Reus. Masos senyorials de la Munta i Baixa

A l'entorn de l'hipermercat Carrefour i l'antic Palau de Fires i Congressos de Reus, dins de l'espai conegut com la Munta i Baixa, zona avui completament dins de la ciutat, es troben tres masos d'estiueig que a partir del segle XIX es van construir a la ciutat. Té aquest nom perquè el 1864, l'ajuntament va començar l'obra de conducció cap a la riera de l'Abeurada de les aigües el torrent dels Cinc Ponts, del de Calderons i del torrent de la Raseta, acumulant pedres i terra que feien un crestall ample. El camí hi passava pel damunt, fent una pujada i una baixada. Pràcticament un al costat de l'altre, trobem mas Miarnau, mas Sabater i el mas Llevat (Google Maps).

El Mas Miarnau és una construcció de 1901, l'autor del qual es desconegut. L’esgrafiat, les formes dels elements de forja i els colors de terra i ocre li atorguen un aire modernista. El Mas Miarnau, és un dels primers exemples al camp de Tarragona del concepte de ciutat jardí. En aquest cas, es tracta d’una versió luxosa i àmplia que recupera la tradició reusenca de disposar d’un jardí i un hort al costat del mas.

Mas Miarnau

Es sap que el promotor va ser Jose Miarnau Navàs, i que va batejar l'edifici com a Villa Dolores, en honor a la seva esposa Dolores Ciurana Solé.

Mas Miarnau

Al juny de 2005, l’Ajuntament de Reus el cedeix totalment restaurat i remodelat a la Universitat Rovira i Virgili per ubicar-hi la seu del Centre de Formació Permanent (CFP) de la Fundació URV.

Mas Miarnau

Mas Miarnau

L'estudi de l'arquitecte Gabriel Bosques Sánchez s'encarregà de la rehabilitació integral de l'antic mas, amb la finalitat d'adaptar l'edifici al nou us docent (entre desembre del 2002 i abril del 2004). Es respectà al màxim la seva imatge original integrant els nous elements que sobresurten de cos principal: remunta d'una planta i sala d'actes. L'actuació es va completar amb la urbanització de tot el part exterior el qual es planteja com a zona d'estada i zona de actuacions col·lectives: entre parc i campus.




El mas que hi ha a continuació, Mas Sabater, va ser comprat per la família Sabater l'any 1910, quan s'anomenava Mas Miró perquè estava situat al capdamunt de la riera Miró i també era conegut com a Villa Maria.

Mas Sabater

El mas tenia una superfície superior actual ja que a més dels metres quadrats que té ara, comprenia les finques adjacents que posteriorment van ser venudes per a edificar blocs de pisos. Era en aquesta zona on hi havia l'horta, els fruiters, una gran bassa, galliners i la casa dels masovers que feien les feines de pagès. La família es va quedar amb aquestes finques i l'Ajuntament es va quedar amb l'edifici del mas, que el va rehabilitar, cedint-lo posteriorment com a centre de dia de la Fundació Esclerosi Múltiple.

Mas Sabater

De planta rectangular, l'edifici d'estil eclèctic està format per una planta baixa, un pis, una torre a l'esquerra i un soterrani. L'accés principal presenta una obertura arrodonida i porxada, amb pilastres estriades, uns capitells compostos i una balustrada de pedra artificial que correspon a la terrassa del primer pis. Les finestres són rectangulars i alguna de cega. El remat és en forma de frontó arrodonit i un terrat a la catalana.

La torre és de planta quadrada, amb tres pisos i una balustrada de ferro forjat, rematada amb cobertes ceràmiques i un penell amb un cavall.

Mas Sabater

Destaca també la reixa de ferro a l'entrada a la finca, a l'inici d'un camí de plàtans, sostinguda per dues pilastres de maó, acabades amb elements de pedra i coronades per fanals que simulen gemmes tallades.

Mas Sabater

I l'últim mas del qual parlarem i del qual es tenen moltes més dades històriques és el Mas Llevat, promogut per l'empresari Josep Llevat Sotorra, el qual va encarregar a Domènec Sugrañes un mas a la Munta i Baixa mentre l'arquitecte reusenc estava construint el xalet Loperena de Salou, amb el qual comparteix algunes analogies.

Mas Llevat

Es tracta d'un edifici aïllat de planta baixa i dos pisos de volum purament cúbic i cobert amb una teulada a quatre aigües amb teules de ceràmica vidriada, que es perllonga en un voladís perimetral, amb les quadre façanes decorades amb rics esgrafiats que representen, entre altres motius, garlandes i pèrgoles sobre columnes saomòniques. L'accés principal a l'edifici és protegit per un petit rafal d'obra vista, comú en altres obres del mateix arquitecte.

Deixeble, amic i col·laborador de Gaudí, a l'interior del mas, Sugrañes reprodueix a l'interior la peculiar tècnica gaudiniana dels sostres amb combinacions de volta catalana que neixen al porxo de la colònia Güell, i al pòrtic d'entrada del mas, el treball magistral del maó a les columnes que Gaudí va experimentar a les Teresianes de Barcelona. Part del mobiliari original es conserva a l'igual que les pintures dels sostres del vestíbul i del menjador.

Aquesta obra és un exemple de l'adopció del nou estil noucentista per part de l'arquitecte, deixant de banda les formes modernistes, amb un repertori noucentista ben evident com són els esgrafiats de les façanes i els muntants de la reixa d'accés, fets per columnes dòriques.


Bibliografia i més informació en: Proposta d'enjardinament del Parc de Mas Sabater de Reus per Roger Pintaluba Estivill | Mas de Sabater (Pat.mapa - Generalitat de Catalunya) | Mas Llevat (Mapa de recursos culturals (M@RC) de la Diputació de Tarragona)

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada