La ciutat de Pedra: el Deir (Jordània)

Petra ens ofereix les restes de l'imperi nabateu amb façanes de temples i tombes, tallades a plom de pedra arenisca, fonent-se arquitectura i paisatge, envoltada i amagada entre muntanyes...

El volcà Arenal (Costa Rica)

L’Arenal, de 1633 metres, és un dels volcans més actius del món, i des de fa més de 40 anys, va sortint rierols de magma, amb les seves pedres incandescents i explosions que aixequen pedres i sendra i sorolls produïts per la desgasificació del volcà...

Ayasofya (Estambul)

Santa Sofia, la gran església cristiana de l'antiga Constantinopla, convertida avui en dia en museu, és una de les moltes meravelles que ens ofereix Estambul.

La ciutat maia de Tulum

Al costat del mar Carib sobre un penya-segat d'uns quinze metres que dóna a unes aigues turqueses i cristal·lines, es troba les restes de la ciutat de Tulum, una de les joies de la Riviera Maya...

El rellotge astronòmic de la Ciutat Vella de Praga

En l'Ajuntament de la plaça de la Ciutat Vella de Praga es troba un dels seus símbols: el rellotge astronòmic format per un calendari, el quadrant astronòmic i les figures animades...

Marsella

(23/08) La segona ciutat més gran de França, amb una població al voltant de 800.000 habitants, és on hi ha el port comercial més gran del pais. La ciutat ha anat creixent al voltant de l'antic port grec, Le vieux port. Al voltant, trobem la oficina de turisme, els edificis de la Borsa i de la Opera, entre altres coses.












Després de caminar durant una bona estona, i costa amunt, arribem a la basílica de Notre-Dame de la Garde, d'estil romà-bizantí, que fou construïdaper Henry Espérandieu entre els anys 1853 i 1870. Visible des de nombrossos llocs, ens ofereix unes vistes magnífiques del port, de la ciutat i de la illa d'If, famosa en la novel·la d'Alejandro Dumas "El conde de montecristo".







Després de dinar al port vell, anem cap a la Catedral de Marsella (1856), obra de Leon Vaudoyer. Destaca la policromia de l'exterior, on s'alterna pedres de colors blanc i verd.

Aix-en-Provence

Aquesta ciutat termal d'origen romà, on destaca els seus carrerons estrets, façanes multicolors, multitut de fonts... té com a fill predilecte, el pintor Paul Cézanne.

Començem la visita per la Cathédrale Saint-Sauveur, que es va construir entre els anys 1285 i 1513. Es de diferents estils, i es pot accedir a un claustre ben maco. Enfront mateix es troba la plaça de la Universitat, on hi ha l'Institut d'Estudis Polítics, edificat per Georges Vallon (1734). Passem per les Thermes Sextius, rodejades per la Torre Tourreluque (s. XIV). L'edifici actual, un hotel, s'erigeix en ubicació d'aquestes termes.



Posteriorment anem cap a la Place de la Mairie, dominada per l'Ajuntament (1665-70) del que sobresurt la façana italiana, les portes de fusta escolpida i el pati interior, la Torre del Rellotge, antic campanari de la ciutat amb el seu rellotge astronòmic (1661) en la qual es succeeixen estàtues representant les quatres estacions.



Seguim caminant pel centre, passant pel Palau de Justícia, i mitjançant el Passage Agard, arribem al Cours Mirabeau, antig passeig de carrosses creat en l'any 1649 i que constitueix l'enllaç entre el Barri Mazarin, en el sud, i el casc antic de la ciutat, en el nord. L'artèria està plena de plàtans fonts, cafès i elegants hotels particulars que daten dels segles XVII i XVIII.

Tres fonts decoren el passeig: la Fontaine du Roi René (1819). La estàtua mostra al rei francès amb un raïm en la mà; fou ell qui va portar el moscatella la Provença... Després hi ha la fontaine d'eau chaude (1734) i la des Neuf Canons (1691).

A l'altra punta del passeig, hi ha la Rotonde (1860), al costat mateix de la oficina de turisme. Se la coneix també con les Tres Gràcies. Les tres estàtues representen a la Justícia (orientada cap a Aix), l'Agricultura (que assenyala Marsella) i la de les Belles Arts (orientada cap a Avinyó).

Seguim caminant pels diferents carrerons, i periòdicament, anirem trobant diferentes fonts. A l'endemà, ens dirigim a Marsella.

Pàgina oficial de la ciutat: http://www.aixenprovencetourism.com/

Arles: capital de l'art i de la història

(22/08) Arles és un dels llocs on hi ha més monuments declarats patrimoni de la Humanitat per metre quadrat. La ciutat va ser fondada pels grecs, però va destacar durant la època romana convertint-se en una de les més importants de la província de la Gallia Narbonensis. També va ser el lloc on Van Gogh va pasar la última part de la seva i pintà centenars de paisatges.

A l'arribar, vàrem passar per la oficina de turisme, on vam comprar una entrada combinada per a entrar als diferents monuments romans que hi ha, i que anirem comentant.

Començem per a entrar al Teatre romà, del segle I a.C., que podia acollir fins a 10.000 espectadors, sobre 33 fileres de graderies. De l'alt i majestuós mur del fons d'escena, decorat amb columnes i estàtues, només romanen en peu dues columnes i una col·lecció d'objectes, que es poden veure en el museu d'Arles. A l'igual que a Orange, estaven desmuntant l'escenari d'algun espectacle passat.

Seguim per l'Amfiteatre (80 d.C.), dotat d'una superfície de 136m de llarg per 107m d'amplada i 60 arcades sobre dos nivells que s'eleva fins als 21m. Ocupa el 20è lloc entre els grans amfiteatres, podent acollir fins a 20.000 espectadors. Fins a finals del segle V, es celebraren combats de gladiadors i escenes de caça. Avui en dia, també es fa servir com a plaça de braus. Es diferencia clarament la part vella de l'amfiteatre amb una part restaurada.













D'aqui, ens anem cap a les Termes de Constantí (s. IV), a la vora del riu Roine. Aquest edifici alterna maons i petits morrells d'argila, articulada sobre una àbside semicircular il·luminar per 3 altes finestres. Es pot distingir les sales calentes, les piscines i el mecanisme de l'aire calent.

Al costat dels vestigis romans s'aixequen elegants palauets renaixentistes (Palau Arquebisbal, l'Ajuntament,...) i l'Espai Van Gogh, antic hospital on el pintor va passar l'última part de la seva vida, després que s'hagués mutilat el lòbul de la seva orella. Actualment és un centre cultural i universitari, a més d'un centre comercial on es poden comprar làmines de les pintures de Van Gogh. Al seu centre hi ha un jardí, totalment quadrat, que sembla un quadre, tot ple de flors i del color que tan caracteritza l'obra de van Gogh.


Una mica apartat del centre, es troba Les Alyscamps, del segle IV, una necròpoli romana que més tard es torna en el priorat de Saint-Honorat en l'any 1040 i etapa obligatòria de la peregrinació a Santiago de Compostela. El passeig, amb nombrossos sarcòfags, van ser immortalitzats pels artistes Van Gogh i Gauguin.











També destaca, encara que nosaltres no els vam veure, els criptopòrtics, formada per tres galeries subterrànies i que aguantaven els ciments del foro romà.

Els museus acaben de complementar la riquesa cultural i artística de la ciutat, conservan algunes de les restes arqueològiques més preuades de França. Més informació en http://www.tourisme.ville-arles.fr/es/a2/a2.htm



A les afores d'Arles, hi ha l'Abadia de Montmajour, del segle X. Ens anem, per la tarda, cap a Aix-en-Provence...

Per la Provença: Beaucaire, Tarascon, Saint-Remy i les Beaux


El dia 21, continuem visitant, dins de la Provença, vàries ciutats, començant per Beaucaire, tocant al riu Roine, on destaca el seu castell, erigit ja en el segle XI. Va ser una de les ciutadelles més poderoses de la regió del Midi. Desmantellat en l'any 1632, per ordre del cardenal Richelieu, el castell seria transformat en jardi, l'any 1845. Encara subsisteixen importants restes, entre les quals una gran torre en forma de polígon. Es pot donar un petit tomb per la ciutat... A les afores hi ha la capella Saint-Laurent, del segle XI.

A l'altre costat del riu, es troba Tarascon, on destaca un altre castell: el Chateau du Roi René, construït per Lluis II, duc d'Anjou, en l'any 1400. Les obres s'acabaren al 1449, sota l'auspici del rei René. Des del segle XVI al XX, va ser utilitzat com a pressó. Consta de dues parts: el castell residència, de planta quadrangular, amb dues torres cilíndriques en la zona de davant i dos de quadrades en la zona del riu; i la muralla, amb tres torres rectaculars. Les sales estan pràcticament buides, i enlloc d'haver objectes de la època, hi havia diferentes obres, de tot tipus, modernes.











Seguim passejant pel centre i després de dinar, ens anem cap a Saint-Rémy-de-Provence, ciutat natal de Nostradamus i on destaca uns importants jaciments romans. Els seus paissatges van inspirar al pintor Van Gogh.

Marcant l'entrada de la ciutat romana de Glanum, es troben els Antics, format pel Mausoleu dels Julis i un Arc de Triomf.

Al costat mateix, hi ha la colònia romana de Glanum, que originalment va ser un habitat celta-ligur, i que els seus habitants s'anomenaven glànics, pel nom d'un Déu local: Glan.



Visitem el centre històric de la ciutat i ens dirigim cap a les Beaux des Provence. Abans d'arribar-hi, es pot fer una parada en la Cathedrale d'images, on entre les antigues mines de pedra caliça, es mostren diferentes exposicions i on Albert Plécy usà la bellesa d'aquest lloc per demostrar els resultats de la seva investigació sobre la Imatge Total. En dies festius, pot costar aparcar, però finalment deixem el cotxe a les afores de Beaux, concurregut de turistes i amb ple de botigues de souvenirs, on hi ha el Chateau des Baux. Totalment en ruines, des de la seva esplanada domina el firmament de la Provença fins a la mateixa mar.

Avinyó: la ciutat dels Papes

Situada al marge esquerra del riu Roine, Avinyó es coneguda pel seu pont de St. Bénézet, que neix envoltat de llegenda, i el Palau dels Papes, residència pontifícia que va coexistir durant segles amb la residència del Papa de Roma.

En 1309, Climent V converteix Avinyó en la seu de la Cristiandat, per escapar de les influències de les famílies italianes. Fins el 1377, varen haver set papes. Una vegada tornaren a Roma, es va produïr el Gran Cisma d'Occident, que no va acabar fins l'any 1417, amb dos antipapes que varen continuar residint a la ciutat. Fins l'any 1793, Avinyó i la seva regió va pertanyer al Vaticà.

Durant els anys 1335 i 1364, es va construïr el Palais des Papes, un grandiós edifici gòtic, de 15000 metres quadrats, amb murs de 5 a 5,5m de gruix. Té fins a 25 sales diferents (capelles, el campanar, pasaddissos...). Es un dels 10 monuments més visitats de tota França. Val la pena entrar-hi.











Al costat mateix, trobem la Catedral de Notre-Dame des Doms, on estan enterrats algun dels papes, i el Museu del Petit Palais.

Caminant pels seus carrers, arribem al Pont de Saint Bénézet, on en l'Edat Mitjana, era la principal via d'entrada de la ciutat. Va començar a construir-se al segle XII per ordre de Sant Bénézet que, segons explica la llegenda, Déu li va encomanar aquesta missió. El pont ha estat castigat per les fortes crescudes del riu i els atacs del setge a la ciutat, i tot i haver estat reconstruït, ara només es pot veure part del pont ja que li falta un tros per acabar d'unir la vila medieval amb la carretera principal. A finals del segle XVIII va deixar d'utilitzar-se com a lloc de pas. Al ben mig, hi ha una capilla dedicada al seu sant protector.

Pujem per la Rocher des Doms, per a tornar al Palau, un jardí des d'on es té una panoràmica del riu i del pont. A l'altra riba, es pot veure la població de Villeneuve-Lez-Avignon, on vivien part de la cort pontificia. Després de passejar pel centre, pels seus boulevars, per l'ajuntament, ens anem cap a l'esmentada població on destaca el Fort Saint-André, una fortalesa medieval construïda per ordre de Philippe le Bel que protegia la frontera. Dins del castell, hi ha una abadia fondada en el segle X i el poble de Saint-André.

I després d'això, ens tornem cap a Nimes a sopar, després d'haver visitat aquest dia el Pont du Gard, Orange i Avinyó.