Un matí per Burgos

Breu història de Burgos

Els origens de Burgos els trobem a finals del segle IX, quan el comte Diego Rodríguez Porcelos va establir un emplaçament fortificat i amurallat per frenar als sarraïns, triant un turó al costat del riu Arlanzón. La previlegiada situació de l'emplaçament, en la cruïlla de les principals rutes i camins de l'època, i del Camí de Sant Jaume, va fer que Burgos creixés ràpidament. Peça imprescindible en la Reconquesta dels regnes hispànics, va ser capital del regne de Castella i Lleó, fins que la capitalitat va ser traslladada a Toledo, l'any 1087. Figures imprescindibles d'aquella època van ser el comte Fernán González o Rodrigo Díaz de Vivar, més conegut com el Cid Campeador.

En el segle XI Burgos comença a perdre pes militar i el comerç a guanyar força, basat principalment en el Camí de Sant Jaume i en la connexió de la ciutat amb els ports del nord. L'any 1075 s'establí Burgos com a seu episcopal, i unit a la relació de la ciutat amb el camí xacobeu, va fer florir multitut de monestirs. En el segle XIII, l'antiga catedral romànica va ser enderrocada, i sobre els seus fonaments, s'inicà a erigir-se, en 1221, l'actual catedral gòtica.

Entre els segles XV i XVI la ciutat de Burgos viu la seva etapa de major esplendor, coincidint amb el regnat dels Reis Catòlics. En aquest període es construeixen grans palaus, com el Palau dels Condestables de Castilla, i la ciutat s'expandeix cap a l'altre costat del riu Arlanzón. No obstant això, a partir de 1575, la prosperitat de Burgos comença a decaure, degut a la deterioració de les seves exportacions i a la importància que cobra el tràfic amb les Amèriques. La pesta i la fam van reduir la població de Burgos fins a mínims, a mitjan segle XVII. En el segle XIX, després de la seva ocupació pels francesos, Burgos va començar a prendre la seva actual forma, amb el seu conegut Passeig de l'Espolón, l'Ajuntament, així com la major part dels edificis històrics del centre de la ciutat.


Visita ràpida de Burgos

El primer impuls a arribar a Burgos es apropar-se a la seva imponent Catedral, que ens servirà de punt de referència durant l'itinerari a seguir, però abans d'anar-hi, val la pena començar a visitar la ciutat pel Real Monasterio de Santa María la Real de las Huelgas, a uns 2km del centre històric. El monestir forma part d'un complex residencial fundat en 1187 per Alfons VIII de Castella i la seva esposa Leonor de Plantagenet. Destinat a panteó real en època medieval, va ser encomanat des dels seus inicis a l'Orde del Cister. Apart de la seva rica arquitectura en la qual destaca una simbiosi d'art cristià i musulmà, disposa amb una magnífica col·lecció de vestidures de la monarquia i de teixits decorats amb motius orientals i cristians, recollits en el Museo de Ricas Telas.

Tornant al casc històric, seguint el curs del riu Arlanzón, tenim l'Arc de Santa Maria, antiga porta de la muralla de la ciutat, construït a finals del segle XIII, sobre una antiga torre que protegia el pont de Santa Maria. Fins a finals del segle XVIII va ser la seu del Concejo burgalès. En el segle XVI, s'ornamentà la façana principal, en forma de retaule, amb estàtues de personatges il·lustres locals, com el Cid i Fernán González, per a conmemorar la visita del rei Carles V representat en el centre del conjunt escultòric. En la zona inferior trobem les figures de Diego Porcelos, fundador de Burgos, i de Nuño Rasura i Laín Calvo, jutges de l'antic regne de Castella. En el remat tenim a l'Àngel Custodi de la ciutat que porta una maqueta de la villa i la figura de Santa Maria.


En l'interior de l'arc, ahi ha pintures al·legòriques, de tema mitològic, que es varen fer per a conmemorar la visita del rei Felip III. Avui aquest arc està obert al públic, poden visitar el museu de farmàcia. Traspassant l'arc podem veure una magnífica panoràmica de la Catedral, on estan enterrades les restes del Cid Campeador.


Declarada Patrimoni de la Humanitat, podem envoltar el perímetre de la Catedral de Santa Maria per admirar el seu exterior: de la plaça del Rei Sant Ferran es pot pujar a la Plaça de Santa Maria per veure la seva imponent façana principal, formada per tres cossos. El primer està presidit per les portes que donen accés a cadascuna de les naus, sent la principal la Porta del Perdó, reconstruïda en estil neoclàssic l'any 1790. El cos del mig consta d'una gran rosassa, en el qual apareix una estrella de David, i en el tercer s'obre la galeria dels reis, amb estàtues del segle XIII. Per dalt, apareix una inscripció al voltant a la imatge de la Verge Maria, que diu Pulcra es et Decora (Pura i bella que ets). A banda i banda, es situen les torres, rematades per les agulles.

Altres dos miradors, un al costat del Palau de Castilfalé, des del qual es pot observar el bell conjunt d'agulles i filigrana del cimbori i un altre, una mica més avall permet contemplar la capella dels Condestables i la porta de la Pellejería. En aquest punt, sota l'escala es troba el carrer de la Llana de Afuera i voltant la catedral pel carrer de la Paloma, seguint el mur del claustre tornem a la plaça del Rei Sant Ferran i a l'entrada a la Catedral per la porta gòtica del Sarmental.

Construïda per desig del rei Ferran III i del bisbe Maurici, a partir de l'any 1221, sobre l'antiga catedral romànica erigida en el regnat d'Alfons VI (1065-1109). Les obres varen avançar de forma ràpida i en elles van intervindre mestres francesos dels quals es desconeixen els seus noms. Consagrada l'any 1260, a finals del segle XIII ja estava construïda en la seva major part, encara que com és normal, en els segles posteriors va sofrir moltes transformacions i ampliacions, com la construcció de les agulles, tant característiques d'aquesta catedral, a finals del segle XV, i la del cimborri, a mitjan segle XVI.

Per entrar i visitar la catedral, un cop s'ha adquirit la corresponent entrada, es realitza a traves de la Porta del Sarmental, feta al voltant del 1250, en la plaça del Rei Sant Ferran. Es tracta d'una porta molt ornamentada on trobem en el timpà la imatge de Crist Rei, envoltat dels quatre Evangelistes, representats per figures humanes i pel Tetramorf. En les arquivoltes podem veure talles d'àngels i dels Ancians de l'Apocalipsi, i en la part baixa, trobem als dotze Apòstols amb el llibre de l'evangeli a la mà. En els brancals laterals hi ha sis escultures de les quals es poden identificar les de Moisés, Aaron, sant Pere i sant Pau. En la zona del trencallums, l'escultura s'ha identificat tradicionalment amb la del bisbe Maurici. I per últim, en el remat, per damunt de la rosassa, hi ha un conjunt d'àngels portant ciris.


En la Catedral hi ha tantes capilles i tresors que es difícil enumerar en aquesta entrada general del bloc, encara que cal destacar el retaule de la capilla de Santa Anna, la gran capella dels Condestables i l'Escala Daurada, de tipus imperial, erigida entre 1519 i 1522, per salvar el desnivell existent entre la pora de Coronería i nau nau nord del transepte.

L'entorn de la Catedral manté el seu primitiu encant medieval, podent passejar tranquilament per ella pels seus carrers peatonals, fins arribar a la Plaça Major, centre neuràlgic de la ciutat, coneguda per la plaça del Mercat Menor degut a les activitats comercials que aquí es desenvolupaven. Es comunicava amb la Plaça del Mercat Major (l'actual plaça de Sant Domenec) pel carrer Entremercados. En el costat meridional de la plaça, coincidia amb les cases properes a l'antiga muralla, que va desapareixer a finals del segle XVIII.


L'actual Casa Consistorial s'aixeca sobre l'antiga Porta de les Carretes, des de la qual els regidors de la ciutat presidien els acte públic i les solemnitats que es desenvolupaven en la plaça. Està presidida per una escultura en bronze del rei Carles III, regalada a la ciutat, pel un ric comerciant de Burgos.



En la Plaça Major i sota la casa consistorial, un pas portificat comunica amb el passeig de l'Espolón, que permet recòrrer tranquilament entre jardins, així com dels edificis històrics que s'erigeixen en ell.

Tornant cap a la Catedral, i anant pel carrer de Santa Águeda, ens trobem amb l'església de Santa Águeda (o Gadea), on segons la tradició, el 1072, va prendre jurament el rei Alfons VI davant el Cid Campeador de què no havia participat en la mort del seu germà Sanç II, el pare dels quals havia deixat en herència els regnes de Lleó i de Castella, respectivament. El Jurament de Santa Gadea forma part d'unes llegendes, transmesses per la tradició oral i recollits en les Cròniques i en el Romancer, que es varen afegir amb posterioritat a la vida de Rodrigo Díaz de Vivar amb la intenció de realçar els seus valors humans, guerrers, patriòtics i religiosos. Aquest fet es recull en la película El Cid d'Anthony Mann, on Charlton Heston intepretava a l'heroi castellà.



L'actual església és d'èstil gòtic del segle XV, construïda sobre un altra d'estil romànica i està formada per una única nau amb quatre trams coberts amb voltes de creueria.




A prop, en el carrer Barantes, tirant cap al riu Alarcón, trobem un dels millors exemples d'arquitectura historicista de caràcters neogòtics de Burgos: el Convent de les Saleses, dissenyat per l'arquitecte Juan Bautista Lázaro a finals del segle XIX. I d'aquí, tornem al passeig de l'Espolón...




Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada