Pirineus aragonesos: Les Valls de l'Aragón, Hecho y Ansó

Es poden fer moltes rutes per les diferentes valls que rodejen Jaca, tant en vehicle com a peu, i de llibres i informació en podeu trobar a tot arreu. El que vam fer nosaltres, va ser tot en cotxe i aturar-nos allà on ens semblava, sense cap pla preestablert.



VALL DE L'ARAGO

Aquesta vall abarca des de Jaca fins al port de Somport, entrada del Camí de Santiago a terres aragoneses, i transcorre pràcticament, de manera paralel·la al llit del riu Aragón, que vertebla i dóna nom a la vall.

(14/08/2009) Afafem direcció França, per anar a Canfranc, on podrem veure, per la carretera principal, a mà dreta el Pont dels Peregrins, que data del segle XII, i que servia als peregrins per poder passar pel riu Aragón.

Una mica més amunt, a mà esquerra, es troba la Torreta de Fusileros. Després d'acabar-se la carretera que unia Saragossa a França pel Somport, el 1876, es varen accelerar els plans per defendre la nova via de comunicació mitjançant modernes fortificacions, en previsió d'hipotètiques invasions franceses. L'any 1879 s'inicià la seva construcció, d'acord amb el projecte del capità d'enginyers José San Gil, que preveia construir-ne dues, de les quals una va desapareixer, amb motiu de la construcció de la boca sud del túnel ferroviari, i que es situava en la carretera que defenia el pas entre Los Arañones i Canfranc.


La torre que podia allotjar una guarnició de 25 homes, amb habitacions per a l'oficial, infermeria, calabòs i llenyera, presenta una planta elipsoidal, i un fossar perimetral, que es salvava mitjançant un pont llevadís. Avui en dia, es troba oberta, i allotja exposicions temporals d'art.

Arribat al nucli de Canfranc Estación, trobem l'Estació Internacional de Ferrocaril de Canfranc, que va marcar a inicis del segle XX una fita en el camp de l'enginyeria i transport. Des de mitjans del segle XIX, es va voler unir les comarques aragoneses amb Bearn, comarca francesa, invertint-se durant dècades esforços en aquest sentit. Finalment, el 18 de juliol del 1928, s'inaugura l'Estació, el tunel transfronterer del Somport (7.875m) i el tràfic ferroviari entre Saragossa i Pau, pels caps d'estat d'Espanya, el rei Alfons XIII i de França, Gaston Doumerge.

Molts túnels i viaductes, conjuntament amb una obra de reforestació van permetre superar els escarpats perfils de la cordillera pirenaica fins arribar a Canfranc. Va ser necessari corregir el curs del riu Aragón i enrasar a 1.144 metres la zona de l'Arañones, on es va erigir l'edifici de l'Estació. Els cims circundants van ser repoblats durant diferents anys, per tal d'evitar les allaus de neus. Després de moments de gran esplendor i activitat, va haver una devallada de passatgers i mercaderies, sota la cojuntura econòmica i preeminença d'altres passos transfronterers, fins que l'accident d'una locomotora l'any 1970 en el pont de L'Estanguet, en la part francesa, va provocar la claúsula del tràfic internacional.

L'edifici de l'Estació Internacional (1921-25) va ser dissenyat per l'arquitecte Fernando Ramírez de Dampierre, i té una longitut de 241 metres, disposant-ne de 75 portes per cada costat, i tantes finestres com dies té l'any. El cos central allotjava el vestíbul on hi havia les taquilles. Durant les èpoques de major activitat, en els cossos laterals, hi havia l'aduana, la comisaria de policia correus i un hotel internacional. Apart de l'edifici principal, hi ha diferents molls per a mercaderies i el dipòsit de màquines.

La vesant nord de la vall es tanca amb les estacions d'esqui d'Astún i Candanchú, motors econòmics de la comarca. L'entrada es realitza pel port de Somport (1.632m), el Summs Portus (port més alt) romà, únic pas del Pirineu Central que es travessava durant l'hivern. Passem pel port, i retornarem pel tunel de més de 8km, que es va construir.

Direcció Jaca, tornant per la mateixa carretera, a mà dreta ens endisem cap a Borau i Aisa. Un caminet ens condueix a l'església de San Adrián de Sasabe (segles XI-XII), que va formar part d'un dels monestirs més importants en la història d'Aragó. Seu episcopal de la corona aragonessa, aqui van ser enterrats tres bisbes, com assenyala una inscripció epigràfica en el mur sud del temple. També va romandre aqui, el Sant Grial, abans que fos trasl·ladat a San Juan de la Peña.

L'edifici, d'estil romànic amb influències llombardes i jaquès, és de planta única rectangular amb presbiteri i un àbsid semicircular.
















VALLS DE HECHO I ANSO

Aquestes dues valls, generoses en paissatges verges, corren pararel·les, sent l'avantsala de la Selva d'Oza, un impressionant bosc de fajos i grans formacions rocoses.

Ens aturem en Echo, on destaca el seu bé conservat conjunt urbà, i particular arquitectura tradicional, presidida per la monumental església parroquial de San Martín, un edifici d'estil romànic amb un àbsid semicircular. També disposa d'un museu a l'aire lliure d'escultura moderna, nascut el 1975, a proposta de l'escultor Pedro Tramullas i d'un Museu Etnològic, amb estris de la vida diària i una col·lecció de vestits, chesos, tradicionals del segle XVI. Amb Ansó, vam formar part de l'origen del comtat aragonès.





Sortim d'Echo, direcció nord cap a Siresa, on ens aturarem a la tornada per adinar i passarem per una casa forestal convertida en el "Centre d'Interpretació del Megalitisme", amb panells explicatius de la vall i un audiovisual. A continuació, la vall es fa més estreta per on passa el riu Aragón Subordán, i entrem en la Boca de l'Infern, un congost impresionant, que destaca per la seva profunditat, pedres i cascades.




Més endavant, els desnivells perden la seva verticalitat per a obrir-se en una àmplia prada envoltada d'un espès bosc de fajos, roures, avets i pins en la zona anomenada com a Selva de Oza, que conta amb importants espècies de l'avifauna ibèrica. En la profunditat del bosc, diferentes rutes, et porten a poder veure megalits prehistòrics (dòlmens, cercles de pedres...)








Tornem cap a Siresa, on destaca al costat de la carretera, l'església de San Pedro de Siresa (segles IX-XIII), d'estil romànic, és lo únic que queda de l'antic Monestir de Siresa, creat per Galindo Aznárez, fundador de la Casa Comtal d'Aragó. Aqui es va educar el rei Alfons I El Batallador.





El proper destí és Ansó. El seu terme municipal abacarca tota la frontera amb França fins a Candanchú, degut a diferents previlegis i processos històrics. El rei Jaume I, el 1272, quan li concedí a la villa tots els pastos de montanya des del Roncal (Navarra) fins Astún. Entre els seus edificis, destaca l'església parroquial del segle XVI, sobre un edifici d'una planta de creu llatina d'una sola nau, amb una torre campanari, molt senzilla, de planta quadrangular.






Posteriorment, anem cap a la Vall del Roncal, on parem en Garde, una villa de la Comunitat Foral de Navarra. De tornada cap a la Jacetania, i disfrutant de les valls,...





...arribem per casualitat a un petit poble medieval anomenat Majones, que ja s'anomena en un document de l'any 1025. En el segon testament de Ramiro I, el 1061, es revel·la la existència del Monestir del Sant Angel, en Majones, que el rei entregà a San Juan de la Peña. A l'altre costat del poble, es troba la Torre de Defensa (segles XV-XVI), restes de l'antic castell que hi havia, i que allotja la cisterna.



L'església parroquial de Majones (segles XII-XIII) està dedicada al Salvador, amb planta de creu llatina, orientada a l'est, i única en l'Alt Aragó per tindre els tres àbsids lobulats. El en segle XVI, es va construir el cor en una planta superior. Entre la nau i el creuer, s'erigeix la torre campanari.


Finalment, tornem a Jaca, passant per la ciutat de Berdun, un dels pobles aragonesos amb un perfil més reconegut, a l'estar assentat en el cim d'un turó en sentit longitudinal, a 688 metres d'alçada. El Camí de Santiago passa de bat a bat pel mig del poble.

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada