Nucli històric de Rupit

Rupit és un trosset de món, enfonsat al cor de les fagedes de Collsacabra, un poble d’aquells que potser d’aquí vint anys ja haurà perdut la fesomia, però ara encara aguanta amb les teulades que ballen, amb els balcons de fusta primparada, amb els carrerons de pujades i de baixades, i amb unes casetes adormides, alguna amb finestres gòtiques i la majoria del disset, de l’època dels sants barrocs, de les Mares de Déu carregades de llàgrimes, de les cançons d’amor, dels bandolers, de l’Hereu Riera, d’En Serrallonga, i de Perot el lladre. El disset català és tota la Catalunya heroica i sentimental, és la flor del nostre cançoner i la túnica platejada de les nostres llegendes. I el poble de Rupit és això,un trosset viu, humilíssim i amagat del segle disset català.

Amb aquestes paraules, així defineix el municipi de Rupit, el gran Josep Maria de Sagarra, poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català.  En el cor del Collsacabra -un extens altiplà alçat sobre cingles de centenars de metres d'alçada i amb boscos de faig, roure, alzina, bedolls, avets, etc.- s'erigeix Rupit a 845 metres d'altitud, un poblet construit sota el penyal on s'aixecava el Castell de Rupit d'origen mil·lenari, i que ha conservat el seu passat medieval, de tal forma que passejar pels seus carrers és endinsar-se fins a la Catalunya dels segles XVI-XVII amb els seus carrers empedrats i cases rústiques. És per això que hi ha reproduccions idèntiques de carrers i cases de Rupit al centre turístic del Poble Espanyol de Barcelona. Amb Pruit, una extensa àrea agrícola amb típiques masies rurals disseminades de segles d’existència, formen el municipi de Rupit i Pruit, des de l'any 1977.

El castell de Rupit, que domina tota la vila, va substituir al castell de Fàbregues (documentat el 963). Apareix per primera vegada documentat el 1040 en el testament del bisbe-vescomte Eribau de la casa d'Osona-Cardona. La casa principal dels Cardona va conservar el castell fins l'any 1276 que passà a Bernat Amat, fill segon de Ramon Folc V, i d'ells als comtes de Pallars. L'any 1369 es va vendre a Gilabert de Cruïlles, família a la que va pertànyer fins a la seva destrucció, que no se sap quan va ser. Al voltant del castell i al seu recer es van anar construïnt les primeres cases (actualment és impossible l'accés al castell per les cases que envolta el penyal). Pel que sembla, la roca -que en llatí és 'rupes'- on s'assenta el castell, és l'origen del nom del poble.

Un dels grans atractius del poble és el seu pont penjat, que va ser construït l'any 1945 de la mà dels ferrers, Francesc i Pere Rovira, el paleta Santi Villa i Joaquim Marsal de la fonda amb l'objectiu de salvar la riera que tot formant un congost encercla Rupit, i que passa molt profunda i crear un pas directe a la població.


La riera de Rupit desemboca al pantà de Susqueda i hi ha una abundància de fonts i molins. El pont va ser reconstruït el 1994 i conserva la mateixa estructura original.

Els molins de la riera són presents des del segle X. Un d'aquests va ser el molí fariner d'en Marandes del segle XVII i que va estar actiu fins el 1962, i va passar de fer farina a moldre pel bestiar. Altres molins no tingueren tanta continuïtat, i alguns acabaren destrossats per les riades de 1940. Eren molins per moldre blat, blat de moro, farinetes..

Al nucli antic hi ha vells casals de pedra dels segles XVI al XVIII, molts dels quals amb data i el nom dels fundadors, amb bonics portals i entrades, finestres treballades, balconades de fusta i escuts. Durant aquesta època Rupit era, segurament, la població més important de la zona amb un gran nombre d'artesans i comerciants i mostra d'això ho tenim a les nombrosses llindes de les cases que hi ha que a més testimonien molts dels oficis que s'hi desenvolupaven. Algunes d'aquestes cases són la Ferreria o Ca l'Apotecari.


L'origen de la Ferreria (C/ Barbacana, 8) data del 1711 quan un fadristern (fills que no eren hereus) de la masia Rovira de Pruit s'establí de ferrer aquí, activitat artesana que va ser continuada fins fa pocs anys. La singularitat arquitectònica del seu portal dovellat ha fet que estigui reproduïda en el Poble Espanyol de Barcelona.



Rupit també disposava d'un apotecari, el farmacèutic de l'època, i en la llinda de la seva casa Ca l'Apotecari (actualment Cal Mestre, C/ Manyà, 1) es pot veure la inscripció: IESUS MARIA, ALTISSIMUS CREAVIT DE TERRA MEDICAMENTA, ET VIR PRUDENS NON ABHORREBIT ILLA. STEPHANUSBEGUERIE 1688 que vol dir Déu de la terra, va crear els medicaments, i l'home prudent no els avorrirà - Esteve Beguerie 1688.

El carrer més pintoresc del poble és el carrer del Fossar, on les cases són dels segles XVI-XVII i mostren una arquitectura característica. El seu nom prové de que antigament havia confrontat amb l'antic fossar o cementiri. És un carrer cantellut, costerut i esgraonat, de pedra calcària, amb una creu de terme en el seu inici.


Algunes de les cases d’aquest carrer tenen algun detall representats al Poble Espanyol com l'entrada i porxo de Can Banús (número 23), la finestra, balconera i barana de Can Betes (número 11) o la doble finestra a l'antlge de la casa de Can Lo (número 2).


Al capdamunt del carrer es troba la Plaça dels Cavallers, amb raconades i notables casals adossats al penyal del castell. En temps remots era lloc de reunió i de tertúlia de gent distingida.




A la part baixa el poble continua pel carrer de l'Església, que forma la plaça principal i una segona placeta amb la casa de la notaria o del Soler.

L'església de Sant Miquel és un edifici barroc amb elements neoclàssics en forma de creu llatina, amb capelles laterals i el creuer acabat amb el cimbori. Té origen al segle XII i fou dedicada a Sant Miquel Arcàngel. Amb l'augment de població durant els segles XVI-XVII es va construir l'actual església i posteriorment el campanar entre 1786 i 1869.El retaule major barroc que presideix l’església, obra dels germans Costa el 1633, fou venerat a Olot fins el 1832, i per això és dedicat a sant Esteve, patró d’aquesta ciutat. Fou filial de la parròquia de Sant Joan de Fàbregues -a les afores del poble- fins el 1878, any en què s’invertiren els termes.




Just després de l’església entrem a la plaça major on està ubicat l’ajuntament i on trobem un altre detall representat al Poble Espanyol, la finestra gòtica de Can Sallent (Plaça Major, 3). La Notaria Soler va ser regentada durant quasi 500 anys per la família Soler. La primera notícia que trobem d’aquesta notaria data de l’any 1356. Podem veure-hi el portal principal, dovellat, coronat d’un escut barroc amb un sol com a símbol de la casa i la data 1608.

Molt a prop, sobre un turó rocós visible des del poble i mig envoltada per la riera que passa entremig del profund esvoranc obert a la roca i que la separa de Rupit,es troba l'església de Santa Magdalena del segle XVII. El seu interior recorda les capelles romàniques amb un petit altar de pedra en l'absis frontal. A la part de ponent hi té adossada una petita capella en forma d'absis amb una tomba oberta en la roca, al seu centre. L'any 1973 va ser restaurada, i els seus voltants foren convertits en parc públic.

L'encant de Rupit no es queda aquí. Des de la vila, es pot arribar a altres llocs i fer excursions vàries com anar a l'església de Sant Joan de Fàbregues -que va ser la parròquia principal de Rupit en el seu moment- o el Salt del Sallent amb una caiguda vertical de 100 metres. El camí clàssic es caminar pel corriol que segueix la riera i que desemboca a una cinglera on es pot contemplar des d'un mirador les vistes del salt i de l'Agullola, un dels penyals més característics del Collsacabra. Durant el trajecte es pot veure altres saltants com el del Molí Rodó, el de la Pomareda i el de Sabaters. El recorregut segueix la cinglera dreta cap a Sant Joan de Fàbregues i es pot tornar per l'altre cantó de la riera o enllaçar amb l'itinerari de les Tombes del Bassis.

Reaccions:

1 comentari :