Pirineus aragonesos: Jaca

Sortida d'un cap de setmana llarg, del 13 al 16 d'agost del 2009, cap als Pirineus aragonesos. Fem les nits i sortida de les diferentes rutes en la ciutat de Jaca, en plena Jacetania, la comarca més noroccidental d'Aragó, situada en la província d'Osca, però que també inclou poblacions de Saragossa.

Ens allotjem en l'Hotel Mur, de dues estrelles, situat davant mateix de l'entrada a la Ciutadella i al costat de la Catedral. Ens haviem d'allotjar al Bucardo, d'una estrella, situat uns 300-400 metres més amunt. Al fer el check-in, que es realitza en el Mur, ens comenten que estarem en aquest mateix hotel. L'hotel està bé, per la categoria/preu, encara que l'esmorçar és molt fluixet.

Jaca es troba dins del camí aragonès de Santiago, i la seva proximitat amb valls dels Pirineus, França i estacions d'esqui, com Candanchú, Astún, Formigal, fa que tant l'estiu com l'hivern poguem trobar molts turistes. Dins de l'oferta monumental que ens presenta, podem destacar els següents edificis:

La Catedral, del segle XI, dedicada a Sant Pere, va ser erigida per ordres de Ramiro I, el primer rei d'Aragó, però va ser en temps del seu fill i fondador de la ciutat, Sancho Ramírez, quan s'inicià. Es de planta basilical amb creuer i tres naus, amb capitells ricament decorats.

Un dels motius decoratius que destaca, i que podrem veure per diferents edificis de la comarca i que es va estendre pel camí de Santiago, és el "ajedrezado jaqués", basat en petits cilindres alineats, que s'assemblen a un tauler d'escacs, i que podem trobar en els frissos i arquivoltes de portes i finestres.


Tirant cap al carrer Major, hi ha l'Ajuntament, situat en un edifici d'estil plateresc aragonès, del segle XVI, que allotja l'Arxiu Municipal de Jaca, amb important documentació des de l'any 1042. Dins del seu pati, es poden veure les campanes de la...



... Torre del Rellotge, al qual podem arribar per un carrer lateral i que està edificada on es trobava antigament el Palau Reial, que va quedar destruït en un incendi de l'any 1395. Es tracta d'un edifici d'estil gòtic civil, de planta quadrada, coneguda amb aquest nom pel rellotge que va ficar el Concejo de Jaca, l'any 1599, que hauria de regir la vida urbana. També es va fer servir com a pressó. Al costat, una estàtua imponent, de bronze, del rei Ramiro I.

El Castell de Sant Pere, o més conegut com la Ciutadella, és una fortalesa que es va construir, a finals del segle XVI, sota el reinat de Felip II, per a defensar posibles incursions franceses. Exemple de l'arquitectura militar moderna, presenta una poderosa muralla de planta pentagonal, fossar, baluarts, el polvorí, tunels... que s'accedeix mitjançant una única entrada.

La construcció la va portar a terme l'enginyer italià Tiburcio Spanochi, basant-se en els nous esquemes militats basats en l'artilleria, on predominen murs més baixos i grossos amb emplaçaments específics per a canons i altres boques de foc. L'únic enfrontament bèl·lic d'importància es va produir durant la Guerra de la Independència, i paradoxalment, eren els francesos qui controlaven la ciutadella.


L'entrada, es realitza a partir d'un pont fixe que permet salvar el fossar, i que substitueix l'antic pont llevadís que hi havia. Creuada la primera porta, a mà esquerra, es trobava el cos de guàrdia, ambientat amb armes i uniformes de l'època.




Per a cadascú dels cinc baluarts, hi ha dos casametes, on s'assentaven les peces d'artilleria i llocs de tir que defenien els murs contigus a ells i el mur lateral del baluart següent, tenint així coberts tots els angles.


Els mateixos baluarts, que disposen cadascú d'un nom propi (Santa Bárbara, España, San Francisco, Santa Orosia i San Pedro) permetien avançar les defenses i els llocs de l'artilleria per a la protecció de cadascú dels murs del propi castell i un correcte i eficaç abast dels trets a l'exterior del mateix, contrarrestant la disminució d'alçada respecte als alts murs dels castells medievals.

Els polvorins, en la part nord, es trobaven revestits amb un tipus de pedra porosa, per a mantindre una temperatura constant per a la correcta conservació de la pòlvora, Una càmara de ventilació, posterior, que també podrem veure, facilitava aquesta tasca, i que també evitava la destrucció del mur exterior, si hagués una explossió accidental.


El fossar, d'uns 1060 metres de longitut, al contrari dels castells medievals, no contenia aigua, i havia de dificultar l'arrivada dels atacants. Tres portes habilitaven la sortida de genets per a netejar el fossar en el cas que tropes enemigues aconseguissin arribar. Actualment, es poden veure una manada de cèrvols.



El pati d'armes, al voltant del qual es troben els diferents edificis i quarters, es troba empedrat i enjardinat quan es va restaurar el lloc, l'any 1968, substituint a l'antic pic de terra. Al mig, una estàtua del rei Felip II.



En un dels extrems, es troba l'església, del segle XVII, dedicada a Sant Pere.A l'altre costat del pati, en un dels edificis, hi ha el Museu de Miniatures Militars, on podem trobar més de 32.000 figures de soldadets de plom, representats en 23 escenaris, disposats de forma cronològica on es pot veure la Història Militar des de l'època de l'Egipte dels faraons fins a principis del segle XXI, amb les missions de Pau. Els diorames representats són:


- Desfilada de Caballeria
- Batalló de Muntanya Pirineus XI/64
- L'antic Egipte
- Grecs i Perses
- Ibers i Cartaginessos
- Romans i Bàrbars
- Les Croades
- La Corona d'Aragó


- Segle XVI
- Segle XVII
- Segle XVIII
- La època Napoleònica
- L'exèrcit del Tsar
- El llunyà Oest
- La Primera Guerra Mundial
- L'aviació entre Guerres



- La Guerra Civil Espanyola
- La Segona Guerra Mundial
- Nacions Unides
- Exèrcit Espanyol dels anys 70
- Divisió Acoraçada Brunete núm. 1
- Primera Parada Militar de S.M. el Rei
- Missions de Pau






Reaccions:

1 comentari :