Tallinn. La Ciutat Baixa (Vanalinn)

Tallin, capital d'Estònia, es troba en el golf de Finlàndia, separada per 81km d'Hèlsinki, amb el mar Bàltic pel mig, unides estretament via ferrys diàriament. El seu casc històric, format per la ciutat baixa i la ciutat alta, és el seu gran atractiu, que es va desenvolupar al voltant del turó Toompea. Es creu que l'origen del nom de la ciutat deriva de Taani-linn que vol dir 'ciutat danesa', fet que es justifica en la construcció d'una fortalesa en el turó Toompea pels danesos. Posteriorment, la ciutat passà a domini alemany, unint-se a la Lliga Hanseàtica, una federació comercial i defensiva de ciutats del nord d'Alemanya i de comunitats de comerciants alemanys del nord d'Europa. Fins al segle XX, el nom alemany de Tallinn, Revel, coexistí amb el nom local. Abans d'aconseguir la seva independència definitiva, el país va estar sota el domini suc durant 150 anys (des de 1561 fins 1710), i posteriorment pels russos i soviètics.


Als peus de Toompea va créixer Vanalinn, la Ciutat Baixa que van poblar els mercaders. El casc antic és un dels exemples més ben conservats de l'arquitectura medieval al nord d'Europa. Amb el seu eixam de carrers empedrats i les elegants fileres de façanes amb teulades a dues aigües, la Ciutat Baixa conserva el veritable caràcter d'un centre medieval.


Fer una ruta per aquí és complicat. El millor es passejar al teu aire, pels seus carrers, ple de turistes, i anar descobrint els racons de la ciutat.

La Plaça de l'Ajuntament



Envoltada de cases mercantils i plena de taules de cafès i restaurants en l'estiu, la Plaça de l'Ajuntament (Raekoka plats) ha sigut el centre de la ciutat en els últims vuit segles. Històricament va servir de mercat i lloc de reunió.


A l'est de la plaça hi ha l'Ajuntament (1402-04), l'únic intacte, d'estil gòtic, i millor preservat del nord d'Europa. El rei danès Erik IV va concedir a Reval el Dret de Lübeck, iniciant així la seva tasca el Consell de la Ciutat. Es mencionat per primer cop en fonts escrites en 1322 com un edifici de pedra calcària d'una sola planta. A finals del segle XIV, davant el creixement comercial de Tallinn dins de la Lliga Hanseàtica, s'iniciaren les obres d'ampliació del mateix. El segle XV va ser l'època del major esplendor comercial i cultural de la ciutat. Com a resultat de les obres de reconstrucció, entre 1402 i 1404, es va incrementar la grandària de l'edifici, i es va afegir un segon pis, amb sales festives, i una torre representativa.



La pujada a la torre, de 64 metres d'altura, es realitza a través de pujar 115 graons, permet una panoràmica de la plaça i del centre històric (preu entrada 3€).

En l'agulla de la torre es pot veure el penell del Vell Tomàs, que s'afegí en 1530, un dels símbols de la ciutat. Fa molts anys, cada primavera, hi havia un concurs d'arquers per a veure qui podia derrocar un papagai de fusta en un alt pal d'un tret. Es tractava d'una tradició anual, reservada únicament per als nobles. La llegenda diu que en un any ningú dels concursants va poder donar en el blanc i que un jove anomenat Tomàs estava entre el públic. A pesar de ser una família pobre, havia après a usar l'arc des de jove, Tomàs llençà la fletxa animat pels seus amics, va donar-li al papagai. Aquest fet el va convertir en soldat, sent un heroi durant la guerra de Livònia i va servir amb distinció fins a vell. Anys més tard, els habitants de la ciutat es donaren compte que el penell de l'ajuntament amb forma de soldat amb bigoti espès s'assemblava molt al seu heroi i van començar a anomenar-lo Vell Tomàs en el seu honor.



Unes gàrgoles en forma de cap de drac en la façana escupen aigua quan plou. Són mostres del treball dels ferrers locals. Van ser fabricades en 1627 i el seu autor és el mestre llauner en coure Daniel Pöppel.



En la Plaça de l'Ajuntament entre les terrasses dels cafès i restaurants, es troba la farmàcia més antiga en funcionament d'Europa, oberta en 1422, encara que l'edifici actual es remunta només fins al segle XVII.



A pesar que les medicines del segle XXI han reemplaçat els seus equivalents medievals, un saló al fons de la farmàcia exposa una col·lecció d'utensilis medicinals d'antany i remeis curatius.

Encara que els orígens del massapà, la mescla dolça d'ametlles i sucre, el situen a Pèrsia, una llegenda local diu que es va inventar en aquesta farmàcia: un regidor de la ciutat va caure malalt i el boticari va manar a un aprenent, anomenat Martí, a fer la medicina, i aquest va reemplaçar els ingredients amargs pels dolços. El remei no només funcionà, sinó que li va agradar tant al regidor que ordenà produir-lo en grans quantitats, fent-lo famós en tot Tallinn i fora de la ciutat. Així, aquesta barreja dolça semblant al pa començà a conèixer com el Pa de Martí.



La muralla i les torres de la ciutat

Com a important ciutat econòmica que era, Tallinn era constantment amenaçada o atacada per veïns ambiciosos. Per això, en el segle XIII, s'edificà un sistema de muralles amb torres de vigilància i portes d'accés a la ciutat. Avui en dia, 1.900m de la muralla (dels 2.400m que va arribar a tenir, de 14 a 16 metres d'altura i una amplada de 3 metres) i 20 de les 46 torres envolten la ciutat històrica i li donen la seva imatge característica. Moltes d'aquestes torres estan obertes al públic, i es pot passejar per part de la muralla (3€).



La torre més vistosa és la de la Grossa Margarita (Pikk 70). Qui era aquesta Margarita? Era molt grossa? Doncs, la Grossa Margarita era en realitat un dels canons de la sòlida torre de defensa, construïda de 1511 a 1530 per a protegir a Tallinn dels atacs per mar.




També era part de la gran porta costera, la última porta exterior de la ciutat que està intacta. Avui, allotja la seu del Museu Marítim.

L'altra gran torre és la Kiek in de Kök (Komandandi tee 2), una torre de 38 metres que literalment significa "cop d'ull a la cuina", ja que era tant alta que els guàrdies feien broma dient que podien veure a través de les xemeneies de les cases. Construïda en 1470, s'amplià i s'enfortí amb parets de 4 metres d'espessor. A pesar que les forces russes d'Ivan el Terrible va aconseguir obrir un gran forat en el pis més alt, la torre no es va esfondrar. Avui és la seu del Museu de Defensa.


Al final del carrer Viru, dues petites torres rodones, cobertes de fulles de parra, són les Portes Viru, encara que realment són res més que la part davantera d'un sistema de portes més complex que incloïa una gran torre al llarg del carrer, a prop d'on es pot veure la muralla. Gran part de la porta es va demolir en 1880 per donar pas al tràfic.


Les esglésies



A prop de la Plaça de l'Ajuntament, hi ha l'església de l'Esperit Sant (Pühavaimu 2) que data del segle XIV. L'edifici gòtic va ser la capella de l'ajuntament abans de convertir-se en una església. El rellotge en la seva façana és el rellotge públic més antic de Tallinn. També és la primera església del pais on es va pronunciar un sermó en estonià, l'any 1535, després de la Reforma.

Durant una època, des de 1549 a 1625, l'església gòtica de Sant Olav (Olestive kirik - Lai 50) del segle XIII va ser l'edifici més alt del món, amb una agulla de 159 metres. La llegenda diu que els habitants de Tallinn van voler construir la torre més alta del món per atreure els vaixells mercants i un estranger va prometre ajudar-los. Si la gent endevinava el seu nom, ho faria de forma gratuïta. Quan l'església estava a punt de concloure, els mandataris de la ciutat enviaren un espia a casa seva per intentar descobrir el seu nom. Ells l'anomenaren Olev quan estava fixant la creu i ell va desequilibrar-se i va caure. A pesar d'això, el nom de l'església es va ficar per retre homenatge al rei Olav II de Noruega.

Interior de l'església

L'altura de l'agulla també va ser el seu pitjor enemic ja que era també un parallamps excel·lent, i com a resultat el foc va consumir l'església fins als fonaments en 1625 i 1820. Amb els seus 124 metres actuals, des de dalt es pot gaudir d'una gran vista sobre la ciutat vella i la part més moderna de Tallinn (es pot pujar a la torre, pels seus 258 graons, per 2€).

Les major atraccions de l'església de Sant Nicolau (Niguliste kirik - Niguliste 3) són els sants, els esquelets ballarins i els seus objectes en planta. Destruïda en la Segona Guerra Mundial pels bombardejos soviètics, va ser reconstruïda en els anys vuitanta i és la seu d'un museu especialitzat en art religiós, on destaca la Dansa amb la Mort de Bernt Notke (un fris on es representen esquelets de la mort ballant conjuntament amb el rei i uns nobles).




A l'entrada principal es poden veure unes figures evocatives de pedra que formen part del disseny original de l'església.



En la Ciutat Baixa trobem un altra església dedicada a Sant Nicolau. En aquest cas, es tracta d'una església ortodoxa, on es celebren cerimònies d'aquest culte. Construïda entre els anys 1820 i 1827, destaca pels seus dos campanars bessons i la cúpula de coure.




El Passatge de Santa Catalina

Un dels carrerons més fotografiat de la ciutat uneix els carrers Vene i Müürivahe per darrera de l'església de Santa Catalina. Katariina käik és un fascinant carreró medieval amb parets de pedra irregular i la resta de voltes al capdamunt. Arran de la paret de l'església, construïda en 1246 i la més gran de Tallinn en el seu dia, hi ha una sèrie de làpides que s'alineen per aquest passatge.


Aquestes làpides, del segle XIV al XV, pertanyien a membres de la Magistratura de Tallinn, la Germandat dels Caps Negres i altres estaments. A meitat del segle XIX, la part oest de l'església que estava en ruïnes va ser restaurada i les làpides més ben conservades es van exposar aquí.



Els gremis del carrer Pikk

Des del segle XVII, gran part de la vida de Tallinn va ser regulada per influents gremis comercials i artesans, que controlaven també la política i la vida social local. En el carrer Pikk, es poden trobar algunes de les peces d'arquitectura més eclèctiques de la ciutat baixa.


La Germandat dels Caps Negres (Pikk 26) pren el seu estrany nom del fet que el seu patró era l'africà Sant Maurici. Aquest gremi estava format per comerciants alemanys solters i era el responsable de la defensa de la ciutat i dels seus festivals de primavera.



En 1531 els Caps Negres van comprar la casa actual i la van reformar en estil renaixentista, destacant per la seva façana i la seva porta vermella, verda i daurada. El gremi tenia importants propietats de remarcable valor artístic com pintures, objectes de plata, maquetes de vaixells... tresors que avui es poden veure en el Museu de la Ciutat de Tallinn i en el Museu d'Art Estonià.


El Gran Gremi (Pikk 17) unia als comerciants rics de la ciutat i destinada a protegir els interessos comuns dels seus membres. Alcaldes i persones importants de la ciutat van ser membres d'aquest gremi, i no és casual que l'escut d'armes del gremi i el de la ciutat són idèntics: blanc sobre la creu roja de fons. Només podien ser membres comerciants locals que tinguessin casa i estiguessin casats en Tallinn. La gent forana podien convertir-se en membres si s'assentaven en Tallinn i es casessin amb la vídua d'un membre del gremi. L'edifici va ser construït en 1407-17 com a lloc de trobada dels seus membres. Conserva tant l'aspecte exterior com l'interior que tenia en el segle XV.




El gremi Canut (Pikk 20) estava format per artesans experts. Encara que l'edifici és molt més antic, la seva façana d'estil tudor anglès amb estàtues representant a Sant Canut i a Lutero data de 1863-64.



En el mateix carrer, es troba tres magatzems medievals coneguts com Les Tres Germanes (Pikk 71), convertits en un hotel de luxe a dia d'avui, que ha allotjat personalitats com la reina Isabel II d'Anglaterra i el cantant Sting. Els propietaris de les cases eren ancians dels gremis, regidors i alcaldes, i utilitzaven les instal·lacions per entretenir convidats estrangers que estaven de viatges de negocis.




Olde Hansa: gastronomia medieval



I per últim, recomanar un lloc on menjar al costat mateix de la Plaça de l'Ajuntament: l'Olde Hansa, on es pot gaudir de l'essència i la gastronomia d'aquells temps, amb una varietat de cuina no apta per a la gent que tingui la panxa delicada. Tot l'entorn i decoració et transporta a l'època medieval, amb cambrers i cambreres vestides d'època, taules i cadires de fusta, la carta de plats amb lletres medievals... Es més car que altres restaurants, però gairebé sempre està ple de gent i un dia és un dia...



Després d'un menjar calòric, i ús agrada el got, el plat, els coberts o la vestimenta dels cambrers, ho podeu comprar en una botiga que hi ha al costat mateix del restaurant, on es ven tot el relacionat amb Olde Hansa i el món medieval.


Anar a: Índex del viatge | Tallinn. La Ciutat Alta (Toompea) | Tallinn. Més enllà del centre històric

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada