Miravet

En el petit poble de Miravet, en el qual viuen uns 800 habitants, i ubicat en la comarca de la Ribera d'Ebre, trobem a la dreta del riu Ebre, un dels castells templers i romànics més ben conservats de l'antigua Corona Catalo-aragonesa.


(20/01/2006) Aquest antic castell va ser construït durant la època califal, quan Abd-al-Rahman III manà fortificar la frontera de l'Ebre entre Tortosa i Zaragoza, a principis del segle X. L'any 1153 passà a mans dels templers, després de la conquesta del mateix pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV.

El màxim esplendor del castell va ser durant els anys que el van ocupar els templers. Aquests, el reformaren creant un castell convent, amb una mescla d'estils islàmics, bizanti i cistercenc. L'any 1308, quan l'ordre vingué a menys, patiren un fort setge, pasant a mans de les tropes reials de Jaume II. Anys després, el donà a l'Ordre de l'Hospital, començant el seu lent decliu.


La seva estratègica situació va fer que fos protagonisme en diferentes conflices bèl·lics: des de la Guerra dels Segadors (1649), la de Successió (1701-15), les guerres carlines del segle XIX i també en la Guerra Civil espanyols (1936-39).



El recinte principal està format al voltant d'un pati central, disposat en tres nivells. L'inferior destinat al món materia es troben els magatzems, la bodega, el forn, les cuines, el refectori... mentre que en els nivells superiors als oficis del món espiritual com els dormitoris, el claustre i el temple en honor a Santa Maria de Gràcia.





L'altre recinte, l'inferior, està destinat a la intendència militar i de cavallera, i es troben els estables, la presó i el cementiri.



Tornant a baixar al poble, es pot veure unes vistes magnífiques del castell, al costat mateix de l'Ebre. Nosaltres vam tindre mala sort al triar aquell dia. Hi havia força boira, el que no permetia admirar totalment tota la panoràmica que ens ofereix.


Apart del castell, una visita pel casc antic és obligatori. Destaca la Seu de l'Aljama morisca i l'Església Vella. Tots dos formen part del mateix conjunt arquitectònic.

La Seu de l'Aljama era el consell i tribunal del poble que estava format per l'al-Qaid (alcalde) i el governador militar del castell entre altres, que s'encarregaven de les competències administratives i judicials. També servia com a escola pels joves que aprenien l'Alcora.



L’Església Vella va ser construïda per l'Orde dels Hospitalers, entre els anys 1565-85, en substitució de l'antiga mesquita i en ple procés de conversió dels moriscos al cristianisme.










Per a més informació, podeu consultar-la en: http://www.ebreguia.com/

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada