Tallinn. Més enllà del centre històric

Vorejant la Ciutat Baixa, al llarg de l'Avinguda Estònia, hi ha l'edifici de l'Òpera Nacional d'Estònia (Rahvusooper Estonia). Dissenyat pels arquitectes finlandesos Armes Lindgren i Wivi Lonn, en un estil Jugendstil-classicista, a inicis del segle XX era l'edifici més gran de Tallinn. Inaugurat el 1913, en una de les ales hi ha el teatre i en l'altra una sala de concerts.

Hotel Viru
A prop, hi ha l'Hotel Viru (Viru väljak 4), el primer gratacels de Tallinn, que es visible des de qualsevol altura del centre històric, quan es puja en alguna de les seves nombroses torres. Què té d'especial aquest hotel de 22 plantes construït l'any 1972? Una planta secreta (la 23) on hi havia un centre d'espionatge del KGB soviètic, amb l'objectiu de tenir sota control els moviments i conversacions dels clients. En teoria, l'hotel es va construir per a suplir la carència d'espai de l'Hotel Tallinn, obert deu anys abans. El tràfic marítim entre la ciutat i Hèlsinki, havia fet incrementar l'afluència de visitants a Tallinn. L'entrada d'estrangers estava controlat pel règim soviètic, i amb l'apertura del Viru, era l'únic allotjament en el qual es permetia pernoctar als visitants. Això feia que pràcticament tothom sabés que l'hotel era un cau d'espies.

Hotel Tallinn
Avui la planta 23 de l'hotel s'ha convertit en un museu i hi ha tours diaris. Algun dels seus despatxos estan tal i com els agents soviètics els van deixar a la seva sortida. Segueix intacte el telèfon vermell que connectava amb Moscou, així com equips electrònics, càmeres i antes que permetien controlar tot el que succeïa en les habitacions i racons de l'hotel. Més informació dels tours diaris en la seva web i una bona explicació i fotos del museu en el bloc de Buscando a Borja


Kadriorg



Més enllà de la Ciutat Vella, a uns 2km trobem Kadriorg, un barri tranquil amb un parc, un palau, museus i cases de fusta on passejar i relaxar-se durant unes hores.

Després que l'emperador rus Pere El Gran va conquerir el Bàltic, va establir en aquest lloc un parc públic estatal, anomenant-lo Ekaterinenthal (Vall de Caterina, o Kadriorg en estoni) en honor a la seva esposa Caterina I. L'edifici que sobresurt en el barri segueix sent el palau barroc que va construir el tsar, així com el bosc, estàtues, estanys i fonts. En els següents dos segles els carrers del voltant del parc es cobriren de mansions de fusta convertint a Kadriorg en un districte residencial exclusiu que segueix sent-ho avui en dia.





Per tot el parc, hi ha distribuïts edificis auxiliars del palau, alguns dels quals actualment són cafès i museus.


Un d'aquests museus és el d'Eduard Vilde (1865-1933), un dels principals escriptors del país que va passar els seus últims anys vivint a la planta baixa d'aquesta casa barroc. Diverses de les habitacions estan dedicades a mostrar l'obra de l'escriptor, mentre que la resta es mantenen amb els mobles i decoració de l'època. En la planta superior, hi ha una galeria amb exposicions diverses d'art contemporani.


En el centre de Kadriorg hi ha el palau barroc (A.Weizenbergi 37) que Pere El Gran va manar construir com a residència d'estiu en 1718 seguint el model de les villes italianes amb un edifici central i dos annexes. Dissenyat per l'arquitecte italià Nicola Michetti, no es van escatimar despeses en crear un palau luxós en l'estil barroc italià, del qual l'emperador rus era tant aficionat.

Després de sotmetre's a una àmplia renovació, el palau guarda la col·lecció d'art estranger del Museu d'Art d'Estònia, amb una excel·lent selecció de pintures europees. No obstant, la principal atracció del palau és el Gran Saló, de dues plantes i sorprenentment ornamentat, que es troba entre els millors exemples d'exuberància barroca del nord d'Europa, amb una pintura en el sostre que representa Les Metamorfosi d'Ovidi.


El palau té dues façanes pintades en tons vermell i blanc: l'entrada principal és més estreta i té un cos que sobresurt, en el qual es troba un pòrtic amb columnes que aguanten una tribuna i un frontó rematat amb volutes. Als costats, té dues ales simètriques amb finestres amb motllures.


Abans de donar la volta al palau, a mà esquerra es troba la Russalka, un monument en honor a la nau cuirassada Russalka, el qual va perdre 177 membres de la tripulació durant una tempesta en un trajecte que anava de Tallinn a Hèlsinki, en 1893. L'escultura feta per A. Adamson està considerada com un clàssic entre l'art estonià.


La façana que dóna al jardí té una tribuna que abarca gairebé tota la façana i dos petits cossos laterals, rematada també per un frontó. Degut al desnivell del terreny, la façana principal presenta tres plantes, i dos en la que dóna al jardí.

Els ben cuidats jardins ornamentals jardins amb fonts de darrere del palau estan oberts al públic, i tenen una extensió de més de 100Ha amb parteres i fonts que segueixen el model francès. A prop del complex, es troba la Casa de Pere el Gran (Mäekalda 2), una petita casa de fusta on residien el tsar i la seva esposa quan anaven a Tallin, i el Palau estava en construcció. Decorat amb mobles de l'època, és actualment un museu en el qual es poden veure algun dels objectes personals de l'emperador.



Rússia havia estat molt interessada en tenir Estònia com a sortida necessària a l'Europa de l'oest, i finalment Pere el Gran (1672-1725) ho aconseguí amb el Tractat de Nystad que posava fi a la Gran Guerra del Nord entre Rússia i Suècia, en 1721 (encara que des de 1710, Rússia ja ho tenia en les seves mans). El tsar va visitar onze vegades Tallinn durant el seu regnat i va deixar un important llegat darrera seu, que va des del mateix Palau Kadriorg fins a la reconstrucció dels ports de Tallinn i Paldiski.


Marta Skavronskaya (1684-1727), nascuda en l'actual Letònia, era filla d'un pagès. Durant la seva joventut estava unit al Príncep Aleksandr Menschikov, el qual li va presentar a Pere el Gran en 1703, convertint-se en amants. En 1705, es va convertir a la religió ortodoxa, i canvià el seu nom pel de Caterina. En 1707 es van casar en secret, i dos anys després donà llum a Isabel, que més tard governaria Rússia de 1741 a 1762. En 1724, era declarada oficialment co-regent de l'imperi rus amb el seu espòs.

Entre el palau i la casa, i envoltada per un mur es troba la Residència del President de la República d'Estònia (1937-38). Fins el 1937 el cap d'estat d'Estònia era el riigivanem, passant el títol després a anomenar-se Protector de l'Estat. La nova constitució d'aquell any va crear el càrrec de President de la República. El govern va decidir llavors construir un edifici per albergar l'oficina i despatxos del president en els voltants de la llavors residència oficial, el Palau Kadriorg.

L'edifici neo-barroc va ser dissenyat per Alar Kotli i està alineat simètricament amb el Palau Kadriorg. La part central de l'edifici va ser dissenyada com el lloc de treball, mentre que les ales allotgen les habitacions i cambres oficials del personal de l'oficina del President. Durant l'ocupació soviètica, en els períodes 1940-41 i 1944-1991, era la seu del presidium del Soviet Suprem, i amb l'ocupació nazi (1941-44), l'edifici era usat com a seu del Comissionat General d'Estònia. Amb la independència del país, la residència oficial del President es va restablir. Com en altres edificis semblants, mentre la bandera del país oneja, indica que el President es troba en el país.


Anar a: Índex del viatge | Tallinn. La Ciutat Baixa (Vanalinn) | Tallinn. La Ciutat Alta (Toompea)

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada