Burgos. El Monestir de Santa Maria la Real de las Huelgas

Pati exterior per on s'entra al Monestir
Burgos es coneguda principalment per la seva impressionant catedral gòtica, però també disposa d'un altre gran monument no tant conegut, i situat ben a prop del centre històric, a uns 2km del centre històric: el Monestir de Santa Maria la Real de las Huelgas, un dels més grans centres de poder medieval regentat per dones. Actualment, estan al càrrec una colla de monges cistercenques, encara que sense els previlegis i poder que van arribar a tenir i que explicarem seguidament. Va ser fondat, al voltant del 1180, pels reis Alfons VIII de Castella i Leonor de Plantagenet (germana de Ricard Cor de Lleó, i per tant, filla de Leonor d'Aquitània), amb l'objectiu de servir de descans o repòs ('huelga') als reis, tant en vida com després de la seva mort, així com un digne retir de dones de la noblesa i de la realesa. També es diu que el nom del monestir ve donat pel fet d'aixecar-se en unes terres on els animals es dedicaven a 'holgar' (paraula que entre altres coses significa descansar de les feines agrícoles). Podríem dir que aquest monestir és a Castella i Lleó, el que representa el monestir de Poblet, per a la corona catalano-aragonessa.

Font
La idea de fer d'aquest monestir i ser la casa mare de tots els convents femenins cistercencs de Castella i Lleó, va suposar inicialment problemes i una gran oposició per part dels monestirs que ara Huelgas volia tenir sota el seu control (entre ells, l'abadia de Cañas). Finalment, el rei aconseguí el seu proposit, i monestirs, villes, terres, molins i altres drets van anar a parar a Las Huelgas. Les primeres monges van venir del Monestir de Tulebras, en Navarra, on existia des de 1157 el primer monestir cistercenc de la península. L'abadesa de Las Huelgas tenia una autonomia i poder tant elevats que només depenia del Sant Pare i estava per damunt de la curia episcopal. Com a dona, no podia confesar ni donar misa ni predicar, però era ella qui donava les llicències per a què els sacerdots fessin aquestes feines. Aquests previlegis es van mantenir fins el segle XIX, quan el papa Pius IX els va suprimir, per la bula Quae diversa, i sometent al monestir i a les seves filials als respectius bisbes ordinaris del lloc.




El recinte destaca pel seu caràcter de fortalesa, amb una torre fortificada i un atri d'accés al temple, denominat pòrtic dels Cavallers, que dóna accés a l'església.

Retaule barroc


L'església, d'estil gòtic, té tres naus, amb la típica planta de creu llatina. Per on s'entra per la visita guiada, accedint al creuer, encara no et dones compte que estàs en l'església, doncs un mur tapa part de la planta, per salvaguardar la clausula de les monges cistercenques. D'aquesta manera, les monges i el poble podien assistir a les celebracions litúrgiques sense veure's ni tenir contacte. En el creuer, es pot veure un inmens retaule.

Nau de l'església

En les naus del temple, hi ha els sepulcres reals dels reis fondadors del monestir, els quals van morir en el mateix any, el 1214. La del rei està amb les armes de Castella i la de la reina amb els lleopards coronats de l'anglesa Casa de Pantagenet. També hi ha les tombes dels seus successors i familiars... i entre elles, la de la seva filla, Leonor de Castella que va ser la primera muller del rei Jaume I.

Retaule que separa la nau principal del creuer

Nau de l'església amb volta gòtica
Durant la Guerra d'Independència, el 1808, les tropes franceses van saquejar el monestir. L'únic sepulcre que es va salvar va ser el de l'infant don Fernando de la Cerda, el fill primogènit del rei Alfons X el Savi, ja que al seu costat es trobava la tomba del seu fill, l'infant Alfons, i quan els soldats francesos van tombar la pesada tapa de pedra d'aquesta sobre la del pare, van impedir, degut al seu pes, saquejar-la. D'aquesta manera, es conserva íntegrament tot el vestuari que vestia l'infant don Fernando en el moment de la seva mort (a l'edat de 20 anys), i està exposat en el Museu de Teles Medievals: vestidures de l'infant, el seu anell, el seu birret, la seva espasa, esperons, talabard i altres objectes.

Claustre gòtic


Després de visitar l'església es passa al claustre principal, anomenat de Sant Ferran, ja que es va construïr en època del rei Ferran III.

Decoració del claustre gòtic


Les galeries estan cobertes amb una volta de mig canó, on es pot veure en determinades zones unes guixeries hispanomusulmanes policromades i figurades amb galls dindis, llaceries, ataurics i motius heràldics.

Sala capitular
Una de les sales que dóna al claustre, és la Sala Capitular, que destaca per la seva alçada que fa que sembli més àmplia i lluminosa. El pis de dalt, que sol estar ocupada pel dormitori, es desplaça en aquest cas a l'ocupar el seu espai la part alta d'aquesta sala. Construïda sobre quatre columnes centrals, divideix la sala en nou trams i nou voltes. Aquestes columnes estan envoltades de vuit petites columnes exemptes de decoració i monolítiques.

Les "claustrillas" (claustre romànic)


El monestir té un altre claustre, d'estil romànic, més petit i nucli original del recinte. Anomenat com les claustrillas.

Capitells amb motius vegetals


De planta quadrangular, cada costat presenta dotze arcs que es recolzen sobre parells de columnes, amb capitells allargats, amb ornamentació vegetal molt estilitzada.

Vista del conjunt des de l'horta


Seguidament, es surt temporalment de les construccions monàstiques, i ens trobem amb l'horta, per accedir...




... a la Capella de Sant Jaume, d'estil mudèjar i construïda en pedra i maó. Té una porta d'accés amb un arc àrab,...





... un fris de guixeries mudèjar i un enteixinat notable.



Accedint al presbiteri, trobem la imatge de Sant Jaume, del segle XIII, que té la particularitat de tenir un braç articulat, i que era utilitzada per armar cavallers als reis i prínceps i infants del regne, ja que només Déu o el propi Sant Jaume podien fer-ho.

La visita s'acaba en l'antic celler del monestir, i on es troba el Museu de Teles Medievals, considerat com un dels millors del món en la seva especialitat. Apart de les robes recuperades del panteó real, la peça central del museu és el pendó de Las Navas, que es trobava abans, en la Sala Capitular. Es tracta d'una part del pavelló de campanya utilitzat per Muhammad al-Nasir, amb inscripcions i iconografia àrabs, que van aconseguir com a botí, Alfons VIII de Castella en la batalla de Las Navas de Tolosa. Teixit amb fils d'or sobre sedes acolorides, el motiu compositiu central és una estrella de vuit puntes inscrita en un cercle, al voltant del qual hi ha quatre triangles, que converteixen el tema central del pendó en un quadrat.


(La visita es guiada i no es permet fer fotografies a l'interior del recinte. Un guàrdia de seguretat acompanya a cada grup, per impedir fer fotos i que la gent es retrasi. No es mostra totes les capelles i la visita és més ràpida del recomanable, ja que hi ha molts detalls a fixar-se i tenir en compte... en definitiva, una llàstima ja que la visita podria donar molt més de si)

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada