Cardona (I): la muntanya de sal

Una mica d'història

Cardona es coneguda principalment per dos llocs emblemàtics: la Muntanya de Sal i el Castell. Aquesta vila del Bages, d'uns 4500 habitants, té al seu darrera una llarga història, cabdal en la de Catalunya, doncs els seus ducs, van arribar a ser, durant el temps, la família més important de la Corona d'Aragó, després de la Casa Reial. Amb vincles dinàstics arreu del Mediterrani i grans dominis territorials, van ser coneguts com els reis sense corona.

La Vila neix a finals del segle X al voltant d'una cort vescomtal i situada estratègicament amb la frontera amb l'Al-Andalus. La riquesa de l'extracció i comercialització de la sal fa que la vila tingui un gran poder polític i econòmic. Al llarg del temps, va passar a ser comtat i després vila ducal. Però a partir del segle XV, les absències cada vegada més grans dels seus senyors, van fer que Cardona perdés projecció política, en favor d'altres viles veïnes com Manersa, Cervera o Berga.

Durant el segle XVII, la seva ubicació en la Catalunya Central, va fer que el vell castell medieval es transformés en caserna militar dels terços castellans. Així, durant el segle següent, va ser protagonista dels fets polítics i militats que van succeïr en el Principat, com la Guerra de Successió, on va ser l'últim indret en caure.

La Muntanya de Sal

Començem la visita al Parc Cultural de la Muntanya de Sal, que està ubicada en les antigues instal·lacions de Mina Nieves, i que ens permetrà visitar part d'una de les explotacions de sals potàssiques més importants d'Europa fins a l'any 1990. La visita es pot dividir en tres parts:

- Una àrea museogràfica amb diferents plafons a l'aire lliure, on s'explica la geologia de la vall, la mineralogia de la sal i altres coses
- Els antics edificis i maquinària, així com els pous d'extracció, com el de Maria Teresa, de 46 metres
- I les galeries de la Vall Salina.



Som trasl·ladats amb vehicles especials a la vall Salina, on salvem un desnivell de 86 metres. Allà podem veure la Muntanya de Sal. Les seves característiques geològiques han fet s'aprofités els seus recursos minerals des de l'època del Neolític, fins gairebé avui en dia.



Equipats amb un casc miner, obligatori per a tothom, s'entra a l'interior de la Muntanya, on acompanyat d'un guia ens explicaran les particularitats d'aquestes galeries amb espectaculars estalactites i estalagmites, així com les diferents vetes de sals existents: sòdiques, potàssiques i magnèsiques.



La descoberta el 1912 de les sals potàssiques va traduïr-se en una segona industrialització de Cardona, després del tèxtil. Fins que es va acabar l'explotació, del seu interior havien extret gairebé 38 milions de tones de mineral, i s'havia arrivat als 1300 metres de profunditat, essent la mina més profunda del pais.



Durant el recorregut de l'interior no es permet fer fotos. Gairebé al final, i en una sala que anomenen la Capella Sixtina, et permeten tirar les fotos que volguis.



Tornem al punt de sortida, i ens dediquem a visitar la part de la maquinària. Monopolitzant la vista hi ha el Pou de Maria Teresa o Pou Est. Va ser el segon pou de l'explotació minera. El castellet va ser projectat per l'empresa alemanya Stahtwerke Munder Union, amb una alçària de 51m i un pes de 50 tones. Van extraure per aquí uns 20 milions de tones de mineral en brut, per al seu posterior transport i tractament a la fàbrica Manuela. El nom es deu a Maria Teresa d'Oliveira, dóna del propietari de la societat minera, l'Alberto Thiébaut.


La màquina del pou est està en un edifici de planta rectangular de 20m de llargària per 16m d'amplària que dóna cabuda a l'estació de màquines del pou Maria Teresa. Va estar en funcionament des del 1931 fins al tancament de l'explotació el 1990. Aquesta màquina tenia capacitat per extreure fins 1.350 tones de mineral cada vuit hores o relleu.


La màquina d'extracció va ser fabricada a França. Els seus cables tenien una longitut total de 950m i 54mm de diàmetre i eren revisats diàriament per tal d'observar posibles anomalies. El conjunt consta d'un llarg nombre d'instruments com els frens, indicador de profunditat de l'ascensor, potenciòmetres i voltímetre.





La central elèctrica subministrava 22.000V a la Mina Nieves, mitjançant una línia d'alta tensió de la Canadenca (l'actual FECSA). Tant la força motriu a l'exterior com l'interior de l'explotació subterrània era l'electricitat.






El conjunt del costat està format per dues edificacions diferenciades com són les oficines (de comptabilitat, delineació i enginyers de la mina) i en l'altra ala els primers vestidors dels minaires.




L'altre pou és el Pou Oest o d'Alberto. L'edifici rectangular que dóna cabuda a la màquina del pou Oest té unes mides de 23,15m de llargària per 13,65m d'amplària. La seva construcció es va dur a terme entre el 1927 i 1928, i va ser concebuda per al personal, on per una gàbia o ascensor baixava a una velocitat de 5m per segon, grups de 30-40 persones. També es va emprar per a l'extracció del mineral mitjançant una caixa per a quatre vagonetes que permetia extraure, cadascuna d'elles, 750 tones cada vuit hores o relleu.



** Més informació de Cardona en:
Cardona (II): el centre històric
Cardona (III): el castell i la col·legiata de Sant Vicenç

Reaccions:

2 comentaris :

  1. Ja estas a la meva llista de preferits... Em sembla fantastic el teu bloc i les propostes que hi fas!

    http://malviatge.blogspot.com/

    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Me n'alegro que t'agradi Josep Maria.
    Bons viatges!!

    ResponElimina