Jordània (VII): Els castells del desert i el Mar Mort

(20/06/2009) Ultim dia sençer del viatge, doncs a l'endemà toca partir a primera hora cap a Barcelona. Toca fer visita a tres dels Castells del Desert; aquests eren bàsicament llocs de descans, avituallament i pabellons de caça per a què els caps omeies ho poguessin disfrutar. Després dinar i banyar-nos en el Mar Mort.


Sortim d'Amman per dirigir-nos cap a l'est, en direcció a la frontera iraquiana. Primer de tot visitarem al castell més llunyà i després anirem tornant cap a la capital.

Quasr al-Azraq

Situat al costat d'on hi havia l'oasi d'Azraq, avui totalment sec després de donar servei als habitants d'Amman i de les rodalies, es reconeix per la seva pedra negra de basalt. Ja es té constància des de l'època romana, amb les seves portes de pedra, que sense dubte us ensenyaran a l'hora d'entrar, i que podreu moure. Els bizantins renovaren el castell, per ordre de Constantí, per tal de protegir les rutes comercials entre Síria i el Mar Roig.

El califa omeia Wallid II organitzava caceries d'asnes salvatges... i els ayubis transformaren certes dependències en mesquita, que es pot veure en el pati, amb una posició oblícua determinada per estar orientada a La Meca, la paret del fons... També va ser utilitzat en la època de les croades i pels otomans... i T.E. Lawrence el va fer servir en la seva lluita contra els turcs, durant l'hivern de 1917.

Qusair ´Amra

Un castell molt petit (qusair), que amaga una sòrpresa en el seu interior. Construït durant l'època omeia, en el segle VIII, la part que es conserva és una sala d'audiències de tres naus amb bòvedes de canó i uns banys, inspirat en les termes romanes.

Traspassem la porta, entrant en la sala principal, adornada les seves parets i sostre amb pintures, amb temàtiques sorprenents, doncs cal recordar que després dels omeies, amb l'aparició de la dinàstia abasi van quedar prohibides totes les imatges humanes decoratives en el món musulmà. Els prínceps omeies venien aqui a divertir-se i a caçar, com es poden veure en les pintures, on es poden distingir vestidures, episodis de caça, dones despullades, vitòries militars i governants (un emperador bizantí, un rei visigot...)

A l'esquerra s'accedeix a la zona dels banys, també adornada amb imatges, formada n primer lloc per l'apodytherium (zona de vestidors), el tepidarium (sala de descans on es mantenia la temperatura ambient) i el caldarium (els banys d'aigues calentes), que es pot reconeixer pel seu sostre amb un mapa del zodíac.

Qasr al-Kharraneh

Enmig d'un altiplà, sense gens de vegetació, visitem l'últim castell, del qual es creu que era un caravasar per a caravanes de mercaders. Però l'absència d'un oasi i que no hagués una ruta comercial per aquesta zona, pot fer pensar que es podia tractar d'un lloc reservat per a reunions i trobades entre dignataris dels voltants.

Consta de dues plantes quadrades, d'uns 35m cadascuna, de pedra i 61 habitacions comunicades entre elles, dominant el pati central. A l'entrada, als dos costats, es creu que hi havia les quadres pels camells.

El Mar Mort

Tornem direcció Amman per arribar en poc menys d'una hora i mitja al lloc a l'aire lliure més baix de la terra, a 400 metres sota el nivell del mar. En àrab, se'l coneix com Bahr el-Miyet.


La seva superfície s'exten més de 70km, i fa de frontera amb Israel i Palestina. La seva alta concentració de sal (un 30%), que supera set vegades la de qualsevol oceà, fa que l'aigua tingui un pes específic, i per això el cos humà flota literalment en les seves aigues, sense posibilitat d'esfonsar-se. També fa que cap mena de vegetació ni animal hi pogui viure en aquestes condicions.

Les seves aigues són curatives, el que fa que al voltant de la seva costa, hagi nascut i crescut tota una sèrie d'hotels, spas i centres mèdics. Ens estarem per dinar i banyar-nos en el Dead Sea Spa. Aqui la calor també és asfixiant, a l'igual que quan vam estar a Aqaba. Dinem en un dels seus menjadors, en mode de bufet lliure, i després ens apropem a la platja on ens banyem i farem la típica foto demostrant que realment flotes. Recomanacions per a banyar-se: no tindre cap ferida, no afaitar-se ni depilar-se, no obrir els ulls sota l'aigua... La picor seria molt intensa. Lo típic després, es agafar fang d'aprop de la costa, i començar a empastifar-te tot el cos, quedant tot negre, deixar secar el cos al sol, i després fer un altra remullada.

De les seves aigües i sals minerals es realitzen tot tipus de cremes, sabons, productes de bellesa. A la tornada a Amman, ens aturem en una botiga, on un venedor ens explica les diferents propietats i productes del Mar Mort que venen. I tal com, ens havia dit el guia el primer dia, un bon lloc per a comprar els últims records. Sobretot, llibres de Jordània... a molt millor preu que en els altres llocs on els hem vist.

Retornem als repesctius hotels, a mitja tarda, i ens apropem al mateix centre d'Amman, per donar un tomb entre els seus mercats, carrers, botigues d'or...

(21/06/2009) Toc de diana a primera hora per agafar el vol de retorn cap a Barcelona. Només entrar a l'aeroport, i abans de fer el check-in, ja has de passar per un arc de seguretat i revisió de les maletes. Arribem al voltant de les 12:45h a Barcelona, molt abans de l'hora prevista... i d'aqui cap a casa.


Adreçes d'interès:

Guia i relat d'un viatge a Jordània i Jerusalem

Jordania: mucho más que Petra : interessant reportatge, en video, on podem veure Jordània de nord a sud, a càrrec de dos viatgers.

En ruta pel país dels beduins: ruta per Jordània, amb informació per si vas en vehicle, amb track del viatge i waypoints (GPS)

Itinerari per Jordània: web completissima sobre el pais, amb moltes explicacions.

Bibliografia:

"Guia Viva Jordània" de Luís Argeo Fernández (Ed. Anaya Touring Club)
"Guía arqueológica de Petra. Historia, civilización y monumentos" de Fabio Bourbon (Ed. Magnus)
"Petra" de Jane Taylor (Ed. Al-´Uzza Books)
"Arte e historia de Jordania" (Ed. Bonechi)