung, on es troba l'antic conjunt medieval de la Schottenkirche amb els seus claustres i col·legi.

El Freyung té forma de plaça i el seu nom deriva del dret d'asil concedit als monjos de la Schottenkirche que va durar fins que va ser abolit per Maria Teresa. Els fugitius que es refugiaven aquí no podien ser arrestats. En la plaça, hi ha la font d'Aústria, amb les seves quatre figures que simbolitzen als principals rius dels dominis dels Habsburg: el Danubi, el Vistula, el Po i l'Elba.




L'antic monestir de Schottenkirche, a pesar del seu nom, Església dels Escocesos, va ser fundat per benedictins irlandesos. Reformat en diverses ocasions, presenta actualment una façana neoclàsica i un estil barroc.




Davant del Freyung hi ha el Palais Ferstel (1860), que pren el nom de l'arquitecte Heinrick von Ferstel, i que durant un breu temps, va acollir la Borsa i el Banc Nacional Austrohongar. Un passatge comunica amb l'altra banda del carrer.




El Passatge Freyung, amb el sostre de vidre, està ple d'elegants botigues, i condueix a un pati amb una font de diversos cossos, rematada per una estàtua que representa a l'esperit de l'aigua del Danubi portant un peix.




Arribem de nou al Stephansplatz, i entrem a la catedral i ens sorpren una il·luminació de colors que li dóna un aire de fantasia al recinte. Com fan misa, no es pot passejar, i t'has de quedar darrera d'una reixa.




Amb aquesta visita, donem com acabat el primer dia. Després de descansar a l'hotel, anem a sopar. Primer provem d'anar al Figlmüller, un dels restaurants més recomanats per Internet, però està ple i no reserven. Com hi ha gana, entrem en un italià que està aprop, el Fratelli, on sopem una pizza. A Aústria encara no hi ha una llei tan restrictiva contra el tabac, i encara hi ha zones de fumadors i no fumadors, com també podrem notar en altres locals. Després de sopar, com als voltants de l'hotel n'hi ha diversos pubs, entrem en un a prendre una copeta abans d'anar a dormir.


Tornar a Viena

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada